Reclamación por denegación de acceso a expedientes de licencias urbanísticas e informes técnicos en el Ayuntamiento de Falset

Resolució 1353/2024, de 24 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 1022/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Falset Informació reclamada: Expedients i altra documentació sobre llicencies urbanístiques. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Es reconeix el dret d’accés a la informació dels expedients de llicencies urbanístiques i informes tècnics demanats ja que és informació publica i no es considera d’aplicació la causa d’inadmissió invocada per l’Ajuntament sobre la tasca complexa que afirma no disposar de recursos suficients. Es recorda per aquesta Comissió que d’acord amb l’article 29 LTAIPBG i article 66 del Decret 8/2021, la “inadmissió de la sol·licitud d’informació per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. A més, es constata en aquest cas que recentment l’Ajuntament ja havia lliurat a la Generalitat la informació ara reclamada, per la qual cosa es valora que no ha de comportar el seu lliurament de nou al reclamant una tasca desproporcionada que ateses les circumstancies descrites no pugi assumir l’Ajuntament. Paraules clau: Ajuntament. Expedients sobre llicencies urbanístiques. Tasca complexa. Volum informació. Estimació. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 18 de juliol de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1022/2024, presentada pel reclamant en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent contra l’Ajuntament de Falset, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 25 de juliol (RGAIP). El reclamant manifesta que no se li ha lliurat la informació malgrat que és la mateixa que va ser remesa a la Generalitat de Catalunya i adjunta la proposta de resolució del Servei de Protecció de la Legalitat de la Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura del Departament de Territori de 17 d’abril de 2024, per tal d'acreditar que es van remetre els referits expedients. El 4 de juny de 2024 el reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) a l’Ajuntament de Falset en la qual demanava còpia digital dels següents documents: Remissió íntegra dels documents que conformen els expedients següents: l’expedient número 650/2018 (llicencia urbanística); l’expedient número 718/2018 (llicenc ia urbanística); l’expedient número 1145/2019 (llicencia urbanística); l’expedient número 552/2021 (llicencia d’activitats); l’expedient número 511/2022 (actuacions urbanístiques); l’expedient número 566/2022 (llicencia urbanístiques); l’expedient número 999/2022 (llicencies urbanístiques); i l’expedient número 242/2023 (protecció de la legalitat ambiental i activitats) d’aquest Ajuntament. També es demana la remissió de l’informe tècnic pel qual es determina que l’activitat que es desenvolupa en la finca del meu representat té afecció per trobar-se en la Xarxa Natura 2000, com així es declara en la Resolució d’Alcaldia número 105/2023 de data 16 de març de 2023; i dels informes jurídics i tècnics que es sol·liciten en el punt resolutiu quart de la Resolució d’Alcaldia número 105/2023 de data 16 de març de 2023. El 26 de juny de 2024 l’Ajuntament de Falset resol desestimar la petició de lliurament de còpia digitalitzada dels expedients més amunt referenciats, “atenent a la complexitat de la mateixa, el que la fa inassumible, atesa la precarietat de mitjans i recursos humans d’aquest Ajuntament per atendre la mateixa”. Es manifesta que “el Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Falset disposa d’una única administrativa per impulsar, atendre, proposar i donar assistència a tots aquells expedients i/o peticions que en relació a totes les qüestions urbanístiques que són pròpies d’aquest departament.” I per això, “ En relació a aquesta petició cal posar de manifest que l’article 66 del RLTC estableix com a causa d’inadmissibilitat d’aquesta sol·licitud quan la petició formulada impliqui una càrrega de treball inassumible per part d’aquesta Administració. És per aquest motiu que la petició del gran nombre d’expedients demanats amb la diferent documentació i/o departaments i arxius en la que els mateixos es troben, fan inassumible aquesta petició el que d’atendre, paralitzaria aquest departament.” El 24 de juliol de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 25 de juliol de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 7 d’agost de 2024 la GAIP rep expedient i informe de l’Ajuntament que una vegada exposats els antecedents de la petició d’informació reclamada, es reitera el motiu de la desestimació de la petició per considerar que la complexitat de la petició, i la precarietat de mitjans i recursos humans d’aquest Ajuntament, fa inassumible la seva atenció. El 26 d’agost de 2024 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament al reclamant pel seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada La informació sol·licitada i reclamada consisteix en l’accés a vuit expedients (650/2018, 718/2018, 1145/19, 552/21, 511/22, 566/22, 999/2022 i 242/2023), l’informe tècnic pel qual es determina que l’activitat que es desenvolupa en la finca del reclamant té afecció per trobar-se en la Xarxa Natura 2000, com així es declara en la Resolució d’Alcaldia número 105/2023 de data 16 de març de 2023 i els informes jurídics i tècnics que es sol·liciten en el punt resolutiu quart de la Resolució d’Alcaldia número 105/2023 de data 16 de març de 2023. Aquesta informació és d’acord amb l’ article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). L’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal i no resta subjecte a motivació i tampoc requereix invocació de cap norma (art. 18.2 LTAIPBG). L’Ajuntament considera que la petició no es pot atendre per comportar una tasca complexa i manifesta que no disposa de recursos suficients (el Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Falset disposa d’una única administrativa per impulsar, atendre, proposar i donar assistència a tots aquells expedients i/o peticions que en relació a totes les qüestions urbanístiques que són pròpies d’aquest departament). S’invoca l’aplicació de l’article 66 del RLTC per tal d’inadmetre la petició formulada ja que li suposa una càrrega de treball inassumible per part d’aquesta Administració. Aquesta Comissió recorda que la regulació d’aquesta causa d’inadmissió de les sol·licituds d’informació estableix que no es pugui justificar exclusivament en el volum de la informació, si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat, i que s’ha de motivar l'apreciació d’aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre (veure les resolucions d’aquesta Comissió 305/2023, de 27 de març; 589/2023, de 6 de juliol i 820/2023, de 14 setembre, entre d’altres). L’article 29.1.b LTAIPBG disposa que són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. En desplegar aquesta previsió l’article 66 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAIP), preveu els supòsits que justifiquen l’apreciació d’aquesta causa d’inadmissió i que, en síntesi, es refereixen a quan “l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles” o be “quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. Efectivament , també es preveu que les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre. Però és rellevant la previsió d’aquest article 66 del Decret 8/2021 respecte a que la “inadmissió de la sol·licitud per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. Del volum d’informació concernida per l’afectació de la complexitat de la tasca, en aquest cas, únicament es veuria afectada pel volum i per la declaració de que l’Ajuntament només disposa d’una persona per atendre aquesta responsabilitat. Afirmació que contrasta amb la constatació per aquesta Comissió de que, just dos mesos abans de formular -se la petició dels expedients, tal com exposa la resolució del Departament de Territori de la Generalitat, aquesta mateixa informació que es reclama, ja havia estat lliurada. Per tant, la dificultat deu raure en la tasca de recuperar la tramesa que en el seu dia es va efectuar per part de l’Ajuntament al Departament de Territori de la Generalitat. Si com es constata dels antecedents aportats pel reclamant, en la “Sol·licitud de revisió de llicències municipals per motiu d’una causa de nul·litat de ple dret” del Servei de Protecció de la Legalitat de la Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura del Departament de Territori de 17 d’abril de 2024, efectivament es comprova que aquesta unitat del Departament de Territori va rebre els referits expedients que ara el reclamant sol·licita, queda en un context prou diferent la valoració de la tasca complexa invocada per l’Ajuntament. És per aquest motiu que la petició dels expedients, malgrat siguin vuit, en un context d’informació digitalitzada, on l’apreciació del volum no és prou rellevant com per acreditar, sense més, la complexitat que la fa una tasca inassumible, aquesta Comissió valora que aquesta al·legació és insuficient per a justificar la concurrència de la causa d’inadmissió en aquest cas, si com s’ha dit, és una informació que es va traslladar a la Generalitat, i no hauria de comportat una dificultat paralitzant, la possibilitat de tornar a enviar els documents digitalitzats al reclamant. D’acord amb l’exposat aquesta Comissió estima la reclamació i reconeix el dret d’accés de la persona interessada a la informació pública sol·licitada. 3. Obligatorietat dels titulars dels documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció púbica de secretaria. L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part de diferents expedients, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, podria estar classificat dins el nivell Llicències i comunicac ions urbanístiques (codi 0139), sèrie Llicències urbanístiques (2436) i nivell Protecció de la legalitat urbanística (0142). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 d’octubre de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1022/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Falset que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Falset a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1022/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.