Estimada parcialmente 03/02/2021

Solicitud de información sobre el uso y restauración de terrenos de la antigua Térmica del Foix y resultado de estimación parcial e inadmisión parcial

Una entidad ambientalista solicitó al Ayuntamiento de Cubelles que considerara una propuesta de corredor biológico e informara sobre el uso y restauración de unos terrenos. La GAIP inadmitió la petición de tramitar la propuesta por no ser solicitud de información y estimó parcialmente el resto, obligando al Ayuntamiento a entregar la información si existe documentadamente o confirmar su inexistencia.

Puntos clave de la argumentación

1 La solicitud de que se admitan a trámite consideraciones o propuestas de actuación municipal debe ser inadmitida por no constituir una solicitud de información pública.
2 La información pública es aquella que se encuentra en poder de la Administración y es preexistente a la solicitud.
3 Las intenciones o previsiones municipales solo se consideran información pública si han sido expresadas de forma documentada por un órgano municipal competente.
4 En ausencia de un documento preexistente que recoja dichas intenciones o planes de restauración, la información es inexistente y no puede ser objeto de acceso.
5 Si la información existe documentadamente, no concurren causas legales que justifiquen su denegación, siendo procedente el acceso según los artículos 18.1 y 20.1 de la LTAIPBG.

Texto completo

Resolució 66/2021, de 3 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1042/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Cubelles Informació reclamada: Intencions i previsions d’ús d’uns terrenys que cal restaurar. Sentit de la r esolució: Estimació parcial i inadmissió parcial. Resum: Les intencions sol·licitades serien considerades informació pública si han estat expressades de forma documentada, és a dir, si hi ha algun document que exposi les intencions sol·licitades posades de manifest per part d’algun òrgan municipal amb capacitat de representar raonablement l’Ajuntament sobre aquesta qüestió. Si es compleixen aquests requisits o altres de similars, les intencions municipals haurien de ser considerades informació pública; ara bé, en defecte d’aquesta manifestació documentada, les intencions sol·licitades no poden ser considerades informació pública, perquè no estan en poder de l’Ajuntament, com requereix l’article 2.b LTAIPBG. En cas que les intencions sol·licitades existeixin documentadament, són informació pública i no sembla plausible que hi concorri cap causa que pugui justificar-ne la denegació, motiu pel qual és procedent declarar el dret de l’entitat reclamant a accedir-hi, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG. En cas que les intencions demanades no existeixin documentadament, és suficient que l’Ajuntament així ho indiqui formalment a l’entitat reclamant, per satisfer d’aquesta manera la sol·licitud. El tercer apartat de la sol·licitud demana a l’Ajuntament que informi a l’entitat reclamant de com i quan es restauraran els terrenys on estaven ubicats els dipòsits de combustible. Allò demanat és informació futura i, en conseqüència, inexistent en poder de l’Administració, llevat que es trobi en poder de l’Ajuntament algun document aprovat per l’òrgan municipal competent, que indiqui com i quan es restauraran els terrenys en qüestió. Si aquest document existeix preexistent a la sol·licitud d’informació, la informació del com i el quan es restauraran els terrenys és informació pública i, atès que no és plausible que hi puguin concórrer causes legals que puguin determinar-ne la denegació, qualsevol persona té dret a accedir-hi, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG. Ara bé, si aquesta previsió no està documentada, no és informació pública, i serà suficient per atendre vàlidament la sol·licitud indicar-ho així a l’entitat reclamant. Paraules clau: Ajuntaments. Entitats ambientalistes. Domini públic. Intencions. Previsions. Reclamació contra silenci. Informació existent. Informació pública. Informació en poder de l’Administració. Peticions. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 22 de novembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 1042/ 2021, presentada en representació d’una entitat ambientalista contra l’Ajuntament de Cubelles, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 17 d’octubre de 2021 l’entitat reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Cubelles: “Hem llegit la documentació aportada per Endesa Generación S.A, sobre els efectes en el medi ambient que pot comportar el projecte de Desmantellament i enderroc de les instal·lacions associades a la central tèrmica del Foix i reversió de les concessions d'ocupació del domini públic marítimo-terrestre. Hem redactat aquestes consideracions i les hem enviat a la Generalitat de Catalunya (tant al Servei del Litoral de la Direcció General de Polítiques de Muntanya i del Litoral del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, com al Servei de Projectes del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural). Ara us les enviem a l’Ajuntament de Cubelles amb una sèrie de peticions i preguntes. Sol·licito: 1. Que es tinguin en compte aquestes consideracions, siguin admeses a tràmit i se’ns doni resposta a la nostra proposta de creació d’aquest corredor biològic. 2. Que se’ns informi de les intencions d’aquest consistori de l’ús dels terrenys on estava ubicada la Tèrmica del Foix. 3. Que se’ns informi de com i quan es restauraran els terrenys on estaven ubicats els dipòsits de combustible”. 3. La Reclamació presentada el 22 de novembre de 2021 indica que l’Ajuntament de Cubelles no ha contestat la sol·licitud. 4. El 30 de novembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cubelles i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 30 de novembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 10 de desembre de 2021 l’Ajuntament de Cubelles informa a la GAIP del nom de la persona que el representarà a la mediació sol·licitada per la persona reclamant i de què properament aportarà l’informe requerit. Malgrat el temps transcorregut, l’Ajuntament no ha aportat la documentació requerida, ni ha estat possible concertar la sessió de mediació. 7. El 26 de gener de 2022 la persona reclamant renuncia al procediment de mediació que havia sol·licitat i demana que la Reclamació sigui resolta per la Comissió amb la menor dilació possible. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada L’objecte d’aquest procediment, relatiu al projecte de desmantellament i enderroc de les instal·lacions associades a la central tèrmica del Foix i reversió de les concessions d'ocupació del domini públic marítimo-terrestre, i ateses les consideracions formulades sobre aquest assumpte per l’entitat reclamant, és el següent: 1. Que es tinguin en compte les consideracions fetes per l’entitat reclamant, siguin admeses a tràmit i se li doni resposta a la seva proposta de creació d’un corredor biològic. 2. Que s’informi a l’entitat reclamant de les intencio ns del consistori sobre l’ús dels terrenys on estava ubicada la Tèrmica del Foix. 3. Que s’informi a l’entitat reclamant de com i quan es restauraran els terrenys on estaven ubicats els dipòsits de combustible. El primer dels tres apartats que s’acaben d’indicar ha de ser inadmès en aquest procediment, en aplicació dels articles 39 LTAIPBG i 33.2 RGAIP, perquè no demana informació pública, sinó actuacions municipals de naturalesa diferent (tenir en compte i admetre a tràmit les consideracions fetes per l’entitat reclamant i donar-li resposta a la proposta de creació d’un corredor biològic). Cal recordar que la informació pública, als efectes del dret a accedir-hi, és la que està en poder de l’Administració (article 2.b LTAIPBG) i és preexistent a la sol·licitud (article 53.2 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública). El segon apartat de la sol·licitud demana les intencions del consistori sobre una determinada qüestió. Les intensions sol·licitades serien considerades informació pública si han estat expressades de forma documentada, és a dir, si hi ha algun document que exposi les intencions sol·licitades posades de manifest per part d’algun òrgan municipal amb capacitat de representar raonablement l’Ajuntament sobre aquesta qüestió. Si es compleixen aquests requisits o altres de similars, les intencions municipals haurien de ser considerades informació pública; ara bé, en defecte d’aquesta manifestació documentada, les intencions sol·licitades no poden ser considerades informació pública, perquè no estan en poder de l’Ajuntament, com requereix l’article 2.b LTAIPBG. En cas que les intencions sol·licitades existeixin documentadament, són informació pública i no sembla plausible que hi concorri cap causa que pugui justificar-ne la denegació, motiu pel qual és procedent declarar el dret de l’entitat reclamant a accedir-hi, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG. En cas que les intencions demanades no existeixin documentadament, és suficient que l’Ajuntament així ho indiqui formalment a l’entitat reclamant, per satisfer d’aquesta manera la sol·licitud. El tercer apartat de la sol·licitud demana a l’Ajuntament q ue informi a l’entitat reclamant de com i quan es restauraran els terrenys on estaven ubicats els dipòsits de combustible. Allò demanat és informació futura i, en conseqüència, inexistent en poder de l’Administració, llevat que es trobi en poder de l’Ajuntament algun document aprovat per l’òrgan municipal competent, que indiqui com i quan es restauraran els terrenys en qüestió. Si aquest document existeix preexistent a la sol·licitud d’informació, la informació del com i el quan es restauraran els terrenys és informació pública i, atès que no és plausible que hi puguin concórrer causes legals que puguin determinar-ne la denegació, qualsevol persona té dret a accedir-hi, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG. Ara bé, si aquesta previsió no està documentada, no és informació pública, i serà suficient per atendre vàlidament la sol·licitud indicar - ho així a l’entitat reclamant. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de febrer de 2021, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 1042/2021, en relació amb el primer apartat de la sol·licitud de la qual deriva, perquè allò que demana aquest apartat no és informació pública. 2. Estimar parcialment la Reclamació 1042/2021, en relació amb els seus apartats 2 i 3, i declarar el dret de l’entitat reclamant a què se li facilitin les intencions i les previsions municipals sol·licitades, sempre que existeixin documentadament, o a què se li indiqui la seva inexistència, si és aquest el cas. 3. Requerir a l’Ajuntament de Cubelles que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de deu dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Cubelles a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1042 /2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Res olució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administrat iu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.