Inadmisión de reclamación por falta de acreditación de identidad y uso de canal de consulta no formal para solicitar fecha de publicación de convenio

Resolució 1032/2023, de 2 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 1039/2023 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència Informació reclamada: Data de publicació d’un conveni. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Malgrat que el procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública i el procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió són procediments senzills, gratuïts que es tramiten segons el principi d’antiformalisme, no es pot bandejar que la normativa aplicable exigeix el compliment d’uns determinats elements de mínima formalitat que han de ser respectats. Entre aquests elements mínims de formalitat que cal exigir, es troba la constatació fefaent per qualsevol mitjà admès de la identitat de la persona sol·licitant, en la fase inicial del procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública. Atès que aquest requisit no s’ha complert en el cas que ara analitzem, aquesta Comissió es veu obligada a inadmetre la reclamació. Amb tot, aquesta resolució no té pas cap incidència negativa respecte el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant, dret queda totalment preservat, amb el benentès que, si encara pretén accedir a la informació sol·licitada, només ha de dirigir una comunicació a l’òrgan reclamat on consti de forma fefaent la seva identitat i ho ha de fer a través de qualsevol mitjà que permeti acreditar la data, l’hora i el número de registre o d’assentament de la seva sol·licitud d’accés a la informació pública. Paraules clau: Administració autonòmica. Interessat. Sense límits. CQS. Correu electrònic. Inadmissió. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 26 d’octubre entra a la GAIP la Reclamació 1039/2023, presentada per una persona interessada contra el Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la seva Reclamació la persona reclamant explicita el següent: “He sol·licitat saber - i que se'm lliuri algun document acreditatiu, ja sigui una diligència o un justificant - la data en la qual es va publicar el Conveni 2016/5/0631 al Registre de convenis de col·laboració i cooperació de la Generalitat i no se m'ha volgut dir la data perquè la cap del Servei - XXXX - m'ha trucat personalment per a dir-me que és dada que no em poden facilitar a menys que se la demani un jutge”. En la Reclamació s’adjunta la còpia d’un correu electrònic datat el 24 d’octubre de 2023 i d’un formulari CQS datat també el 24 d’octubre de 2023. Fonaments jurídics 1. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació En el cas que ens ocupa la reclamació ha de ser inadmesa pels motius que analitzarem a continuació. En aquest sentit, aquesta Comissió vol palesar que no ha trobat a l’expedient cap sol·licitud d’accés a la informació pública que compleixi amb els requisits establerts als articles 54 i 55 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, en relació a allò disposat a l’article 26 de la LTAIPBG, quan fa referència a que les SAIPS han de ser nominades i s’hi ha d’haver comprovat, o almenys s’ha de poder comprovar, d’acord amb els mitjans establerts normativament, la identitat de la persona sol·licitant. Per contra, la GAIP ha pogut examinar un correu electrònic on una persona, que no podem verificar que sigui la persona ara reclamant, demana que se li enviï determinada informació pública per part de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, cal recordar que aquesta Comissió ja s’ha pronunciat exigint que es pugui comprovar de forma fefaent la identitat de la persona reclamant, per exemple, en la Resolució 457/2023, de 25 de maig i en la Resolució 0659/2023, de 20 de juliol. Aquesta comprovació de la identitat, com diem, no es va poder dur a terme en el procés de sol·licitud d’accés a la informació pública, atès que el mitjà emprat per la persona reclamant per demanar l’accés a la informació fou el simple correu electrònic personal. Ni tant sols es va fer servir una adreça de correu corporatiu, cosa que ens permetria, en principi, confiar mínimament en la veracitat de la seva identitat. Igualment, la GAIP ha trobat a l’expedient una captura de pantalla d’un CQS demanant la mateixa informació. Com ha aclarit aquesta Comissió en diverses ocasions, per exemple en la Resolució, 0875/2023, de 21 de setembre, mentre que les sol·licituds d’informació pública tenen garantit legalment un termini de resposta d’un mes i conseqüències estimatòries pel cas que s’incompleixi, la resposta a les CQS té un termini de resposta més incert, que depèn principalment de les cartes de serveis, pot variar substancialment d’un servei a un altre i en cap cas dóna lloc, en cas d’incompliment, a eventuals estimacions presumptes. I és que les CQS, sigui quin sigui el seu contingut, no gaudeixen del règim jurídic garantit per l’LTAIPBG a les sol·licituds d’informació pública, ja que no les empara el dret d’accés a la informació pública. Si la persona reclamant vol gaudir de la garantia d’aquest dret en la seva petició de la informació que ara ha demanat sota la categoria de consulta, cal que presenti una SAIP, amb el formulari que correspongui. En conseqüència, les CQS no poden ser objecte de reclamació a la GAIP, ja que l’article 33.2 RGAIP estableix expressament la inadmissibilitat de les sol·licituds que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. Essent aquestes les circumstàncies del supòsit que ara ens ocupa, no es pot defensar que en puritat s’estigués exercint correctament el dret d’accés a la informació pública, d’acord amb les previsions i requisits legals que el regulen. I això malgrat que l’Administració reclamada, sempre segons la persona reclamant, l’ha trucada per informar-la que no li facilitaran la informació reclamada. La forma de respondre la sol·licitud de la persona reclamant també indica ben clarament que l’Administració no ha identificat aquesta demanda com una veritable i formal sol·licitud d’accés a la informació pública, el tractament i processament de la qual estan ben definits a la LTAIPBG. Malgrat que el procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública i el procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió són procediments senzills, gratuïts que es tramiten segons el principi d’antiformalisme, no es pot bandejar que la normativa aplicable exigeix el compliment d’uns determinats elements de mínima formalitat que han de ser respectats. Entre aquests elements mínims de formalitat que cal exigir, es troba la constatació fefaent per qualsevol mitjà admès de la identitat de la persona sol·licitant, en la fase inicial del procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública. Atès que aquest requisit no s’ha complert en el cas que ara analitzem, aquesta Comissió es veu obligada a inadmetre la reclamació. Amb tot, aquesta resolució no té pas cap incidència negativa respecte el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant, dret queda totalment preservat, amb el benentès que, si encara pretén accedir a la informació sol·licitada, només ha de dirigir una comunicació a l’òrgan reclamat on consti de forma fefaent la seva identitat i ho ha de fer a través de qualsevol mitjà que permeti acreditar la data, l’hora i el número de registre o d’assentament de la seva sol·licitud d’accés a la informació pública. En cas que, passat el termini per resoldre aquesta sol·licitud amb els elements mínims de formalitat exigibles, l’òrgan reclamat no hagi donat resposta a la sol·licitud formulada, la persona reclamant té expedita la via de reclamació davant d’aquesta Comissió, d’acord amb la LTAIPBG, reclamació que, com no pot ser d’altra manera, serà tramitada en temps i forma per la GAIP. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de novembre de 2023, resol per unanimitat, inadmetre la Reclamació 1039/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 1, declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1039/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.