Una ciudadana solicitó al Ayuntamiento de l'Hospitalet de Llobregat información detallada sobre zonas verdes, presupuestos de jardinería y compensaciones urbanísticas. Ante la falta de respuesta, presentó reclamación. La GAIP resuelve finalizar el procedimiento por pérdida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información una vez iniciada la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones expresas, presuntas o el incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3
Las limitaciones legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación detallada sin potestad discrecional.
4
La entrega de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación constituye una satisfacción extemporánea de la solicitud.
5
La satisfacción extemporánea de la solicitud conlleva la pérdida del objeto de la reclamación al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica que la justificaban.
Texto completo
Resolució 1127/2021, de 22 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 1015/2021
Administració reclamada: Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
Informació reclamada: Sobre les zones verdes del municipi.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la
persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació
i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica
que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntaments. Urbanisme. Zones verdes. Reclamació contra silenci. Lliurament
extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. L’11 de novembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 1015/2021, presentada contra
l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 13 de maig de 2021 la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament
de l’Hospitalet de Llobregat: 1. Metres quadrats de zona verda per persona a la ciutat. 2. A
què es denomina zona verda en el pla urbanístic? Tota zona considerada verda és
accessible a la ciutadania? Està repartida de manera justa entre els barris? Es pot gaudir
de totes les zones verdes o es denominen zona verda mediana i rotondes aquelles a les
quals la ciutadania no pot accedir? El cementiri, és considerat zona verda? 3. Quan una
constructora incompleix els metres de zona verda que ha de dotar a la zona i paga una
compensació, a què va destinada? És l’àrea afectada la destinatària directa d’aquesta
compensació? És compensada de la mateixa manera amb què va ser perjudicada, és a
dir, amb zona verda? 4. En el cas de la requalificació a sòl residencial del terreny industrial
de l’edifici Mistral, a què va dedicar l’Ajuntament aquesta compensació? Es va invertir a
benefici dels veïns afectats? De quina manera? I si no va ser així, en què, a on i perquè?
5. El pressupost municipal dedicat a parcs i jardins, en què s’inverteix? Quina part és
destinada a la cura d’arbres i plantes i quina a la seva tala?. Motiva la sol·licitud en la seva
condició de veïna afectada per l’urbanisme de la ciutat i preocupada per la manca de
zones verdes i d’arbres i plantes.
3. La Reclamació presentada l’11 de novembre de 2021 indica que l’Ajuntament no ha
contestat la sol·licitud anterior.
4. El 16 de novembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Hospitalet
de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 16 de novembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
6. El 2 de desembre de 2021 la GAIP rep l’informe municipal, que aparentment dóna
resposta als diversos apartats de la sol·licitud d‘informació pública de la què deriva la
Reclamació.
7. El 3 de desembre de 2021 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, a la
qual indica que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari, es considerarà satisfeta
la sol·licitud. No consta resposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta
la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 22 de desembre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1015/2021 per la
pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la
GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.