Reclamación de acceso a información sobre barreres arquitectónicas y accesibilidad en el Ayuntamiento del Vendrell con resultado de inadmisión parcial y estimación parcial

Resolució 1161/2023, de 30 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 1023/2023 Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell Informació reclamada: Gestions realitzades en un determinat període en relació amb denúncies en matèria d’accessibilitat, estat actual de les barreres arquitectòniques i data prevista d’inici d’obres de supressió d’aquestes barreres. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i estimació parcial. Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG. Ara bé, aquesta Reclamació és abusiva per reiterativa i perquè s’utilitza un instrument jurídic (la sol·licitud d'informació pública), que s’ha estat instituït amb una finalitat determinada (obtenir informació pública), per a una finalitat diferent. Els mecanismes per a fer denúncia pública de la inactivitat en aquesta àmbit són els establerts en la mateixa Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat i no pel fet de recórrer reiterada i insistentment al dret d’accés a la informació pública es podrà resoldre i obtenir resultats respecte a la resolució del conflicte en relació a les barreres arquitectòniques. És palès que l’LTAIPBG i l’exercici del dret d’accés no són pas l’instrument idoni per a reivindicar o voler forçar que l’Administració emprengui determinades accions, per legítimes que siguin aquestes pretensions. En aquest cas, com en molts d’altres que ha vingut protagonitzant la mateixa persona reclamant des de la posada en marxa de l’activitat d’aquesta Comissió, l’LTAIPBG s’utilitza de forma esbiaixada (torticera). Així doncs, per tractar-se d’una Reclamació reiterada i abusiva, s’inadmet parcialment la Reclamació. Pel que fa a l’accés a informació pública relativa a les gestions realitzades entre el 4 i 18 de setembre de 2023 i la data prevista d’inici d’obres per a la supressió de totes les barreres arquitectòniques, s’estima parcialment el dret d’accés. Paraules clau: Ajuntaments. Interessats. Barreres arquitectòniques. Accessibilitat. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Inadmissió parcial. Estimació parcial. Abús de dret. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 20 d’octubre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1023/2023, presentada contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant indica que no ha rebut resposta per part de l’Administració. El 19 de setembre de 2023 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés d’informació pública (SAIP) a l’Ajuntament del Vendrell en la que demana: “1. Conocer detalle completo de las gestiones realizadas por el Ayto. del Vendrell en las denuncias en materia de accesibilidad que les derivó la Generalitat, desde el 26/octubre/22 al 18/septiembre/23. 2. Estado actual de cada una de las barreras arquitectónicas, de la relación de denuncias de les derivó el 26/10/22 la Generalitat y que yo mismo les adjunto. 3. Fecha prevista de inicio de obres en toda barrera que aún no haya sido eliminada por el Ayto. del Vendrell (relación adjunta de denuncias)”. La persona reclamant presenta en el seu escrit diferents formularis de denúncia d’accessibilitat en serveis públics; transports; espais viaris i naturals; comunicació; targetes i places d’aparcament reservades; gossos d’assistència del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya presentades el 19 i 25 d’octubre de 2022 que es relacionen a continuació: 19/10/2022 – pas de vianants c. Del teatre cantonada Av. Brisamar 19/10/2022 – pas de vianants c. Del Born, 6 19/10/2022 – pas de vianants c. Del Mare Nostrum cantonada carrer de l’Estació 19/10/2022 – pas de vianants c. Gavina 38 A cantonada carrer de l’Estació 19/10/2022 – pas de vianants c. de l’Estació cantonada carrer Gavina 19/10/2022 – pas de vianants Avda. Brisamar cantonada carrer Jacint Verdaguer 19/10/2022 – pas de vianants c. Jacint Verdaguer cantonada carrer de l’Església de Sant Ramon 19/10/2022 – pas de vianants pg. Marítim Coma- ruga 25/10/2022 – pas de vianants c. Octavi August cantonada c. Imperial Tarraco 25/10/2022 – pas de vianants c. Imperial Tarraco 6- C 25/10/2022 – pas de vianants Av Riera de la Bisbal cruïlla amb Av Jaume Carner 25/10/2022 – pas de vianants c emperador Trajà cantonada c. Imperial Tarraco 25/10/2022 – pas de vianants c. Imperial Tarraco 18 25/10/2022 – pas de vianants c. Octavi August cantonada c. Imperial Tarraco No s’acredita la derivació a l’Ajuntament a la que es refereix de les denúncies realitzades al Departament de Drets Socials (punt 1 de la SAIP). L’escrit al que es refereix en el punt 2 de la SAIP de data 26/10/2022 és una comunicació que el Departament de Drets Socials li tramet a ell mateix (no pas a l’Ajuntament) en relació a les competències en l’àmbit municipal respecte a la supressió de barreres arquitectòniques i a les denúncies presentades que afecten diferents municipis en relació a aquesta qüestió, entre els quals hi ha l’Ajuntament del Vendrell. El 25 d’octubre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. La notificació, realitzada a través de correu postal, és acceptada el 6 de novembre. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Fins a la data de la resolució no s’ha rebut resposta per part de l’Administració. El 23 de novembre, mitjançant Resolució 1125/2023, el Ple de la GAIP va resoldre la Reclamació 976/2023 presentada el 6 d’octubre de 2023 (mateixa persona reclamant, mateixa Administració) en relació a la SAIP presentada el 4 de setembre de 2023 (RE al Departament de Salut – Roc Boronat- núm. 0599/489/2023) on demanava: “Solicito 1- Conocer detalle íntegro de las gestiones y trabajos realizados en cada una de las barreras arquitectónicas denunciadas des del 29/7/2022 al 3/9/2023, 2- estado actual de cada una de las barreras arquitectónicas denunciadas, 3- en el caso de que no se haya hecho nada, motivos completos de porque no se ha hecho nada”. El mateix 23 de novembre, mitjançant Resolució 1126/2023, el Ple de la GAIP va resoldre la Reclamació 977/2023 presentada el 6 d’octubre de 2023 (mateixa persona reclamant, mateixa Administració) en relació a la SAIP presentada el 4 de setembre de 2023 (RE al Departament de Salut – Roc Boronat- núm. 0599/488/2023) on demanava: “Solicito 1- Conocer detalle íntegro de las gestiones y trabajos realizados en cada una de las barreras arquitectónicas denunciadas des del 29/7/2022 al 3/9/2023, 2- estado actual de cada una de las barreras arquitectónicas denunciadas, 3- en el caso de que no se haya hecho nada, motivos completos de porque no se ha hecho nada”. En la mateixa sessió plenària, la GAIP resol les Reclamacions 972/2023, 973/2023, 974/2023, 975/2023 (igualment mateixa persona reclamant i mateixa Administració) i relatives a la mateixa qüestió – barreres arquitectòniques- però concretades en diferents punts de l’espai viari públic del municipi del Vendrell. Fonaments jurídics Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació. 3. Inadmissibilitat parcial de la Reclamació Aquesta Reclamació és pràcticament idèntica a la Reclamació 976 i 977/2023, resolta per les Resolucions 1125 i 1126/2023 perquè el seu objecte (punt 1 – “detalle completo de las gestiones realizadas” i punt 2 “estado actual de cada una de las barreras arquitectónicas”) es refereix a les denúncies en matèria d’accessibilitat entre el 26/10/2022 i 18/09/2023 mentre que en les dues anteriors es referia al període del 29/07/2022 al 03/09/2023. Per tant, el període de les denúncies al qual es refereix aquesta Reclamació està majoritàriament englobat en les dues reclamacions primeres. Afegir que les denúncies a les que es refereix i que adjunta en la Reclamació són totes elles dels dies 19 i 25 d’octubre de 2022, període inclòs en totes tres reclamacions. Les informacions sol·licitades sobre actuacions fetes i estat actual de cadascuna de les barreres arquitectòniques és informació inclosa, també, en les dues reclamacions anteriors i són en gran part reiteratives. Igualment, i com ja s’ha indicat en l’antecedent 10, la persona reclamant ha fet altres reclamacions d’objecte similar però referides als punts concrets on es detecten punts d’incompliment en matèria d’accessibilitat en la via pública. Aquesta reiteració de reclamacions a la GAIP en relació amb sol·licituds idèntiques ha de ser qualificada d’abusiva, perquè difícilment la persona reclamant en pot obtenir informació addicional, de manera que només tenen l’efecte de fer treballar la GAIP i les administracions implicades, sense benefici per al dret exercit. L’abús de dret no és una causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’accés a la informació pública que hagi estat recollida expressament per l’article 29 LTAIPBG. Tanmateix, això no obsta per a què pugui ser aplicada igualment, ja que com a principi general del dret proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi civil de Catalunya i 7 del Codi civil espanyol proscriuen l’abús de dret), és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que l’infringeixin, com és el cas d’aquesta Reclamació. En conseqüència, és procedent declarar la inadmissibilitat parcial de la Reclamació per abusiva. Afegir en darrer terme que la inactivitat de l’Administració pel que fa a un tema tan sensible com és l’accessibilitat com a instrument per a fer efectiu el principi d’igualtat dels ciutadans i millorar la qualitat de vida i l’autonomia de les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda no és menor i totalment denunciable. Ara bé, els mecanismes per a fer denúncia pública d’aquesta inactivitat són els establerts en la mateixa Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat i no pel fet de recórrer reiterada i insistentment al dret d’accés a la informació pública es podrà resoldre i obtenir resultats respecte a la resolució del conflicte en relació a les barreres arquitectòniques. És palès que l’LTAIPBG i l’exercici del dret d’accés no són pas l’instrument idoni per a reivindicar o voler forçar que l’Administració emprengui determinades accions, per legítimes que siguin aquestes pretensions. En aquest cas, com en molts d’altres que ha vingut protagonitzant la mateixa persona reclamant des de la posada en marxa de l’activitat d’aquesta Comissió, l’LTAIPBG s’utilitza de forma esbiaixada (torticera). 4. Sobre el dret parcial a la informació sol·licitada i límits En primer lloc, i d’acord amb la LTAIPBG, la informació pública reclamada és, sens dubte, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB, informació pública, ja que d’acord amb aquest precepte té aquesta consideració “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Pel que fa als límits d’accés, no s’aprecia d’ofici per part d’aquesta Comissió que concorri cap dels límits previstos en l’article 23 de l’LTAIPBG. Dit això, s’estima parcialment el dret d’accés a la informació pública pel que fa a les gestions realitzades entre el 4 i 18 de setembre de 2023 i la data prevista d’inici d’obres per a la supressió de totes les barreres arquitectòniques. En cas que l’Ajuntament no disposi de la informació reclamada, aquesta és la resposta que ha de facilitar a la persona reclamant, la qual constituiria per ella mateixa una informació pública rellevant. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part d’un expedient administratiu que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació podria estar classificada dins el nivell Planificació, control administratiu i transparència (codi 0026) i la sèrie Polítiques, plans i directrius (1287). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de novembre de 2023, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 1023/2023 d’acord amb les consideracions fetes en el fonament jurídic 3. 2. Estimar parcialment la Reclamació 1023/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 3. Requerir a l’Ajuntament del Vendrell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament del Vendrell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1023/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar- ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada hagi reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.