Reclamación de acceso a informes y cálculos económicos sobre indemnizaciones de un proyecto urbanístico estimada contra el Ayuntamiento de Sant Just Desvern

Resolució 1159/2023, de 30 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 1018/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Just Desvern Informació reclamada: Informes i càlculs realitzats per tècnics i assessors en matèria econòmica de l’Ajuntament i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en relació a un projecte d’actuació urbanística. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, però segons l’Ajuntament és tracta d’informació continguda en documents de treball intern, en fase d’elaboració i que serà objecte de futura tramitació que inclou la seva publicitat, donant lloc amb això a apreciar la seva inadmissió d’acord amb l’article 29.1 LTAIPBG. No obstant això, els documents de treball són de rellevància i interès públic i no s’acredita quan la informació reclamada es farà pública d’acord amb les obligacions de transparència de la tramitació del pla urbanístic esmentat, dins el termini de tres mesos. D’acord amb això, la denegació no seria admissible, a més tenint en compte que la informació reclamada és de caràcter ambiental i hauria de ser accessible, pel que fa referencia als càlculs en el format que es consideri adequat. No s’aprecia en aquest supòsit el límit invocat sobre el principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva, previst a l’article 21.1 d) LTAIPBG, ja que no inclou futures controvèrsies judicials, sinó que és una limitació que es refereix a litigis en tramitació coincident amb el moment de la petició d’informació i que seria la situació on realment s’apreciaria que l’accés ala informació podria efectivament comprometre la l’estratègia processal de l’Administració reclamada. Paraules clau: Ajuntament. Concepte informació publica. Causes d’inadmissió. Planificació urbanística. Límits. Estimació. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 17 d’octubre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1018/2023, presentada contra l’Ajuntament de Sant Just Desvern, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. L’entitat ecologista reclamant Federació d’Ecologistes de Catalunya, no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la reclamació s’indica que l’Ajuntament reclamat no ha contestat ni lliurat la informació sol·licitada. El 7 de juliol de 2023 l’entitat ecologista reclamant presenta a l’Ajuntament de Sant Just Desvern una sol·licitud d’accés a la informació pública en els termes següents: “Que l’objecte d’aquesta petició fa referència a la intervenció feta pel Sr. Alcalde XXX amb motiu del debat electoral que es va tenir el passat 19 de maig passat, i en concret a la referència que va fer a les quanties indemnitzatòries per al cas de nova urbanització del projecte urbanístic la Bòbila i que va xifrar exactament entre 7,2 i 75 milions d’euros a fi i efecte que se’ns faciliti còpia pel personal funcionari competent i en base als arxius obrants de la següent informació: “1. Còpia de l’informe/s o dictamen/s tècnics on es determinin aquestes quantitats indemnitzatòries, en versió integra i amb tots els seus annexes” i, 2.”Si, respecte d’aquesta matèria, s’ha fet consulta o s’ha demanat dictamen a la Comissió Jurídica Assessora com a òrgan consultiu del Govern de la Generalitat de Catalunya”. El 3 d’agost de 2023, l’Ajuntament de Sant Just emet informe en resposta a l’entitat ecologista en el sentit següent: “La valoració d’aquestes indemnitzacions s’està realitzant dins els treballs inclosos en la “Modificació del PGM del sector de la Bonaigua en l’àmbit de la Riera de Sant Just”, actualment en redacció. Per tant, no hi ha dictàmens tècnics finalitzats, però sí càlculs realitzats per tècnics i assessors en matèria econòmica de l’Ajuntament i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, redactors del document esmentat. Atès que aquest nou planejament en tràmit podria ser objecte de possibles contenciosos, no és aconsellable, com a estratègia processal, fer-los públics abans de la seva aprovació. No obstant, un cop estiguin finalitzats, aquests documents podran ser consultats en aquest Ajuntament prèvia petició.” I se li indica l’enllaç al document resum resultat del procés de participació ciutadana de l’Avanç de Planejament. El 7 de setembre de 2023 l’entitat ecologista reclamant, presenta nova petició d’informació a l’Ajuntament de Sant Just Desvern on demana: “...es posi a la disposició d'aquesta part la informació ambiental sol·licitada, concretament els informes i càlculs realitzats “per tècnics i assessors en matèria econòmica de l’Ajuntament i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona” i es remoguin els obstacles per a fer efectiu el dret d'accés a la informació proporcionant el més aviat possible la informació indicada, sense perjudici del nostre dret d’acudir a altres instàncies”. El 9 d’octubre de 2023 l’Ajuntament de Sant Just Desvern emet de nou informe reiterant que els càlculs i valors sol·licitats formen part d’un document urbanístic en redacció, i per tant no finalitzats: “Els càlculs i valoracions sobre possibles indemnitzacions que sol·licita, realitzats per tècnics i assessors en matèria econòmica de l’Ajuntament de Sant Just i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, formen part dels treballs de la “Modificació del PGM del sector de la Bonaigua en l’àmbit de la Riera de Sant Just”, que actualment es troben en fase de redacció. Per tant, actualment no hi ha dictàmens tècnics finalitzats tal i com sol·liciten. Un cop estiguin finalitzats, aquests documents Consultable aquí: https://www.lavalldeverc.cat/video/11593/el -debat- electoral-de-la-vall-de-verc al minut 33.40” seran part integrant del document de la Modificació del PGM en tràmit que es sotmetrà a informació pública i per tant se’ls-hi podrà facilitar. Així mateix, demanat cita amb els serveis tècnics de l’Àrea de Territori, els hi podrem informar de com avancen aquests estudis i aclarir els dubtes que puguin sorgir.” El 24 d’octubre de 2023 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Sant Just Desvern i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.. El 24 d’octubre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informant a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 9 de novembre de 2023 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Sant Just Desvern que manifesta: “D’acord amb l’article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, s’han d’inadmetre a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública en que es demanin notes, esborranys, resums, o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic. Tal i com es va informar en els escrits de data 03/08/2023 i 09/10/2023 la informació facilitada el dia 19/05/2023 pel Sr. XXX (Alcalde) (aquell dia en qualitat de candidat d’una formació política en el marc d’un debat electoral), es basava en càlculs i estudis interns de treball, emmarcats dins els treballs de la “Modificació del PGM sector de la Bonaigua en l’àmbit de la Riera de Sant Just”, actualment en redacció. Per tant, no es tracta de dictàmens o informes tècnics finalitzats com sol·licita el Sr. YYY (representant de l’entitat ecologista reclamant), sinó de documents de treball. D’altra banda, l’article 21 de l’esmentada Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, preveu dins els límits al dret d’accés a la informació pública, el principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva. En aquest sentit, tal i com es va informar en l’escrit del dia 03/08/2023, el planejament en redacció podria ser objecte de possibles contenciosos, i per tant no és aconsellable, com a estratègia processal, fer pública tot tipus d’informació preliminar o de treball, doncs el document de planejament que finalment s’elabori serà objecte de la corresponent tramitació i sotmès al tràmit d’informació publica”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. L’objecte de la reclamació del dret d’accés és informació publica L’objecte de la reclamació presentada consisteix en els informes i càlculs realitzats per tècnics i assessors en matèria econòmica de l’Ajuntament i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona referits al projecte urbanístic de la Bòbila, i que segons l’Ajuntament estan “emmarcats dins els treballs de la “Modificació del PGM sector de la Bonaigua en l’àmbit de la Riera de Sant Just”, actualment en redacció. Com es desprèn dels antecedents, en el context d’un debat públic en plena campanya electoral, l’alcalde candidat va formular unes declaracions sobre el cost d’unes actuacions urbanístiques, que van suscitar la petició de l’entitat ecologista dels informes o dictàmens tècnics que sustentaven la quantificació de les indemnitzacions que donaven lloc l’activitat urbanística esmentada. En una primera petició, l’entitat va demanar la versió íntegra dels informes, amb tots els seus annexes, que l’Ajuntament va denegar per considerar que es tractava de valoracions que s’estaven realitzant dins els treballs inclosos en la “Modificació del PGM”, actualment en redacció i que, per tant, no es disposava com a tals dictàmens tècnics finalitzats ja que només eren “càlculs realitzats per tècnics i assessors en matèria econòmica de l’Ajuntament i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. Aquesta resposta va propiciar que de nou l’entitat ecologista reclamant sol·licités específicament els “informes i càlculs realitzats per tècnics i assessors en matèria econòmica de l’Ajuntament i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona” que l’Ajuntament havia reconegut que disposava d’acord amb la seva resposta. D’acord amb això, l’objecte de la reclamació es refereix als informes i càlculs realitzats per tècnics i assessors en matèria econòmica de l’Ajuntament i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tal com va informar l’Ajuntament. La informació reclamada efectivament té la consideració d’informació pública ja que es tracta d’informació elaborada per l’Administració i que té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, tal com preveu l’article 2.b i 19 LTAIPBG i l’article 53.1 DTAIP. D’altra banda, s’adverteix que en aquest cas, l’entitat reclamant invoca el dret d’accés a la informació ambiental previst a la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient, i no es qüestiona la competència de la GAIP per tramitar i resoldre una Reclamació en relació amb un procediment d’accés a la informació pública regit per una llei diferent a l’LTAIPBG, atès allò que preveu la disposició addicional 1ª.LTAIPBG, segons la qual “l’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. Diverses resolucions de la GAIP (les Resolucions 211/2017, 425/2020 i 439/2020) posen clarament de manifest el criteri reiterat d’aquesta Comissió, segons el qual és admissible la via de reclamació davant la GAIP en relació amb sol·licituds d’accés a la informació ambiental. No obstant això, aquesta Comissió adverteix que el que és objecte d’aquesta reclamació no és directament informació ambiental, ja que el que es demana són els càlculs que han servit a l’alcalde per a afirmar el possible cost indemnitzatori que tindria l’actuació de modificació urbanística. D’altra banda, com ja ha tingut ocasió de manifestar aquesta Comissió en altres Resolucions, "el fet que l’entitat sol·licitant sigui ecologista no pot determinar l’aplicació de la LAIA” (Resolució de la GAIP 695/2020), si materialment la informació que sol·licita, com és el cas, té una significació relacionada principalment amb el càlcul del cost econòmic d’una actuació, i no pas el seu impacte en el medi, i per tant, la sol·licitud està motivada més en verificar les dades relatives al càlcul del cost anunciat i la documentació que ha servit per a determinar-ho, que en els aspectes ambientals. D’acord amb les anteriors consideracions, és procedent concloure que el règim jurídic a què s’han de subjectar aquesta Reclamació i la sol·licitud d’accés a la informació pública de la qual deriva és el que regula el dret d’accés a la informació pública (principalment l’LTAIPBG). La informació sol·licitada, si està en poder de l’Administració, és sens dubte informació pública, amb les consideracions que es formularan mes endavant, d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a la informació pública, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). 3. Sobre l’admissibilitat de la reclamació La informació publica reclamada, tal i com es desprèn dels antecedents i segons s’afirma per l’Ajuntament, es refereix a material en elaboració, documents inacabats, i es per aquest motiu que basa la denegació de l’accés a la informació sol·licitada en que els informes i càlculs que es reclamen estan emmarcats dins els treballs de la “Modificació del PGM sector de la Bonaigua en l’àmbit de la Riera de Sant Just”, actualment en redacció i per tant no es tracta de dictàmens o informes tècnics finalitzats sinó de documents de treball. D’acord amb això considera que operaria la causa d’inadmissió prevista a l’article 29.1.a) LTAIPBG en tractar-se de documents de treball intern i també afegeix que operaria la causa d’inadmissió prevista a l’apartat c) del mateix article 29.1 LTAIPBG ja que la petició es formula quan està en tramitació la corresponent modificació del PGM, i ja està previst el tràmit d’informació publica que donaria lloc a satisfer el dret d’accés, tot i que no indica en quin termini aquests documents serien accessibles. Aquesta Comissió recorda que el que és objecte del dret a la informació pública pròpiament no és el document sinó la informació i que la definició d’informació publica de l’article 2.b) LTAIPBG no es refereix al suport documental, malgrat que sigui el més habitual. No obstant això, certament la previsió del supòsit d’inadmissió previst a l’article 29.1.a) LTAIPBG per determinar la seva apreciació a més de consistir d’un document de treball intern, a més , no ha de tenir rellevància o interès públic (veure entre d’altres la Resolució de la GAIP 108/2022). Per la seva part, l'article 65.1 del Decret 8/2021, de transparència i accés a la informació pública, desenvolupa en els següents termes la causa d'inadmissibilitat de l'article 29.1.a LTAIPBG: “als efectes del que preveu la lletra a) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública quan tinguin per objecte, entre altres, alguna de les informacions següents: a) Que continguin opinions o valoracions personals que hagin estat emeses al marge de l'àmbit de responsabilitat i funcions professionals pròpies del servidor públic que les subscriu i manquin de rellevància per a la transparència del procés de presa de decisions públiques. b) Que siguin esborranys de documents inconclusos sense entitat pròpia. c) Que consisteixin en comunicacions informals, o que es refereixin a aspectes organitzatius, o que no constitueixin tràmits del procediment.” Per a l’Ajuntament, la inadmissió de la sol·licitud no es basaria pròpiament en el caràcter dels documents, que com s’ha dit, tampoc acredita que no tinguin rellevància o interès públic. En aquest cas, és precisament el contrari, ja que dels antecedents s’adverteix que la informació requerida efectivament d’una marcada rellevància pública per raó que són dades que incorpora el propi alcalde candidat en el marc del debat electoral i aquesta actuació pública, amb les conseqüents expectatives genera per si mateix, un interès públic sobre la seva verificació. Dels fets exposats es conclou que en la informació demanada hi concorre un evident interès i rellevància publica que es deu a la seva invocació en el context d’un debat electoral. Cal afegir a l’anterior que la petició es refereix en termes generals a informes i càlculs, sense indicació al suport documental on es contenen, i d’acord amb la definició donada a la resposta de l’Ajuntament a la petició inicial i, per aquest motiu, no es rellevant el suport documental on es conte la informació demanada. D’altra banda, sobre la segona invocació de causa d’inadmissibilitat que formula l’Ajuntament que es basa en allò previst a l’article 29.1.c) LTAIPBG que va referida a que la petició d’informació es formula respecte uns documents que formen part de la tramitació de la modificació del “PGM sector de la Bonaigua en l’àmbit de la Riera de Sant Just”, actualment en redacció, cal objectar que per apreciar aquesta circumstància no s’ha acreditat que aquesta informació es farà pública dins el termini de tres mesos previst a la llei. La referencia a que està en tramitació un procediment de modificació urbanística per a justificar la inadmissió de la petició d’accés a la informació, cal completar-la amb la referència prevista a la llei per a la seva efectiva consideració de que la informació serà pública en el termini de tres mesos, aspecte al qual no es refereix la resposta de l’Ajuntament i que a aquesta Comissió no li consta el seu compliment. L’accés reconegut a aquella documentació accessible seria especialment pertinent quan més indeterminat quedi el calendari respecte la publicitat dels mencionats dictàmens o informes sol·licitats, que si fossin imminents i previsibles, efectivament podrien substituir aquest accés a la informació per una indicació de la data en que podran ser consultats. Del que ha estat l’exposat es conclou que la causa d’inadmissió invocada sobre els documents de treball de l’article 29.1.a) LTAIPBG, no concorre el requisit relatiu a la manca de rellevància i interès públic del document demanat sinó que, al contrari, es considera que efectivament és informació d’interès públic evident. Pel que respecta a l’impediment per donar accés a la informació relatiu a que la informació es troba en fase d’elaboració, tal com al·lega l’Ajuntament, d’acord amb l’article 29.1.c) LTAIPBG, es palesa la manca de referencia per l’Administració reclamada sobre si aquesta informació es farà publica en el termini de tres mesos, tal com estableix la llei. Per tot això, es considera, que les invocacions per l’Ajuntament de les causes d’inadmissió relatives, d’una banda, a la consideració del document de treball (art.29.1 a) LTAIPBG) i, d’una altra, a que la informació està immersa en la tramitació de la modificació urbanística esmentada (article 29.1.c) LTAIPBG), no s’ha acreditat el compliment de tots els elements i requisits previstos a la llei per a la seva apreciació i per tant no es justifica que amb aquesta invocació incomplerta s’impedeixi l’accés als informes i càlculs demanats. D’altra banda, de la informació sol·licitada cal remarcar la seva destacada rellevància i interès públic dels informes i càlculs numèrics demanats ja que han servit per a fonamentar les declaracions de l‘alcalde en el debat electoral sobre unes actuacions publiques. Per tant, es dedueix aquest interès públic, no només per ser unes informacions, les relatives a les quantitats indemnitzatòries i com s’han obtingut, que formen part del debat públic on s’han conegut, sinó també pel que suposa el seu coneixement i divulgació en relació amb l’actuació urbanística projectada. D’acord amb això, aquesta informació s’ha de considerar accessible, i s’hauria de facilitar i posar a disposició del reclamant, de la forma més adequada que a criteri de l’Ajuntament pugui assegurar el degut accés, que d’altra banda, hauria de ser factible en condicions equivalents a les que han servit per a que el candidat alcalde ho hagi pogut posar en coneixement del públic amb ocasió del debat electoral i per tant, també es rellevant el seu coneixement per possibilitar el corresponent escrutini i validació d’aquesta informació mitjançant la corresponent consulta de la font publica d’on prové la dada. Aquestes consideracions afegeixen arguments a aquesta Comissió per a reconèixer l’accessibilitat a la informació reclamada d’acord amb el principi de proporcionalitat partint de que l’objecte sobre el qual es demana l’accés és en part una informació ja coneguda, el cost de les actuacions i d’una altra banda, la finalitat de l’accés és justament donar certesa a les valoracions que han servit per al debat públic en el context d’una comtessa electoral. Si es disposa d’informació que permet fer pública la seva existència, en termes aproximats, res impedeix donar accés a aquesta informació, en el mateix context aproximatiu, amb el format que procedís, i sense que això comportés el lliurament d’un informe o dictamen conclòs que com ha considerat l’Ajuntament, encara no en disposa, però alternativament s’hauria de donar accés a aquella informació que ha servit al candidat a donar a conèixer les quantitats aproximades de la despesa de l’actuació pública anunciada. 4. Límits al dret d’accés D’altra banda, l’Ajuntament invoca com a límit per a facilitar la informació el relatiu al principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva, previst a l’article 21.1.d) LTAIPBG, atès que es preveu que “el planejament en redacció podria ser objecte de possibles contenciosos, i per tant no és aconsellable, com a estratègia processal, fer pública tot tipus d’informació preliminar o de treball, doncs el document de planejament que finalment s’elabori serà objecte de la corresponent tramitació i sotmès al tràmit d’informació publica.” Certament sobre la invocació d’aquest límit cal tenir en compte que es formula sobre possibles futures controvèrsies i no es refereix a causes o assumptes actualment subjectes a un procediment judicial. Per tant, aquesta limitació formulada en termes hipotètics no pot produir els efectes limitatius pretesos i no hauria d’impedir, per ella mateixa, la possibilitat d’informar sobre allò reclamat. Si com s’afirma a la resposta de l’Ajuntament la informació “es basava en càlculs i estudis interns de treball, emmarcats dins els treballs de la “Modificació del PGM sector de la Bonaigua en l’àmbit de la Riera de Sant Just”, actualment en redacció”, amb la deguda ponderació, hauria de ser possible accedir a la informació utilitzada per a la realització dels esmentats càlculs i estudis, sense haver de comprometre el treball de redacció que s’està realitzant. De tot això es conclou que, l'Ajuntament hauria de poder donar accés a aquella part de la informació sol·licitada que, sense consistir en l’informe i/o dictamen sol·licitat, ja que com s’ha dit, encara estan en fase d’elaboració i no es disposa d’ells ( article 29.1.a) LTAIPBG), permeti conèixer el substrat de dades o antecedents en la modalitat adequada que permeti conèixer les evidencies o “càlculs” que han propiciat les declaracions de l’alcalde en l’acte públic sobre el cost aproximat de l’actuació urbanística. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un o més expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar -ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació podria estar classificada dins el nivell Planejament general (codi 0104), i en la sèrie Pla d'ordenació urbanística municipal (2253). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de novembre de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1018/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3, consistents en els càlculs que han servit per fomentar les quantitats indemnitzatòries manifestades per l’alcalde al debat públic de la campanya electoral. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Just Desvern posi a disposició de la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Sant just Desvern a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1018/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar - ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.