Solicitud de expediente de compraventa de finca a Precornellà S.L. y estimación parcial por la GAIP

Resolució 24/2023, de 12 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1020/2022 Administració reclamada: Entitat municipal Precornellà S.L. Informació reclamada: Contracte de compravenda d’una finca. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Des de la perspectiva de la transparència i del dret d’accés a la informació pública, no hi ha cap diferència entre els contractes que es regeixen per l’LCSP i qualsevol altre tipus de contracte subscrit per administracions, entitats o empreses públiques subjectes a l’LTAIPBG. L’aplicació o l’exclusió de l’LCSP té conseqüències pel règim jurídic aplicable a la contractació, però la subjecció a l’LTAIPBG afecta la informació pública, en els termes que és definida per l’article 2.b LTAIPBG, als efectes de la qual és irrellevant la naturalesa jurídica de les actuacions que han suscitat la seva generació. La significació del principi d’igualtat entre les parts com a límit al dret d’accés a la informació pública és evitar que sobre la base d’aquest dret les Administracions públiques hagin de divulgar, i puguin arribar a mans de les contraparts, la seva estratègia de defensa judicial i, en general, els documents que elles o la seva defensa jurídica elaborin en el marc del procés judicial en qüestió. Es tracta d’evitar que, com a conseqüència de la seva subjecció al dret d’accés a la informació pública, l’Administració pugui esdevenir despullada dels més elementals instruments per a la seva defensa jurídica, mentre que les contraparts privades estarien protegides davant d’aquesta eventualitat. L’empresa reclamada al·lega que si la reclamant obté aquesta informació es trobaria en una posició d’avantatge respecte de les altres parts del procés contenciós (l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i la Generalitat). No és aquest un motiu per denegar l’accés amb invocació del principi d’igualtat entre les parts en el procés judicial, perquè totes les parts tenen el mateix dret de demanar la informació sol·licitada, i l’empresa, la mateixa obligació de facilitar-la; si a l’empresa reclamada li preocupa aquesta situació, ho té fàcil per posar-hi remei: facilitar còpia de l’expedient sol·licitat a totes les parts. Fins i tot si l’objecte de la sol·licitud fos l’expedient relatiu a l’objecte del recurs contenciós administratiu, si bé les parts poden invocar la tutela del Tribunal per accedir-hi, en seu judicial, en la seva condició de sumari del cas, tant les parts, com qualsevol altra persona aliena, també hi poden accedir, en seu administrativa, en exercici del dret d’accés a la informació pública. El fet que una empresa pública, o qualsevol altre subjecte situat en l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG, acordi contractualment amb una altra part un compromís de confidencialitat respecte de determinada informació pública no té cap valor jurídic als efectes de limitar el dret d’accés a la informació pública; admetre el contrari seria tant com deixar a mans de cada entitat del sector públic la decisió sobre la subjecció al dret d’accés a la informació pública de la informació en el seu poder, amb infracció flagrant de l’LTAIPBG. Segurament per evitar aquesta eventualitat, l’article 21.1.c LTAIPBG reconeix la confidencialitat en els procediments administratius com a límit al dret d’accés a la informació pública sempre que així s’hagi establert per llei, i no sembla que sigui aquest el cas, o en tot cas no s’invoca la llei que donaria cobertura a la confidencialitat invocada. Segons l’informe de l’EMPSL, concorren en aquest cas els tres requisits de la Llei 1/2019 per establir la concurrència del secret empresarial: perquè la informació demanada és “secreta” en tant que no és generalment coneguda en els cercles en què s’utilitza aquest tipus d’informació; té “valor empresarial” i per això ha de ser objecte de “mesures raonables” per mantenir‐ho en secret”. Aquesta argumentació és molt poc consistent. Per començar, perquè no s’han acreditat ni raonat els motius pels quals la informació demanada “no és generalment coneguda en els cercles en què s’utilitza aquest tipus d’informació”; si l’expedient sol·licitat conté informacions que, al marge del cas concret, no siguin conegudes pels operadors urbanístics, caldria indicar mínimament quines són, ja que l’article 20.3 LTAIPBG estipula que “per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”; l’informe no raona cap causa que pugui fonamentar l’existència de secret empresarial. El segon requisit, acumulatiu, que han de complir els secrets industrials és tenir valor econòmic pel fet de ser secrets; l’informe de l’EMPSL no ofereix el menor indici de quin pot ser el valor econòmic resultant del suposat secret, perquè, fent una lectura allunyada de la literalitat del precepte legal, fonamenta en un secret que es dóna per suposat la necessitat de mantenir-lo en secret amb mesures raonables, quan el que requereix l’apartat c de l’article 1.1 de la Llei 1/2019 és més aviat el contrari: que es vinguin aplicant mesures raonables per protegir el secret, i l’informe no n’acredita cap. Paraules clau: Empreses públiques. Ajuntaments. Empreses. Expedients. Contractes. Reclamació contra desestimació. Igualtat de les parts i tutela judicial. Informació afectada per un recurs judicial. Dades personals. Confidencialitat. Secret empresarial. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’11 de novembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1020/2022, presentada en representació d’una empresa contra l’entitat municipal Precornellà SL (EMPSL), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 de setembre de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud al registre de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat: “còpia íntegra de tot l’expedient referent al contracte de compravenda de la finca HOC situada al carrer del Progrés núm. 4 (registral 51451) de Cornellà de Llobregat (Barcelona)”. 3. El 2 de novembre de 2022 l’empresa reclamant invoca els articles 35 i 36 LTAIPBG, al·lega que la sol·licitud hauria estat estimada per silenci administratiu i requereix el lliurament immediat de la informació sol·licitada. 4. El 4 de novembre de 2022 l’EMPSL resol: “Es denega l’accés a la informació pública sol·licitada, ja que, com fa esment en el punt III.- de la seva petició d’accés: “la mercantil “INMOBILIARIA PALINURO, S.A.” ha interposat recurs contenciós administratiu contra el PEU que se segueix davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a recurs ordinari núm. 110/2022”. Correspon sol·licitar-la, en el seu cas, en seu judicial”. La resolució és motivada en les consideracions següents: “Aplicació del límit establert a l’article 21.1.d) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, perquè el coneixement o la divulgació de la informació sol·licitada pot comportar un perjudici a: d) el principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva”. 5. La Reclamació presentada l’11 de novembre de 2022 es formula contra la desestimació de la sol·licitud de 4 de novembre de 2022, indicada a l’antecedent anterior, i es fonamenta en les consideracions següents: “l’entitat municipal PROCORNELLÀ SL ha denegat la informació sol·licitada esgrimint el límit contingut a l’article 21.1.d) de la Llei de Transparència: “el coneixement o la divulgació de la informació sol·licitada pot comportar un perjudici a: d) el principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva.” Com a únic suposat argument per a considerar que és aplicable aquest límit, la resolució es limita a indicar que la sol·licitant de l’expedient ha interposat recurs contenciós administratiu contra un Pla especial urbanístic que té com a àmbit aquesta parcel·la (recurs que se segueix davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a recurs ordinari núm. 110/2022), tot afegint que la informació pública requerida s’ha de sol·licitar, en el seu cas, en seu judicial. Aquesta argumentació està totalment mancada de fonament ja que, en el cas que ens ocupa, el fet que s’estigui tramitant aquest recurs contenciós administratiu no només no pot justificar de cap manera la negativa a facilitar la informació, sinó que obliga precisament a facilitar-la ja que, en cas contrari, sí que resulta afectada la igualtat de les parts en el procés judicial. Al respecte, cal tenir en compte: - Que, en el referit recurs contenciós administratiu interposat per la societat INMOBILIARIA PALINURO, SA contra el Pla especial urbanístic que té per objecte la finca que PROCORNELLÀ va vendre, les altres parts són el propi Ajuntament de Cornellà de Llobregat (com a codemandat) i l’Administració de la Generalitat (com a demandada, en haver aprovat definitivament el Pla especial). Essent evident que l’Ajuntament, així com PROCORNELLÀ i la societat adjudicatària, coneixen o poden conèixer els aspectes essencials de l’expedient de compravenda de la finca, el fet de no facilitar a la recurrent aquesta informació sí que perjudica clarament al principi d’igualtat de les parts, però en detriment, sense cap tipus de dubte, d’INMOBILIARIA PALINURO, SA. - Certament, el fet que la societat INMOBILIARIA PALINURO, SA pugui sol·licitar l’expedient del contracte de compravenda de la finca en seu judicial no evita que es produeixi aquest perjudici en la posició processal d’INMOBILIARIA PALINURO, SA, ja que, com que el referit expedient de compravenda (que és el que ha estat sol·licitat a PROCORNELLÀ) i l’expedient relatiu al PEU són expedients administratius diferents, aquesta informació sobre la compravenda només pot ser obtinguda, per via judicial, en fase de prova, el que comporta que INMOBILIARIA PALINURO, SA es veurà obligada a formular l’escrit de demanda sense conèixer com i quan es va tramitar la compravenda de la finca, i en quines condicions, el que pot tenir una clara repercussió en el desenvolupament dels motius d’impugnació del Pla especial que es va tramitar de forma més o menys simultània al procediment de compravenda. - S’ha de posar de relleu també que, a més de no concórrer en absolut la limitació al dret d’accés a la informació esgrimida per PROCORNELLÀ, resulta clarament contrari als interessos públics als que es vinculen les normes sobre transparència i accés a la informació que es denegui l’accés a un expedient de contractació que ha tingut per objecte la compravenda d’una finca que va ser obtinguda per l’Ajuntament per cessió obligatòria i gratuïta, procediment que hauria d’estar presidit pels principis de publicitat i concurrència. Per tot el que ha estat exposat, s’ha de concloure necessàriament que la denegació per part de PROCORNELLÀ de la informació sol·licitada per la compareixent no pot emparar-se en absolut en un suposat, i inexistent, perjudici al principi d’igualtat de les parts en el procés judicial en curs, sinó que, pel contrari, és aquesta negativa la que origina un indubtable perjudici a la posició processal d’INMOBILIARIA PALINURO. Per altra banda, tampoc concorre cap altre límit dels previstos a l’article 21 de la Llei de transparència, perquè l’obtenció de la documentació sol·licitada no comporta cap perjudici per a la seguretat pública, la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries, el secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració Pública, els drets dels menors d’edat, la intimitat i els altres drets privats legítims, i tampoc té la consideració de protegida. Així mateix, la informació pública sol·licitada tampoc conté dades personals especialment protegides, de manera que tampoc es pot restringir el seu accés per aquest motiu, segons l’article 23 de l’esmentada llei. Finalment, el dret d’accés a la documentació i informació pública sol·licitada en ambdues peticions tampoc es pot considerar restringit per cap dels límits addicionals establerts a l’article 14 de la Llei 19/2013, perquè no comporta un perjudici a les funcions de vigilància, inspecció i control, interessos econòmics o comercials, o bé a la protecció del medi ambient. En definitiva, ha quedat acreditat que la societat compareixent té dret a accedir a la sol·licitud d’informació pública formulada a la societat municipal PROCORNELLÀ, SL, motiu pel qual procedeix estimar la present reclamació en el sentit que aquesta Comissió requereixi la referida entitat per tal faciliti a la societat compareixent la informació pública sol·licitada, en compliment de les seves obligacions en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern”. 6. El 16 de novembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 17 de novembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’EMPSL i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 2 de desembre de 2022 la GAIP rep l’informe de PROCORNELLÀ i l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, que fa les consideracions següents: “Que l’expedient en relació al qual s’ha sol·licitat del dret d’accés a la informació es refereix a un contracte de compravenda sobre béns immobles amb plena propietat de PROCORENLLÀ , i per tant, té caràcter patrimonial, per la qual cosa, queda exclòs de l’àmbit objectiu de la Llei de Contractes del Sector Públic, segons el seu article 9 apartat 2. Que l’expedient en relació al qual s’ha sol·licitat el dret d’accés a la informació es correspon amb el núm. d’expedient 21‐AB2 (índex i documents acompanyats com Annex B), relatiu a l’adjudicació per concurs del contracte privat de compravenda de la finca HOC situada al carrer Progrés núm. 4 (registral 51.451) de Cornellà de Llobregat. Que contràriament al que s’esmenta en la reclamació presentada davant del GAIP, sense cap tipus de fonament, per a l’adjudicació d’aquest contracte de compravenda s’ha seguit un procediment de licitació a través d’una plataforma de licitació pública de contractes (...) A data de 26 d’octubre de 2010, es va rebre a PROCORNELLÀ, petició de dret d’accés a la informació. A data de 4 de novembre de 2022, i per tant, dins del termini d’un mes establert en l’article 33.1 de la Llei de Transparència, es va remetre i notificar a l’interessat la Resolució del Vicepresident i conseller delegat, de la mateixa data, en la qual es va desestimar la petició d’informació pública i es va denegar l’accés a la referida informació. Per tant, no opera cap silenci administratiu, en haver estat contestada la seva petició de forma expressa dins el termini legal preceptiu. Cal fer esment que no ens trobem en el cas d’una derivació interna, en tractar‐se d’una societat municipal, amb personalitat jurídica pròpia que no entra en el concepte de “mateixa administració pública” establert en l’article 58 del RLTC. Procedència de la denegació del dret d’accés per la concurrència del límit establert a l’article 21.1.d) de la Llei de Transparència. Contràriament a allò adduït de contrari en la reclamació, la concurrència del límit establert en la lletra 21.1d) de transparència accés a la informació pública i bon govern, es motiva en el Fet III de l’escrit presentat per la pròpia peticionària, en deixar palès que: “La mercantil INMOBILIAIRA PALINURO, S.A. ha interposat recurs contenciós administratiu contra el PEU que se segueix davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a recurs ordinari núm. 110/2022” Alhora que el peticionari també fa esment que necessita aquesta documentació per tal de preparar la demanda del dit recurs contenciós administratiu. Denegació realitzada d’acord amb la seva finalitat, tenint en compte les circumstàncies del cas concret, i interpretades de forma restrictiva. Se’ls va denegar el dret d’accés a aquesta informació perquè correspon sol·licitar‐la en seu judicial, en el seu cas. Es va motivar adequadament en l’aplicabilitat del límit establert a l’article 21.1.d) de la Llei 19/2014, de transparència accés a la informació pública i bon govern, en tant que el coneixement o la divulgació de la informació sol·licitada pot comportar perjudici a: d) el principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva. Respecte al principi d’igualtat de les parts en els processos judicials. Contràriament a allò al·legat en l’escrit de reclamació: D’una banda, s’ha tingut coneixement de la diligència d’ordenació de 30 de setembre de 2022, (annex v) del lletrat de l’administració de justícia, que en el procediment contenciós administratiu (recurs ordinari núm. 110/2022 TSJC Sala de lo Contenciós Administratiu) va dictaminar que: “no ha lugar al complemento de expediente administrativo que solicita (...) y con respecto a la documentación relativa al expediente de la adjudicación del contrato de compraventa a Alaina Negocios, S.L. es otro expediente y no el aquí impugnado, sin perjuicio de que lo solicite como prueba y el Tribunal lo admita”. Per la qual cosa, l’interessat, ha demanat directament a PROCORNELLÀ el que no li ha estat concedit pel tribunal en aquest moment processal. I no només això, sinó que el tribunal ha compel·lit l’interessat a proposar‐ho en el període de prova, a expenses del que decideixi el Tribunal. Donat tot això, PROCORNELLÀ no pot més que denegar el dret d’accés a la informació sol·licitada, en garantia, precisament, d’allò que va ser invocat en l’escrit de denegació, és a dir: d) el principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva. Ja que, la resta de parts del procediment contenciós administratiu (recurs ordinari 110/2022), és a dir: departament de la vicepresidència i de polítiques digital i territori, i Ajuntament de Cornellà de Llobregat, en cas contrari, no estarien en igualtats de condicions perquè no disposarien de la mateixa informació. Cal deixar palès que l’expedient 21‐AB2 es refereix a un contracte de caràcter patrimonial, per a l’adjudicació del qual, contràriament a allò manifestat per la reclamant, s’ha seguit una licitació a través de la plataforma de licitació pública vortal. (...)” L’informe enumera els diversos documents de l’expedient sol·licitat que són d’accés públic i els que són d’accés restringit o limitat a les parts, i afegeix: “7.1.‐ Confidencialitat. D’acord amb la clàusula novena del contracte, les parts es van comprometre a mantenir el contingut del contracte privat de compravenda i de qualsevol altra document en relació amb el mateix, a excepció que estiguin obligats a divulgar‐lo en virtut d’una obligació legal, administrativa o judicial. 7.2‐ Protecció de dades personals. D’acord amb la clàusula desena del contracte i 34 del PCAP, ALAINA NEGOCIOS, S.L. està informada i accepta la incorporació de les seves dades en fitxers automatitzats existents a PROCORNELLÀ, dades que es conservaran en la mateixa, amb caràcter confidencialitat, sense perjudici de les remissió d’obligat compliment imposades per la normativa vigent. Els documents integrants de l’expedient, contenen dades personals, la protecció, seguretat i confidencialitat de les quals s’ha de garantir, d’acord amb l’article 13 de la Llei 39/2015, per a la qual cosa, només es podria donar accés parcial en els termes de l’article 25 LTC, en ponderació i equilibri en aquest supòsit concret. 7.3.‐ “Secret empresarial” L’expedient de contractació conté dades relatives al negoci del licitador. Així, més enllà de la valoració de l’oferta presentada, informada i plasmada en les Actes de la mesa de contractació contingudes en l’expedient de licitació, d’accés restringit als licitadors en l’expedient 21‐AB2, pel que fa a l’oferta presentada, com Annex B. Núm. 7 bis. SOBRE 2.‐ PROPOSTA CRITERIS QUE DEPENEN D’UN JUDICI DE VALOR ALAINA NEGOCIOS, S.L. conté informació de caràcter confidencial, que pot estar afectada pel “secret empresarial” de ALAINA NEGOCIS, S.L., en els termes fixats en l’article 69.7 del RLTC, en concordança amb l’article 1 de la Llei estatal 1/2019, pel fet que pot ser subsumible en la definició de “secret empresarial i comercial” definida en el seu article 1, per quan reuneix les condicions següents: és “secreta” en tant que no és generalment coneguda en els cercles en què s’utilitza aquest tipus d’informació; té “valor empresarial” i per això ha de ser objecte de “mesures raonables” per mantenir‐ho en secret. Per tant, correspondria a la dita empresa al·legar el que estimés oportú en quant a la qualificació d’aquesta oferta com a “secret professional” i en aquest sentit, comptar, en cas que operés el dret d’accés, o bé amb el seu consentiment exprés o bé s’articulés aquell dret de forma parcial, deixant‐lo restringit i no accessible”. 9. El 13 de desembre de 2022 la GAIP trasllada la Reclamació a la tercera persona afectada, li atorga 10 dies per formular al·legacions i notifica a les parts l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 10. El 15 de desembre de 2022 la GAIP la representació de la tercera persona afectada demana més informació sobre la Reclamació. 11. El 27 de desembre de 2022 la GAIP remet la documentació de la Reclamació a la representació de la tercera persona afectada. A data de la Resolució no s’han rebut al·legacions. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de l’empresa reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada que és objecte de la Reclamació és una còpia íntegra de tot l’expedient referent al contracte de compravenda d’una finca, subscrit entre l’empresa pública reclamada i una tercera afectada. Es tracta de l’expedient d’un contracte subscrit per una empresa del sector públic, subjecta a les obligacions de la legislació de transparència i del dret d’accés a la informació pública per l’article 3.1.b LTAIPBG, que amb tota probabilitat es deu trobar en el seu poder, motiu pel qual ha de ser qualificat d’informació pública, atesa la definició que fa d’aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG. Al tenir la condició d’informació pública, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació. L’empresa reclamada invoca, directament o indirecta, les causes legals següents que, al seu entendre, impedeixen de facilitar la informació sol·licitada: naturalesa patrimonial del contracte del qual es demana l’expedient, que no està subjecte a la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP); igualtat de les parts en els processos judicials i dret a la tutela judicial efectiva (article 21.1.d LTAIPBG); existència d’un procediment contenciós administratiu instat per la reclamant, que incideix en la informació sol·licitada, motiu pel qual qui hauria de decidir l’accés a la informació és el Tribunal, que ja s’ha pronunciat en contra; dades personals; confidencialitat i secret empresarial. Es valora tot seguit l’eventual concurrència de les causes legals invocades i, en cas de confirmar-se, si en el cas concret ha de prevaldre el dret d’accés a la informació pública o la causa legal que contempla la seva limitació. En primer lloc, l’empresa reclamada posa en relleu que l’objecte de la sol·licitud és l’expedient d’un contracte de naturalesa patrimonial, que resta al marge de l’LCSP. No està clar quines són les conseqüències que pretén deduir d’aquesta observació en relació amb el procediment d’accés a la informació pública. En tot cas, ha de quedar clar que, des de la perspectiva de la transparència i del dret d’accés a la informació pública, no hi ha cap diferència entre els contractes que es regeixen per l’LCSP i qualsevol altre tipus de contracte subscrit per administracions, entitats o empreses públiques subjectes a l’LTAIPBG. L’aplicació o l’exclusió de l’LCSP té conseqüències pel règim jurídic aplicable a la contractació, però la subjecció a l’LTAIPBG afecta la informació pública, en els termes que és definida per l’article 2.b LTAIPBG, als efectes de la qual és irrellevant la naturalesa jurídica de les actuacions que han suscitat la seva generació. En segon lloc, l’empresa pública reclamada invoca el principi d’igualtat entre les parts en els processos judicials i tutela judicial efectiva. Segons l’article 21.1 LTAIPBG, “1. El dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: (...) d) El principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva”. L’article 69.4 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, desenvolupa aquest precepte en els termes següents: “Als efectes del que preveu la lletra d) de l'article 21.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén que l'accés a la informació pública pot perjudicar el principi d'igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva quan es tracti d'informació que ha estat elaborada per les administracions públiques específicament per a un procés judicial en curs, llevat que totes les parts del procés en curs coneguin o puguin conèixer, en el marc del procés judicial, la informació sol·licitada”. Aquesta és precisament la significació que atribueix al principi d’igualtat entre les parts com a límit al dret d’accés a la informació pública la Memòria del Conveni del Consell d’Europa sobre Accés als Documents Públics: evitar que sobre la base d’aquest dret les Administracions públiques hagin de divulgar, i puguin arribar a mans de les contraparts, la seva estratègia de defensa judicial i, en general, els documents que elles o la seva defensa jurídica elaborin en el marc del procés judicial en qüestió. Es tracta d’evitar que, com a conseqüència de la seva subjecció al dret d’accés a la informació pública, l’Administració pugui esdevenir despullada dels més elementals instruments per a la seva defensa jurídica, mentre que les contraparts privades estarien protegides davant d’aquesta eventualitat. Òbviament, no compleix aquests requeriments l’expedient administratiu implicat en el procés judicial en relació amb el qual s’invoca el principi d’igualtat entre les parts, perquè la documentació que el forma és anterior al procés judicial en qüestió. I menys encara compleix els requisits indicats per poder acreditar l’existència d’un perill per al principi d’igualtat entre les parts l’expedient administratiu d’un procediment diferent del que és objecte del procés judicial en relació amb el qual s’invoca el perill per el principi indicat. En el marc d’un recurs contenciós administratiu contra un Pla especial urbanístic, en relació amb el qual s’invoca en el cas la concurrència del perjudici per al principi d’igualtat entre les parts, difícilment es pot tenir en compte a aquests efectes l’expedient de compravenda d’una de les finques afectades, que no és plausible que pugui contenir documents elaborats específicament per a la defensa de l’Administració en un eventual contenciós en relació amb el Pla especial en qüestió. L’empresa reclamada al·lega que si la reclamant obté aquesta informació es trobaria en una posició d’avantatge respecte de les altres parts del procés contenciós (l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i la Generalitat). No és aquest un motiu per denegar l’accés amb invocació del principi d’igualtat entre les parts en el procés judicial, perquè totes les parts tenen el mateix dret de demanar la informació sol·licitada, i l’empresa, la mateixa obligació de facilitar-la; si a l’empresa reclamada li preocupa aquesta situació, ho té fàcil per posar-hi remei: facilitar còpia de l’expedient sol·licitat a totes les parts. Al marge del principi d’igualtat entre les parts, l’empresa reclamada també al·lega que davant l’existència del recurs contenciós administratiu, l’accés a la informació sol·licitada l’ha de decidir el Tribunal. Aquest raonament podria tenir una certa sostenibilitat, que tampoc, si l’objecte de la sol·licitud fos l’expedient relatiu a l’objecte del recurs (el del Pla especial), en la mesura que nodriria el sumari del procés. Però no és aquest el cas, perquè es tracta d’un expedient diferent, fins el punt que el Tribunal ha considerat que només li pot donar accés en qualitat de prova, en el moment processal que correspongui, i no en qualitat de garantia del dret d’accés de les parts al sumari. Però, com ha resolt en diverses ocasions la GAIP, el cas és que, fins i tot si l’objecte de la sol·licitud fos l’expedient relatiu a l’objecte del recurs contenciós administratiu, si bé les parts poden invocar la tutela del Tribunal per accedir-hi, en seu judicial, en la seva condició de sumari del cas, tant les parts, com qualsevol altra persona aliena, també hi poden accedir, en seu administrativa, en exercici del dret d’accés a la informació pública. A la vista de les consideracions anteriors, cal concloure que no concorre en aquest cas el límit del dret d’accés a la informació pública de l’article 21.1.d LTAIPBG (perjudici per al principi d’igualtat entre les parts en els processos judicials o tutela judicial efectiva), ni té fonament jurídic la pretensió de l’empresa pública reclamada de què la reclamant només pugui obtenir l’empara judicial per obtenir la informació sol·licitada. En tercer lloc, l’empresa pública reclamada també invoca (si bé no a la resolució de desestimació de la sol·licitud d’informació que és objecte de la Reclamació, sinó a l’informe que emet a requeriment de la GAIP, circumstància que eximeix formalment de demanar l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG) la normativa de protecció de les dades personals, per justificar la denegació de l’accés a la informació pública sol·licitat. L’informe d’EMPSL raona la concurrència d’aquest límit al dret d’accés a la informació pública en els termes següents: “D’acord amb la clàusula desena del contracte i 34 del PCAP, ALAINA NEGOCIOS, S.L. està informada i accepta la incorporació de les seves dades en fitxers automatitzats existents a PROCORNELLÀ, dades que es conservaran en la mateixa, amb caràcter de confidencialitat, sens perjudici de les remissions d’obligat compliment imposades per la normativa vigent. Els documents integrants de l’expedient contenen dades personals, la protecció, seguretat i confidencialitat de les quals s’ha de garantir, d’acord amb l’article 13 de la Llei 39/2015, per a la qual cosa, només es podria donar accés parcial en els termes de l’article 25 LTC, en ponderació i equilibri en aquest supòsit concret”. D’entrada, no té sentit jurídic invocar la normativa de protecció de dades personals en relació amb les dades d’una empresa (la que subscriu la compravenda amb la reclamada), perquè la legislació de dades personals únicament protegeix les de les persones físiques. El mateix Reglament general (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i el Consell, de 27 d’abril de 2016 (RGPD), incorpora aquesta limitació al seu mateix títol, quan assenyala que és relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les seves dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades. Per tant, la denominació de l’empresa que participa a la compravenda amb EMPSL no és una dada protegida per la legislació de protecció de dades personals. En quant a les dades de persones físiques que hi pot haver a l’expedient sol·licitat, no sembla que siguin rellevants per a la finalitat de l’accés, de manera que en aplicació del principi de minimització de les dades establert per l’article 5 RGPD, és procedent suprimir-les prèviament al lliurament de la informació. Aquesta supressió afecta la identificació, dades de contacte, signatures i eventuals altres dades personals que hi pugui haver a l’expedient. En quart lloc, l’informe d’EMPSL fa referència a la concurrència del límit de la confidencialitat fonamentant-lo en la clàusula novena del contracte, en virtut de la qual les parts es van comprometre a mantenir la confidencialitat del contingut del contracte privat de compravenda i de qualsevol altra document relacionat, “a excepció que estiguin obligats a divulgar‐lo en virtut d’una obligació legal, administrativa o judicial”. El fet que una empresa pública, o qualsevol altre subjecte situat en l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG, acordi contractualment amb una altra part un compromís de confidencialitat respecte de determinada informació pública no té cap valor jurídic als efectes de limitar el dret d’accés a la informació pública; admetre el contrari seria tant com deixar a mans de cada entitat del sector públic la decisió sobre la subjecció al dret d’accés a la informació pública de la informació en el seu poder, amb infracció flagrant de l’LTAIPBG. Segurament per evitar aquesta eventualitat, l’article 21.1.c LTAIPBG reconeix la confidencialitat en els procediments administratius com a límit al dret d’accés a la informació pública sempre que així s’hagi establert per llei, i no sembla que sigui aquest el cas, o en tot cas no s’invoca la llei que donaria cobertura a la confidencialitat invocada. A més, la confidencialitat derivada de la clàusula novena del contracte invocada per EMPSL preveu les seves excepcions, com ja s’ha apuntat al paràgraf anterior: “a excepció que estiguin obligats a divulgar‐lo en virtut d’una obligació legal, administrativa o judicial”. Doncs bé, encara que concorri la confidencialitat al·ludida, no és oposable al dret d’accés a la informació pública, que imposa als subjectes vinculats a aplicar-la l’obligació legal de donar accés a la informació pública, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació, ni tampoc ho és a les resolucions de la GAIP que, si s’escau i en aplicació del dret, poden establir l’obligació administrativa de divulgar la informació afectada, per més que una empresa pública i la seva contrapart hagin decidit la seva confidencialitat. Cal concloure, per tant, que la confidencialitat no concorre a aquest cas com a límit al dret d’accés a la informació pública. En cinquè lloc, l’EMPSL també al·lega la confidencialitat de la informació sol·licitada pel fet de poder estar afectada pel secret empresarial de l’adjudicatària del contracte de compravenda (ALAINA NEGOCIS, S.L.), “en els termes fixats en l’article 69.7 del RLTC, en concordança amb l’article 1 de la Llei estatal 1/2019, pel fet que pot ser subsumible en la definició de “secret empresarial i comercial” definida en el seu article 1, per quan reuneix les condicions següents: és “secreta” en tant que no és generalment coneguda en els cercles en què s’utilitza aquest tipus d’informació; té “valor empresarial” i per això ha de ser objecte de “mesures raonables” per mantenir‐ho en secret”. L’article 69.7 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, estableix que “als efectes del que preveu la lletra g) de l'article 21.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén que l'accés a la informació pública pot suposar un perjudici al secret professional quan l'accés perjudica, entre d'altres, informacions secretes de valor empresarial, d'acord amb la regulació del secret empresarial”. Aquest precepte protegeix el secret professional, institució que no sembla estar en joc en el cas que ens ocupa, no el secret empresarial invocat, que en aquest precepte no passa de ser un element de referència, en la mesura que l’eventual existència d’un secret empresarial pot ser l’element que justifica o obliga a invocar el secret professional, que no s’ha al·legat en aquest procediment. En la línia de fonamentar l’eventual concurrència de secret empresarial, l’informe de l’EMPSL també fa referència a l’article 1 de la Llei 1/2019, de secrets empresarials, segons el qual “1. L'objecte d'aquesta llei és la protecció dels secrets empresarials. A efectes d'aquesta llei, es considera secret empresarial qualsevol informació o coneixement, inclòs el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer, que reuneixi les condicions següents: a) Ser secret, en el sentit que, en conjunt o en la configuració i reunió precises dels seus components, no és generalment conegut per les persones pertanyents als cercles en què normalment s'utilitzi el tipus d'informació o coneixement en qüestió, ni fàcilment accessible per a elles; b) tenir un valor empresarial, ja sigui real o potencial, precisament per ser secret, i c) haver estat objecte de mesures raonables per part del titular per mantenir-lo en secret”. Segons l’informe de l’EMPSL, concorren en aquest cas els tres requisits que s’acaben d’exposar de la Llei 1/2019 perquè la informació demanada és “secreta” en tant que no és generalment coneguda en els cercles en què s’utilitza aquest tipus d’informació; té “valor empresarial” i per això ha de ser objecte de “mesures raonables” per mantenir‐ho en secret”. Aquesta argumentació és molt poc consistent. Per començar, perquè no s’han acreditat ni raonat els motius pels quals la informació demanada “no és generalment coneguda en els cercles en què s’utilitza aquest tipus d’informació”; si l’expedient sol·licitat conté informacions que, al marge del cas concret, no siguin conegudes pels operadors urbanístics, caldria indicar mínimament quines són, ja que l’article 20.3 LTAIPBG estipula que “per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”; l’informe no raona cap causa que pugui fonamentar l’existència de secret empresarial. El segon requisit, acumulatiu, que han de complir els secrets industrials és tenir valor econòmic pel fet de ser secrets; l’informe de l’EMPSL no ofereix el menor indici de quin pot ser el valor econòmic resultant del suposat secret, perquè, fent una lectura allunyada de la literalitat del precepte legal, fonamenta en un secret que es dóna per suposat la necessitat de mantenir-lo en secret amb mesures raonables, quan el que requereix l’apartat c de l’article 1.1 de la Llei 1/2019 és més aviat el contrari: que es vinguin aplicant mesures raonables per protegir el secret, i l’informe no n’acredita cap. A la vista de les anteriors consideracions, cal concloure que no concorre en aquest cas el límit al·legat del secret empresarial. En resum, l’únic dels límits invocats per l’informe de l’EMPSL que té una certa concurrència en el cas és el de la protecció de les dades personals de les persones físiques que puguin constar a l’expedient, dades que no semblen rellevants envers la finalitat de l’accés a la informació pública sol·licitada, motiu pel qual, en atenció al principi de minimització de les dades establert per l’article 5 RGDP, és procedent tatxar-les o anonimitzar-les prèviament al lliurament de la informació. 3. Audiència de la tercera persona afectada En resposta al requeriment de la GAIP, l’informe de l’EMPSL identifica com a terceres persones els drets o interessos de les quals poden resultar afectats per aquest procediment el Departament de la Vicepresidència i de polítiques digitals i territori, l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat (en tant que parts del procés contenciós administratiu en relació amb el Pla especial urbanístic que afecta la parcel·la objecte de la compravenda de la qual es demana l’expedient) i l’empresa ALAINA NEGOCIOS S.L., que és l’adjudicatària del contracte objecte de l’expedient sol·licitat. En realitat, dels citats per l’informe, només ALAINA té la condició de tercera persona afectada per la Reclamació, als efectes d’allò previst pels articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP. La Generalitat i l’Ajuntament són part d’un procés contenciós relatiu a un objecte que no és el de l’expedient sol·licitat, de manera que la seva afectació per l’actual procediment és, com a molt, indirecta i difícilment pot sustentar el seu hipotètic dret d’audiència. A més, aquestes audiències tenen la finalitat de fer aflorar circumstàncies en les que l’accés a la informació pública sol·licitada pugui causar perjudicis a drets o interessos que no tinguin l’obligació de suportar-los, és a dir, de persones privades, perquè les públiques no poden invocar perjudicis causats pel dret d’accés a la informació pública, ja que estan obligades legalment a suportar-lo. El 13 de desembre de 2022 es va notificar la Reclamació a la tercera persona afectada indicada per l’informe de l’EMPSL i la GAIP li va atorgar els 10 dies previstos normativament per formular al·legacions en defensa dels seus drets i interessos, termini que fineix el 28 de desembre. El 15 de desembre de 2022 el representant de la tercera persona afectada demana que se li ampliï la informació sobre la Reclamació, cosa que la GAIP fa el 27 de desembre. Cal entendre que el temps consumit en l’ampliació de la informació sobre la Reclamació s’ha de compensar amb la suspensió del termini per formular al·legacions, de manera que el termini per poder presentar-les acaba el 9 de gener de 2023. Un cop depassada aquesta data no consta a la GAIP resposta de la tercera persona afectada. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de gener de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 1020/2022 i declarar el dret de l’empresa reclamant a una còpia íntegra de tot l’expedient referent al contracte de compravenda de la finca HOC situada al carrer del Progrés núm. 4 (registral 51451) de Cornellà de Llobregat (Barcelona), sens perjudici de l’apartat següent. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 1020/2022, en relació amb les dades de persones físiques que pugui contenir l’expedient sol·licitat, que s’hauran de suprimir o tatxar prèviament al seu lliurament. 3. Requerir a l’Empresa Municipal Procornellà SL que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 4. Requerir a l’Empresa Municipal Procornellà SL a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1020/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.