Inadmitida 15/12/2022 · 30 días en resolverse

Inadmisión de reclamación por solicitar actuaciones administrativas en lugar de acceso a información pública

Un grupo municipal solicitó al Ayuntamiento de la Bisbal del Penedès la redacción de un acta de inspección y la determinación de responsabilidades. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) decidió inadmitir la reclamación porque la solicitud no pide información pública, sino la realización de actuaciones administrativas.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones de electos locales basadas en el artículo 164 TRLMRLC, aplicando supletoriamente la legislación de transparencia según jurisprudencia del TSJC y el Tribunal Supremo.
2 El derecho de acceso a la información pública se define como el derecho subjetivo a solicitar y obtener información elaborada por la Administración o que esté en su poder.
3 La solicitud del grupo municipal no constituye un pedido de información, sino una petición de que se realice un acta de inspección y se deriven responsabilidades.
4 El artículo 33.2 del RGAIP establece la inadmisibilidad de las reclamaciones ante la GAIP cuando no tengan por objeto el derecho de acceso a la información pública.

Texto completo

Resolució 1039/2022, de 15 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 1032/2022 Administració reclamada: Ajuntament de la Bisbal del Penedès Informació reclamada: No reclama informació. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: L’LTAIPBG i l’article 164 TRLMRLC coincideixen a garantir, la primera a la ciutadania en general, i el segon a les i als electes locals, accés a informació pública, però no és això el que demana la sol·licitud de la qual deriva aquesta Reclamació. Allò que demana el grup municipal reclamant (antecedent 2) no és informació, sinó que s’aixequi un acta i que es derivin responsabilitats, que són actuacions administratives de naturalesa molt diferent a la demanar informació. En conseqüència, i tenint en compte que l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions a la GAIP si no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, és procedent inadmetre la Reclamació perquè no demana informació. Paraules clau: Ajuntaments. Electes municipals. Peticions d’actuacions. Aixecament d’una acta. Informació pública. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 15 de novembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1032/2022, presentada en representació d’un grup municipal contra l’Ajuntament de la Bisbal de Penedès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 de juny de 2022 el grup municipal reclamant demana a l’Ajuntament de la Bisbal del Penedès “que el cos d’informació i inspecció d’aquest Ajuntament realitzi una acta d’inspecció a l’Avinguda la Miralba en la seva totalitat i es derivin les responsabilitat oportunes, si s’escau”. 3. El 13 de juny de 2022 l’Ajuntament contesta la sol·licitud indicant que pren nota de la petició. 4. El 10 de novembre de 2022 el grup municipal reclamant reitera la sol·licitud indicada a l’antecedent 2. 5. La Reclamació presentada el 15 de novembre de 2022 demana a la GAIP que requereixi a la Secretaria municipal el lliurament de còpia de l’acta sol·licitada. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per electes locals, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sentència que, a la seva vegada, també ha estat confirmada per la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem, amb la Sentència 312/2022, de 10 de març. Des del punt de vista de la normativa aplicable, procediria, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldria tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regiria en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. Segons l’article 164.1 TRLMRLC, “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”. L’LTAIPBG i l’article 164 TRLMRLC coincideixen a garantir, la primera a la ciutadania en general, i el segon a les i als electes locals, accés a informació pública, però no és això el que demana la sol·licitud de la qual deriva aquesta Reclamació. Allò que demana el grup municipal reclamant (antecedent 2) no és informació, sinó que s’aixequi un acta i que es derivin responsabilitats, que són actuacions administratives de naturalesa molt diferent a la demanar informació. En conseqüència, i tenint en compte que l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions a la GAIP si no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, és procedent inadmetre la Reclamació perquè no demana informació. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de desembre de 2022, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 1032/2022 perquè no demana informació i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.