Un ciudadano solicitó al Departamento de Educación de la Generalitat de Catalunya el acceso al expediente de revisión de la preinscripción escolar de su hijo. Tras alegar que la administración no facilitó la información y negó el acceso basándose en la confidencialidad de denunciantes, la GAIP estima la reclamación al considerar que se trata de información pública y el interesado tiene derecho a ella.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada se define como pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG al ser elaborada por la Administración en el ejercicio de sus funciones.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que no requiere motivación previa por parte del solicitante según el artículo 26.2 de la LTAIPBG.
3
Los límites al derecho de acceso no son automáticos y deben aplicarse bajo criterios de proporcionalidad y ponderación de intereses públicos y privados.
4
La falta de colaboración de la Administración reclamada al no remitir los informes solicitados no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
5
Es responsabilidad exclusiva del Departamento de Educación valorar la información y aplicar los límites de confidencialidad (artículos 23, 24 y 25 LTAIPBG) al ejecutar la resolución.
Texto completo
Resolució 1228/2024, de 3 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 1025/2024
Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació (ara d’Educació i
Formació Professional)
Informació reclamada: Accés a l’expedient del procés de revisió del procés de preinscripció.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és d’acord informació pública i d’acord amb els articles
18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en
determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva
finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Tenint
en compte l’interès manifestat per la persona reclamant, que no és altra que disposar de la informació
per la qual s’està revisant la preinscripció escolar del seu fill, aquesta Comissió considera pertinent
estimar el dret d’accés a la i nformació pública sol·licitada.
Paraules clau: Generalitat. Departament. Persones interessades. Educació. Preinscripcions escolars.
Revisions. Reclamació contra manca de lliurament. Manca de col·laboració. Estimació.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
El 20 de juliol de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1025/2024, presentada per una persona
interessada contra el Departament d’Educació (ara d’Educació i Formació), en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant manifesta haver rebut resposta
però no la informació sol·licitada.
El 13 de juny la persona reclamant presenta un escrit als Serveis Territorials d’Educació al Baix
Llobregat adreçat a la Comissió de Garanties d’Admissió del Prat de Llobregat en la que sol·licita:
“Tenir accés a l’expedient complert del procés de revisió que s’està duent a terme en relació amb
les quatre reclamacions a la llista amb la puntuació provisional corresponent al procés de
preinscripció del curs 2024- 2025, en la que exposen que la sol·licitud PRE24- 2500124816 amb
nom AlRoAr, que consta amb criteris de prioritat 30, va aportar dades de padró que no són
certes”.
En la Reclamació la persona reclamant argumenta: “En data 22 de maig de 2024 vaig rebre una
trucada del XXX, en qualitat de president de la Comissió de Garanties d’Admissió d’El Prat de
Llobregat d’Infantil i Primària, en la que em va comunicar l’existència de quatre reclamacions,
segons les quals se m’acusa de cometre frau en les dades al·legades en la sol·licitud de
preinscripció núm. PRE24- 2500124816 amb nom AlRoAr, i que van donar lloc a la proposta de
resolució que seguidament em va notificar via correu electrònic. En aquesta proposta de resolució
es conclou que el domicili del meu fill YYY no coincideix amb les dades del padró declarades en
la preinscripció, tot això en base a l’informe de la policia local del Prat de Llobregat de data 17 de
maig. Davant d’aquestes acusacions tan greus vaig comentar-li al XXX que això havia de ser un
error, a més li vaig demanar tenir accés a l’expedient, a la qual cosa em va contestar que tot això
ho podia demanar a l’escrit d’al·legacions i que les denúncies eren anònimes. A més a més, el
mateix dia 22 de maig, en correu electrònic de resposta a la notificació de la proposta de resolució
vaig tornar a demanar per escrit tenir accés a l’expedient. Al dia següent, dia 23 de maig, es va
realitzar una inspecció al meu domicili per part de la policia local en la qual els agents van
informar que no hi constàvem inscrits en el padró municipal i per aquesta raó hi havien de
constatar si realment era el nostre domicili. Tot seguit vaig anar a la seu de l’Ajuntament i al
Departament d’Ensenyament del municipi per tal de demanar informació al respecte. Em van
informar que degut a la informació rebuda per la policia local en l’informe de data 17 de maig
esmentat, s’havia procedit a donar-nos de baixa en el padró i que respecte a la meva sol·licitud
d’accés a l’expedient no em podien donar resposta ja que les dades de les persones denunciants
eren confidencials. El mateix dia per la tarda vaig rebre una altra trucada del XXX en la qual em
va informar
que la notificació de la proposta de resolució quedava anul·lada per un error de
contingut en les informacions referides a l'informe de la policia local del Prat de Llobregat. En
aquesta trucada vaig reiterar la meva sol·licitud d’accés a l’expedient, a la qual el XXX em va
respondre que havia donat traspàs de la petició al departament jurídic i que es posarien en
contacte amb mi properament. En data 24 de maig, el XXX m’informa per correu electrònic el que
ja m’havia avançat per telèfon a més de fer-me saber que ja no és necessari que presenti
al·legacions davant d’una proposta de resolució que ha sigut anul·lada i que properament em farà
arribar una nova notificació amb la nova proposta de resolució i amb el nou període per presentar
al·legacions però no es diu res de la meva sol·licitud de tenir accés a l’expedient”.
El 26 de juliol la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la
Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
El 13 de setembre la GAIP requereix novament la petició informe al Departament i li demana que ens faci arribar amb caràcter immediat la informació demanada, a tot tardar en el transcurs de 5
dies. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació
requerida a l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova
el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta
Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG
defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la
que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol
persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a
la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són
d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència
d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
Els antecedents 5 i 6 posen de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP.
Si bé aquest fet ha de ser qualificat d’una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat
dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de
manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació
sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la
informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï
la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada i reclamada, - accés a l’expedient del procés de revisió del procés de
preinscripció- , és d’acord amb l’article 2.b LTAIPGB informació pública, ja que és “informació
elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 Decret
8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública inclou
“qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden
legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les
seves funcions”.
Convé recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol
persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). D’acord amb els articles 18.1 i
20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la
denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la
presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG) i l’exercici d’aquest
dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona
sol·licitant (art. 26.2 in fine de l’LTAIPBG).
La persona reclamant manifesta arran d’unes reclamacions a la llista amb la puntuació provisional en
relació al domicili consignat en la preinscripció escolar del seu fill no coincident amb el padró s’està
duent una revisió.
Tenint en compte l’interès manifestat per la persona reclamant, que no és altra que disposar de la
informació per la qual s’està revisant la preinscripció escolar del seu fill, aquesta Comissió considera
pertinent estimar el dret d’accés a la informació pública sol·licitada.
Pel que fa als límits, la manca de col·laboració de l’administració ha impedit que aquesta Comissió
pugui verificar el contingut de la documentació requerida, la qual cosa ens impedeix ponderar
adequadament tots els interessos en presència. Així mateix, aquesta manca de col·laboració ha fet
impossible que la Comissió pugui traslladar als tercers afectats per la reclamació i donar-los-hi la
possibilitat de presentar al·legacions, en aquest procediment, davant la GAIP.
Cal esmentar igualment que és responsabilitat exclusiva del Departament valorar la informació i
aplicar els límits establerts en l’article 23, 24 i 25 LTAIPBG, així com si s’escaigués, la dels articles 31
i 34.3 de l’LTAIPBG a l’hora d’executar aquesta Resolució.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el
seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli
que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la
seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de
la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació
pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i
l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb
participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual
es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de
la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents;
que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg
termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides
l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat
originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en
matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de
transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica
a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i
també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes
d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són
aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD
garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i
aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas
d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de
gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de
l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i
condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment.
L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents
electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives
de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del
procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la
disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu
electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és
vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació
dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i
disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs
o guies de consulta (art. 6.1.d).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula
els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents
produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i
administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques
i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de
gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu que ha d’estar perfectament classificat de
manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3
d’octubre de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1025/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1025/2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k
RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.