Reclamación de acceso a las actas de la Comisión de Seguimiento y Asesoramiento del Ayuntamiento de Masquefa con resultado estimatorio

Resolució 1272/2024, de 10 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 1044/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Masquefa Informació reclamada: Actes de la Comissió de Seguiment i Assessorament. Sentit de la resolució: Estimació Resum: En caràcter general la TAAD 964 relativa als òrgans col·legiats de caràcter consultiu estableix un règim d’accés lliure, i accés parcial en el cas que hi pugui concórrer algun límit que hagi de prevaler. Pel cas concret recordar el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre de la corporació i, per tant, té dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció” i tenen, a més, “dret a obtenir còpia de la documentació a la qual tenen accés. Aquesta còpia es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que permeti d'accedir a la informació requerida”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC). Aquest dret només està limitat quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge; i quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).En definitiva, la normativa permet als regidors conèixer tota la informació que obri en mans dels serveis municipals i que necessitin per a desenvolupar la seva funció de control, funció - recordem-ho i subratllem-ho- que forma part del dret fonamental a participar dels afers polítics de la seva municipalitat (art. 23 de la CE). Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Dret reforçat. Comissions. Actes. Sense límits. Reclamació contra manca de lliurament. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Mediador: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El 25 de juliol de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1044/2024 presentada contra l’Ajuntament de Masquefa, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP) i manifesta que malgrat haver rebut resposta de l’Administració se li ha lliurat la parcialment la informació. La persona reclamant és un càrrec electe de l’Ajuntament i actua en nom i representació del grup municipal Junts per Masquefa. El 4 d’abril la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) relacionada en una resposta de l’Ajuntament pel que fa a les indemnitzacions a percebre per cada regidor segons la seva assistència als diferents òrgans i sol·liciten “per tal de poder fer nosaltres els càlculs dels imports corresponents i poder confirmar les assistències als diferents òrgans, sol·licitem les actes de les comissions de seguiment, ja que no em rebut cap des de l’inici del mandat”. En relació a aquesta petició l’Ajuntament en data 8 d’abril tramet certificats de les assistències dels regidors de l’Ajuntament a la Comissió de Seguiment i Assessorament pels períodes compresos entre el 29 de juny de 2023 i el 31 de desembre de 2023 i entre l’1 de gener de 2024 i el 05 d’abril de 2024. L’11 d’abril la persona ara reclamant insisteix en rebre les actes corresponents a aquesta Comissió de Seguiment i Assessorament. El 15 d’abril l’Ajuntament de Masquefa respon novament en el sentit que considera suficient per a poder els càlculs dels imports corresponents i poder confirmar les assistències als diferents òrgans (tal i com expressa en la SAIP inicial) les certificacions emeses pel secretaria accidental de les assistències. Afegeix, respecte al trasllat de les actes de la Comissió de Seguiment i Assessorament sol·licitada el dia 11 d’abril, que “són actes que tinguin res a veure amb el control del govern perquè entre altres coses, en aquesta Comissió, no s’hi resolen assumptes o expedients administratius; atès que la referida Comissió no té delegada cap competència executiva o resolutiva d’assumptes de competència municipal, sinó que únicament se celebra pel debat intern de l’equip de govern, de coordinació de govern i d’informació i assessorament a l’Alcalde”. Aquesta Comissió “i Assessorament ni contracta, ni atorga llicències, ni les denega, ni aprova subvencions, ni sanciona infraccions administratives, ni dicta ordres, ni aprova planejament, ni dicta bans, ni resol processos de selecció de personal”. Insisteix que no té delegada cap competència i, per tant, “no tenen cap valor executiu, decisori i directe sobre els assumptes de competència municipal”. Es tracta d’”un òrgan de coordinació interna de l’equip de govern, on les diferents regidories informen a l’Alcalde de la marxa de les seves àrees i departaments, formacions polítiques que conformem l’equip de govern donat que sense dubte en la projecció de futures polítiques o projectes concrets s’han de posar en discussió a vegades, les diferents visions que lògicament tenim cada un dels grups municipals que governem el consistori”. L’Ajuntament evidencia el coneixement en el funcionament d’aquesta Comissió per part del grup municipal sol·licitant donat que durant el període 2007- 2023 va presidir i formar part de l’equip de govern i va convocar i celebrar aquesta mateixa Comissió. Finalment, considera l’Ajuntament, que amb les certificacions queda “satisfeta la seva preocupació inicial” i donen per contestada la SAIP i que al tractar-se d’”actes de caràcter intern de debat i discussió de l’equip de govern i on s’informa i assessora l’Alcalde” no tenen res a veure amb el deure d’informació que preveu l’article 164 TRLMRLC. El 14 de maig la persona reclamant presenta una rèplica a aquesta resposta de l’Ajuntament. El 30 de juliol de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Masquefa i informa que per sol·licitud expressa de la persona reclamant, es tramitarà el procediment de mediació previst a l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). Així mateix se li comunica que se’l convocarà a una sessió de mediació i se li requereix que informi les dades identificatives i de contacte de la persona o persones que representaran a l’Ajuntament i de dues possibles dates per agendar-la. El 7 d’agost l’Ajuntament de Masquefa tramet un informe a la GAIP que malgrat confondre el número de la Reclamació (l’escrit municipal fa referència a la Reclamació 1055/2024., quan en realitat és la 1044/2024) manifesta “l’assetjament al que es veu sotmès l’actual equip de govern per part del grup municipal de Junts per Masquefa amb un bombardeig de peticions d’informació, registres entrada i sortida, reclamacions davant d’aquesta comissió”; que “els regidors de l’oposició tenen accés al gestor d’expedients de la Corporació a través de la Carpeta del Regidor (com ja hem tingut ocasió d’explicar en alguna altra ocasió davant d’aquesta Comissió) en la qual tenen accés als Registres d’Entrada i Sortida, als llibres de Decrets d’Alcaldia, la llibres d’Actes de la Junta de Govern i als expedients i Actes del Ple Municipal)”. Respecte a la qüestió plantejada (accés a les actes d’una Comissió de Seguiment) es reitera en els plantejaments descrits en els antecedents anteriors i s’insisteix en el fet que les reunions d’aquesta Comissió “no són reunions que tinguin res a veure amb el control del govern perquè entre altres coses, en aquesta Comissió, no s’hi resolen assumptes o expedients administratius .../...”. Per aquest motiu sol·liciten que la GAIP tingui per resposta en temps i forma i que es deixi sense efecte la convocatòria de mediació i es doni per finalitzat el procediment. El 8 d’agost la GAIP trasllada aquest informe a la persona reclamant perquè en el termini de 10 hàbils ens comuniqui el que consideri. En cas contrari, entendre que dona resposta a la SAIP i es procedirà a finalitzar el procediment per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. El 19 d’agost la persona reclamant manifesta la seva disconformitat i insisteix en poder tenir accés a les actes de les comissions de seguiment. El 26 d’agost la persona reclamant aporta un escrit d’al·legacions en el que, més enllà de les qüestions relacionades amb la gestió organitzativa de l’Ajuntament i les relacions entre els diferents grups que configuren el Ple de l’Ajuntament, insisteixen en el fet que l’assistència a aquesta Comissió repercuteix en una retribució, motiu pel qual consideren necessari tenir-ne accés. El 4 de setembre la GAIP reitera a l’Ajuntament les dades per poder celebrar la sessió de mediació. El dia 6 de setembre, el Secretari de l’Ajuntament contacta per correu electrònic amb la GAIP i demana que es doni per contestada la Reclamació. El 13 de setembre té entrada a la GAIP resposta de l’Ajuntament en el mateixos termes que els expressats en l’antecedent anterior. El 16 de setembre la GAIP comunica mitjançant un correu electrònic a l’Ajuntament que es mantindrà el procediment de mediació per tractar d’assolir un acord entre les parts, i que restem a l’espera de conèixer en quines dates els aniria bé celebrar-la i qui hi assistirà en representació. Com a resposta, el 16 de setembre l’Ajuntament comunica a la GAIP que no es sotmetrà a mediació i insisteixen, altre vegada, en tot el que han dit respecte a les actes de la Comissió de Seguiment. El dia 17 de setembre, la GAIP respon aquest correu electrònic acusant la seva recepció i informant que properament rebran la informació pertinent. El dia 18 de setembre, el vocal de la GAIP responsable del procediment de reclamació mitjançant mediació certifica la impossibilitat d’acord de mediació atesa la posició de l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent -se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. 2. Sobre l’estimació de la sol·licitud d’accés a la informació pública i límits La informació reclamada - actes d’una Comissió de Seguiment i Assessorament-, és, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, informació pública ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Amb caràcter general, la Taula d’accés i avaluació documental (TAAD 964, DOGC 7996) relativa als òrgans col·legiats de caràcter consultiu estableix un règim d’accés lliure, i accés parcial en el cas que hi pugui concórrer algun límit que hagi de prevaler. En primer ordre de coses, convé recordar a l’Ajuntament de Masquefa que l’article 42.4 de l’LTAIPBG diu “La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública ha d’informar les parts afectades sobre el procediment de mediació. L’Administració no pot oposar-se a l’aplicació d’aquest procediment si les altres parts l’accepten. El procediment de mediació suspèn el termini per a resoldre”. Pel cas concret, convé recordar el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre de la corporació i el dret d’informació previst en l’article 164 TRLMRLC. Cal emfasitzar que aquest dret, inclou el “dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció” (article 164.1) i tenen, a més, “dret a obtenir còpia de la documentació a la qual tenen accés. Aquesta còpia es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que permeti d'accedir a la informació requerida” (article 164.5). I com no pot ser d’una altra manera, “els membres de la corporació han de respectar la confidencialitat de la informació a què tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6). En definitiva, la normativa permet als regidors conèixer tota la informació que obri en mans dels serveis municipals i que necessitin per a desenvolupar la seva funció de control, funció - recordem-ho i subratllem-ho- que forma part del dret fonamental a participar dels afers polítics de la seva municipalitat (article 23 de la CE). Aquest dret només, i remarquem, només està limitat quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge; i quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’Ajuntament diu que aquesta comissió de seguiment i assessorament no s’hi resolen assumptes o expedients administratius perquè no té delegada cap competència executiva o resolutiva d’assumptes de competència municipal i que la seva funció sigui únicament el debat intern de l’equip de govern, de coordinació de govern i d’informació i assessorament a l’Alcalde no l’exclou del dret que tenen el s càrrecs a accedir a la informació que aquesta pugui generar, pel cas concret, a les actes. Ara bé, el Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Masquefa preveu en l’article 5 que la Comissió de seguiment i assessorament és un òrgan de l'ajuntament de Masquefa a l'empara de l'art. 22 LRJAP amb les funcions següents:”- Assistir i assessorar el/la Alcalde/essa en l'estudi, preparació, coordinació del govern i formular propostes de resolució als òrgans de l'ajuntament.- Exercir les facultats i atribucions que li deleguin el/ la president/a i el Ple”. I segueix “les sessions del la Comissió de seguiment i assessorament produiran efectes administratius i, per tant, requeriran estendre acta de les seves reunions, mitjançant l'assistència del Secretari/a de la Corporació o funcionari en qui delegui. Composició. Poden ser membres de la Comissió de seguiment i assessorament, l'alcalde/essa, i els regidors/eres delegats, nomenat mitjançant decret. Convocatòria. La Comissió de seguiment i assessorament es reuneix a convocatòria del Alcalde. Aquesta convocatòria haurà de fer-se almenys cada 15 dies. El president pot convocar-lo també per tal d'informar de les propostes que siguin d'interès especial per als municipis abans de sotmetre- les a l'aprovació plenària”. Aquesta Comissió recorda que entre l’exercici de les funcions dels càrrecs electes, siguin de l’equip de govern o de l’oposició, hi ha la de supervisió i control de l’Administració. I aquest control i fiscalització no està limitat ni pel TRLMRLC ni per la LTAIPBG. És convenient referir que la participació en aquesta Comissió comporta un règim de retribucions per assistències i indemnitzacions i, per tant, cal considerar l’interès en l’accés a aquesta informació tenint en compte que la finalitat de la LTAIPBG és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública (article 1.2 LTAIPBG). No oblidem que el reclamant és un càrrec electe i entre les seves funcions hi ha la de fiscalitzar l’actuació de l’administració de la que forma part. Quant als límits d’accés, no s’aprecia d’ofici per part d’aquesta Comissió cap dels previstos a l’article 164.3 TRLMRLC que pugui justificar la restricció de l’accés. És per tot això, que aquesta Comissió empara el dret d’accés a la informació pública sol·licitada i reclamada. Per al cas que no existeixi la informació sol·licitada, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-la per satisfer la reclamació. 3. Obligatorietat del titulars dels documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció púbica de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part del sistema d’informació econòmica, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, podria estar classificat dins el nivell Comissions, Juntes i Consells (codi 0009) i sèrie Actes de Comissions, Juntes, Consells i Ponències (1055). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 d’octubre de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1044/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i reclamada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Masquefa que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quatre dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Masquefa a informar la GAIP, dins del termini de quatre dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1044/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.