Inadmisión de reclamación por extemporaneidad relativa a la solicitud de un informe policial

Resolució 1022/2025, de 3 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 1028/2025 Administració reclamada: Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Informe policial. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: En el cas que ens ocupa, la Reclamació va ser presentada davant de la GAIP el dia 16 de juny de 2025 i la Resolució del Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya sobre la qual es reclama va ser notificada a la persona reclamant el 27 de març de 2025, per la qual cosa la Reclamació és extemporània, en superar el termini d’un mes previst a la normativa aplicable, de manera imperativa. Paraules clau: Generalitat. Interior. Mossos d’Esquadra. Informe policial. Extemporaneïtat. Inadmissió. Ponent: Josep Ramón Barberà i Gomis Antecedents El 16 de juny de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1028/2025, presentada contra el Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada al paràgraf següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 12 de març de 2025 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública al Departament d’Interior i Seguretat Pública, en la qual demana “l'informe policial de l'actuació duta a terme per dos agents de Mossos d’Esquadra dependents de la comissaria de Sant Celoni, en data 16 de març de 2023, envers la meva persona”. El dia 19 de juny de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El mateix dia 19 de juny la GAIP comunica la Reclamació al Departament i li requereix que, en un termini de 5 dies, li faciliti les dades necessàries per a la convocatòria de la sessió de mediació sol·licitada per la part reclamant. El dia 27 de juny, en resposta al requeriment anterior i després d’oferir la possibilitat d’efectuar la mediació en un seguit de dates i d’aportar els noms de les persones que hi assistirien, en representació del Departament, es fa constar “que no entenem com la GAIP ha admès a tràmit aquesta reclamació, atès que el reclamant va rebre la notificació del comunicat del Departament en data 27 de març de 2025, us adjuntem evidència de la notificació, i no va presentar la reclamació davant la GAIP fins el dia 16 de juny”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. Segons l’article 42.1 LTAIPBG “les reclamacions a què fa referència l’article 39.1 s’han d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha finit el termini per a resoldre en el supòsit de l’article 35.2 o, si escau, de la desestimació del recurs de reposició”. En aquest sentit, cal tenir en compte que el termini d’un mes s’ha d’entendre data a data, d’acord amb l’article 30.4 de la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP), quan diu literalment, en relació amb els terminis que es fixen per mesos o per anys, que “el plazo concluirá el mismo día en que se produjo la notificación, publicación o silencio administrativo en el mes o el año de vencimiento”. En el cas que ens ocupa, la Reclamació va ser presentada davant de la GAIP el dia 16 de juny de 2025 i la resolució sobre la qual es reclama va ser comunicada a la persona reclamant el 27 de març de 2025, per la qual cosa aquesta Reclamació és extemporània, en superar àmpliament el termini d’un mes previst a la normativa aplicable, abans referida. Així doncs, aquesta Comissió no pot més que inadmetre la Reclamació que ara ens ocupa, d’acord amb les normes imperatives que regulen el seu funcionament. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de juliol de 2025, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 1028/2025, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 1, declarar-ne finalitzat el procediment i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.