Una persona física solicitó al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya diversa información sobre el profesorado de un instituto. El reclamante alegó que la administración solo entregó la información de forma parcial. La GAIP estima la reclamación y ordena la entrega de la información por ser pública y no concurrir límites legales.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada se define como pública al ser elaborada por la Administración o estar en su poder como consecuencia de su actividad.
2
El derecho de acceso es general y solo puede restringirse si concurren causas legales interpretadas proporcionalmente a su finalidad.
3
Se ha constatado una falta de colaboración de la Administración reclamada al no remitir la documentación requerida por la GAIP durante el procedimiento.
4
La GAIP no aprecia de oficio la concurrencia de límites al derecho de acceso, delegando en el Departamento la vigilancia de la protección de datos personales.
5
Los titulares de documentos públicos están obligados a mantener un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y el acceso a la información.
Texto completo
Resolució 1226/2024, de 3 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 1011/2024
Administració reclamada: Generalitat de la Catalunya. Departament d’Educació (ara
d’Educació i Formació Professional)
Informació reclamada: Diversa sobre professorat en un institut.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: En primer lloc, la informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b
LTAIPBB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que
aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que
estableix aquesta llei”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té
dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que
s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos
públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació i Formació Professional.
Informació sobre professorat. Reclamació contra estimació total. Lliurament parcial. Manca de
col·laboració. Estimació. Sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 16 de juliol de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1011/2024, presentada per una
persona física contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (ara
d’Educació i Formació Professional) en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent.
El 24 de maig de 2024 la persona reclamant sol·licita al Departament mencionat el següent:
“- Llistat de professorat destinat al centre en cadascun dels períodes escolars - Indicació de
l’adjudicació (proposta de continuïtat, fase elecció, plaça fixa, comissió de serveis). -
Nombre de baixes produïdes en els centres per mesos i anys. També durada de la baixa i
codi CIE 10 ES diagnòstic (creiem que aquesta data no incompleix lleis de proteccions de
dades al presentar la informació anonimitzada, però si no s’escau no l'afegiu) - Les
respostes en brut al qüestionari d'avaluació de riscos psicosocials que s’hagin passat al
centre en els darrers 7 cursos escolars, fins i tot aquells en que no s’hagi generat informe. -
Nombre d'expedients oberts ja sigui a proposta de la direcció del centre o de la inspecció
educativa i sanció imposada durant els darrers 7 cursos escolars - Llista de professorat
funcionari amb plaça fixa destinat a l'Institut que ha marxat del centre ja sigui per petició de
trasllat, per comissió de serveis o per jubilació (en aquest cas edat de jubilació i si aquesta
era anticipada) en els darrers 7 cursos escolars - Llistat de professorat funcionari en
pràctiques que no hagi superat l'avaluació a l'Institut durant els darrers 7 cursos escolars. -
Llistat del professorat interí als que se'ls hagi fet proposta de no continuïtat i motivació de la
proposta durant els darrers 7 cursos escolars”.
La Reclamació presentada el 16 de juliol de 2024 indica el següent: “S'incompleix
clarament la normativa resolent com una estimació total la SAIP i al mateix temps entregant
només informació de forma parcial.” El reclamant afirma que només se li ha entregat el
primer punt i sense desglossament per períodes acadèmics ni llegenda per interpretar els
codis indicats.
El 23 de juliol de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 23 de juliol de 2024 la GAIP comunica la Reclamació al Departament reclamant i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
El 9 de setembre de 2024 la GAIP reitera la petició mencionada a l’antecedent anterior.
Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Administració.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir -la que d’acord amb
l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 6 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7
RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
Pel que fa a la informació reclamada cal tenir en compte el següent: en primer lloc, la
informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja
que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir
en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les
administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres
persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de
manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi
concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
Així mateix, el Departament és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i
resoldre, en temps i forma, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen
el seu dret d’accés a la informació pública.
Quant als límits que poden concórrer en el cas present, la GAIP no n’aprecia cap d’ofici. Amb
tot, cal tenir en compte que, atès que la GAIP no ha pogut verificar el contingut de la informació
reclamada, correspon en exclusiva al Departament vetllar per la correcta aplicació dels 23, 24 i
25 de la LTAIPBG, així com, si s’escaigués, la dels articles 31 i 34.3 de l’LTAIPBG.
En definitiva la GAIP empara el dret de la persona reclamant a obtenir la informació sol·licitada
i no lliurada encara conforme a allò descrit a l’antecedent de fet 2.
Si el Departament no disposa d’aquesta informació, aquesta és la resposta que cal donar a la
persona reclamant, sense que quedi obligat l’Ajuntament a elaborar-la per donar compliment a
aquesta Resolució.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents
públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb
participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març,
pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i
l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya.
L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD
garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes
d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental
corporatives.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han
d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la
inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la
integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i
inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el
SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes
d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental
corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el
compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser
aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu
digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les
polítiques de gestió documental i el seu compliment.
L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents
electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i
organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius
des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la
fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius
corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria
sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha
preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels
sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer
efectiu el desplegament de l'Administració digital.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar
perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau,
l’accés.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 3 d’octubre de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1011/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de
Catalunya que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del
termini màxim de quatre mesos.
3. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional d’informar la GAIP, dins del
termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta
Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir -la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1011/2024 i fer pública aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.