Reclamación contra el Consorci d'Educació de Barcelona por denegación de acceso a actas y comunicaciones internas, desestimada por abuso de derecho

Resolució 946/2025, de 19 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 1019/2025 Administració reclamada: Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) Informació reclamada: Reunió de tutors de FCT del 08/09/2021 de l'Escola del Treball i les actuacions posteriors de direcció reducció de jornada del curs 2022- 23. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: És criteri d’aquesta Comissió considerar que si bé la legislació catalana de transparència no recull expressament el caràcter abusiu de les sol·licituds d’accés a la informació pública com un motiu que pot determinar la seva inadmissió no impedeix que, en aplicació dels principis generals de bona fe i de prohibició de l’abús de dret proclamats a l’article 111-7 del Codi Civil de Catalunya i a l’article 7 del Codi Civil espanyol, una Administració pugui, legítimament, inadmetre o desestimar sol·licituds d’accés a la informació pública que excedeixin manifestament i objectivament els paràmetres o estàndards normals d’exercici d’aquest dret. En aquest supòsit, la persona reclamant sol·licita majoritàriament de l’Administració comunicacions de caràcter intern, justificacions i explicacions en relació amb l’actuació del centre en relació a unes reunions. Aquestes peticions són un supòsits que no es poden emparar en el dret d’accés a informació pública d’acord amb l’article 29 LTAIPBG i article 65 del Decret 8/2021. I allò que es podria atendre, el mateix CEB tal i com manifesta la persona reclamant ja li ha respost en el marc d’altres SAIP. Paraules clau: Consorcis. Persones físiques. Educació. Evidències documentals. Explicacions. Justificacions. Actuacions. Reunions. Actes. Informació pública. Abús de dret. Reclamació contra silenci. Desestimació. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents El 10 de juny de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1019/2025 presentada per una persona física contra el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 10 d’abril de 2025 la persona ara reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) demanant informació sobre la “reunió de tutors de FCT del 08/09/2021 de l'Escola del Treball i les actuacions posteriors de direcció reducció de jornada del curs 2022- 23” i sol·licita: “1. L’acta de la reunió de tutors de FCT del dia 08/09/2021, o qualsevol altre document de resum si existeix. 2. Qualsevol informe, correu electrònic, comunicació escrita o registre intern per part de la XXX adreçat a direcció o prefectura, en relació amb la meva intervenció durant aquella reunió. 3. Qualsevol document, correu o registre que reculli la decisió del director de retirar-me la funció de tutora de FCT, així com la comunicació d’aquesta ordre al cap de departament. 4. L’acta, resum, convocatòria o qualsevol document associat a la reunió del dia 10/09/2021, on es va abordar aquesta qüestió amb la meva presència i es van presentar les disculpes. 5. Qualsevol altra comunicació, actuació administrativa o document generat arran d’aquests fets, tant abans com després de la reunió del dia 10 de setembre”. Afegeix que “En cas que algun dels documents sol·licitats no existeixi (per exemple, si les comunicacions es van fer únicament de manera oral), sol·licito que s’emeti un certificat negatiu conforme no consta cap document, acta ni registre relacionat amb la comunicació, decisió o reunió corresponent”. La mateixa persona reclamant aporta resolució d’inadmissió del CEB de data 16 de maig que resol de forma acumulada 7 SAIPS entre les quals l’objecte d’aquesta Reclamació. Respecte als fonaments jurídics ens remetem a l’antecedent 4 de la Resolució 892/2025, de 19 de juny que resol de forma acumulada les reclamacions 777/2025, 815/2025, 820/2025, 822/2025, 829/2025, 887/2025, 888/2025, 889/2025. Concretament la SAIP objecte d’aquesta resolució la inclou en el punt 4 En relació amb alumnes matriculats, hores de reducció d’FCT, gestió d’hores i retirada de les hores de tutor de FCT hi diu : “S’han presentat moltes sol·licituds en relació amb aquest assumpte: tutories, càrrecs amb reducció de jornada, alumnes matriculats, hores de reducció del tutor de FCT, etc. [incorpora un quadre amb el detall de 6 sol·licituds] SAIP 10910: Demana tutories tècniques i hores lectives de reducció de cadascuna d’elles del professorat de l’Escola del Treball de Barcelona, en el curs 2023- 24. Informació que va ser subministrada. SAIP 10911: Demana per cadascun dels cicles formatius el nom del cicle, grau, departament, hores de reducció del tutor, nom i número i curs el mòdul que imparteix el tutor. Sol·licitud atesa i informació subministrada. SAIP 11479 [Reclamació 223/2025], sol·licita per a tots els cicles formatius impartits a l'Escola del Treball, entre els cursos 2015- 16 i 2022- 23 (inclosos), una relació del nom del cicle formatiu, grau (mitjà/superior), departament al qual pertany, hores de reducció del tutor de FCT, quantitat d’alumnes matriculats a segon, quantitat d’alumnes matriculats a la FCT. Informació subministrada. SAIP 11556 [Reclamació 252/2025], se sol·licita una relació completa del professorat del centre que tingui assignades hores de reducció lectiva, especificant departament, càrrec, nombre d’hores, etc. a més demana que la informació es presenti en una taula detallada estructurada per departaments. Informació subministrada. SAIP 11949 [Reclamació 474/2025]: Demana informació i evidència documental de les comunicacions entre la Inspecció Educativa i el centre, o la documentació de totes les reunions que es van produir durant l’any 2022 i 2023, o la justificació motivada dels criteris aplicats per retirarli la tutoria de FCT per al curs 2022- 2023, o les evidències documentals sobre felicitació o queixa de la seva tutoria, o la previsió d’hores que tenia el centre sobre la quantitat d’alumnes que s’havien de matricular de la FCT per cada cicle ofertat pel departament d’informàtica, o quina és la normativa aplicable a la FCT, entre d’altres qüestions. SAIP 12437 i SAIP 12487 [Reclamació 1019/2025]. Demana informació sobre les decisions preses així com documentació interna i actes de reunió dels tutors de FCT del dia 8- 9-2021 i 10-9-2021”. En resum, el CEB inadmet aquest SAIP per l’apreciació d’una causa d’inadmissió d’acord amb el que disposen l’article 29 LTAIPBG i els articles 53 i 65.1.c) del Decret 8/2021 i invoca l’abús de dret pel seu volum i caràcter reiteratiu contraris a la bona fe i equitat en els termes definits al Codi civil català als articles 111- 7 i 111- 9, i també a l’article 7.2 del Codi civil espanyol. Afegeix que l’incompliment d’aquests principis “comporta necessàriament una manca manifesta de fonament de la sol·licitud, per la qual cosa, i d’acord amb el que disposa l’article 88.5 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, procedeix la inadmissió de la sol·licitud d’accés, per estar mancada de fonament de forma manifesta. D’acord amb l’article 64.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, la interpretació i aplicació de les causes d’inadmissió s’han de regir pels principis generals de proporcionalitat, de temporalitat, d’interpretació restrictiva en benefici de l’accés, d’interdicció de l’ampliació per analogia, d’igualtat i d’interdicció de l’arbitrarietat aplicables als límits a l’accés, establerts als articles 20 i 22 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre les circumstàncies del cas El CEB el 16 de maig, mitjançant Resolució de la gerent, resol de forma acumulada un total de 7 sol·licituds d’accés a informació pública formulades per la mateixa persona reclamant entre l’1 a 23 d‘abril de 2025, entre les quals l’objecte d’ aquesta Reclamació. En dita resolució s’inadmet majoritàriament les SAIP formulades en aquest període i ho fa invocant els principis de bona fe i equitat, en els termes definits al Codi civil català als articles 111- 7 i 111-9, i també a l’article 7.2 del Codi civil espanyol que ha d’acompanyar l’exercici del dret d’accés. Entén que en “aquells casos en què la petició, per la seva reiteració o volum de demanda, resulta en perjudici per a la cosa pública, es pot inferir que contravé aquest principi de bona fe i representa un exercici abusiu del dret d’accedir a informació pública”. Per altra part, la Comissió de Garantia del Dret d’ Accés a la Informació Pública ha constatat que a data d’aquesta Resolució s’han presentat per la mateixa persona reclamant i només contra el CEB un total 64 reclamacions, 13 durant l’any 2024 (entre els mesos de juny (5), juliol (1), novembre (3) i desembre (5)) i 51 durant el que portem d’ any 2025 (2 el gener, 10 el febrer, 20 el març, 9 l’abril, 8 el maig i 1 el juny). A aquestes reclamacions dirigides al CEB s’ha d’afegir 7 reclamacions més presentades també durant l ’any 2025, 3 contra el Departament d’Educació i Formació Professional i 3 contra el Departament de Presidència. Majoritàriament les reclamacions presentades per la persona reclamant contra el CEB han estat resoltes per aquesta Comissió per desestimació i inadmissió, algunes per abús de dret. I majorment, les reclamacions tenen per objecte elements que no es poden emparar amb la Llei de transparència perquè es demanen explicacions, justificacions, valoracions, dictàmens, notes internes o comunicacions informals que no constitueixen tràmits del procediment vinculades amb actuacions realitzades per personal de l’administració en l’exercici de les seves funcions i sobre les quals es constata l’existència una controvèrsia laboral amb l’administració reclamada. 3. Desestimació de la Reclamació En primer lloc, i amb caràcter general, cal tenir presents tant els criteris interpretatius establerts per aquesta Comissió com la doctrina jurisprudencial elaborada pels Tribunals de Justícia pel que fa a la consideració d’abús de dret. Pel que fa aquesta al criteri d’aquesta Comissió, per considerar que una reclamació o vàries podrien comportar considerar l’abús de dret per ser contràries als principis de bona fe i equitat que han de regir en tota mena de relacions jurídiques, han de coincidir tres condicions : que l’Administració afectada invoqui l’existència d’un ús abusiu del dret d’accés a la informació pública i la càrrega de provar-la o acreditar-la o, com a mínim, d’argumentar-la raonadament amb referència a les circumstàncies i als fets concrets que la palesen o justifiquen; en segon lloc, és un requisit exigible per acreditar l’existència d’abús de dret que l’actuació titllada d’abusiva causi perjudici manifest a l’Administració; i, en tercer lloc, l’altre requisit necessari per poder qualificar una pràctica d’abusiva és que, a més de causar perjudici a l’Administració, no proporcioni o no cerqui benefici per a qui l’exerceix o per a la finalitat en nom de la qual exerceix el dret. En definitiva, cal que es tracti d’una actuació perjudicial per als altres (en aquest cas, el CEB), sense benefici propi o per a la finalitat envers la qual s’exerceix el dret. En aquesta línia es ve expressant ja des de la Resolució d’11 de febrer de 2016, de finalització de la Reclamació 36/2015 que diu “Ara bé, el fet que la legislació catalana de transparència no reculli expressament el caràcter abusiu de les sol·licituds d’accés a la informació pública com un motiu que pot determinar la seva inadmissió no impedeix que, en aplicació dels principis generals de bona fe i de prohibició de l’abús de dret proclamats a l’article 111- 7 del Codi Civil de Catalunya i a l’article 7 del Codi Civil espanyol, una Administració pugui, legítimament, inadmetre o desestimar sol·licituds d’accés a la informació pública que excedeixin manifestament i objectivament els paràmetres o estàndards normals d’exercici d’aquest dret, especialment si causen un dany o perjudici als altres (en aquest cas, als interessos generals), sense obtenir un benefici propi (es tracti d’un benefici particular o d’un benefici general inherent a la transparència; per exemple, podria existir abús de dret quan fos palès que una persona formula una o repetides sol·licituds d’accés a la informació pública amb la sola finalitat de carregar de feina una determinada Administració, òrgan administratiu o empleat públic amb qui ha tingut una mala experiència)”; o en la Resolució 388/2017, de 20 de novembre quan diu “la condició d’abusiva d’una sol·licitud d’accés té a veure amb la finalitat amb què s’exerceix aquest dret”; o la Resolució 306/2018, de 30 d’octubre, en el sentit que “l’exercici del dret d’accés ha de ser equilibrat i ponderat amb la càrrega que suposa per a l’Administració, i tan deplorable és que l’Administració l’obstaculitzi o dificulti l’accés a informació pública per no destinar-hi prou recursos humans a la seva atenció, com que el personal de les Administracions quedi monopolitzat per l’interès personal (que no privat) d’una sola persona o entitat . Per tant, tot i que no es pot denegar el dret d’accés en atenció únicament al volum de sol·licituds presentades per la mateixa persona, si que li és exigible que l’exerceixi amb responsabilitat i diligència, causant el menor destorb possible en el funcionament ordinari dels serveis municipals, de manera que optimitzi l’eficàcia de la consulta de la documentació i eviti consultes successives de la mateixa informació”. I més recentment, en la Resolució 435/2025, de 27 de març que considera que una “una eventual reiteració continuada de la mateixa sol·licitud, sense cap justificació, pot arribar a ser constitutiva d’abús de dret, en la mesura en què es sol·licita novament informació ja obtinguda o posada a disposició prèviament per l’administració i comporta destinar recursos públics a la tasca de tramitació de la sol·licitud i d’elaboració de la seva resposta sense cap benefici per a la persona reclamant als efectes de la finalitat de la transparència i sí un evident perjudici per a l’administració afectada ja que suposa una redundància de procediments”. Quant a la doctrina jurisprudencial, resulta obligat recordar la Sentència del Tribunal Suprem d’1 de febrer de 2006 (rec. núm. 1820/2000) que se sustenta “en la existencia de unos límites de orden moral, teleológico y social que pesan sobre el ejercicio de los derechos, y como institución de equidad, exige para poder ser apreciado, según recuerda la Sentencia de 18 de mayo de 2005 (recurso núm. 4708/98 ), con apoyo en reiterada doctrina jurisprudencial, una actuación aparentemente correcta que, no obstante, representa en realidad una extralimitación a la que la ley no concede protección alguna, generando efectos negativos (los más corrientes daños y perjuicios), al resultar patente la circunstancia subjetiva de ausencia de finalidad seria y legítima, así como la objetiva de exceso en el ejercicio del derecho [.../...] exigiendo su apreciación, en palabras de la Sentencia de 18 de julio de 2000 , una base fáctica que proclame las circunstancias objetivas (anormalidad en el ejercicio) y subjetivas (voluntad de perjudicar o ausencia de interés legítimo .../...” D’acord amb la doctrina d’aquest alt tribunal per a ser apreciat l’abús de dret, exigeix la verificació que la conducta valorada compleix els següents requisits: (1) aparentment és correcta però representa, en realitat, una extralimitació a la qual la llei no concedeix cap protecció; i (2) genera uns efectes negatius, normalment danys i perjudicis. A més, de la base fàctica ha de resultar palesa (a) una circumstància subjectiva d'absència de finalitat seriosa i legítima (voluntat de perjudicar o absència d'interès legítim); i (b) una circumstància objectiva d'excés en l'exercici del dret (anormalitat en l'exercici del dret). L’article 44 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP), estableix que la resolució de la Reclamació pot inadmetre, estimar o desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en la resta de l'ordenament jurídic. Com es fa avinent en l’antecedent 2 la persona reclamant sol·licita majoritàriament de l’Administració comunicacions de caràcter intern, justificacions i explicacions en relació amb l’actuació del centre en relació a unes reunions. Aquestes peticions són un supòsits que no es poden emparar en el dret d’accés a informació pública d’ acord amb l’article 29 LTAIPBG i article 65 del Decret 8/2021. I allò que es podria atendre, el mateix CEB tal i com manifesta la persona reclamant ja li ha respost en el marc d’ altres SAIP. És convenient afegir que en aquesta Comissió consten, respecte a peticions d’informació relacionades amb reunions en el centre de treball, un total de 4 reclamacions: Reclamació 1612/2024 resolta mitjançant la Resolució 147/2025, de 6 de febrer; Reclamació 225/2025 resolta per la Resolució 677/2025, de 15 de maig; Reclamació 820/2025 i 889/2025 resoltes mitjançant Resolució 892, 12 de de juny. Dit això, aquesta Comissió considera pertinent desestimar la Reclamació d’acord amb els arguments fornits pel CEB. Ha quedat acreditat que es revesteix l’exercici del dret d’ accés a la informació pública amb una argumentació aparentment legítima (o lícita), però del seu anàlisi es constata que és una actuació perjudicial per l’administració afectada (en aquesta cas el CEB i la mateixa GAIP), i no li aporta cap benefici per a la finalitat envers la qual s’exerceix el dret (resolució d’ un conflicte laboral). Aquesta Comissió creu que és convenient, informar a la persona reclamant que per a la seva legítima defensa disposa de mecanismes adequats per la via judicial. En darrer terme, advertir a les parts que l’exercici del dret d’ accés ha de ser equilibrat i ponderat amb la càrrega que suposa per l’Administració, i tan deplorable és que l’Administració obstaculitzi, dificulti o dilati l’accés a la informació pública com que l’Administració quedi monopolitzada per una actuació que no s’ajusta a la finalitat de la llei de transparència tal i com es defineix en l’article 1.2 LTAIPBG. En definitiva l’ús instrumental del dret d’accés per a obtenir informació per a la resolució d’ un conflicte laboral depassa el sentit de les previsions de l’indicat article 1.2 de l’LTAIPBG. El dret d’accés no és infinit com tampoc els recursos públics que s’han de destinar per atendre’ l. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de juny de 2025, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 1019/2025 d’acord amb les consideracions indicades en el fonament jurídic 3, declarar-ne finalitzat el procediment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.