Pérdida de objeto 16/02/2023 · 98 días en resolverse

Solicitud de expediente de una finca al Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès finalizada por pérdida de objeto tras entrega extemporánea de la información

Una empresa solicitó al Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès el expediente completo de una finca, incluyendo informes jurídicos y técnicos. Tras reclamar por la falta de respuesta, la GAIP resolvió finalizar el procedimiento debido a la pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la información de forma extemporánea y la solicitante no presentó alegaciones en contra.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones expresas, presuntas o del incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2 El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3 Las limitaciones legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación razonada sin potestad discrecional.
4 La entrega de la información solicitada con posterioridad a la interposición de la reclamación constituye una satisfacción extemporánea que conlleva la pérdida sobrevenida del objeto.

Texto completo

Resolució 135/2023, de 16 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1018/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Informació reclamada: Diversa documentació en relació a un expedient d’una finca. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha informat haver estimat i lliurat ja la informació a l’empresa reclamant, i consultada al respecte per al GAIP, res ha al·legat la reclamant en contra de considerar-se’n adequadament satisfeta. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la seva pèrdua sobrevinguda d’objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar la Reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Empresa. Expedients. Informes jurídics. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 10 de novembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1018/2022, presentada en representació d’una empresa privada contra l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. L’empresa reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 d’octubre de 2022 l’empresa reclamant demana a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès: “còpia completa de tot l’expedient 10906/2022, incloent els informes jurídics i tècnic que han fonamentat la resolució de les al·legacions plantejades per l’entitat que la compareixent representa i la memòria d’atermanament de 27 de juny de 2022”. 3. La Reclamació presentada el 10 de novembre de 2022 indica que l’Ajuntament no ha facilitat la informació sol·licitada. 4. El 16 de novembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a l’empresa reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. El 17 de novembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 10 de gener de 2023, depassat àmpliament el termini, la GAIP reitera el requeriment d’informe i de l’expedient a l’Ajuntament. 7. El 17 de gener de 2023 la GAIP rep l’informe requerit a l’Ajuntament, que fa constar que amb data 14 de novembre de 2022 havia notificat a la reclamant la resolució estimatòria de l’accés i la informació reclamada, si bé aquesta notificació electrònica va caducar per no haver estat oberta. Informa també que amb data 11 de gener de 2023 es va intentar de nou la notificació electrònica a una altra adreça electrònica, que si que va ser oberta. 8. El 19 de gener de 2023 la GAIP trasllada a la persona reclamant aquest informe i, a la vista que s’hi fa constar que la informació ja hauria estat lliurada, fa avinent a l’empresa que si en el termini de 5 dies no al·lega motivadament el contrari, es consideraria satisfeta la reclamació. L’empresa reclamant va accedir a aquesta notificació el 27 de gener de 2023, sense que a data d’aquesta Resolució, hagi fet cap al·legació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha informat haver estimat i lliurat ja la informació a l’empresa reclamant, i consultada al respecte per al GAIP, res ha al·legat la reclamant en contra de considerar-se’n adequadament satisfeta. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la seva pèrdua sobrevinguda d’objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de febrer de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1018/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.