Inadmisión de reclamación contra el Departamento de Cultura por no tener por objeto el derecho de acceso a la información pública

Resolució 26/2023, de 12 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1029/2022 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Informació reclamada: No sol·licita informació pública. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Tot i que l’escrit de reclamació diu que es presenta d’acord amb les funcions de la GAIP, el cert és que aquesta Comissió no té cap competència revisora de les decisions administratives preses en la resolució de subvencions i dels recursos que s’hi presentin, ni tampoc les seves resolucions poden obligar a la resolució expressa o la motivació del sentit de la desestimació presumpta d’un recurs, sinó que, d’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG, té limitada la seva funció a la revisió de les decisions administratives preses en matèria de dret d’accés a la informació pública, i com ha quedat acreditat en els antecedents, el Departament de Cultura no ha rebut cap petició d’informació pública de la persona reclamant que hagi desatès. En aquest sentit, cal remarcar que el recurs d’alçada indicat cop a objecte d’aquesta reclamació no contenia cap pretensió accessòria d’obtenció d’informació que pugui considerar-se i tramitar-se separadament com una sol·licitud d’informació pública, d’acord amb l’article 53.4 del Decret 8/2021, del 9 d e febrer, sobre la transparència i dret d’accés a la informació pública, sinó que en l’exposició de fets d’aquell recurs es feia esment a una petició d’informació que hauria estat atesa i és precisament arran de la informació rebuda que es formula el recurs, que no té altra pretensió formulada que la de què es requalifiqués la puntuació donada al seu projecte. Manca, per tant, l’acte previ (sol·licitud d’informació pública desestimada per l’administració) requerit perquè aquesta reclamació sigui admissible. Igualment, la pretensió de la persona reclamant en aquest procediment, expressada en l’escrit de reclamació adreçat a la GAIP, depassa àmpliament el seu objecte legalment limitat a l’accés a la informació pública en poder de l’administració prèviament a ser sol·licitada, en la mesura en què es pretén que s’elabori una “resposta escrita per part de l’administració en relació a tots els fets indicats i reclamats en el recurs d’alçada indicat” que la persona reclamant coneix que no està elaborada prèviament; el què es pretén, doncs, és la creació d’una justificació i argumentació clarament inexistent en el moment de ser sol·licitada, el què queda fora de la definició legal d’informació pública de l’article 2.b LTAIPBG i, en canvi, s’acosta a les peticions d’informes o dictàmens jurídics inadmeses en aquest procediment per l’article 29.2 LTAIPBG. Els articles 31 i 33 RGAIP estableixen com a requisit d’admissibilitat de les reclamacions davant la GAIP la presentació prèvia d’una sol·licitud d’informació pública davant l’Administració que hagi estat desatesa, i l’article 33.2 RGAIP estableix com un motiu d’inadmissibilitat de les reclamacions el fet de no tenir per objecte el dret d’accés a la informació pública, circumstància que, com s’acaba d’indicar, concorre en aquest cas. Paraules clau: Generalitat. Cultura. Requisits de la reclamació. Sol·licitud prèvia d’informació. Esmena. Objecte del procediment de reclamació. Informació pública. Sense acte previ. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 14 de novembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1029/2022, presentada contra el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en relació amb l’escrit indicat a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La reclamació feia constar com a informació reclamada que: “En data 20/07/2022 vaig presentar recurs d'alçada, d'acord amb la Llei 39/2015, d’1 de octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, articles 121 i 122 i davant la persona titular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, contra la Resolució dictada amb data 21/06/2022 pel Departament de Cultura-Direcció General del Patrimoni Cultural, en la qual soc persona interessada, resolució que em fou notificada amb data 29/06/2022.”, indicava que no hauria rebut resposta de l’Administració i es justificava així: “Absència de resposta per part de l’administració en una qüestió important de potencial prevaricació i de conflicte d’interessos a l’hora de gestionar 5.000.000 d’euros públics. En tot cas, l’argumentació és diversa i plural i per tant incloc tota ella en un dels documents annexos a aquesta sol·licitud”. Al formulari de reclamació s’hi annexa la següent documentació, com a sol·licitud d’informació objecte de la reclamació, còpia del Recurs d’Alçada, així com un argumentari en què s’amplia la motivació de la reclamació de la manera següent: “En data 20/07/2022 vaig presentar recurs d'alçada, d'acord amb la Llei 39/2015, d’1 de octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, articles 121 i 122 i davant la persona titular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, contra la Resolució dictada amb data 21/06/2022 pel Departament de Cultura-Direcció General del Patrimoni Cultural, en la qual soc persona interessada, resolució que em fou notificada amb data 29/06/2022. D’aquest recurs d’alçada, i passats el tres mesos màxims preceptius, no n’he rebut resposta, per la qual cosa segons la normativa vigent cal considerar la resposta al recurs negativa. Aquell recurs d’alçada es basava en el fet que en l’esmentada resolució, dictada amb data 21/06/2022 pel Departament de Cultura-Direcció General del Patrimoni Cultural, en la qual soc persona interessada i que em fou notificada amb data 29/06/2022, se’ns notificava tant l’aprovació del projecte de recerca que havíem presentat prèviament a la convocatòria CLT/17/2022, de 10 de gener, per la qual es convocava concurs públic per a l'aprovació de projectes quadriennals de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia per al període 2022-2025 com, també, les puntuacions atorgades a aquest projecte tant per part de l’AGAUR (5,27 sobre 6 punts possibles) com de la Comissió de Recerca d'Arqueologia i Paleontologia (2,14 sobre 4 possibles), amb un resultat final total de 7,41 punts. Vam considerar que no estàvem d’acord amb la qualificació que ens havia atorgat la Comissió de Recerca d'Arqueologia i Paleontologia però, sobretot, i en allò que afecta específicament aquesta reclamació que ara presentem davant de l’Oficina Antifrau de Catalunya, ens semblava identificar irregularitats molt importants durant tot el procés seguit en el marc d’aquesta convocatòria de subvencions per part de la Comissió de Recerca d'Arqueologia i Paleontologia. Davant d’aquestes sospites d’irregularitats, vam sol·licitar mitjançant una instància genèrica en data 18/07/2022 (Reg. electrònic d’entrada 9015-1487458/2022, 9015-1487464/2022, 9015- 1487474/2022, 9015-1487486/2022, 9015-1487523/2022, 9015-1487674/2022) al Departament de Cultura un major grau d’informació. Les respostes i els documents obtinguts com a resposta a aquestes sol·licituds confirmen, al nostre entendre, aquestes irregularitats. Les irregularitats detectades consisteixen en: - La Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia, que ha efectuat l’avaluació d’un altíssim 40% de la nota global ja no tan sols del nostre projecte de recerca, sinó de tot el conjunt de projectes presentats a la convocatòria, i que ho ha fet, segons ens indica la pròpia Cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, “de forma conjunta i solidària”, està formada en la seva immensa majoria per membres d’alguns dels propis grups de recerca, institucions museogràfiques, instituts de recerca, associacions i/o empreses que van optar a la convocatòria esmentada, ja sigui en qualitat d’investigadors principals del projecte, de membres pròpiament dit de l’equip i/o projecte de recerca, de col·laboradors o de qualsevol altra mena. És a dir, han actuat de jutge i part alhora: han jutjat i valorat els seus propis projectes i, alhora, també els dels altres equips (que no tenien representació en aquesta mateixa Comissió). Una circumstància que, si més no, implica dos aspectes irregulars: que la seva actuació en el marc d’aquesta Comissió i les valoracions que han fet suposen un conflicte d’interessos clar i que aquest plantejament general de les coses suposa també una situació d’indefensió i de possible perjudici respecte dels drets dels equips de recerca signants igualment de projectes presentats a la convocatòria i que, en canvi, i a diferència dels altres, no comptaven amb cap representant propi en aquest marc de reflexió, valoració i presa de decisions. - La Secretària d’aquesta Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia, i que actua a més en aquesta comissió amb veu, vot i capacitat de valorar i qualificar tots els projectes de recerca presentats a la convocatòria en els mateixos termes que la resta de membres és la Cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, Sra. Maria Teresa Miró Alaix, qui, a més d’ocupar aquest càrrec i, per tant, ser funcionaria, és, també, membre d’un dels grups de recerca presentats a la convocatòria. El fet que un funcionari gestioni en profit propi pressupostos públics és la definició bàsica de prevaricació. - Aquestes dues circumstàncies anteriors, identificades en la convocatòria d’aquestes subvencions d’aquest any 2022 i reconegudes oficialment mitjançant documentació per part de la pròpia administració, ja s’havien produït igualment i amb les mateixes característiques en la convocatòria similar anterior (2018), circumstància que també és possible corroborar amb documentació oficial. Aportem en adjunt tota la documentació oficial que acredita tots i cadascun dels punts i irregularitats que apuntem en aquesta sol·licitud. Voldríem, doncs, que es prenguessin en consideració les evidències provades que demostren irregularitats i indicis clars de possible prevaricació i que, en aquest sentit: a) Se’ns donés una resposta escrita per part de l’administració en relació a tots els fets indicats i reclamats en el recurs d’alçada indicat. b) Es procedís a actuar segons correspongui en relació als funcionaris afectats c) S’anul·lessin totes les valoracions i decisions preses en aquestes circumstàncies per la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia. d) S’iniciessin els tràmits i procediments necessaris per tal que en futures convocatòries la Comissió de Recerca no tingui la conformació de membres absolutament impròpia que, a totes llums, ara presenta”. 3. El 21 de novembre la GAIP notifica a la persona reclamant un requeriment d’esmena, als efectes que aporti còpia de la sol·licitud d’informació objecte del procediment i que concreti la informació que no ha rebut. 4. El 22 de novembre de 2022 la persona reclamant presenta un escrit responent al requeriment d’esmena anterior, en el que aporta novament el recurs d’alçada esmentat juntament amb un escrit en aquests termes: “Com indicava en la reclamació inicial, en data 20/07/2022 vaig presentar recurs d'alçada, d'acord amb la Llei 39/2015, d'1 de octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, articles 121 i 122 i davant la persona titular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, contra la Resolució dictada amb data 21/06/2022 pel Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural, en la qual soc persona interessada, resolució que em fou notificada amb data 29/06/2022. D'aquest recurs d’alçada, i passats el tres mesos màxims preceptius, no n'he rebut resposta, per la qual cosa segons la normativa vigent cal considerar la resposta al recurs negativa. Atenent les funcions declarades de la GAIP en la seva pròpia pagina web, vaig presentar com a ciutadà i en temps i forma correctes reclamació en funció d'un d'aquests motius, específicament el que correspon a "s'ha produït silenci administratiu, un cop transcorregut un mes des de l'entrada de la sol·licitud d'accés a l’òrgan que l'ha de resoldre". En funció d’això i de la demanda que se'ns fa de concreció de la informació pública que hem sol·licitat al Departament de Cultura i que no se'ns ha facilitat, indiquem que aquesta és tracta de: Demanem que se'ns doni una resposta escrita per part de l'administració en relació a tots els fets indicats i reclamats en el recurs d’alçada indicat i que va rebre silenci administratiu. Més concretament, que se'ns expliqui, en relació a les peticions i reclamacions efectuades al Departament de Cultura en aquell Recurs d’alçada, el següent: Les raons detallades, concretes, argumentades i punt per punt per les quals, en relació al nou argumentari, valoració, criteris i proves que nosaltres mateixos els aportàvem en aquell Recurs d'Alçada, el Departament de Cultura considera (ja que ha donat silenci administratiu com a resposta a aquella petició) que no tenim raó quan vam demanar en aquell Recurs d’alçada que en relació a la puntuació atorgada al nostre projecte de Recerca presentat, valorat i atorgat en el marc de la convocatòria CLT/17/2022, de 10 de gener, per la qual es convocava concurs públic per a l'aprovació de projectes quadriennals de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia per al període 2022 2025, en l'apartat "Infraestructura de recerca adequada als objectius del projecte" se'ns atorguessin 0,42 punts dels 0,5 punts possibles. Les raons detallades, concretes, argumentades i punt per punt per les quals, en relació al nou argumentari, valoració, criteris i proves que nosaltres mateixos els aportàvem en aquell Recurs d’Alçada, el Departament de Cultura considera (ja que ha donat silenci administratiu com a resposta a aquella petició} que no tenim raó quan vam demanar en aquell Recurs d’alçada que en relació a la puntuació atorgada al nostre projecte de Recerca presentat, valorat i atorgat en el marc de la convocatòria CLT/17/2022, de 10 de gener, per la qual es convocava concurs públic per a l'aprovació de projectes quadriennals de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia per al període 2022 2025, en l'apartat "Socialització del coneixement", se'ns atorguessin 0,34 punts dels 0,5 punts possibles. Les raons detallades, concretes, argumentades i punt per punt per les quals, en relació al nou argumentari, valoració, criteris i proves que nosaltres mateixos els aportàvem en aquell Recurs d’Alçada, el Departament de Cultura considera (ja que ha donat silenci administratiu com a resposta a aquella petició} que no tenim raó quan vam demanar en aquell Recurs d’alçada que en relació a la puntuació atorgada al nostre projecte de Recerca presentat, valorat i atorgat en el marc de la convocatòria CLT/17/2022, de 10 de gener, per la qual es convocava concurs públic per a l'aprovació de projectes quadriennals de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia per al període 2022 2025, en l'apartat "Adequació del pressupost al projecte", se'ns atorguessin 0,5 punts dels 0,5 punts possibles. Les raons detallades, concretes, argumentades i punt per punt per les quals, en relació al nou argumentari, valoració, criteris i proves que nosaltres mateixos els aportàvem en aquell Recurs d’Alçada, el Departament de Cultura considera (ja que ha donat silenci administratiu com a resposta a aquella petició} que no tenim raó quan vam demanar en aquell Recurs d’alçada que en relació a la puntuació atorgada al nostre projecte de Recerca presentat, valorat i atorgat en el marc de la convocatòria CLT/17/2022, de 10 de gener, per la qual es convocava concurs públic per a l'aprovació de projectes quadriennals de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia per al període 2022 2025, en l'apartat "Incorporació de materials i jaciments provinents d'excavacions preventives o altres conjunts inèdits" se'ns atorguessin 1,5 punts dels 1,5 punts possibles”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. D’acord amb aquest article, l’àmbit material de competències de la GAIP queda limitat a la revisió de les decisions preses prèviament per les administracions en matèria d’accés a la informació pública, entesa aquesta, segons l’article 2.b de la mateixa llei i l’article 35.2 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, com la informació prèviament en poder de l’Administració. La reclamació, i així ho confirma l’escrit de reparament d’esmena, no es presenta contra la desatenció d’una sol·licitud d’informació pública prèviament formulada a l’Administració, sinó contra la manca de resolució expressa d’un recurs d’alçada presentat per la persona reclamant contra les valoracions fetes del seu projecte en el marc del procediment d’aprovació dels projectes quadriennals de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia per al període 2022-2025 per part de l’AGAUR (i de la Comissió de Recerca d'Arqueologia i Paleontologia, i pretén, doncs, obtenir una resposta escrita i motivada a les qüestions i arguments plantejats en què es justifiquin “les raons detallades, concretes, argumentades i punt per punt per les quals, en relació al nou argumentari, valoració, criteris i proves que nosaltres mateixos els aportàvem en aquell Recurs d'Alçada”. Tot i que l’escrit de reclamació diu que es presenta d’acord amb les funcions de la GAIP, el cert és que aquesta Comissió no té cap competència revisora de les decisions administratives preses en la resolució de subvencions i dels recursos que s’hi presentin, ni tampoc les seves resolucions poden obligar a la resolució expressa o la motivació del sentit de la desestimació presumpta d’un recurs, sinó que, d’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG, té limitada la seva funció a la revisió de les decisions administratives preses en matèria de dret d’accés a la informació pública, i com ha quedat acreditat en els antecedents, el Departament de Cultura no ha rebut cap petició d’informació pública de la persona reclamant que hagi desatès. En aquest sentit, cal remarcar que el recurs d’alçada indicat cop a objecte d’aquesta reclamació no contenia cap pretensió accessòria d’obtenció d’informació que pugui considerar-se i tramitar-se separadament com una sol·licitud d’informació pública, d’acord amb l’article 53.4 del Decret 8/2021, del 9 d e febrer, sobre la transparència i dret d’accés a la informació pública, sinó que en l’exposició de fets d’aquell recurs es feia esment a una petició d’informació que hauria estat atesa i és precisament arran de la informació rebuda que es formula el recurs, que no té altra pretensió formulada que la de què es requalifiqués la puntuació donada al seu projecte. Manca, per tant, l’acte previ (sol·licitud d’informació pública desestimada per l’administració) requerit perquè aquesta reclamació sigui admissible Igualment, la pretensió de la persona reclamant en aquest procediment, expressada en l’escrit de reclamació adreçat a la GAIP, depassa àmpliament el seu objecte legalment limitat a l’accés a la informació pública en poder de l’administració prèviament a ser sol·licitada, en la mesura en què es pretén que s’elabori una “resposta escrita per part de l’administració en relació a tots els fets indicats i reclamats en el recurs d’alçada indicat” que la persona reclamant coneix que no està elaborada prèviament; el què es pretén, doncs, és la creació d’una justificació i argumentació clarament inexistent en el moment de ser sol·licitada, el què queda fora de la definició legal d’informació pública de l’article 2.b LTAIPBG i, en canvi, s’acosta a les peticions d’informes o dictàmens jurídics inadmeses en aquest procediment per l’article 29.2 LTAIPBG. I no cal dir que la resta de pretensions formulades a la reclamació són desorbitadament alienes a aquest procediment i a les funcions d’aquesta Comissió, que cap competència té en l’eventual exigència de responsabilitats de funcionaris, o en l’anul·lació de les valoracions i decisions preses per la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia, o en la formació de tribunal per a les futures convocatòries d’aquestes subvencions. Els articles 31 i 33 RGAIP estableixen com a requisit d’admissibilitat de les reclamacions davant la GAIP la presentació prèvia d’una sol·licitud d’informació pública davant l’Administració que hagi estat desatesa, i l’article 33.2 RGAIP estableix com un motiu d’inadmissibilitat de les reclamacions el fet de no tenir per objecte el dret d’accés a la informació pública, circumstància que, com s’acaba d’indicar, concorre en aquest cas. D’acord amb l’exposat, és procedent inadmetre a tràmit aquesta Reclamació, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments de dret exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de gener de 2023, resol per unanimitat inadmetre a tràmit la Reclamació 1029/2022 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.