Reclamación por acceso a datos estadísticos anuales de las unidades de tránsito del Departament de Salut estimada por la GAIP

Resolució 25/2023, de 12 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1022/2022 Administració reclamada: Departament de Salut Informació reclamada: Dades estadístiques de les unitats trànsit. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Si la informació és pública i la llei especial que en regula l’accés no preveu un règim especial de garantia, és procedent d’aplicar supletòriament la via de la reclamació a la GAIP, la competència de la qual s’estén, llevat d’eventuals règims especials que disposin altrament, a garantir l’accés a qualsevol mena d’informació pública, en els termes que és definida per l’article 2.b LTAIPBG. Aquest criteri ha estat aplicat per la GAIP per admetre a tràmit reclamacions en àmbits d’accés a la informació pública que compten amb un règim especial d’accés (informació ambiental, accés de les persones interessades al respectiu expedient obert, accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat) i la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sentència 1074/2019) i del Tribunal Suprem (Sentència 312/2022, de 10 de març) ha confirmat plenament aquest criteri en el cas del dret d’accés especial dels i de les electes locals. El Departament de Salut facilita només parcialment la informació sol·licitada sobre la base de la invocació del límit legal relatiu a la protecció de dades personals, perquè considera que lliurar l’edat de les persones afectades a raó d’any a any pot permetre descobrir la seva identitat; en conseqüència, facilita la informació agregant l’edat per rangs o trams de varis anys. Tal com afirma la persona reclamant, aquest risc d’identificació de les persones afectades és inexistent, perquè les dades demanades són a l’àmbit de tot Catalunya, són milers les persones afectades i no es demana altra informació que l’edat i el sexe. L’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment arriba a la mateixa conclusió, fins al punt de concloure que “lliurar la informació relativa als casos atesos a les unitats de trànsit, agregats per sexe i edat “any a any, i no per rangs d’edat”, ofereix garanties suficients per poder-se considerar una anonimització eficaç de les dades de salut de les persones afectades”. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Salut. Trànsit. Dades estadístiques. Reclamació contra estimació parcial. Dades personals. Informació estadística. Secret estadístic. Casos de trànsit. Règim especial d’accés a la informació. Competència de la GAIP. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 14 de novembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1022/2022, presentada contra el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 d’octubre de 2022 la persona reclamant demana a la Unitat de Trànsit del Servei Català de la Salut (CatSalut) “el nombre de casos únics atesos a les unitats de trànsit agregats per Catalunya i creuats per sexe i edat (any a any, no per rangs d'edat) dels anys 2012 al 2021 ambdós inclosos”. 3. La Resolució del Departament de Salut d’11 de novembre de 2022 estima parcialment la sol·licitud, de conformitat amb les consideracions següents: “La petició que ens ocupa sol·licita, també, les dades de les persones ateses per les unitats de trànsit desagregades per edats, i no per trams d’edat. Això implicaria la tramesa d’informació amb un nivell de desagregació que vulneraria el secret estadístic que aquesta Administració està obligada a guardar. En aquest sentit cal determinar que la informació ha de ser tramesa amb un nivell d’agregació suficient per tal que no el vulneri, això és, per trams d’edat. Aquesta limitació es fonamenta, en primer lloc perquè d’acord amb el Reglament (UE) 679/2016, els principis de la protecció de dades s’han d'aplicar aquelles mesures necessàries a tota la informació relativa a una persona física identificada o identificable, de forma directa o indirecta a través del creuament de dades o l’ús de dades complementàries. Aleshores, s’ha de limitar l’accés a la informació que permeti que persones alienes a cada procés assistencial puguin identificar les persones directament afectades, els seus entorns afectius propers, etc. En segon lloc, l’article 21 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, estableix que el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: - El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei. - La intimitat i els altres drets privats legítims. En relació a la protecció de la intimitat i altres drets privats legítims, cal recordar que el respecte a la intimitat personal i familiar, reconegut en l’article 18.1 de la Constitució Espanyola, és un dret fonamental lligat a la dignitat de la persona i, en l’àmbit sanitari, fa referència al respecte que s’ha de tenir envers els pacients en tots els actes sanitaris que conformen un procediment assistencial, també en el cas dels pacients a l’hora de rebre assistència sanitària per dur a terme un trànsit de gènere des d’una perspectiva clínica. També, en el conjunt de la normativa sanitària, s’estableix com a dret dels pacients el respecte a la seva personalitat, dignitat humana (art. 10 CE) i intimitat, i la confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu procés assistencial. Se situa doncs l’Administració de la Generalitat de Catalunya com a garant d’aquests drets, sent del tot impossible, distribuir informació i dades que possibilitin la identificació de pacients i de la informació clínica. En tercer lloc, cal tenir en compte que l’article 21.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, també preveu com a límit el caràcter protegit de la informació si és establert per llei. En aquest sentit, l’article 5 de la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, determina que tota persona té dret que es respecti la confidencialitat de les dades que fan referència a la seva salut. Igualment, té dret que ningú que no hi estigui autoritzat hi pugui accedir si no és emparant-se en la legislació vigent. Això és, en definitiva, una previsió de caràcter legal que assegura el manteniment de la més absoluta confidencialitat personal i estadística, de totes les pacients que hagin pogut beneficiar-se d’aquesta prestació sanitària. En quart lloc, l’article 23 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, estableix que el dret d’accés a la informació pública que ha de ser denegada una petició si es tracta d’una sol·licitud d’accés a informació pública que conté dades personals especialment protegides i no hi consta el consentiment exprés i per escrit de la persona afectada, que ha de constar en un escrit adjunt a la sol·licitud, com és el cas, per la pròpia naturalesa de les dades. Així, cal destacar que les dades relatives a la salut de les persones són dades especialment protegides, així ho reconeix la mateixa Llei 19/2014, de 29 de desembre. És sobrer explicar que aquesta informació és essencialment una dada relativa a la salut, en tant que el tractament hormonal i/o les intervencions quirúrgiques es produeixen a partir d’un tractament clínic determinat. Amb tot, per concloure, s’han de trametre les dades agregades per trams d’edat perquè el conjunt de pacients atès per les unitats de trànsit és encara molt reduït a Catalunya. Així, a partir de la ponderació entre l’interès públic d’aquestes dades i els interessos de confidencialitat que aquesta Administració ha de preservar, s’han d’aplicar els límits suficients per impedir, en qualsevol cas, la identificació indirecta dels pacients atesos per les unitats de trànsit”. Els trams d’edat pels quals es facilita la informació són els següents: de 10 a 14 anys, de 15 a 18 anys, de 19 a 24 anys, de 25 a 30 anys i més de 30 anys; la informació es facilita any a any i distingint sexe assignat al néixer; a diverses caselles el resultat és 0 o 1. 4. La Reclamació presentada el 14 de novembre de 2022 es fonamenta en les consideracions següents: “La resposta ha estat que no es pot lliurar edat per edat perquè pot vulnerar el secret estadístic i la intimitat de les persones. Atès que estem parlant de 5418 casos, que les dades estan agregades per Catalunya, i que encara que és cert que hi ha freqüències molt baixes, sobretot en el primers anys, no és possible identificar cap usuari del Servei Trànsit tota vegada que no es disposa de cap altra dada ni indirecta, ni directa que pogués facilitar l’esmentada identificació. Per aquest motiu faig la reclamació corresponent”. 5. El 17 de novembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Salut i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 23 de novembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 18 de novembre de 2022 la GAIP rep l’informe del Departament: “Que en relació a la reclamació presentada davant de la GAIP, pel que fa al lliurament de les dades desagregades per edats i no per franges, la sol·licitud es va admetre parcialment per garantir el secret estadístic que aquesta administració està obligada a guardar. El fet és que són dades relatives a la salut d’un col·lectiu vulnerable, algunes d’elles referides a menors d’edat, i que, per tant, i tenint en compte que hi ha freqüències molt baixes no pot identificar-se l’edat dels pacients per impossibilitar del tot la seva identificació indirecta. En relació concreta a l’informe que se sol·licita per part de la GAIP, aquest departament entén que queda formalitzat donant per reproduïda la totalitat de la fonamentació jurídica que forma part de la resolució emesa en el seu dia, atès que el seu contingut expressa de forma raonada el conjunt d’arguments en els que es basa. D’altra banda, sent aquesta una qüestió relacionada amb la garantia de la normativa en matèria de protecció de dades personals, es considera que si bé la GAIP és competent amb caràcter general per pronunciar-se sobre els límits aplicats a les peticions d’accés a la informació pública, no li és atribuïble específicament i directa el pronunciament sobre la valoració dels estàndards de protecció que l’administració aplica en matèria estadística per garantir els drets fonamentals derivats de la protecció de dades personals. En aquest sentit, és necessari determinar que essent la protecció de dades personals un àmbit d’obligat compliment, aquest té establert un règim de garanties específic en front del qual aquesta administració podria haver-hi de respondre en cas de vulnerar-lo”. 8. El 2 de desembre de 2022 la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i notifica a les parts l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 9. El 9 de gener de 2022 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “Des de la perspectiva de la normativa de protecció de dades, lliurar la informació relativa als casos atesos a les unitats de trànsit, agregats per sexe i edat “any a any, i no per rangs d’edat”, ofereix garanties suficients per poder-se considerar una anonimització eficaç de les dades de salut de les persones afectades”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP, admissibilitat de la Reclamació i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. El Departament de Salut “considera que si bé la GAIP és competent amb caràcter general per pronunciar-se sobre els límits aplicats a les peticions d’accés a la informació pública, no li és atribuïble específicament i directa el pronunciament sobre la valoració dels estàndards de protecció que l’administració aplica en matèria estadística per garantir els drets fonamentals derivats de la protecció de dades personals”. Els articles 24 i següents de la Llei 23/1998, d’estadística, regulen el secret estadístic, en el que es pot considerar un dels règims especials d’accés a la informació pública als quals es refereix la disposició addicional 1ª.2 LTAIPBG: “L’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. El règim especial d’accés a la informació estadística no preveu un sistema de garanties equiparable al procediment de reclamació a la GAIP (l’article 33 de la Llei 23/1998 es limita a fer remissió a la responsabilitat administrativa, civil o penal del personal que infringeixi el deure de secret estadístic). En aquestes circumstàncies, la GAIP entén que si la informació és pública i la llei especial que en regula l’accés no preveu un règim especial de garantia, és procedent d’aplicar supletòriament la via de la reclamació a la GAIP, la competència de la qual s’estén, llevat d’eventuals règims especials que disposin altrament, a garantir l’accés a qualsevol mena d’informació pública, en els termes que és definida per l’article 2.b LTAIPBG. Aquest criteri ha estat aplicat per la GAIP per admetre a tràmit reclamacions en àmbits d’accés a la informació pública que compten amb un règim especial d’accés (informació ambiental, accés de les persones interessades al respectiu expedient obert, accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat) i la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sentència 1074/2019) i del Tribunal Suprem (Sentència 312/2022, de 10 de març) ha confirmat plenament aquest criteri en el cas del dret d’accés especial dels i de les electes locals. L’informe del Departament de Salut afirma concretament que a la GAIP “no li és atribuïble específicament i directa el pronunciament sobre la valoració dels estàndards de protecció que l’administració aplica en matèria estadística per garantir els drets fonamentals derivats de la protecció de dades personals”. Certament, aquesta competència específica no és atribuïda legalment (bé per la Llei d’estadística o per qualsevol altra disposició amb força de llei) ni a la GAIP, ni a l’APDCAT, ni a cap altra instància administrativa o judicial. Ara bé: no hi ha dubte que si l’aplicació dels estàndards de protecció al·ludits forma part d’informació pública, la GAIP té competència per pronunciar-s’hi i per adoptar les mesures pertinents per garantir el dret a accedir-hi, si escau; això sí: si per impedir l’accés sol·licitat s’ha invocat la legislació de protecció de dades personals, llavors en el procediment de reclamació cal incloure un informe de l’APDCAT (article 42.8 LTAIPBG), tal com s’ha requerit en aquest procediment. D’acord amb les anteriors consideracions, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada en el marc d’aquesta Reclamació és el nombre de casos únics atesos a les unitats de trànsit, agregats per Catalunya i creuats per sexe i edat (any a any, no per rangs d'edat), dels anys 2012 al 2021 ambdós inclosos. En la mesura que aquesta informació és en poder de l’Administració, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorri alguna causa legal que en determini la denegació. El Departament de Salut facilita només parcialment la informació sol·licitada sobre la base de la invocació del límit legal relatiu a la protecció de dades personals, perquè considera que lliurar l’edat de les persones afectades a raó d’any a any pot permetre descobrir la seva identitat; en conseqüència, facilita la informació agregant l’edat per rangs o trams de varis anys. Tal com afirma la persona reclamant, aquest risc d’identificació de les persones afectades és inexistent, perquè les dades demanades són a l’àmbit de tot Catalunya, són milers les persones afectades i no es demana altra informació que l’edat i el sexe. L’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment arriba a la mateixa conclusió, fins al punt de concloure que “lliurar la informació relativa als casos atesos a les unitats de trànsit, agregats per sexe i edat “any a any, i no per rangs d’edat”, ofereix garanties suficients per poder-se considerar una anonimització eficaç de les dades de salut de les persones afectades”. La GAIP comparteix plenament aquesta conclusió de l’Autoritat de protecció de les dades personals i les consideracions jurídiques que la fonamenten i, en conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació reclamada i requerir el Departament de Salut perquè li la lliuri dins d’un termini raonable. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de gener de 2023, resol per unanimitat: 1. Admetre a tràmit la Reclamació 1022/2022 perquè la GAIP és competent per resoldre-la. 2. Estimar la Reclamació 1022/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sobre l’edat dels casos únics atesos a les unitats de trànsit agregats per Catalunya dels anys 2012 al 2021 ambdós inclosos, expressada any a any i no per trams d’edat. 3. Requerir el Departament de Salut perquè lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de deu dies. 4. Requerir el Departament de Salut a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1022/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.