Reclamación sobre acceso a información de inspecciones educativas y dietas con resultado de estimación y desestimación parcial

Resolució 1160/2023 , de 30 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 1020/2023 Administració reclamada: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Diversa sobre inspecció educativa a un centre educatiu. Sentit de la resolució: Desestimació parcial i estimació parcial Resum: L’argumentació aportada pel Departament reclamat justifica que la Reclamació hagi de ser desestimada parcialment, per haver-se constatat un abús de dret en la sol·licitud d’accés a la informació que la motiva. Amb tot, una part de la sol·licitud que fou desestimada, ha de ser estimada perquè allò que es sol·licita (relació de dietes) és informació pública d’acord amb l’article 25.1.b) del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació publica. Paraules clau: Departament d’Educ ació. Interessat. Inspecció. Expedients. Dietes. Abús de dret. Reclamació contra inadmissió parcial i desestimació parcial. Desestimació parcial. Reclamació extemporània. Prematura. Principi pro actione. Estimació parcial. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 19 d’octubre entra a la GAIP la Reclamació 1020/2023, presentada per una persona interessada contra el Departament d’Educació en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 19 de setembre la persona reclamant sol·licita al Departament d’Educació el següent: “1.Llistats de visites o actuacions (virtuals o presencials en ambdós casos) de la inspecció d'educació a l'Institut Sant Elm des del gener del 2019 i identificació de l'inspector que ha fet la visita. 2. Motiu de cadascuna de les visites. (si només són visites per tractar qüestions relacionades amb un o diversos alumnes es pot motivar genèricament sense donar dades personals de l'alumnat o les seves famílies). 3. Visites o actuacions que ha fet el llistat la inspecció d'educació en relació a les places estructurals del centre educatiu, encara que el motiu de la visita hagi estat un altre 4. Relació de visites d'inspecció que hagin inclòs una visita a diferents aules del centre i que estiguin relacionades amb la comprovació de l'adequació de les places estructurals de l'Institut Sant Elm a la normativa vigent, amb especificació de l'inspector/a que ha efectuat la visita, el docent present. No es demana la relació dels alumnes presents, en cap cas. 5. Relació de visites d'inspecció que hagin inclòs entrevista amb qualsevol professional del centre i que estiguin relacionades amb la comprovació de l'adequació de les places estructurals de l'Institut Sant Elm a la normativa vigent. Identificació dels intervinents, no del contingut. 6. Tota la documentació que ha rebut qualsevol dels inspectors/es dels ST d'Educació a Girona, o qualsevol altres ST, i que faci referència a places estructurals de l'Institut Sant Elm. 7. Totes les actes generades per la Inspecció d'Educació que facin referència a places estructurals de l'Institut Sant Elm. 8. Relació de dietes demanades i abonades pel Departament, a cadascun dels inspectors que hagin visitat el centre, amb data de cada visita. 9. Tots els informes relatius a les places estructurals de l'Institut Sant Elm que existeixin i que no se m'hagin lliurat en cap altre procediment. En cas d'inexistència que s'expliciti que no n'hi ha cap altre. 10. De tots els apartats anteriors, correus electrònics i/o qualsevol tipus de documentació de contacte amb el centre". La Reclamació presentada el 19 d’octubre de 2023 indica que l’Administració ha inadmès parcialment i ha desestimat parcialment la seva sol·licitud d’accés a la informació pública. La resolució que recorre la persona reclamant davant la GAIP és de data 19 d’octubre de 2023 i va li va ser notificada també en la mateixa data. Data que coincideix amb la de la presentació d’aquesta reclamació . El 24 d’octubre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El dia 25 d’octubre la GA IP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data 16 de novembre de 2023 la GAIP rep la informació i la documentació esmentada a l’antecedent anterior. En data 17 de novembre de 2023 la GAIP trasllada la informació i la documentació rebuda de l’Administració a la persona reclamant, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre els terminis de presentació de la Reclamació i el principi pro actione Abans d’entrar en el fons de l’assumpte, aquesta Comissió vol deixar paleses algunes consideracions sobre la presentació extemporània de la reclamació, prematurament, en el cas que ens ocupa. És sabut que e l còmput dels terminis quan aquests es fixen en mesos o anys està regulat a l'article 30.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Conforme a aquest, si el termini es fixa en mesos o anys, aquests es computaran a partir del dia següent a aquell en què tingui lloc la notificació o publicació de l'acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeixi l'estimació o la desestimació per silenci administratiu. El termini conclourà el mateix dia en què es va produir la notificació, publicació o silenci administratiu el mes o l'any de venciment. Si al mes de venciment no hi hagués dia equivalent a aquell en què comença el còmput, s'entendrà que el termini expira l'últim dia del mes. És a dir, el còmput del termini comença l'endemà de la notificació i finalitza el mateix dia en què es va produir la notificació el mes o any de venciment, sempre que existeixi, o el darrer dia del mes, quan no hi hagi equivalent. En el cas que ens ocupa és palès que la persona reclamant ha presentat la reclamació davant la GAIP de manera extemporània. La Reclamació presentada el 19 d’octubre de 2023 indica que l’Administració ha inadmès parcialment i ha desestimat parcialment la seva sol·licitud d’accés a la informació pública. La resolució que recorre la persona reclamant davant la GAIP és de data 19 d’octubre de 2023 i li va ser notificada també en la mateixa data. Data que coincideix amb la de la presentació d’aquesta reclamaci ó. Amb tot, aquesta Comissió entén que preval el principi pro actione. Encara que no és pacífic, el Tribunal Superior de Justícia de Galícia, en la seva sentència de 5 de juliol de 2023, en resposta a l'argument de la Lletrada de la Xunta que pretenia la inadmissió d’un recurs per motius d’extemporaneïtat, per haver-se presentat el mateix dia de la notificació de l’acte administratiu recorregut, i segons la el qual "no cal fer dues lectures de l'article, rebutjant la formulació del recurs una vegada expirat el termini concedit, però admetent -ho quan encara no es va obrir", considera el TSJG que acceptar aquest argument, implicaria atorgar el mateix tracte a la persona diligent que a la negligent o descurada. També emfasitza el TSJG que encara que es considerés la prematura presentació del recurs administratiu el mateix dia de la notificació un defecte, aquest seria esmenable automàticament pel mer transcurs del temps i sense necessitat de cap actuació posterior. Finalment, tot i que, segons el parer del TSJG, no es presenten dubtes respecte al fet que el recurs presentat el mateix dia que ens notifiquen ha de ser acceptat per les raons abans exposades, afegeix que, encara en el cas que sí que existissin aquests dubtes, hauria de regir el principi pro actione i hauria de prevaler el criteri favorable a l'admissió de recursos, màxim en via administrativa, atès que en aquesta no és preceptiva l'assistència lletrada, sense que se'ls pugui exigir als administrats un coneixement expert de les normes jurídic-administratives. 3. Sobre la desestimació parcial de la Reclamació L’article 44 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP), estableix que la resolució de la Reclamació pot inadmetre, estimar o desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en la resta de l'ordenament jurídic. En el cas que ens ocupa la reclamació ha de ser desestimada parcialment (punts 1 a 7 de la sol·licitud d’accés i punts 9 i 10 de la mateixa sol·licitud) d’acord amb els arguments que seguiran a continuació. Cal tenir en compte que la r esolució del Departament d’Educació s’ajusta perfectament a la doctrina prèvia d’aquesta Comissió sobre l’abús de dret i que la GAIP fa seus els arguments esgrimits pel Departament per inadmetre la sol·l icitud d’accés a la informació pública. Així, el Departament d’Educació en el seu informe explica que inadmet la sol·licitud d’accés a la informació pública al·legant un abús de dret en els termes que veurem , atès que la persona reclamant ha presentat múltiples sol·licituds d’accés a la informació pública però que “l’objecte d’aquestes sol·licituds és pràcticament idèntic i reiteratiu en comparació amb les diverses peticions de la present SAIP, i ja es va resoldre i lliurar la informació corresponent, de manera que la sol·licitud actual perd la finalitat principal de transparència i revesteix clarament un caràcter abusiu”. A més, el Departament exposa que hi ha “(...) un elevat volum de la informació sol·licitada i complexitat en la seva elaboració o recopilació. En aquest supòsit, la unitat competent per lliurar la informació a la unitat d’informació del Departament d’Educació, és a dir, els Serveis Territorials a Girona i la Inspecció corresponent, han informat de forma reiterada que l’obtenció, extracció i disposició de la informació sol·licitada implica una càrrega de treball inassumible i desproporcionada, que afecta al normal funcionament de l’Administració. A més, la recopilació de la informació requereix una tasca d’anàlisi i d’interpretació, que no pot se realitzada amb l’ajuda dels mitjans personals, materials i informàtics disponibles. Per tant, ponderant els recursos humans i materials necessaris per l’obtenció i elaboració de la informació amb els disponibles a la unitat competent per tramitar la sol·licitud, s’acredita la concurrència de complexitat per obtenir aquesta informació. A més, una vegada feta la consulta corresponent, la Inspecció d’Educació a Girona ha informat que, pel que fa a les visites a un centre determinat, no existeix un registre de visites de la Inspecció de cadascun dels centres i la cerca de informació no es podria fer de manera automàtica, sinó manual. Per altra banda, la Inspecció d’educació emet els informes que, a instàncies de l’Administració educativa o d’ofici, es deriven de l'exercici de les funcions de la Inspecció. Per tant, la sol·licitud del lliurament de tota la informació sobre les visites realitzades al centre per la Inspecció és reiterativa, atès que, si la Inspecció detecta alguna incidència, s’emet el corresponent informe, i aquests informes ja han estat lliurats a la persona sol·licitant, tal i com s’ha exposat anteriorment”. Igualment, el Departament verifica, justifica i acredita que en el supòsit que ens ocupa es donen els criteris subjectius per a mostrar la intencionalitat de la persona reclamant de causar un perjudici a l’Administració i explica que “En aquest sentit, s’ha de tenir en consideració que, en la resolució de les sol·licitud anteriors presentades ja es va lliurar la informació demanda i, posteriorment, s’han rebut sol·licituds reiteratives sobre el mateix Institut. Per tant, s’acredita que la persona sol·licitant, a través de la sol·licitud, persegueix una finalitat diferent a la transparència, susceptible de produir un perjudici, alteració o paralització il·legítima del funcionament normal del Departament d’Educació i, en especial, dels Serveis Territorials de Girona i la Inspecció territorial. Com s’ha exposat anteriorment, la presentació cont inuada de sol·licituds amb un mateix objecte i en relació amb l’Institut Sant Elm de Girona requereix que s’hagi de donar un tractament especial a aquestes, que obliga a la unitat competent a paralitzar la seva gestió ordinària, en detriment d’altres funcions que han de ser ateses”. Per tot això, aquesta Comissió considera que en el cas que ens ocupa s’ha provat amb escreix per part del Departament l’existència d’un abús de dret per part de la persona reclamant. Essent aquestes les nostres conclusions, cal desestimar parcialment la reclamació presentada. 4. Sobre l’estimació parcial de la Reclamació Amb tot, i respecte del punt 8 de la reclamació relatiu a “Relació de dietes demanades i abonades pel Departament, a cadascun dels inspectors que hagin visitat el centre, amb data de cada visita” i que el Departament desestima en la seva resolució considerant que és informació mancada de rellevància pública, cal tenir en compte el que disposa l’article l’art 25.1.b) del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació publica. Segons el precepte que acabem d’esmentar allò que és sol·licita és informació pública i previsiblement estarà en mans del Departament reclamat . Aquest precepte explicita el següent: “Article 25. Retribucions, indemnitzacions i dietes. 1. Als efectes de la lletra e) de l'article 11.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén per (...) b) Dietes: quantitats que s'acrediten diàriament com a compensació econòmica per satisfer les despeses de manutenció i allotjament que poden originar les comeses de servei i l'assistència a cursos fora de la localitat del lloc de treball habitual”. A més cal tenir en compte que en aplicació de Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (LAD), s’ha aprovat la Taula d'accés i avaluació documental relativa a les despeses raons del servei (dietes, desplaçaments, drets d’assistència percebuts per raó de l’assistència a òrgans col·legiats, transport, etc.) (TAAD núm. 249, publicada al DOGC 2861) que afecta al conjunt de l’Administració pública catalana. Aquesta TAAD estableix que aquesta documentació és de destrucció en un termini de cinc anys des de la data de tancament de l’expedient. Ara bé, en cas d’aplicació d’aquesta TAAD caldrà deixar-ne constància al Registre de destrucció, que d’acord amb el que disposa l’article 35 LAD s’ha de fer públic al portal de transparència en la seu electrònica o lloc web de l’organisme titular del servei d’arxiu i gestió documental en virtut de la publicitat activa i transparència. Per tant, vista tota la normativa aplicable, aquesta Comissió empara el dret de la persona reclamant a obtenir aquesta informació sol·licitada. Pel cas que l’Administració reclamada no disposi de la informació sol·licitada, aquesta és la resposta que cal donar a la persona reclamant, sense que estigui obligat el Departament a elaborar-la per a donar compliment a aquesta resolució. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència.. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. Pel que fa a la gestió de les dades, el referit Decret 76/2020 li dedica el capítol I del títol II. Concretament, l’article 10 estableix un model de govern de les dades, que és l’instrument organitzatiu que determina els criteris i elements que defineixen el govern de les dades de l’Administració de la Generalitat, estableix els criteris, els responsables del seu desplegament, principis i requeriments així com els subjectes obligats. L’article 19 regula l’accés de les persones a les dades i l’apartat 1, diu “els subjectes de l'article 2 d'aquest Decret impulsen, per defecte, l'obertura de totes les dades que estan en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, incloses les que li subministren altres subjectes obligats per qualsevol normativa, i faciliten tots els mecanismes per garantir l'accés de les persones a aquestes dades, d'acord amb la normativa vigent de protecció de dades i la de transparència i dret d'accés. Se n'exceptuen les dades la publicitat de les quals resti prohibida d'acord amb l'ordenament jurídic vigent”. Recentment, s’ha aprovat el Model de govern de les dades de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic per l’Acord de Govern GOV/158/2023, de 25 de juliol (DOGC 8967) que pretén regular “un dels elements fonamentals de la gestió dels serveis basada en les dades” i “garanteix que podran gestionar -se durant tot el cicle de vida a fi d'obtenir la seguretat, traçabilitat, integritat, confidencialitat, privacitat i disponibilitat d'aquestes dades”. Entre els objectius i eixos (punt 2) d’aquest Model s’estableix garantir l'accés a les dades seguint els estàndards de seguretat i de privacitat (d), determinar les responsabilitats per a una gestió eficaç (e), maximitzar la reutilització (g), entre altres. A més, cal establir una estructura que asseguri la gestió arxivística de les dades i la conservació durant el temps que sigui necessària per a la finalitat per a la qual s'ha generat o incorporat a la gestió documental (punt 5.9). L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de novembre de 2023, resol per unanimitat : 1. Desestimar parcialment la Reclamació 1020/2023 d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3 . 2. Estimar parcialment la Reclamació 1020/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la informació sol·licitada i esmentada en el fonament que acabem de citar. 3. Requerir a el Departament de Presidència que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim d’un mes. 4. Requerir a el Departament de Presidència a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1020/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.