Una persona electa solicitó al Ayuntamiento de Esparraguera respuesta a preguntas formuladas en el pleno sobre actas de inspección y un expediente sancionador. La GAIP inadmitió la reclamación por falta de competencia, argumentando que las preguntas en el pleno son iniciativas de naturaleza política y no solicitudes de acceso a la información pública bajo la LTAIPBG.
Puntos clave de la argumentación
1
Existe una distinción jurídica entre las solicitudes de información pública reguladas por la LTAIPBG y las preguntas por escrito formuladas en el pleno municipal.
2
Las solicitudes de información son manifestaciones del derecho a la información con una regulación específica que incluye la resolución administrativa y el silencio positivo.
3
Las preguntas en el pleno son iniciativas de naturaleza política vinculadas a las funciones de control de los órganos colegiados, no estrictamente jurídicas.
4
La GAIP carece de potestad para revisar respuestas a preguntas efectuadas en sede de pleno municipal, ya que estas se enmarcan en el derecho de participación política y no en el derecho de acceso a la información pública.
Texto completo
Resolució 947/2025, de 19 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 1026/2025
Administració reclamada: Ajuntament de d’Esparraguera
Informació reclamada: Demana resposta a una pregunta formulada a un ple.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: Malgrat que poden tenir trets comuns (per exemple, moltes vegades l’objecte de
determinades preguntes parlamentàries és obtenir informació i unes i altres iniciatives poden
servir per exercir funcions de control), el cert és que les preguntes al ple i les sol·licituds
d’informació tenen una significació i unes dinàmiques ben diferents. D’una banda, les
sol·licituds d’informació són manifestació del dret a la informació, que és objecte d’una
regulació específica (fins al punt de garantir que han de ser objecte de resolució administrativa,
que es presumeix estimatòria en cas de silenci administratiu, com diu la LTAIPBG i es pot
exercir de forma autònoma, amb diversitat de contextos i finalitats. De l’altra, les preguntes són
iniciatives de naturalesa molt més política que estrictament jurídica (no està clar que s’hagin de
resoldre per acte administratiu i menys encara que la manca de resolució expressa en termini
tingui efectes estimatoris, com és el cas de les sol·licituds d’informació), sovint vinculades al
desenvolupament de les sessions dels òrgans col·legiats i a les seves funcions de control
genuïnament polític.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Preguntes formulades en el ple. Manca de competència
de la GAIP. Inadmissió. Sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El dia 11 de juny entra a la GAIP la Reclamació 1026/2025 presentada per una persona
electa contra l’Ajuntament d’Esparraguera. En la Reclamació s’expressa el següent: “Actes
inspecció de la generalitat a la Residència Municipal de Can Comelles (Esparreguera) de
l'any 2024 i Expedient sancionador 08- 2023 que es menciona a les actes d'inspecció de la
generalitat a la RMCC realitzades el 2023. Informació sol·licitada en sessió ordinària del
Ple de l'ajuntament d'Esparreguera amb data 26/03/2025 - 2h 26? de ple.
6a3a90022 reclamada en sessió ordinària de Ple amb data 30/04/2025. - 40? de ple.
5c4740066.”
Fonaments jurídics
1. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació
En aplicació de la seva doctrina al cas present, la Comissió distingeix entre la regulació del que
es refereix a les sol·licituds d’informació pública, establerta a la LTAIPBG i la que té per
objecte les preguntes per escrit al ple.
En aquest sentit, i malgrat que poden tenir trets comuns (per exemple, moltes vegades l’objecte
de determinades preguntes parlamentàries és obtenir informació i unes i altres iniciatives poden
servir per exercir funcions de control), el cert és que les preguntes al ple i les sol·licituds
d’informació tenen una significació i unes dinàmiques ben diferents. D’una banda, les
sol·licituds d’informació són manifestació del dret a la informació, que és objecte d’una
regulació específica (fins al punt de garantir que han de ser objecte de resolució administrativa,
que es presumeix estimatòria en cas de silenci administratiu, com diu la LTAIPBG i es pot
exercir de forma autònoma, amb diversitat de contextos i finalitats. De l’altra, les preguntes són
iniciatives de naturalesa molt més política que estrictament jurídica (no està clar que s’hagin de
resoldre per acte administratiu i menys encara que la manca de resolució expressa en termini
tingui efectes estimatoris, com és el cas de les sol·licituds d’informació), sovint vinculades al
desenvolupament de les sessions dels òrgans col·legiats i a les seves funcions de control
genuïnament polític.
En el cas que ara ens ocupa, tot i que possiblement la pregunta que dona lloc a la Reclamació
podria tenir materialment per objecte l’obtenció d’informació pública, qui les formula les
presenta explícitament no com a sol·licituds d’informació pública, sinó com a preguntes per a
ser contestades per escrit a un ple de l’Ajuntament.
Per les raons exposades fins ara, hem de concloure que les sol·licituds d’informació, per una
banda, i les preguntes amb resposta per escrit, per l’altra, tenen una naturalesa jurídica i unes
regulacions molt diferents. L’objecte d’aquesta Resolució deliberadament no s’empara en el
dret d’accés a la informació, sinó en altres manifestacions del dret de participació política dels
grups municipals i dels regidors i regidores, sobre les quals la llei no atorga cap mena de
potestat a la GAIP.
En conseqüència, procedeix inadmetre la Reclamació present, per manca de competència
d’aquesta Comissió sobre la revisió de les respostes a unes preguntes efectuades en seu de
ple municipal.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 19 de juny de 2025, resol per unanimitat:
1. Inadmetre la Reclamació 1026/2025, d’acord amb les consideracions fetes al fonament
jurídic 1.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1026/2025 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.