Se solicitó al Ayuntamiento de Cubelles el acceso a documentos de un expediente de reclamación patrimonial. El solicitante alegó ser parte interesada del procedimiento. La GAIP estima la reclamación porque la información es pública y el interesado tiene un derecho de acceso reforzado, subrayando la falta de colaboración del Ayuntamiento durante el proceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La normativa de transparencia no exige que un procedimiento administrativo haya finalizado para que los ciudadanos puedan acceder a los documentos que lo integran.
2
Las personas interesadas en procedimientos administrativos en trámite gozan de un régimen de acceso privilegiado y reforzado según la Ley 39/2015.
3
La GAIP es competente para tutelar el derecho de acceso a la información pública incluso en expedientes en curso, sin que la Disposición Adicional 1ª de la LTAIPBG lo impida.
4
La falta de remisión de informes o documentación por parte de la Administración no impide que la Comisión continúe la tramitación y resuelva la reclamación.
5
El acceso a la información pública debe darse cuando se trata de datos personales del propio solicitante, resolviéndose conforme a la legislación de protección de datos.
Texto completo
Resolució 1305/2024, de 17 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 1036/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Cubelles
Informació reclamada: Accés a un expedient de reclamació patrimonial.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública, i d’acord amb els articles 18.1 i
20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la
denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la
presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). La persona reclamant,
segons exposa, gaudeix d’un dret reforçat com a persona interessada malgrat que aquest element no
s’ha pogut contrastar per la manca de col·laboració de l’Ajuntament. Tenint en compte l’article 24
LTAIPBG aquesta Comissió considera pertinent d’estimar el dret d’accés de la persona interessada a
la informació pública sol·licitada. Cal recordar que és responsabilitat exclusiva de l’Ajuntament aplicar
el règim previst als articles 23, 24 i 25 de LTAIPBG als efectes de complir amb la normativa relativa a
la protecció de dades personals, en el moment d’executar d’aquesta resolució tenint en compte les
consideracions. Per al cas que no disposi de la informació, ho haurà de fer constar així, sense que
quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació.
Paraules clau: Ajuntaments. Persones interessades. Reclamacions patrimonials. Dades pròpies.
Sense límits. Manca de col·laboració. Reclamació contra silenci. Mediacions. Estimació.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Mediador: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
El 23 de juliol de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1036/2024, presentada per una persona
interessada contra l’Ajuntament de Cubelles, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
La persona reclamant manifesta haver rebut resposta de l’Administració, però no se li ha lliurat la
informació.
El 17 de maig de 2024 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació
pública (SAIP) mitjançant una instància genèrica en la que demana: “ Los siguientes documentos
obrantes en la tramitación del expediente de reclamación patrimonial 1362/20231595 presentada
por xxx con xxx [la mateixa persona reclamant], firmante de la presente y parte interesada del
procedimiento de reclamación patrimonial: 1.Documento emitido por la instrucción del expediente
de reclamación patrimonial con fecha de la solicitud del informe al servicio municipal relacionado
y que ha motivado los daños ocasionados. 2.- Informe, fechado y emitido por el servicio municipal
cuyo funcionamiento ha ocasionado la presunta lesión indemnitzable”.
El 7 de juny de 2024 l’Ajuntament de Cubelles comunica a la persona sol·licitant la recepció de la SAIP.
El 19 de juny la persona reclamant reitera la petició sol·licitada amb registre d’entrada 2024- 11161 (antecedent 3).
El 3 de juliol la persona reclamant presenta una nova reiteració en la qual es fa referència a dues
SAIP, entre les quals, la que és objecte d’aquesta reclamació.
El 26 de juliol la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre
els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cubelles i li requereix que,
atenent que s’ha demanat el procediment de mediació, aporti les dades identificatives i de
contacte que representarà l’Administració i dues dates possibles per a programar la mediació.
El 19 d’agost de 2024 la GAIP reitera les dades descrites en l’antecedent anterior i que dins el
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació,
així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut a bastament el termini
indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament.
El 14 d’octubre el vocal mediador de la GAIP certifica la impossibilitat d’acord de mediació per la
manca de col·laboració de l’Ajuntament de Cubelles en la convocatòria de la sessió de mediació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta
Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG
defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la
que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol
persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a
la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són
d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència
d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
Els antecedents 7 i 8 posen de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP.
Si bé aquest fet ha de ser qualificat d’una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat
dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la
manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no
impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre la competència de la GAIP en relació amb el dret d’accés a l’expedient en tràmit i el
caràcter reforçat de la persona interessada
Més enllà de les disposicions relatives a la competència general de la GAIP recollides en el fonament
primer i. pel que fa a la distinció del règim jurídic aplicable en funció de si es tracta d’un procediment
administratiu en tràmit o finalitzat, cal partir de la base que aquesta Comissió ha admès en diverses
ocasions tutelar i emparar el dret d’accés a informació referida a procediments en curs, és a dir, que
encara no hagin finalitzat. En concret, i des de la Resolució de 23 de desembre de 2015 sobre la
Reclamació 17/2015, la GAIP ha considerat que la normativa de transparència ja no exigeix que el
procediment administratiu en qüestió hagi finalitzat perquè els ciutadans puguin demanar accedir als
documents que l’integren, atès que aquests documents de procediments en tràmit constitueixen
informació pública segons l’article 2.b) de l’LTAIPBG i són, per tant, susceptibles de ser consultats en
exercici del dret general d’accés a la informació.
Sota el títol de “Regulacions especials del dret d'accés a la informació pública”, la Disposició
addicional primera (DA 1a) de l’LTAIPBG estableix que:
“1. L’accés dels interessats als documents dels procediments administratius en tràmit es regeix pel
que determina la legislació sobre règim jurídic i procediment administratiu.
2. L’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és
regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”.
En primer terme, doncs, no hi ha cap disposició en l’LTAIPBG, inclosa la DA 1a, que estableixi cap
motiu d'inadmissió, ni cap límit d'accés que es defineixin en funció del caràcter obert (o en tràmit) o
tancat (o finalitzat) dels procediments administratius. Això comporta que el dret d'accés a la
informació pública s'ha de poder exercir amb independència de si aquesta informació forma part d'un
procediment en tràmit o finalitzat, o de cap procediment determinat.
En segon terme, l'article 53 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de
les administracions públiques preveu que el dret dels interessats en el procediment administratiu a
conèixer l'estat de tramitació dels procediments i al dret a accedir i obtenir una còpia dels documents
continguts en els esmentats procediments. Concretament, a més de la resta de drets que preveu
aquesta llei tenen dret, entre altres, a “conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació dels
procediments en què tinguin la condició d’interessats; el sentit del silenci administratiu que
correspongui, en cas que l’Administració no dicti ni notifiqui una resolució expressa dins el termini;
l’òrgan competent per a la seva instrucció, si s’escau, i la resolució; i els actes de tràmit dictats. Així
mateix, també tenen dret a accedir i a obtenir una còpia dels documents continguts en els
procediments esmentats. Els qui es relacionin amb les administracions públiques a través de mitjans
electrònics tenen dret a consultar la informació a què es refereix el paràgraf anterior, en el punt
d’accés general electrònic de l’Administració, que funciona com un portal d’accés. S’entén complerta
l’obligació de l’Administració de facilitar còpies dels documents continguts en els procediments
mitjançant la posada a disposició de les còpies en el punt d’accés general electrònic de
l’Administració competent o en les seus electròniques que corresponguin” (article 53.1.a)).
En concret, la GAIP considera que les persones interessades en procediments administratius en
tràmit, que gaudeixen d’un règim d’accés privilegiat, en principi més ampli i reconegut molt abans que
en la normativa de transparència, han de poder disposar del mateix mecanisme bàsic de garantia que
representa la via de la reclamació voluntària i gratuïta davant d’un òrgan independent de què disposa
qualsevol ciutadà. En aquest sentit, no s’han de veure obligats a acudir directament als tribunals en el
cas que l’administració els denegui o no resolgui l’accés o, pitjor encara, a canalitzar artificiosament la
seva petició a través de la normativa de transparència per poder reclamar primer davant la GAIP, tot
renunciant al règim d’accés reforçat que preveu la seva normativa específica.
La garantia de reclamació a la GAIP, que protegeix mitjançant un procediment breu i gratuït davant
d'un òrgan independent el dret general d'accés a la informació pública de la ciutadania, amb igual o
més motiu ha d'emparar el dret de les persones interessades a obtenir la informació que forma part
dels procediments administratius que les afecten, i res hi ha en la DA 1a LTAIPBG que ho impedeixi.
Certament, el més apropiat és que les persones interessades en un procediment administratiu en
tràmit puguin accedir amb normalitat a l'expedient i que sigui precisament l'òrgan responsable de la
seva tramitació qui garanteixi i faci efectiu aquest dret, de manera que el puguin exercir efectivament
en els terminis que millor els convingui per a la resolució més favorable, no de l'accés per si mateix,
com del procediment principal.
En el cas que l'òrgan administratiu competent no resolgui l'accés sol·licitat, res no impedeix que, sens
perjudici de la continuació normal del procediment, ni dels efectes impugnatoris que la manca d'accés
a l'expedient pugui tenir en el futur sobre la resolució del fons de l'assumpte, la persona interessada
pugui acudir a la via especial de garantia instituïda per la legislació de transparència, o sigui, la
reclamació a la GAIP. Amb independència del règim substantiu aplicable, els casos en els quals es
planteja l’accés dels interessats a l’expedient en curs són també casos d'exercici del dret d'accés a la
informació pública, matèria que constitueix la missió de la GAIP, de manera que res no permet
qüestionar la seva competència si la llei no l'exclou expressament, la qual cosa sens dubte no fa.
4. Sobre el dret a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada i reclamada, - documents d’un expedient de reclamació patrimonial-, és
d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG informació pública, ja que és “informació elaborada per
l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb
el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o
documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a
terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
Recordar que l’Ajuntament de Cubelles és un subjecte obligat a complir amb les obligacions de
transparència activa i a tramitar, conforme a l’LTAIPBG, les sol·licituds d’accés a la informació pública
(art. 3.1.a) formulades per les persones interessades.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera
proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article
22.1 LTAIPBG). L’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal i no
resta subjecte a motivació i tampoc requereix invocació de cap norma (art. 18.2 LTAIPBG). La
persona reclamant manifesta un interès legítim en la reclamació a l’haver participat en el procés de
selecció.
En caràcter general, la Taula d’accés i avaluació documental (TAAD 351, DOGC 7647) relativa als
expedients de sol·licituds d’indemnitzacions per responsabilitat patrimonial i civil, estableix com a
criteri general d’accés, l’accés restringit, sense perjudici d’accés parcial perquè poden contenir dades
personals merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat
pública de l’Administració; i també altres dades personals, incloses dades especialment protegides.
Pel que fa a l’avaluació, estableix la destrucció total dels expedients llevat dels quals tenen una
rellevància social que són de conservació permanent en un termini de sis anys a partir de la remissió
del Compte General a la Sindicatura de Comptes.
En el cas concret, se sol·licita accés a informació d’un expedient en el qual la persona reclamant és
persona interessada, segons exposa el mateix reclamant. La manca de col·laboració de l’Ajuntament
no permet verificar aquesta condició.
Per tot el que s’ha exposat i tenint en compte que l’article 24 LTAIPBG estableix que “s’ha de donar
accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el
funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament
identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades
personals o altres drets constitucionalment protegits” (apartat 1) i que “les sol·licituds d’accés a la
informació pública que es refereixin només a dades personals del sol·licitant s’han de resoldre d’acord
amb la regulació del dret d’accés que estableix la legislació de protecció de dades de caràcter
personal”, aquesta Comissió considera pertinent d’estimar el dret d’accés de la persona interessada a
la informació pública sol·licitada. Cal recordar que és responsabilitat exclusiva de l’Ajuntament aplicar
el règim previst als articles 23, 24 i 25 de LTAIPBG als efectes de complir amb la normativa relativa a
la protecció de dades personals, en el moment d’executar d’aquesta resolució tenint en compte les
consideracions. Per al cas que no disposi de la informació, ho haurà de fer constar així, sense que
quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació.
5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el
seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli
que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la
seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de
la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació
pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i
l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques
han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en
els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de
l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada
document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord
amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió
avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents;
que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg
termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides
l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat
originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en
matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de
transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica
a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i
també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes
d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són
aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs
o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i
dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol
document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim
d’accés i publicitat (art. 19.3).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim
jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció
pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior
dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el
d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de
gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de
treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de
localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula
els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents
produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i
administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques
i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de
gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part
del registre general, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva
recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de
classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Procediments per la via administrativa
(codi 0043), sèrie Reclamacions per responsabilitat patrimonial (1362).
6. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
7. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17
d’octubre de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1036/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4.
2. Requerir a l’Ajuntament de Cubelles que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Cubelles a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1036/2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k
RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.