Una persona electa solicitó al Ayuntamiento de Lleida los pliegos de condiciones técnicas y administrativas de una licitación de gestión urbanística. Tras reclamar ante la GAIP por silencio administrativo, el solicitante manifestó haber recibido la información y desistió del procedimiento. La GAIP resuelve finalizar la reclamación por desistimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de persona electa local no es obstáculo para admitir a trámite una reclamación ante la GAIP, basándose en la jurisprudencia del Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022).
2
La normativa de transparencia (LTAIPBG) se aplica de forma supletoria a los regímenes especiales de acceso a la información de los electos locales previstos en la legislación municipal.
3
El derecho de los electos locales a obtener información necesaria para su función debe interpretarse restrictivamente en cuanto a sus límites, en beneficio del derecho de acceso.
4
Cualquier limitación al derecho de acceso de los electos debe ser motivada, proporcional y no puede basarse en una potestad discrecional de la Administración.
5
De acuerdo con el artículo 94 de la Ley 39/2015, cualquier interesado puede desistir de su solicitud, procediendo entonces la finalización del procedimiento administrativo.
Texto completo
Resolució 1189/2024, de 19 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 1013/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Lleida
Informació reclamada: Plecs de condicions tècniques i administratives d’una licitació.
Sentit de la resolució: Desistiment
Resum: Tenint en compte que, segons allò indicat en l'antecedent 3, la persona reclamant ha
manifestat explícitament la seva voluntat de desistir d’aquest procediment, és procedent
finalitzar sense més la Reclamació.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Plecs. Condicions tècniques i administratives. Licitacions.
Urbanisme. Reclamació contra silenci. Desistiment.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
El 16 de juliol de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1013/2024, presentada per una
persona electa contra el Ajuntament de Lleida en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent d’acord amb el procediment previst a la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 42 i següents del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18
de juliol (RGAIP).
La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta a la seva sol·licitat d’accés a la
informació pública (SAIP) ni la informació sol·licitada.
Mitjançant escrit dirigit a la Comissió Informativa de Gestió de la ciutat, signat per diversos
grups municipals de l’Ajuntament de Lleida el 17 de maig de 2024, se sol·licitava: “la
proposta de plecs de condicions tècniques i administratives que regiran la licitació de la
concessió per gestió urbanística integrada de l’àmbit del pla de l’estació de Lleida i el
posterior assessorament jurídics i urbanística elaborats per Xxxx SLP, d’acord amb el
contracte de serveis SER_OBE_2022_0030”. No obstant no s’aportava justificant de
presentació de la sol·licitud d’accés a la informació pública.
El 23 de juliol de 2024 aquesta Comissió requereix a la reclamant per tal que esmeni la reclamació aportant la documentació acreditativa de la presentació de la sol·licitud d’accés
a la informació pública, corresponent a l’escrit presentat adjunt a la Reclamació 1013/2024,
davant l’Ajuntament de Lleida on consti el corresponent número i data de registre d’entrada.
En la mateixa data la GAIP rep comunicació a través del tramitador genèric en la qual
indica que: “Aquesta petició d’informació ja ha estat resolta per l’Ajuntament de Lleida”.
“Donem per tancada la reclamació realitzada a la GAIP atès la informació sol·licitada ja ha
estat lliurada per part de l'Ajuntament de Lleida”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona electa del mateix Ajuntament i aquesta
condició de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta
Reclamació, tal com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions, i es va confirmar per
la jurisprudència, on cal destacar la sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya confirmada per la Sentència del Tribunal Suprem 312/2022, de 10 de març de 2022,
sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret
d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de
transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició
Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació
pública.
D’acord amb aquesta interpretació es considera vàlida la utilització de la via de reclamació
prevista a la LTAIPBG per atendre reclamacions dels electes locals, tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
la LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa. L’aplicació
supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional
primera, apartat 2, de la LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en
garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per
demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció
contenciosa administrativa. La reclamació davant la Comissió gratuïta i voluntària també per als
electes locals que no han de tenir menors garanties que la resta de ciutadans quan volen
accedir a informació pública.
A més, la disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014.
Amb molta més raó si tenim present que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora
dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són
aplicables amb caràcter general a l'actuació i el funcionament de l'Administració (punt 1 de la
Disposició final primera) i que alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas)
s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions
respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les
justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de la LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de la LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art.
164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament la LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de la LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Sobre el desistiment
Segons l'article 94 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de Procediment Administratiu Comú de les
Administracions Públiques, tot interessat pot desistir de la seva sol·licitud, en el cas del qual és
procedent que l'Administració declari finalitzat el procediment corresponent. Res no impedeix
que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva
Reclamació, amb els efectes que s'acaba de referir.
Tenint en compte que, segons allò indicat per l'antecedent 4, la persona reclamant ha
manifestat explícitament que ha rebut la informació sol·licitada, i la seva voluntat de renunciar a
aquest procediment, és procedent finalitzar sense més la Reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 19 de setembre de 2024, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1013/2024 per
desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.