Reclamación de acceso a información sobre el turno de oficio y facturación de abogados ante el CICAC con resultado de inadmisión parcial y estimación parcial

Resolució 94/2025, de 30 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1037/2024 Administració reclamada: Consell dels Il·lustres Consells de l’Advocacia de Catalunya (CICAC) Informació reclamada: Diversa sobre torn d’ofici. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i estimació parcial. Resum: Recordem, a més, que l’article 66.1.b) estableix que només es pot aplicar tasca complexa “quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. En aquest punt convé destacar la conjunció “i”. Així, i de la lectura de l’articulat es constata que per apreciar aquesta complexitat, es requereix que es donin acumulativament les dues condicions: tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada, cosa que aquesta Comissió no aprecia en el supòsit concret que analitzem, i que no es pugui realitzar amb ajuda de mitjans informàtics, element que tampoc s’aprecia en el cas que ara ens ocupa com hem argumentant, perquè com diem, aplicant una fórmula força senzilla al full de càlcul és possible facilitar la informació reclamada a la persona que la demana. Paraules clau: Administració corporativa. CICAC. Torn d’ofici. Reclamació contra estimació parcial. Publicitat activa. Inadmissió. Tasca complexa. Inexistència. Límits. Protecció de dades. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. El 23 de juliol entra a la GAIP la Reclamació 1037/ 2024 presentada per una persona física contra el Consell dels Il·lustres Consells de l’Advocacia de Catalunya (CICAC, d’ara endavant) en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent . 2. El 17 de maig la persona reclamant sol·licita al CICAC el següent: “Que en virtud de lo dispuesto en la ley de transparencia se haga público por colegios el número de designas y telefonemas asignados a cada letrado adscrito al turno de oficio, así como el número de guardias asignado a cada letrado y detallando la tipología de asuntos turnados cada letrado. Solicito que se me facilite información de los importes facturados por cada letrado, y que se indique el importe de lo facturado por cada colegio de abogados en los últimos 5 años y del número de abogados entre los que se ha distribuido lo facturado” . 3. La Reclamació presentada el 23 de juliol de 2024 indica que el CICAC ha desestimat gran part de la SAIP registrada. 4. El 26 de juliol de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 26 de juliol la GAIP comunica la Reclamació al CICAC i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. En data 27 d’agost de 2024 la GAIP reitera la petició indicada a l’antecedent de fet anterior. 7. En data 19 de setembre de 2024 el CICAC indica a la GAIP que ha de celebrar una sessió del Ple de l’òrgan i que fins llavors no podrà atendre els nostres requeriments. 8. El 4 d’octubre el CICAC de 2024 fa arribar un informe a la GAIP amb el contingut extractat següent: “Pel que fa a l'informe amb antecedents i fonamentació, aquest Consell reitera en aquesta seu la fonamentació continguda en la resolució notificada a la Sra. XXX en data 19 de juliol de 2024, data en la que se li va fer entrega de la resolució i de l'annex de la mateixa que conté la informació facilitada. (...) Reproduint el que ja es va fer constar a la resolució dictada i notificada a la Sra. XXX: Per últim, s'ha de tenir en compte que la posada en marxa de la plataforma informatica entre els col·legis de l'advocacia de Catalunya, el Consell i el Departament de Justícia, Drets i Memoria, a través de la que s'informen les actuacions deis lletrats i lletrades que justifiquen actuacions de torn d'ofici, es va posar en marxa el segon trimestre de l'any 2021. La informació anterior a aquest període es traba en registres excels per cada col·legi de l'advocacia de Catalunya, que recullen les diferents actuacions individuals justificadas, de caracter trimestral, no agrupadas per lletrat. El volum d'aquesta informació que arriba a més de 100.000 registres trimestrals, i que afecten a més de 6.000 advocats, requereix per poder ser informat en la forma individualitzada que interessa la Iletrada, i degudament anonimitzada pels motius exposats abans, requereix de la inversió d'una important carrega de treball i de recursos humans per poder processar i sistematitzar la informació, i sent una tasca de caracter manual, comportaría un risc important d'error i inexactitud de la informació que es facilités, sent aquest un motiu que justifica que no es faciliti la informació anterior a l'any 2022 (en base al que contempla l'article 29.1b de la Llei 19/2024 de 29 de desembre, de transparencia, accés a la informació pública i bon govern i en l'article 66 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparencia i el dret d'accés a la informació pública)”. 9. En data 15 d’octubre de 2024 la GAIP, a la vista de l’informe del CICA C, demana com obliga la LTAIPBG, un informe a l’APDCAT. 10. En data 13 de gener de 2025 l’APDCAT fa arribar a la GAIP un informe amb el contingut extractat següent: “En el cas particular, per una banda, sembla que la finalitat de la reclamació té per objectiu poder comprovar el que ha facturat cada lletrat i valorar si s’ha pogut produir una presumpta desigualtat en les facturacions dels advocats adscrits al TOAD estretament lligada amb el repartiment de casos i, fonamentalment, poder conèixer i avaluar la gestió d’aquest servei, com és el repartiment equitatiu de les designacions, inclosa la vessant econòmica d’aquesta gestió, atès que les retribucions que perceben van a càrrec de fons públics. Aquesta finalitat, aniria en línia amb la pròpia finalitat que persegueix la normativa de transparència (article 1.2 LTC). Per una altra banda, la informació també podria ser rellevant per a satisfer un interès personal de la persona reclamant (article 22 LTC), com podria ser la defensa del seus drets i interessos, atès que, en la mesura que es pugui trobar adscrita al TOAD, les presumptes irregularitats detectades en la distribució dels assumptes podrien haver-li causat un greuge en els seus interessos econòmics. A més, cal recordar, que el Consell no s’ha oposat a l’entrega d’aquesta informació, al contrari, facilita la informació però de manera anonimitzada. Ara bé, des del punt de vista de la protecció de dades dels advocats i advocades afectats per la sol·licitud d’accés, la revelació de la informació sol·licitada de manera individualitzada, això és de manera que resultin identificats i identificades, podria tenir un impacte en la seva privacitat, ja que suposaria revelar dades ocupacionals i econòmiques vinculades a l’exercici de la seva professió. I, en la mesura que se sol·liciten per a un període de cinc anys, podria permetre fàcilment obtenir un perfil econòmic d’aquestes persones. Així, sembla que l’objectiu de control pretès en el present cas no tindria per finalitat conèixer la manera en què s’organitza el TOAD i com es distribueixen els assumptes (objectiu que podria assolir-se amb informació anonimitzada), sinó que aniria més enllà i estaria relacionat amb la detecció d’una eventual actuació irregular en el repartiment d’aquests assumptes entre els advocats i advocades que hi estan adscrits, en el sentit que no es vegin beneficiats o perjudicats determinats advocats i advocades, amb una clara repercussió en la utilització de fons públics. Per tant, als efectes d’assolir aquest tipus de control seria necessari poder correlacionar les decisions preses en relació amb cada advocat i advocada al llarg de successius exercicis, per la qual cosa una opció vàlida seria lliurar la informació demanada prèvia pseudonimització de les dades (article 70.6.b) RTLC). En termes de l’article 4.5) de l’RGPD, la pseudonimització consisteix en “el tratamiento de datos personales de manera tal que ya no puedan atribuirse a un interesado sin utilizar información adicional, siempre que dicha información adicional figure por separado y esté sujeta a medidas técnicas y organizativas destinadas a garantizar que los datos personales no se atribuyan a una persona física identificada o identificable”. Així, en el present cas, es podria lliurar a la persona reclamant la informació relativa a les facturacions presentades pels advocats i advocades adscrits al TOAD corresponents als últims cinc anys, introduint un sistema de codificació que preservi la identitat de les persones afectades (un codi numèric fix per a cada advocat/da - sense incloure, per tant, noms i cognoms o altres dades identificatives-, només conegut per cada col·legi professional), de manera que no siguin identificables per terceres persones. Fer notar al respecte que, en tractar-se de membres col·legiats, la utilització del seu número de col·legiació no es podria considerar un mitjà adient per a la pseudonimització, atès que es tracta d’un codi numèric que fàcilment pot ser conegut, sense esforços desproporcionats, per terceres persones i, en el cas concret, per la persona que sol·licita la informació (només caldria consultar el registre de col·legiats per obtenir-ne la identificació). Pel mateix motiu tampoc seria recomanable la utilització del número de DNI, malgrat que només es facilités de manera parcial, atès, el seu ús generalitzat - i, en moltes ocasions, junt amb el nom i cognoms- en la publicació de certes informacions. Tenint en compte que la petició prové d’una advocada possiblement adscrita al TOAD; que és presidenta d’una associació que té per nom Asociación de Letrados por un Turno de Oficio digno en Catalunya, i delegada del sindicato Venia, que la legislació aplicable expressament preveu un repartiment equitatiu dels assumptes entre els diferents advocats i advocades adscrits al TOAD; que la retribució a percebre per la prestació del servei per cada advocat/da va estretament lligada amb aquest repartiment; que la dita quantia va a càrrec de fons públics; i que es tractaria en tot cas d’informació vinculada a l’activitat professional i exercici de la professió com a advocats del TOAD, amb la qual cosa l’afectació seria menor, la ponderació d’interessos contraposats hauria de portar a admetre que en el cas particular ha de prevaldre l’interès públic en el coneixement d’aquesta informació i, per tant, la possibilitat de lliurar-la de manera pseudonimitzada a la persona reclamant, tot i que algunes de les persones afectades puguin resultar identificables. Això, llevat que hi hagi algun altre límit que ho impedeixi. Tot això, sens perjudici de la conveniència que en el moment de lliurar-la sigui convenient recordar a la persona reclamant el deure de confidencialitat respecte aquesta informació que li imposa la normativa de protecció de dades (article 5.1.f) RGPD i article 5 LOPDGDD). Recordar que les dades pseudonimitzades, a diferència de les dades anonimitzades, són a tots els efectes dades de caràcter personal (article 4.1) RGPD), per la qual cosa els principis i obligacions de la normativa de protecció de dades són plenament aplicables (considerant 26 de l’RGPD)”. 11. En data 16 de gener de 2025 la GAIP ha traslladat l’informe de l’APDCAT a les parts d’aquest procediment de reclamació, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la inadmissió parcial de la Reclamació L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública i, en el seu cas, les que resolguin el recurs de reposició poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública que regula el present títol”. A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. D’acord amb tot això, i atès que una part de la Reclamació fa referència a la publicitat activa de determinada informació relacionada amb el torn ofici, i en tant que això resulta una pretensió que sobrepassa el dret d’accés a la informació pública en els termes en què és descrit a l’article 2 de la LTAIPBG cal inadmetre parcialment la reclamació. D’una banda, exigir al CICAC que faci pública una determinada informació – publicitat activa- , com diem, no encaixa amb la caracterització del dret d’accés a la informació pública. D’acord amb l’article 33.2 RGAIP, que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, és clar que la pretensió que es publiqui determinada informació ha de ser inadmesa. D’altra banda, convé recordar que la LTAIPBG no ha atribuït a aquesta Comissió cap competència en matèria de verificació de les obligacions de publicitat activa dels subjectes obligats en compliment de la Llei. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada i la inexistència de tasca complexa d’elaboració o reelaboració de la informació Pel que fa a la segona part de la Reclamació, és a dir, aquella que demana que es faciliti “información de los importes facturados por cada letrado, y que se indique el importe de lo facturado por cada colegio de abogados en los últimos 5 años y del número de abogados entre los que se ha distribuido lo facturado” cal tenir en compte el següent. En primer lloc, la informació sol·licitada per la persona reclamant és informació pública, d’acord amb el previst a l’article 2.b) de LTAIPBG, ja que és informació que el CICAC previsiblement ha de tenir en el seu poder, fruit de l’exercici de les competències que li són pròpies. En segon lloc, és clar que el CICAC resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de la LTAIPBG i queda obligat a resoldre dins el termini i en la forma escaient les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’esmentada Llei. En tercer lloc, quant als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada i atès que el CICAC ha invocat el límit relatiu a la protecció de dades com a element que permetria denegar l’accés a la informació reclamada, aquesta Comissió ha sol·licitat el parer de l’APDCAT, conforme les previsions legals aplicables i n’ha obtingut un posicionament fonamentat en dret. Aquesta Comissió no identifica cal altre límit que sigui aplicable en aquest supòsit concret. En aquest sentit, i a d’acord amb allò qu e es conclou a l’informe evacuat per l’APDCAT en el present cas, aquesta Comissió coincideix amb el seu parer i considera que cal facilitar a la persona reclamant la informació sobre l’import i la identificació dels advocats i advocades que han justificat actuacions del TOAD, dels últims cinc anys, de forma p seudonimitzada. Cal tenir en compte que la informació que ha de ser facilitada queda subjecte al deure de confidencialitat que li imposa la normativa de protecció de dades (article 5.1.f) RGPD i article 5 LOPDGDD). En qualsevol cal, s’ha d’emfasitzar que lliurar la informació reclamada permet materialitzar el previst a l’article 1.2 de la LTAIPBG on es disposa que “La finalitat d’aquesta llei és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública”. Finalment, pel que fa a l’al·legació per part del CICAC de l’existència d’una tasca complexa d’elaboració o reelaboració de la informació cal estar al que aquesta Comissió ha vingut expressant en els darrers temps en relació amb l’explotació de les dades en mans dels subjectes obligats per la LTAIPBG. Així, cal tenir present el que disposa l’article 66.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, als efectes del que preveu la lletra b) de l’article 29.1 LTAIPBG, que estableix que han de ser inadmeses les SAIP quan concorri alguna de les circumstàncies següents: “a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles; b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. I segueix en el punt 2 i 3 en aspectes no menys transcendents per a valorar aquesta qüestió: “2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre. 3. La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. L’argument invocat per a justificar la inadmissibilitat per aquesta qüestió no està prou desenvolupat en la resolució del CICAC, a parer d’aquesta Comissió. La resolució i el posterior informe estan mancats de dades objectivables que permetin a aquesta Comissió evidenciar el volum real de feina que suposaria per a l’organització atendre la sol·licitud d’accés, el còmput dels mitjans necessaris, l’equip que seria imprescindib le per a dur-la a terme, entre altres qüestions. Amb tot, el cert és que, ateses les circumstàncies del cas i a la informació que es demana, resulta inversemblant que el CICAC no pugui descarregar automàticament les dades sol·licitades per la persona reclamant en format de full de càlcul, directament des de les seves bases de dades o través d’una consulta amb SQL. Arribats a aquest punt, resultat interessant també qüestionar la complexitat d'elaboració o reelaboració a partir d'informació existent en una o més bases de dades. Des del punt de vista semàntic elaborar significa “Produir, preparar, transformar, amb el treball, especialment amb successives operacions” i reelaborar tornar a produir, preparar, transformar. En el marc de les bases de dades, hem d’acceptar per reelaboració l’agregació o suma de dades o un mínim tractament de dades (com pot ser l’extracció d’una o més dades del conjunt sense que afecti ni l’estructura ni les altres dades) contingudes en una base de dades o en més d’una de manera que puguem fer -ne ús o explotar-les. 0especialment%20amb%20successives%20operacions. Per definició, les bases de dades són un conjunt de dades amb una estructura coherent, i accessibles des d'un o més programes o aplicació, de manera que qualsevol d'elles pot ser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar per això ni l'estructura del conjunt ni les altres dades. La propietat fonamental d'una base de dades és la independència de les dades que conté respecte de les aplicacions que les utilitzen; és a dir, els diversos fitxers o estructures de dades que poden constituir la base han de restar ocults als programes que usen aquesta base. Així, les dades, prèviament definides i estructurades, es configuren com a registres en els quals es fan les diferents anotacions o assentaments i permet accedir i recuperar les dades aplicant diferents filtres i criteris de selecció. I és aquesta darrera característica on resideix la veritable raó de ser de les bases de dades: la possibilitat de recuperar només la informació que necessitem en cada moment, ordenar i fins i tot aplicar -hi operacions aritmètiques. Per tant, tenint les dades que sol·licita la persona reclamant i bolcant-les en un full de càlcul (voluminós per la quantitat de referències –línies- però no complex de gestionar), per exemple, a cada col·legiat se li pot assignar fàcilment una referència – un àlies- i sempre que aparegui el mateix nom de col·legiat s’assignarà automàticament el mateix àlies, la qual cosa permet la pseud onimització sense que sigui possible revertir el procés amb posterioritat. Així és, com, per exemple, es pot facilitar, com demana la persona reclamant, la traçabilitat dels abonaments, perquè un mateix col·legiat (dada que no s’ha de facilitar) tindrà la mateixa referència o àlies al llarg de tota la taula. Com és palès, per a fer aquesta operació que proposem, només calen uns minuts de dedicació de la persona a qui se li encarregui aquesta tasca, i posteriorment, els comandaments propis dels fulls de càlcul permeten que es desenvolupi de forma automàtica. El volum de feina requerit per a desenvolupar aquesta operació, que insistim, no s’ha de fer de forma manual, sinó que es pot fer fàcilment a través d’eines ofimàtiques (per exemple, amb el programa Excel) que qualsevol Administració té al seu abast, no resulta desproporcionat, ni la tasca a completar és complexa: encara més, hauria d’estar a l’abast de qualsevol informàtic que presti serveis al CICAC o de qualsevol persona que hi treballi amb coneixements intermedis d’Excel o d’altres programes que generin fulls de càlcul. Recordem, a més, que l’article 66.1.b) estableix que només es pot aplicar tasca complexa “quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. En aquest punt convé destacar la conjunció “i”. Així, i de la lectura de l’articulat es constata que per apreciar aquesta complexitat, es requereix que es donin acumulativament les dues condicions: tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada, cosa que aquesta Comissió no aprecia en el supòsit concret que analitzem, i que no es pugui realitzar amb ajuda de mitjans informàtics, element que tampoc s’aprecia en el cas que ara ens ocupa com hem argumentant, perquè com diem, aplicant una fórmula força senzilla al full de càlcul és possible facilitar la informació reclamada a la persona que la demana. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de gener de 2025, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 1037/2024, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Estimar parcialment la Reclamació 1037/ 2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 3. Requerir al CICAC que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir al CICAC a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1037/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.