Solicitud de historial de colegiación y motivos de baja de un procurador con estimación parcial

Resolució 190/2022, de 10 de març Número d’expedient de la Reclamació: 1018/2021 Administració reclamada: Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona Informació reclamada: Dates d’alta i baixa col·legial i motius al·legats per sol·licitar la baixa. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: L’article 3.1.b LTAIPBG estableix que rauen dins l’àmbit d’aplicació de la Llei els Col·legis Professionals i les corporacions de dret públic en allò que afecta l’exercici de llurs funcions públiques, i d’acord amb l’article 39 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals, són funcions públiques dels col·legis professionals garantir que l'exercici professional s'adeqüi a la normativa i vetllar pel compliment dels deures i les obligacions dels col·legiats i perquè no es produeixin actes d'intrusisme, del què se’n desprèn que, contràriament al que afirma l’ICPB, la informació relativa a les altes i baixes dels seus col·legiats és clarament informació referida a l’exercici de funcions públiques del col·legi, i com a tal, és informació pública sotmesa al dret d’accés a la informació, d’acord amb l’article 18 en relació amb l’article 2.b i c LTAIPBG. El dret d’accés es projecta sobre qualsevol informació en poder d’un subjecte obligat (i ja ha quedat establert que, en relació amb les altes i baixes dels col·legiats, l’ICPB és un subjecte obligat per l’LTAIPBG) com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions (que, com s’ha argumentat, són públiques quan es refereixen a la col·legiació professional i a la informació dels professionals col·legiats als usuaris). Aquest potencial àmbit material del dret d’accés a la informació no es pot reduir als continguts que siguin d’obligada publicitat activa, ni per la pròpia LTAIPBG ni per la normativa sectorial, perquè precisament la legislació el preveu per ampliar el dret a la informació de la ciutadania més enllà dels continguts que, pel seu interès general, es configuren com uns mínims de difusió proactiva. Així ho afirma el preàmbul de la Llei, que dedica l’apartat 3 a la transparència activa i l’apartat 4 al dret d’accés a la informació, del què n’afirma que “El dret d’accés és un dret que complementa la informació que el ciutadà pot obtenir per via de la transparència”. De l’anterior se’n desprèn que el fet que la normativa, en aquest cas, la sectorial (article 10.2.a de la Llei 2/1974, de 13 de febrer sobre els Col·legis Professionals, i 40 bis de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals) estableixi unes obligacions del Col·legi de fer pública en garantia dels drets de les persones usuàries a través d’una finestreta única el registre de professionals donats d’alta en cada moment identificats pel nom i cognoms, número de col·legiació, i amb referència als títols oficials i domicili professional, no és obstacle per a què, per la via del procediment del dret d’accés, es pugui sol·licitar altra informació no publicada, sempre que sigui informació pública, ni per a què la informació sol·licitada s’hagi de satisfer pel subjecte obligat si no resulta afectada per un límit legal a l’accés. Així doncs, el tractament de dades personals derivat del compliment per part de qualsevol subjecte obligat per la llei de transparència a satisfer el dret d'accés a la informació pública és lícit si resulta adequat als termes i condicions establerts per la mateixa llei de transparència, en la mesura en què resultin rellevants per a la finalitat d’interès públic perseguida per aquella llei, i que la cessió sigui proporcionada a aquella finalitat. I si la cessió de dades personals és lícita perquè s’adequa a aquesta base jurídica –la llei de transparència--, no cal recollir ni resulta exigible, a més, el consentiment de la persona afectada, tret que sigui la pròpia llei de transparència la què ho determini, i l’LTAIPBG només ho exigeix per a les dades personals de categoria especial o d’especial protecció, enumerades taxativament per l’article 23 LTAIPBG: ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor . Paraules clau: Col·legi professional. Registre. Altes i baixes. Reclamació contra desestimació. Àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG. Funcions públiques. Límits. Dades personals. Consentiment de l’afectat. Principi de minimització . Oposició de tercers. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 12 de novembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 1018/2021, presentada per una persona interessada contra l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de novembre de 2021 la persona reclamant adreça un correu electrònic a l’Il·lustre Col·legi de Procuradors de Barcelona (ICPB) i demana conèixer l’historial de col·legiació d’un procurador. 3. El 8 de novembre de 2021 l’ICPB contesta a la persona reclamant per correu electrònic i li assenyala que el procurador sobre el qual demana informació està col·legiat al seu Col·legi i li indica on pot verificar la seva base dades a través de la seva pàgina web. 4. El 8 de novembre de 2021 la persona reclamant contesta al correu electrònic assenyalat al paràgraf anterior i afirma que ja havia tingut accés a la informació publicada a la pàgina web i que per això té interès en accedir a: “quan es va col·legiar, quan es va donar de baixa i per quin motiu va al·legar, i quan es va tornar a col·legiar”. 5. El 8 de novembre de 2021 des de l’ICPB informen a la persona reclamant que “poden informar-lo de tota aquella informació que és pública. No podem donar compliment a allò demanat per protecció de dades”. En resposta a aquest correu, la persona reclamant assenyala que ho considera insuficient i els fa arribar un informe elaborat per l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. 6. La Reclamació presentada el 12 de novembre de 2021 indica que hauria rebut resposta de l’ICPB però que no li han lliurat la informació sol·licitada. 7. El 17 de novembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 8. El 18 de novembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’ICPB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 9. L’1 de desembre de 2021 la GAIP rep l’informe de l’ICPB, que en l’exposició de fets, fa referència a la queixa presentada per la persona reclamant contra el procurador afectat per una representació processal que es remunta a l’any 2012 i a la queixa presentada el 2021 en rebre la comunicació de costes de l’apel·lació d’aquella sentència, i els successius tràmits amb la persona reclamant per tal que concretés l’objecte d’aquesta queixa. Enmig del relat d’aquests fets, fa constar la presentació de la sol·licitud que ara és objecte d’aquest procediment, el 7 de novembre de 2021, demanant “Cuando se col·legió, cuando se dió de baja y por qué motivo alegó, y cuando volvió a colegiarse” i invocant un interès legítim per obtenir la informació amb base a que hi tenia “una relació contractual i unes conseqüències no ben determinades cap a ell de les accions i omissions del Procurador”. Continua relatant l’informe que davant d’aquella sol·licitud, l’ICPB va decidir, i així ho va comunicar a la persona reclamant, que el moti u al·legat pel sol·licitant no era suficient i que la informació estava afectada per la protecció legal de dades personals, de manera que no podia lliurar-la sense el consentiment previ de la persona interessada, i que podia consultar “la informació que és publica en relació al Procurador interessat a la pàgina web del col·legi www.icpb.es”. L’informe justifica aquella decisió al·legant que “l’ICPB no és una administració pública, sense perjudici de que exerceixi algunes funcions públiques (deontologia, torn d’ofici, notificacions, etc.), que no és el cas de la informació que es reclama, que es considera privada i dades de caràcter personal del Procurador interessat”, invoca l’article 3 de l’LTAIPBG, que en defineix l’àmbit d’aplicació Invoca la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la i nformació pública i bon govern”, i conclou afirmant que “la informació que es demana no afecta l’exercici de les funcions públiques de l’ICPB. L’ICPB ha demanat al procurador interessat autorització per facilitar al sol·licitant la informació privada que demana i el Procurador no ho ha autoritzat . En aquest sentit s’ha informat al sol·licitant en data 12/11/2021. L’ICPB no ha facilitat la informació sol·licitada, sense perjudici de que s’aporti a requeriment, en el seu cas, de l’autoritat competent”. 10. El 9 de desembre de 2021 la GAIP s’adreça a l’ICPB i li demana que per tal de disposar d’altres elements necessaris per poder resoldre amb ple coneixement de causa li faci arribar còpia del trasllat que es va realitzar a la tercera persona afectada per la informació sol·licitada, així com la resposta d’aquesta oposant-se al lliurament de la informació a la persona reclamant”. També li demana les dades de contacte per tal de fer comunicar -li que s’ha presentat aquesta reclamació i emplaçar-lo a formular les al·legacions que consideri oportunes. 11. El 10 de desembre de 2021 l’ICPB atén a la petició anterior i li fa arribar la comunicació d’oposició a l’accés de la tercera persona afectada. En aquell escrit d’oposició, la persona afectada per l’accés manifesta que, després de consultar-ho amb el seu advocat, no vol que se li faciliti aquesta informació a la persona reclamant, i fa al·lusió a que ha estat objecte per part d’ella d’una denúncia i diverses queixes. 12. El 29 de desembre de 2021 la GAIP notifica a la tercera persona afectada el trasllat de la Reclamació 1018/2021 i l’emplaça a formular les al·legacions o a aportar els documents que estimi oportuns en defesa dels seus drets o interessos en un termini de 10 dies. Transcorregut aquest termini, no consta que hagi formulat al·legacions al respecte. 13. El 28 de gener de 2022 la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades que emeti l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG atès que la informació reclamada conté dades de caràcter personal. Així mateix, comunica l’ampliació del termini per resoldre la Reclamació a les parts. 14. El 3 de març l’APDCAT notifica l’informe sol·licitat a la Comissió en el qual conclou: “Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, es pot facilitar la informació relativa a les dates d’alta i baixa de col·legiació, però pel que fa al motiu de la baixa només es pot donar accés quan el motiu sigui haver-se donat d’alta en un altre col·legi professional”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Admissibilitat de la reclamació: naturalesa d’informació pública i subjecció del Col·legi Professional a l’LTAIPBG La informació objecte de reclamació és la següent, referida a un procurador col·legiat concret i identificat: dates d’alta i baixa i motiu al·legat pel procurador per a la baixa. La sol·licitud ha estat desestimada per l’ICPB al·legant que, “la informació que es demana no afecta l’exercici de les funcions públiques de l’ICPB” i que l’accés a aquestes dades personals requereix del consentiment de la persona afectada, que s’hi ha negat. Es tracta, doncs, d’una doble al·legació que plantejaria, en primer lloc, la inadmissibilitat de la reclamació conseqüència de què la informació que es sol·licita no sigui informació pública d’un subjecte obligat per l’LTAIPBG; i en segon lloc, la desestimació de l’accés per manca de consentiment de la persona afectada, que es considera exigible d’acord amb la normativa de protecció de dades personals. Analitzarem en primer lloc la naturalesa pública de la informació reclamada i la subjecció de l’ICPB a l’LTAIPBG en relació amb ella. L’article 3.1.b LTAIPBG estableix que rauen dins l’àmbit d’aplicació de la Llei els Col·legis Professionals i les corporacions de dret públic en allò que afecta l’exercici de llurs funcions públiques, i d’acord amb l’article 39 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals, són funcions públiques dels col·legis professionals garantir que l'exercici professional s'adeqüi a la normativa i vetllar pel compliment dels deures i les obligacions dels col·legiats i perquè no es produeixin actes d'intrusisme, del què se’n desprèn que, contràriament al que afirma l’ICPB, la informació relativa a les altes i baixes dels seus col·legiats és clarament informació referida a l’exercici de funcions públiques del col·legi, i com a tal, és informació pública sotmesa al dret d’accés a la informació, d’acord amb l’article 18 en relació amb l’article 2.b i c LTAIPBG. Seguidament, negar el sil·logisme fet per l’ICPB d’equiparar informació pública amb la informació que el Col·legi fa pública al seu web proactivament, que el porta a concloure que no existeix el dret a sol·licitar altra informació més que la informació publicada. El dret d’accés es projecta sobre qualsevol informació en poder d’un subjecte obligat (i ja ha quedat establert que, en relació amb les altes i baixes dels col·legiats, l’ICPB és un subjecte obligat per l’LTAIPBG) com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions (que, com s’ha argumentat, són públiques quan es refereixen a la col·legiació professional i a la informació dels professionals col·legiats als usuaris). Aquest potencial àmbit material del dret d’accés a la informació no es pot reduir als continguts que siguin d’obligada publicitat activa, ni per la pròpia LTAIPBG ni per la normativa sectorial, perquè precisament la legislació el preveu per ampliar el dret a la informació de la ciutadania més enllà dels continguts que, pel seu interès general, es configuren com uns mínims de difusió proactiva. Així ho afirma el preàmbul de la Llei, que dedica l’apartat 3 a la transparència activa i l’apartat 4 al dret d’accés a la informació, del què n’afirma que “El dret d’accés és un dret que complementa la informació que el ciutadà pot obtenir per via de la transparència”. De l’anterior se’n desprèn que el fet que la normativa, en aquest cas, la sectorial (article 10.2.a de la Llei 2/1974, de 13 de febrer sobre els Col·legis Professionals, i 40 bis de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals) estableixi unes obligacions del Col·legi de fer pública en garantia dels drets de les persones usuàries a través d’una finestreta única el registre de professionals donats d’alta en cada moment identificats pel nom i cognoms, número de col·legiació, i amb referència als títols oficials i domicili professional, no és obstacle per a què, per la via del procediment del dret d’accés, es pugui sol·licitar altra informació no publicada, sempre que sigui informació pública, ni per a què la informació sol·licitada s’hagi de satisfer pel subjecte obligat sempre que no hi resulti aplicable un límit legal a l’accés que ho impedeixi. Establert que la informació relativa a la col·legiació de professionals per a l’exercici de l’activitat professional és informació pública d’un subjecte obligat per l’LTAIPBG sobre la què es projecta el dret d’accés, la seva desestimació pot ser objecte de revisió per la GAIP, d’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i, per tant, aquesta reclamació és admissible a tràmit. 3. Protecció de dades personals i consentiment de la persona afectada Aquest procediment de reclamació, i en conseqüència, aquesta Resolució, queden limitats en el seu objecte a l’adequació a l’LTAIPBG de la sol·licitud de la informació pública i l’adequació a dret de la resolució donada per l’ICPB, sense que aquest pronunciament prengui en consideració cap altre element de discrepància entre les parts ni tingui cap efecte sobre la tramitació de les queixes o denuncies prèvies i posteriors de la persona reclamant. El que aquí correspon avaluar per aquesta Comissió, d’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG, és si, vist que la informació sobre les altes i baixes col·legials és informació pública sobre la què es projecta el dret d’accés, correspon o no estimar -ne l’accés d’acord amb la legislació de transparència, que és l’aplicable en aquest cas. L’objecció de l’ICPB es fonamenta genèricament en la protecció de dades personals que exigiria, al seu criteri, d’un consentiment exprés de la persona afectada. Sense negar que la informació reclamada es pot considerar una dada personal , cal negar que el consentiment de l’afectat sigui un requisit per al seu accés. L'article 6.1.c del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril, relatiu a la protecció de les persones físiques respecte al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades, RGPD) estableix que el tractament de les dades personals (que inclou la cessió de les dades per la via del dret d'accés a la informació) serà lícit si l'esmentat tractament és necessari per al compliment d'una obligació legal aplicable al responsable del tractament (la mateixa administració obligada a satisfer el dret d'accés a la informació). De la seva banda, l'article 6.3 RGPD estableix que la base del tractament indicat en l'apartat 1.c abans esmentat haurà de ser establerta pel dret de la Unió o dels Estats membres que s'apliqui al responsable del tractament, i que la finalitat del tractament haurà de quedar determinada a l'esmentada base jurídica, que podrà contenir disposicions específiques per adaptar l'aplicació de normes d’aquest Reglament, entre altres, les condicions generals del tractament i les finalitats de la comunicació, i que l'esmentada base jurídica haurà de complir un objectiu d'interès públic i serà proporcional a la finalitat legítima perseguida. Igualment, l’article 86 de l’RGPD disposa que les dades personals en possessió d’alguna autoritat o organisme públics podran ser comunicats de conformitat amb la legislació dels estats membres, per tal de conciliar l’accés del públic als documents oficials amb el dret a la protecció de dades personals. D’acord amb aquesta regulació europea, l'article 8 de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD) estableix que el tractament de dades personals es considerarà fonamentat en el compliment d'una obligació legal exigible al responsable, en els termes previstos a l'article 6.1.c) del Reglament (UE) 2016/679, quan així ho prevegi una norma amb rang de llei, que podrà determinar les condicions generals del tractament i els tipus de dades que en són objecte, així com les cessions que siguin procedents com a conseqüència del compliment de l'obligació legal. I la Disposició addicional segona de l'esmentada llei estableix que, quan el tractament de les dades personals derivi de les obligacions de publicitat activa i de l'accés a la informació pública regulats per les lleis de transparència estatal o autonòmica, se sotmetrà a les esmentades normes. Així doncs, el tractament de dades personals derivat del complim ent per part de qualsevol subjecte obligat per la llei de transparència a satisfer el dret d'accés a la informació pública és lícit si resulta adequat als termes i condicions establerts per la mateixa llei de transparència, en la mesura en què resultin rellevants per a la finalitat d’interès públic perseguida per aquella llei, i que la cessió sigui proporcionada a aquella finalitat. I si la cessió de dades personals és lícita perquè s’adequa a aquesta base jurídica – la llei de transparència–, no cal recollir ni resulta exigible, a més, el consentiment de la persona afectada, tret que sigui la pròpia llei de transparència la què ho determini, i l’LTAIPBG només ho exigeix per a les dades personals de categoria especial o d’especial protecció, enumerades taxativament per l’article 23 LTAIPBG: ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, de manera que es pot concloure clarament que les altes i baixes en el Col·legi professional no és informació protegida per l’article 23 que requereixi del consentiment de l’afectat, mentre que els motius de la baixa podrien ser -ho si informessin de l’estat de salut o de la comissió d’una infracció penal o administrativa. El règim jurídic aplicable a l’accés a la informació personal sobre les dates d’alta i baixa en el col·legi professional, en tot cas, i a la motivació de la baixa, si no es fonamenta en l’estat de salut o la comissió d’infraccions, és el règim d ’accés ponderat regulat a l’article 24.2 LTAIPBG en aquests termes: “2. Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones. [...].” En la ponderació de la finalitat de l’accés s’atendrà a la finalitat concreta especificada per la persona reclamant en la sol·licitud, si consta (en aquest cas, tot i que expressament no s’indica, sembla desprendre’s de la referència als perjudicis personals derivats d’una relació contractual prèvia amb aquell procurador que la finalitat podria ser la de comprovar si mentre es va produir aquella relació contractual el procurador estava donat d’alta) i a la finalitat genèric a del dret d’accés, que en aquest cas faria referència a la rellevància de la informació per a l’escrutini de la ciutadania de l’activitat dels col·legis professionals en l’exercici de les seves funcions públiques de col·legiació i d’informació a les persones usuàries . I caldrà, igualment, ajustar aquesta ponderació a les regles generals d’aplicació dels límits a l’accés establertes a l’article 20 LTAIPBG (aplicació restrictiva, motivada i no discrecional ni analògica) i dels principis de proporcionalitat en relació amb la pròpia finalitat del límit i la protecció del s altres drets privats legítims que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). D’altra banda, l’interès legítim en la informació que al·lega la persona reclamant en tant que vinculada contractualment amb el procurador, igual que l’ objecció que formula l’ICPB a entendre que hi concorre aquest interès legítim de la persona reclamant, només té rellevància als efectes de la ponderació dels drets privats contraposats i concurrents amb el dret d’accés que preveu l’article 22.1 LTAIPBG, sense que en cap cas pugui ser determinan t de l’admissibilitat de la sol·licitud d’informació ni requisit per a la seva estimació, ja que l’article 18 LTAIPBG garanteix el dret d’accés a la informació pública a totes les persones majors de 16 anys sense necessitat d’acreditar-hi un interès legítim ni de justificar en dret la seva pretensió, en dir que: “2. L’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma ”. En l’anàlisi l’impacte del límit relatiu a la protecció de dades en la informació reclamada, caldrà distingir entre: d’una banda, les dates d’alta i baixa de col·legiació a l’ICPB, i de l’altra, els motius al·legats pel procurador per donar-se de baixa. En relació amb la primera categoria de dades, i acceptant que només existeix l’obligació de publicitat activa dels col·legiats en alta en cada moment, no s’ha ofert cap justificació jurídica per part de l’ICPB de l’adequació a dret de la seva desestimació, més enllà de negar-li la condició d’informació pública, la qual cosa ja s’ha rebatut, o d’invocar la manca de consentiment de la persona afectada, que també s’ha descartat que sigui exigible. La ponderació dels drets en conflicte (la protecció de dades personals del procurador afectat i el dret de la persona reclamant a accedir a la informació) comporta la valoració, d’una banda, de l’escàs impacte de la informació en la privacitat de la persona afectada, ja que es tracta de dates d’alta o baixa en una activitat professional sotmeses a publicitat legal, i de l’altra, la utilitat de la informació per a la finalitat de l’accés invocada per la persona reclamant, de manera que resulta adequat fer prevaler el dret d’accés sobre la protecció de les dates d’alta i baixa en la col·legiació professional. A aquesta mateixa conclusió arriba l’APDCAT en valorar que: “... des de la perspectiva del reclamant, conèixer en quina data el professional es va donar d’alta al col·legi, la data de baixa i la data de nova col·legiació, és informació a partir la qual pot verificar si el professional exercia la procura amb sotmetiment a totes les garanties i sotmès a les obligacions deontològiques de la professió, d’acord amb el que preveu la normativa col·legial. Però, a més, també li pot permetre controlar l’actuació del col·legi professional pel que fa a la seva obligació de vetllar perquè l’actuació de les persones col·legiades respongui al que es deriva de l’ordenament vigent, especialment garantir la bona pràctica i les obligacions deontològiques de la professió, i la protecció dels interessos de les persones usuàries i consumidores dels serveis professionals (art. 36 de la Llei 7/2006, de 31 de maig). Per altra banda, des del punt de vista de la intrusió que això comportaria al professional afectat, es considera que aquesta seria mínima tenint en compte l’abast limitat i la naturalesa de les dades relatives a les dates d’alta i baixa de la situació de col·legiat, i el fet que es tractaria d’informació a la qual ja s’hauria pogut accedir en el seu moment, durant el període que estava col·legiat. En definitiva, en la mesura que la informació relativa a les dates d’alta i de baixa de col·legiació, inclosa la posterior alta del procurador, a priori no ha de tenir una especial transcendència en la privacitat de l’afectat per la sol·licitud, d’acord amb el que s’ha exposat, no sembla que respecte d’aquesta informació hagi de prevaler el dret a la protecció de dades del procurador a què fa referència la sol·licitud de dret d’accés a aquesta informació” . Quant als motius de la baixa, l’APDCAT fa una avaluació de l’impacte en la protecció de dades personals de l’accés a la informació sobre totes les causes de baixa col·legial previstes per la normativa, però el cert és que, en aquest cas, la sol·licitud de la què deriva aquest procediment és concreta i explícita al referir-se a “la motivació que va al·legar el procurador”, el què només s’addiu amb el supòsit de baixa voluntària, de manera que, per congruència amb la sol·licitud, queden excloses de l’objecte de la reclamació la altres causes de baixa col·legial acordades pel Col·legi arran d’un incompliment de pagament de la quota col·legial, d’una sentència d’inhabilitació o de la imposició d’u na sanció ferma d’expulsió. Centrada aquesta resolució en l’avaluació de l’adequació a dret de l’accés a la motivació donada pel procurador per sol·licitar la baixa voluntària del registre col·legial de l’ICPB, cal preveure la possibilitat que no existeixi la informació sol·licitada, és a dir, que no existeixi una baixa sol·licitada pel mateix procurador, o que tot i existir, no s’hagi expressat en la sol·licitud una motivació al·legada pel procurador per justificar-la. En aquest cas, el dret d’accés es satisfaria adequadament per l’ICPB amb la sola expressió de la inexistència de la sol·licitud de baixa voluntària o de l’absència de motivació al·legada pel procurador . Si la baixa va tenir per causa una sol·licitud voluntària del procurador en la què s’hi expressaven motius personals o professionals, la ponderació de l’accés s’haurà de fer tenint en compte la naturalesa de la informació personal desvetllada amb l’accés. Podria tractar-se d’informació protegida per l’article 23 LTAIPBG que requerís del seu consentiment com a requisit per a l’accés (per exemple, si es tractés d’una baixa voluntària que s’hagués motivat per part del procurador en una afectació de la salut). Podria, altrament, motivar-se la petició de baixa voluntària en altres circumstàncies personals o professionals no vinculades a les categories especials de dades de l’article 23 LTAIPBG (per exemple, el cessament en l’activitat professional, un canvi de domicili, necessitats d’atenció o cura d’un familiar, etc .). Aleshores correspondria aplicar-hi el règim de ponderació de l’article 24.2 LTAIPBG i, atenent la finalitat de l’accés i l’impacte en la privacitat de la persona afectada, valorar la prevalença dels drets en conflicte. L a finalitat de l’accés no es concreta per la persona reclamant; a manca d’aquesta al·legació expressa, es podria inferir de les manifestacions de descontent de la persona reclamant pel servei professional rebut del procurador expressades en diferents queixes a les què les parts han fet al·lusió, que la finalitat pretesa amb l’accés a la informació objecte de la reclamació seria la de comprovar la situació d’alta en l’ICPB mentre el procurador va representar processalment a la persona reclamant. Doncs bé, aquesta finalitat se serveix adequadament i s uficientment amb la informació relativa a les dates d’alta i baixa del Col·legi, sense que conèixer el motiu al·legat per demanar la baixa resulti informació rellevant i necessària per fer-ne el control, per la qual cosa, en aplicació del principi de minimització en la cessió de dades personals establert a l’article 5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE, resulta adequat evitar el sacrifici innecessari i desproporcionat de la protecció de dades personals que resultaria de l’estimació d’aquesta part de la sol·licitud, màxim si tenim en compte que l’impacte en la privacitat de la persona afectada derivada de la difusió de la motivació al·legada pel procurador per sol·licitar la baixa voluntària és, indubtablement, molt més elevada que el dany que es derivaria de la difusió d’una informació, com és l’històric d’altes i baixes al registre del Col·legi de Procuradors de Barcelona, que únicament connecta la persona identificada amb la situació col·legial habilitadora per a l’exercici de l’activitat professional, sense cap altra referència a situacions o circumstàncies personals de l’esfera privada de la persona, i que, encara que ara no sigui actualment accessible al web del Col·legi, ja va ser en el seu moment d ifosa públicament en règim de publicitat activa. El mateix es pot dir de l’alta en un altre Col·legi professional, que haurà estat públicament difosa prèviament a la sol·licitud, el què justifica que, si la motivació al·legada per la baixa en l’ICPB fos l’alta en un altre col·legi professional, l’accés a aquesta informació no suposaria per a la persona afectada un dany cert ni derivat del dret d’accés. Quant a la finalitat genèrica de l’accés, relacionada amb el control de la ciutadania de l’exercici de les funcions públiques per part de l’ICPB en la col·legiació dels professionals i la difusió als usuaris del registre de procuradors en actiu, la informació relativa a la motivació al·legada pel procurador per demanar la baixa no és necessària ni adequada, arribant a ser irrellevant per al retiment de comptes de l’actuació de l’ICPB, que en un cas de baixa voluntària no pren cap decisió de la què n’hagi de retre comptes. I pel que fa a l’interès públic en la divulgació de la informació, és indubtable que existeix en relació amb el registre de col·legiats, fins al punt que la normativa sectorial n’imposa la pública difusió en finestreta única, sense que, en canvi, s’apreciï que existeixi un interès públic en la difusió de les circumstàncies personals al·legades per un procurador per sol·licitar voluntàriament la baixa d’un col·legi. Per tots aquests motius, realitzada la ponderació del límit relatiu a la protecci ó de dades personals, d’acord amb l’article 24. 2 LTAIPBG, i justificada la valoració de la prevalença que mereixen els drets en conflicte atenent a la finalitat de l’accés i d’acord amb el test del dany i la valoració de l‘interès públic en la divulgació de la informació, aquesta Comissió considera que l’accés a la informació sobre la baixa en l’ICPB motivada per l’alta en una altre col·legi professional s’ha d’estimar, perquè no suposa un dany en l’esfera personal de la persona afectada en la mesura en què és informació prèviament difosa en règim de publicitat activa, mentre que s’ha de desestimar l’accés a qualsevol altra motivació al·legada per la persona reclamant per justificar la baixa voluntària de l’ICPB, per resultar informació personal desproporcionada i innecessària per a la finalitat de l’accés. A igual conclusió arriba l’APDCAT, que respecte de la motivació de la causa de la baixa considera que ha de ser prevalent la protecció de les dades personals , excepte si la causa de la baixa en l’ICPB fos l’alta en un altre col·legi ja que en tal cas aquesta informació ja hauria estat públicament difosa per aquell col·legi, amb aquesta arguments: “La normativa de transparència té com a finalitat “establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública” (article 1.2 LTC), o en altres termes, establir la possibilitat d’oferir eines a la ciutadania per al control de l’actuació dels poders públics. Sobre la base d’aquesta finalitat, no sembla que revelar el fet que un col·legiat es va donar de baixa a causa del cessament voluntari en l’exercici de la professió, pugui contribuir a controlar l’exercici de les funcions públiques de l’ICPB - finalitat de la normativa de transparència. I, el fet de conèixer aquesta informació pot tenir una afectació important en la privacitat del professional col·legiat que ha estat baixa (especialment si per exclusió pot acabar confirmant que la baixa ha estat per sanció). Aquesta afectació a la privacitat no es justifica per un interès de la persona reclamant davant la disconformitat amb l’actuació professional del col·legiat, com és el cas que ens ocupa, atès que hi ha altres mecanismes per actuar contra la seva actuació. (...) Pel que fa a al motiu de ser baixa en el col·legi basada en l’alta en un altre col·legi de procuradors, cal tenir en compte l’obligació de publicar determinada informació útil per a consumidors i usuaris, a través de la finestreta única (art. 10 de la Llei 2/1974 i 40.bis de la Llei 7/2006). Així, en la mesura que la normativa específica que regula els col·legis professionals determina que si s’ha donat d’alta en un altre col·legi aquesta informació haurà d’estar publicada, així com també la situació d’habilitació professional, en el sentit de si el professional està en exercici o no, a priori no sembla que hagi de ser rellevant pels drets i llibertats del procurador afectat què el reclamant pugui conèixer si el motiu va ser perquè s’ha donat d’alta en un altre col·legi. Aquesta informació podria ser accessible no només a través del registre de col·legiats del nou col·legi, sinó també a través del cens de procuradors del Consell General de Procuradors d’Espanya. En definitiva, no sembla que en aquest supòsit concret, l’alta en un altre col·legi, hagi de prevaldre el dret a la protecció de dades del procurador afectat per la sol·licitud d’accés ”. I amb base a aquests arguments, l’APDCAT conclou que: “Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, es pot facilitar la informació relativa a les dates d’alta i baixa de col·legiació, però pel que fa al motiu de la baixa només es pot donar accés quan el motiu sigui haver-se donat d’alta en un altre col·legi professional”. D’acord amb l’exposat, s’estima parcialment la reclamació i es declar a el dret de la persona reclamant a obtenir de l’ICPB les dates d’alta i baixa en el seu registre del procurador identificat en la sol·licitud, i a informar del motiu que es va al·legar per causar baixa només si fos l’alta del mateix procurador en un altre col·legi, desestimant-se l’accés a la motivació de la baixa al·legat pel procurador si no fos aquesta. 4. Oposició de tercers L’article 47.2 RGAIP estableix que, si s’ha formalitzat l’oposició de terceres persones durant la tramitació de la reclamació, l’accés a la informació nomes es pot fer efectiu una vegada hagi transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s‘hagi interposat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió, o s’ha resolt aquest incident mantenint l’executivitat de la resolució. La persona afectada per la informació estimada per aquesta resolució no s’ha personat en aquest procediment, malgrat que la GAIP li va fer trasllat de la reclamació perquè pogués fer les al·legacions que considerés oportunes, ni ha fet cap manifestació d’oposició a l’accés davant d’aquesta Comissió que pugui tenir els efectes suspensius de l’execució d’aquesta resolució previstos en el precepte abans esmentat. Certament, dels antecedents es desprèn que en el procediment previ de sol·licitud d’informació davant de l’ICPB, el Col·legi va consultar-li si consentia en lliurar les dades personals sol·licitades, consentiment que va negar, però com es desprèn del fonament jurídic 3, el consentiment no és requerit en el cas de la informació estimada per aquesta Resolució, que exclou motivacions que puguin connectar-se amb informació personal protegida per l’article 23 LTAIPBG. Per tant, considerant que la persona afectada no ha formalitzat oposició a l’accés en aquest procediment de reclamació davant la GAIP, i atenent que les dades personals estimades, referides a les dates d’alta i baixa del Col·legi de Procuradors de Barcelona, tenen un impacte mínim en l’esfera privada de la persona afectada i el seu accés és adequat a la normativa de protecció de dades personals, segons informa l’APDCAT, no resulta aplicable la demora en l’execució d’aquesta Resolució prevista en l’article 47.2 RGAIP. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Pl e de la GAIP, en la sessió de 10 de març de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 1018/202 1 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a les dates d’alta i baixa del procurador identificat en la sol·licitud en el registre del Col·legi de Procuradors de Barcelona, i al motiu al·legat en cas que ho sigui l’alta del mateix procurador en un altre col·legi, desestimant l’accés a la motivació al·legada pel procurador per a la baixa voluntària en qualsevol altre cas, d’acord amb el fonament jurídic 3. 2. Requerir al Col·legi de Procuradors de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar a la GAIP, en aquest mateix termini, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1018/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.