Un ciudadano solicitó al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya información sobre las gestiones y motivos para no ser invitado a la Taula de l'Esport. Tras el silencio administrativo, presentó reclamación. La GAIP inadmitió la solicitud por considerarla un abuso del derecho, al intentar forzar una acción administrativa mediante el derecho de acceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación es inadmisible ya que no tiene por objeto el derecho de acceso a la información pública, sino obtener una cita con un miembro del Gobierno.
2
El derecho de acceso no es el instrumento idóneo para reivindicar o forzar que la Administración emprenda acciones concretas, independientemente de la legitimidad de las pretensiones.
3
Se determina que la solicitud es abusiva al utilizar un instrumento jurídico con una finalidad distinta a la prevista en la LTAIPBG.
4
La solicitud no busca información preexistente en poder de la Administración, sino orientar o dirigir la actividad administrativa.
5
Los motivos por los cuales se invita o no a una persona a una reunión contienen elementos subjetivos que impiden que sean objetivados documentalmente como información pública.
6
Se aplica el principio general del derecho que proscribe el abuso de derecho, basado en el Código Civil español y catalán, aplicable a toda relación jurídica.
Texto completo
Resolució 1002/2023 , de 26 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 1022/2023
Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència
Informació reclamada: No demana informació pública.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: Aquesta Comissió vol palesar que aquesta Reclamació es tracta d'una sol·licitud
abusiva, perquè utilitza un instrument jurídic (la sol·licitud d'informació pública), que ha estat
instituït amb una finalitat determinada (obtenir informació pública), per a una finalitat diferent. I
aquest caràcter abusiu de la sol·licitud contamina també la Reclamació, que la persona
reclamant utilitza amb finalitats diferents a les pròpies del dret d'accés a la informació pública.
Paraules clau: Administració autonòmica. Generalitat de Catalunya. Departament de
Presidència. Interessat. Sense límits. Reclamació contra silenci. Inadmissió. Abús de dret.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 19 d’octubre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1022/ 2023, presentada per una
persona interessada contra el Departament de la Presidència de la Generalitat en relació
amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En data 18 de setembre 2023 la persona reclamant registra una sol·licitud d’accés a la
informació pública davant del Departament de la Presidència. En primer lloc, cal posar de
manifest que en data 16 d’agost de 2023 la persona reclamant sol·licita a la Secretaria de
l’Esport i l’Activitat F ísica que se’l convidi a la Taula de l’Esport. Posteriorment, en data 18
de setembre demana quines gestions s’han fet en relació a la seva demanda. Igualment
demana conèixer els motius detallats pels quals no se’l convida a participar en aquest
òrgan.
La Reclamació presentada el 19 d’octubre de 2023 indica que l’Administració reclamada no
ha respost la sol·licitud ni ha facilitat la informació demanada.
Fonaments jurídics
1. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació i l’abús de dret
L’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com “la informació elaborada per
l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Malgrat que els límits al dret d’accés a la informació pública, i les causes d’inadmissió
necessàriament s’han d’interpretar i aplicar de manera restrictiva, en el cas que ens ocupa, la
Reclamació ha de ser inadmesa, d’acord amb l’establert a l’article 2.b LTAIPBG i d’acord amb
l’article i 33.2 del Decret 111/2017, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia
del Dret d’Accés a la Informació Pública, atès que la reclamació no té per objecte el dret
d’accés a la informació pública. Certament, en primer lloc, s’ha d’emfasitzar que la voluntat o la
intenció primigènia de la persona reclamant, com palesa la documentació aportada i
parcialment transcrita, no és obtenir informació, sinó com palesen els antecedents el que
veritablement vol és que un membre del Govern de la Generalitat li doni hora de visita.
En aquest cas, cal posar de manifest que el Reclamant vol que se’l convidi a la Taula de
l’Esport, i com que no ha estat així, demana aquesta reunió. La GAIP és coneixedora de tot
això, perquè aquest mateix assumpte, amb el mateix objecte, ja va ser examinat en el marc de
l’expedient 673/2023 plantejat per la mateixa persona reclamant i que va ser resolt en data 27
de juliol 2023 per la Resolució 699/2023 d’aquesta Comissió, que va inadmetre la Reclamació,
així com també en la Resolució de la Reclamació 871/2023 de 19 d’octubre de 2023, que
també va ser inadmesa.
Com en els casos anteriors, vista la documentació presentada i que acompanya aquesta
Reclamació, en realitat, la intenció de la persona reclamant no és obtenir informació pública. És
obvi que la persona reclamant a través, primer, de la seva sol·licitud d’accés i, després, a
través d’aquesta Reclamació- no pretén obtenir una determinada informació pública preexistent
o que estigués en mans de l’Administració de forma prèvia al registre de la seva sol·licitud
d’accés a la informació pública. A més, cal posar de manifest , com ja s’ha dit, que aquesta
Reclamació deriva d’una sol·licitud que està relacionada amb una altra sol·licitud prèvia i també
amb una altra reclamació que té per objecte la mateixa temàtica i els objectes de les quals
guarden una similitud notable. Com diem, en aquest supòsit la persona reclamant no vol obtenir
informació pública, ans al contrari, la persona reclamant pretén forçar l’Administració a la
realització d’unes determinades activitats, en aquest cas, com diem, vol ser convidat a la Taula
de l’Esport.
És palès que la LTAIPBG i l’exercici del dret d’accés no són pas l’instrument idoni per a
reivindicar o voler forçar que l’Administració emprengui determinades accions, per legítimes
que siguin aquestes pretensions. En aquest cas, com en molts d’altres que ha vingut
protagonitzant la mateixa persona reclamant des de la posada en marxa de l’activitat d’aquesta
Comissió, la LTAIPBG s’utilitza de forma esbiaixada (torticera). En aquest supòsits, la persona
reclamant, com és el cas que ara ens ocupa, pretén orientar o dirigir l’activitat de l’Administració
exigint-l’hi que desenvolupi alguna activitat concreta.
Com expliquem, pròpiament, no estem davant d’un cas d’exercici del dret d’accés a la
informació pública, atesos els termes en els que aquesta és definida per l’article 2.b LTAIPBG
(informació preexistent a la sol·licitud, que ja és en poder de l’Administració quan aquesta es
formula). Com és palès, a la llum dels paràgrafs anteriors, una reclamació relativa a l’exercici
del dret d’accés a la informació pública - únic àmbit material en què és competent aquesta
Comissió- no és pas la via adequada per defensar les pretensions de la persona reclamant en
aquest supòsit. Aquestes mateixes reflexions ja se li han fet manta vegades a la persona
reclamant abans, en més d’una desena de Resolucions, només en els darrers dos mesos.
Igualment, pel que fa als motius pels quals es convida o es deixa de convidar a algú a mantenir
una reunió amb un membre del Govern, com ja se li va explicar a la persona reclamant en la
Resolució 782/2023, de 31 d'agost, és procedent inadmetre la Reclamació. I això, perquè les
explicacions demanades respecte a aquest segon ítem de la reclamació són sobre els motius
pels quals una persona determinada – o determinable- fa o deixa de fer quelcom i, quan es
personalitzen els motius és inevitable que puguin incidir en ells elements subjectius, que priven
dels motius pels quals s’interessa de la possibilitat de ser objectivats documentadament, en
definitiva, exclou que puguin esdevenir informació pública, tal i com ja vàrem deixar dit a la
Resolució 788/2019, d'11 de desembre.
En definitiva, i per concloure aquesta argumentació, aquesta Comissió vol palesar que es tracta
d'una sol·licitud abusiva, perquè utilitza un instrument jurídic (la sol·licitud d'informació pública),
que ha estat instituït amb una finalitat determinada (obtenir informació pública), per a una
finalitat diferent. I aquest caràcter abusiu de la sol·licitud contamina també la Reclamació, que
la persona reclamant utilitza amb finalitats diferents a les pròpies del dret d'accés a la
informació pública. L'abús de dret no és una causa d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'accés a
la informació pública que hagi estat recollida expressament per la legislació de transparència.
Això no és obstacle, però, perquè pugui aplicar-se igualment, ja que com a principi general del
dret proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi Civil de Catalunya i 7 del Codi Civil
espanyol proscriuen l'abús de dret) és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que
l'infringeixin, com és el cas de la present Reclamació.
D’acord amb les consideracions anteriors, és procedent inadmetre la Reclamació perquè no té
per objecte el dret d'accés a la informació pública i per abusiva.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 26 d’octubre de 2023, resol per unanimitat:
1. Inadmetre la Reclamació 1022/ 2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament
jurídic 1.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1022 /2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.