Inadmisión de reclamación por solicitud de historial clínico al ICS por falta de competencia de la GAIP

Resolució 70/2023, de 2 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1027/2022 Administració reclamada: Institut Català de la Salut Informació reclamada: Historial clínic de la persona reclamant. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Segons la disposició addicional 1a.2 LTAIPBG, les sol·licituds d’informació pública matèries que tenen un règim especial d’accés s’han de regir preferentment pel seu règim especial i supletòriament per l’LTAIPBG. L’historial clínic sol·licitat conté únicament dades personals de la pròpia persona reclamant, i l’accés a aquestes dades és regulat per la legislació de protecció de dades personals, més que per la de transparència i accés a la informació pública (així ho estableix l’article 24.3 LTAIPBG), especialment per l’article 15 del Reglament general europeu de protecció de dades personals (RGPD), que garanteix els anomenats drets ARCO (acrònim d’accés, rectificació, cancel·lació, oposició), la tutela dels quals és atribuïda a l’APDCAT per l’article 5.b de la Llei 32/2010, de l’1 d’octubre, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Paraules clau: Organismes de la Generalitat. Persona interessada. Silenci administratiu. APDCAT. Drets ARCO. Règim d’accés especial. Accés a dades pròpies. Historial clínic. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 14 de novembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1027/2022, presentada per una persona interessada contra l’Institut Català de la Salut (ICS), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de juny de 2022 la persona reclamant presenta una reclamació a l’ICS en relació amb una sol·licitud que hauria presentat el 21 de març de 2022 demanant el seu historial clínic entre 2004 i 2019 i de la qual no hauria obtingut resposta. Afirma que ho necessita per raons judicials. 3. El 6 de juliol de 2022 l’ABS de Balaguer de l’ICS contesta la sol·licitud anterior explicant que la gestió de les històries clíniques en paper és externalitzada a una empresa a qui s’ha requerit la informació sol·licitada i que es comporta amb un retard gens habitual. També informa que les dades més rellevants de la història clínica poden ser destruïdes als 15 anys i les altres dades, als 5 anys. 4. El 13 de juliol de 2022 la persona reclamant s’adreça de nou a l’ICS indicant que no té cap inconvenient envers la gestió privada dels historials mèdics de l’ICS, però entén que això no justifica que no se li doni la informació sol·licitada, que afirma necessitar per motius judicials. 5. El 17 d’agost de 2022 la persona reclamant reitera la sol·licitud del seu historial mèdic en paper a l’ABS de Balaguer. 6. El 23 de setembre de 2022 la persona reclamant reitera la sol·licitud. 7. El 4 d’octubre de 2022 la persona reclamant reitera la sol·licitud a la Direcció d’Atenció Primària de Lleida de l’ICS, tot manifestant que no ha rebut resposta a les sol·licituds anteriors. 8. El 14 de novembre de 2022 la persona reclamant presenta aquesta Reclamació. 9. El 17 de novembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 10. El 18 de novembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’ICS i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 11. El 22 de novembre de 2022 la persona reclamant comunica al·legacions a la GAIP, en relació amb les manifestacions de l’ICS en el sentit que la documentació rellevant de les històries clíniques es pot destruir als 15 anys i la resta, als 5 anys, i indica que el que vol és saber si s’ha destruït el seu historial clínic, o accedir-hi. 12. El 7 de desembre de 2022 la GAIP rep l’informe de l’ICS: “1. En data 17 de novembre de 2022, té entrada al registre electrònic de l’ICS l’escrit de la GAIP, de comunicació de la Reclamació 1027/2022 presentada pel Sr. xxxx. 2. Aquesta Unitat d’Informació de l’ICS no havia rebut prèviament cap sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) adreçada pel reclamant a l’ICS. Atès l’objecte d’aquesta Reclamació 1027/2022, (accés a la documentació clínica del propi reclamant), la Unitat d’Informació de l’ICS l’ha posada en coneixement de la Unitat d’Atenció a la Ciutadania de l’ICS per si eren coneixedors d’alguna sol·licitud d’accés als drets ARCO. Des d’aquesta unitat s’ha respost afirmativament i hores d’ara estan recopilant els antecedents disponibles sobre aquest procediment d’exercici de drets ARCO, els quals seran tramesos a la GAIP tant aviat s’obtinguin, als efectes d’acreditar el contingut de la sol·licitud de la persona reclamant (que no conté cap petició de traçabilitat interna) i la conseqüent manca de competència de la GAIP per a resoldre aquesta reclamació, extrem altrament constatable a partir de la mateixa documentació adjuntada en la reclamació. II.- Inadmissibilitat de la Reclamació 1027/2022 per no ser una sol·licitud d’informació pública sinó un sol·licitud de drets ARCO encabida dins d’un procediment de tutela de drets. L’article 24.3 LTAIPBG estableix que “les sol·licituds d’accés a la informació pública que es refereixin només a dades personals del sol·licitant s’han de resoldre d’acord amb la regulació del dret d’accés que estableix la legislació de protecció de dades de caràcter personal”. 13. El 12 de desembre de 2022 la GAIP rep una còpia de l’expedient de l’ICS sobre la sol·licitud de la que deriva la Reclamació. 14. El 13 de desembre de 2022 la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) un informe sobre la Reclamació. 15. El 31 de gener de 2023 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “D’acord amb l’article 24.3 LTC la resolució de la sol·licitud d’accés a la història clínica de la persona sol·licitant s’havia de tramitar d’acord amb l’RGPD i l’eventual reclamació s’ha de tramitar davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, autoritat competent per conèixer de les reclamacions en relació amb el dret d’accés previst a l’article 15 RGPD”. Aquesta conclusió es fonamenta en les consideracions següents: “L’objecte de la reclamació presentada davant la GAIP és l’accés a la pròpia història clínica de la persona reclamant, pel que fa a la documentació que es compren entre l’any 2004 i l’any 2019. L’anàlisi ha de partir de la base de les previsions de la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, la qual preveu que el pacient és el titular del dret a la informació relativa al seu procés assistencial (art. 2 i 3). D’acord amb el que preveu l’article 9.1 de la Llei 21/2000 “la història clínica recull el conjunt de documents relatius al procés assistencial de cada malalt tot identificant els metges i la resta de professionals assistencials que hi han intervingut”, i constitueix “[... ] un instrument destinat fonamentalment a ajudar a garantir una assistència adequada al pacient” (article 11.1 de la Llei 21/2000). Quant al seu contingut, l’article 10 de la Llei 21/2000 preveu que la història clínica ha d’incloure, com a mínim, el següent: “1. La història clínica ha de tenir un número d'identificació i ha d'incloure les dades següents: a) Dades d'identificació del malalt i de l'assistència: Nom i cognoms del malalt. Data de naixement. Sexe. Adreça habitual i telèfon, a l'efecte de localitzar-lo. Data d'assistència i d'ingrés, si escau. Indicació de la procedència, en cas de derivació des d'un altre centre assistencial. Servei o unitat en què es presta l'assistència, si escau. Número d'habitació i de llit, en cas d'ingrés. Metge responsable del malalt. Així mateix, quan es tracta d'usuaris del Servei Català de la Salut i l'atenció es presta per compte d'aquest ens, s'ha de fer constar també el codi d'identificació personal contingut a la targeta sanitària individual. b) Dades clinicoassistencials: Antecedents familiars i personals fisiològics i patològics. Descripció de la malaltia o el problema de salut actual i motius successius de consulta. Procediments clínics emprats i llurs resultats, amb els dictàmens corresponents emesos en cas de procediments o exàmens especialitzats, i també els fulls d'interconsulta. Fulls de curs clínic, en cas d'ingrés. Fulls de tractament mèdic. Full de consentiment informat si és pertinent. Full d'informació facilitada al pacient en relació amb el diagnòstic i el pla terapèutic prescrit, si escau. Informes d'epicrisi o d'alta, si s'escauen. Document d'alta voluntària, si s'escau. Informe de necròpsia, si n'hi ha. En cas d'intervenció quirúrgica, s'ha d'incloure el full operatori i l'informe d'anestèsia, i en cas de part, les dades de registre. c) Dades socials: Informe social, si escau. 2. A les històries clíniques hospitalàries, en què sovint participen més d'un metge o d'un equip assistencial, hi han de constar individualitzades les accions, les intervencions i les prescripcions fetes per cada professional. 3. Els centres sanitaris han de disposar d'un model normalitzat d'història clínica que reculli els continguts fixats en aquest article adaptats al nivell assistencial que tenen i a la classe de prestació que fan.” Des del punt de vista de la normativa de transparència, la disposició addicional primera estableix a l’apartat segon que “l’accés a la informació pública en matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. A tal efecte, prenent en consideració quin és l’objecte de la reclamació presentada -l’accés a la pròpia història clínica- cal tenir en compte la previsió de l’article 13 de la Llei 21/2000, relatiu al dret d’accés a la història clínica: “[...] el pacient té dret a accedir a la documentació de la història clínica descrita per l'article 10, i a obtenir una còpia de les dades que hi figuren. Correspon als centres sanitaris regular el procediment per a garantir l'accés a la història clínica. 2. El dret d'accés del pacient a la documentació de la història clínica mai no pot ésser en perjudici del dret de tercers a la confidencialitat de les dades d'aquests que figuren en l'esmentada documentació, ni del dret dels professionals que han intervingut en l'elaboració d'aquesta, que poden invocar la reserva de llurs observacions, apreciacions o anotacions subjectives. 3. El dret d'accés del pacient a la història clínica es pot exercir també per representació, sempre que estigui degudament acreditada”. Des del punt de vista de la normativa de transparència, l’article 24.3 de l’LTC estableix que les sol·licituds d’accés a la informació pública que es refereixin només a dades personals del sol·licitant s’han de resoldre d’acord amb la normativa de protecció de dades personals. D’acord amb això, el règim aplicable a la sol·licitud de la persona reclamant relativa a l’accés a determinada documentació que consta en la seva història clínica, se l’ha d’aplicar les previsions de l’article 15 de l’RGPD respecte del dret d’accés del titular de les dades personals. Aquest article preveu que: “1. El interesado tendrá derecho a obtener del responsable del tratamiento confirmación de si se están tratando o no datos personales que le conciernen y, en tal caso, derecho de acceso a los datos personales y a la siguiente información: a) los fines del tratamiento; b) las categorías de datos personales de que se trate; c) los destinatarios o las categorías de destinatarios a los que se comunicaron o serán comunicados los datos personales, en particular destinatarios en terceros u organizaciones internacionales; d) de ser posible, el plazo previsto de conservación de los datos personales o, de no ser posible, los criterios utilizados para determinar este plazo; e) la existencia del derecho a solicitar del responsable la rectificación o supresión de datos personales o la limitación del tratamiento de datos personales relativos al interesado, o a oponerse a dicho tratamiento; f) el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control; g) cuando los datos personales no se hayan obtenido del interesado, cualquier información disponible sobre su origen; h) la existencia de decisiones automatizadas, incluida la elaboración de perfiles, a que se refiere el artículo 22, apartados 1 y 4, y, al menos en tales casos, información significativa sobre la lógica aplicada, así como la importancia y las consecuencias previstas de dicho tratamiento para el interesado. 2. [...] 3. El responsable del tratamiento facilitará una copia de los datos personales objeto de tratamiento. El responsable podrá percibir por cualquier otra copia solicitada por el interesado un canon razonable basado en los costes administrativos. Cuando el interesado presente la solicitud por medios electrónicos, y a menos que este solicite que se facilite de otro modo, la información se facilitará en un formato electrónico de uso común. 4. El derecho a obtener copia mencionado en el apartado 3 no afectará negativamente a los derechos y libertades de otros”. Sobre la base de la normativa que s’ha analitzat i, en particular, el que estableix l’article 24.3 de l’LTC, la tramitació de la sol·licitud d’accés a la història clínica i també la reclamació davant la denegació o la denegació parcial d’aquesta informació, o bé la manca de resposta, o qualsevol infracció de la normativa de protecció de dades, s’ha de tramitar a través del règim de l’RGPD, el qual estableix al seu article 77.1 que sens perjudici de qualsevol altre recurs administratiu o acció judicial, qualsevol persona que consideri que el responsable del tractament ha infringit l’RGPD té dret a presentar una reclamació davant l’autoritat de control. D’acord amb l’article 5.b de la Llei 32/2010, de l’1 d’octubre, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades és la competent per “resoldre les reclamacions de tutela formulades per les persones afectades respecte a l’exercici dels drets, rectificació, cancel·lació i oposició”. L’article 116.a) de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques estableix que és causa d’inadmissió “Ser incompetente el órgano administrativo, cuando el competente perteneciera a otra Administración Pública. El recurso deberá remitirse al órgano competente, de acuerdo con lo establecido en el artículo 14.1 de la Ley de Régimen Jurídico del Sector Público”. En conseqüència, per tot això, es considera que la reclamació interposada s’ha d’inadmetre per la GAIP, atès que l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades és l’autoritat competent per conèixer de les reclamacions, entre d’altres, en relació amb el dret d’accés previst a l’article 15 de l’RGPD”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’antecedent 15 posa de manifest que l’APDCAT emet l’informe sol·licitat per la GAIP, concloent que l’autoritat per revisar l’actuació de l’ICS en relació amb la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació és l’APDCAT, i no la GAIP, motiu pel qual aquesta Comissió hauria d’inadmetre la Reclamació i derivar- la a l’APDCAT. Segons la disposició addicional 1a.2 LTAIPBG, les sol·licituds d’informació pública matèries que tenen un règim especial d’accés s’han de regir preferentment pel seu règim especial i supletòriament per l’LTAIPBG. L’historial clínic sol·licitat conté únicament dades personals de la pròpia persona reclamant, i l’accés a aquestes dades és regulat per la legislació de protecció de dades personals, més que per la de transparència i accés a la informació pública (així ho estableix l’article 24.3 LTAIPBG), especialment per l’article 15 del Reglament general europeu de protecció de dades personals (RGPD), que garanteix els anomenats drets ARCO (acrònim d’accés, rectificació, cancel·lació, oposició), la tutela dels quals és atribuïda a l’APDCAT per l’article 5.b de la Llei 32/2010, de l’1 d’octubre, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. En conseqüència, és procedent inadmetre la Reclamació per manca de competència, derivar-la a l’APDCAT, conjuntament amb el seu expedient i informar-ne a les parts. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de febrer de 2023, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 1027/2022, per manca de competència de la GAIP per tramitar-la i resoldre-la. 2. Derivar la Reclamació 1027/2022 a l’APDCAT, facilitant-li l’expedient corresponent. 3. Informar les parts d’aquestes inadmissió i derivació i facilitar-les les dades de contacte de l’ens que tindrà cura de la tramitació de la Reclamació. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1027/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.