Reclamación por acceso incompleto a informes de inspección y relación de visitas del Departament d'Educació, resuelta con desestimación

Resolució 1143/ 2024, de 12 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 1010/2024 Administració reclamada: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Informes d’inspecció. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: En els termes establerts per la normativa d’aplicació, la GAIP vetlla per les garanties del dret d'accés a la Informació pública mitjançant el procediment de reclamació establert a l’article 39.1 LTAIPB i desenvolupat al capítol VI RGAIP. Aquest procediment de reclamació permet revisar l'adequació a la normativa del pronunciaments sobre l'abast del dret d'accés exercit en relació amb la informació en poder de l'Administració, o bé vetllar per l'execució material dels drets ja reconeguts. Per tant, el procediment de Reclamació no habilita a la GAIP a qüestionar la delimitació que una Administració hagi fet – sempre que sigui de manera expressa i inequívoca, com succeeix en aquest cas i d’acord amb les previsions de l’ordenament jurídic aplicables a la matèria- de quina és la informació que es troba en el seu poder i en relació amb la qual es pot exercir el dret d'accés a la informació. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Informes d’inspecció. Reclamació contra estimació parcial. Desestimació. Límits. Drets dels menors. Procediments d’investigació. Procediments sancionadors. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. El 16 de juliol entra a la GAIP la Reclamació 1010/ 2024, presentada per una persona física contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent . 2. El 24 de maig la persona reclamant sol·licita al Departament d’Educació la informació seg üent: “Tots els informes d'inspecció emesos en relació a l'Institut de les Margues, a excepció dels que facin menció exclusiva a l'alumnat, durant els darrers 5 anys. R elació de visites d'inspecció efectuades en els darrers 5 anys amb indicació del motiu de la visita”. 3. La Reclamació presentada el 16 de juliol de 2024 indica que el Departament ha respost la sol·licitud d’accés a la informació pública, en el següent sentit : “Resolc: 1. Estimar parcialment la sol·licitud d’accés a informació pública presentada en data 24/05/2024. 2. Subministrar la informació relativa als informes d’insepecció demanats, que s’adjunten amb aquesta resolució. 3. Desestimar la informació informació relativa als informes d’inspecció demanats que estan afectats pel límit previst al fonament jurídic 5 d’aquesta resolució. Amb tot el reclamant considera el següent: “No es dona cap mena de resposta a el perquè informes inspecció no tots i vull que la GAIP avaluï si la decisió és correcta ja que crec que s'està vulnerant el meu dret a conèixer l'activitat de la administració pública i poder fiscalitzar si aquesta activitat s'està fent de manera correcte. Al no indicar quants informes no s'han entregat i posar una raó genèrica a cada informe no entregat (sense ni tant sol donar dades almenys estadístiques de quants informes no s’entreguen) es dificulta la possibilitat d'al·legació (...) no s'entrega la relació de visites efectuades pels inspectors. A més, s'envien només alguns”. 4. El 23 de juliol de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 24 de juliol de 2024 la GAIP comunica la Reclamació al Departament reclamat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 13 d’agost el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya envia l’informe i la documentació requerida per la GAIP on hi fa constar el següent: “Mitjançant el present informe i en resposta a la reclamació presentada, posem en coneixement de la GAIP que el Servei Territorial a Terres de l’Ebre, competent per gestionar la informació de la present reclamació, ha informat a la unitat d’informació del Departament d’Educació que, en relació amb la informació sol·licitada, no existeix un registre de les visites d'Inspecció al centre. Els informes entregats són els existents sense els dels alumnes ni els que afecten a la informació reservada”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la desestimació de la r eclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Així mateix, l’article 20 de la LTAIPBG on s’estableix que el dret d’accés a la informació pública només pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa. Igualment, en concordança amb aquest article, les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies concretes de cada cas concret, i s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret, no podent-se ampliar per analogia. A més, cal incorporar aquí les previsions de l’article 22 de l’LTAIPBG on s’explicita, d’una banda que els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció i d’una altra que aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. L’article 44 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP), estableix que la resolució de la Reclamació pot inadmetre, estimar o desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en la resta de l'ordenament jurídic. En aquest supòsit la reclamació ha de ser desestimada d’acord amb els arguments següents. En el cas que ens ocupa, la Comissió considera que la interpretació de les causes que han motivat la denegació de l’accés a la informació sol·licitada i ara reclamada són perfectament compatibles amb l’LTAIPBG. El Departament argumenta que ha atorgat l’accés a tots els expedients dels que disposa, excepte aquells que es refereixen a menors (art. 21.1.e) . on s’explicita que “1. El dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: e) Els drets dels menors d’edat” i apartat 3 del mateix article de la LTAIPBG on s’estableix que: “3. Té la condició de protegida, en tots els casos, la informació relativa als menors d’edat el coneixement o la divulgació de la qual pot condicionar el lliure desenvolupament de llur personalitat en el futur. L’accés a la informació pot ésser denegada en aquest supòsit, llevat que se’n pugui garantir el caràcter anònim, i sens perjudici del que estableixen els articles següents)” i els que formen part de procediments d’informació reservada (art. 21.1.b. de la LTAIPBG on s’expressa el següent: “1. El dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: b) La investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries.”). Quant a les al·legacions formulades pel reclamant en la seva reclamació on considera que caldria que li donin dades numèriques relatives als expedients que vol obtenir, cal recordar que la literalitat de la seva SAIP no conté la sol·licitud d’aquesta dada i en aquest sentit, s’estaria produint un canvi d’objecte de la sol·licitud en seu de la reclamació, cosa que resulta totalment inadmissible. Així mateix, el Departament declara que ha fornit tots els expedients que té a les seves mans, i ha justificat adequadament en els arguments expressats en la resolució inicial i en el seu informe en seu de procediment de reclamació la denegació d’accés a la resta de la documentació. Amb caràcter general, convé recordar la doctrina de la GAIP pel que fa a la veracitat de la informació (per totes, la Resolució 86/2023, de 2 de febrer). Segons aquesta Comissió, la veracitat és requerida per l’article 6.1.a LTAIPBG, als efectes de garantir la qualitat d’allò que es divulga en exercici de les obligacions de transparència o publicitat activa, ja que la veracitat és necessària per oferir la imatge real de l’organització i el funcionament de l’Administració. En canvi, als efectes del dret d’accés a la informació pública (articles 2.a i b i 18 LTAIPBG), aquesta és essencialment definida a partir del fet de trobar-se en poder de o a disposició de l’Administració, sense cap requisit explícit de veracitat. Cal recordar també, que la GAIP no té atribuïda cap potestat d’inspecció, ni cap competència que li permeti fiscalitzar la informació que les Administracions forneixen a les persones interessades en els procediments d’accés a la informació pública, d’acord amb allò que disposen els articles 39 i 41 de la LTAIPB, així com l’article 7 del RGAIP. En els termes establerts per la normativa d’aplicació, la GAIP vetlla per les garanties del dret d'accés a la Informació pública mitjançant el procediment de reclamació establert a l’article 39.1 LTAIPB i desenvolupat al capítol VI RGAIP. Aquest procediment de reclamació permet revisar l'adequació a la normativa del pronunciaments sobre l'abast del dret d'accés exercit en relació amb la informació en poder de l'Administració, o bé vetllar per l'execució material dels drets ja reconeguts. Per tant, el procediment de Reclamació no habilita a la GAIP a qüestionar la delimitació que una Administració hagi fet – sempre que sigui de manera expressa i inequívoca, com succeeix en aquest cas i d’acord amb les previsions de l’ordenament jurídic aplicables a la matèria- de quina és la informació que es troba en el seu poder i en relació amb la qual es pot exercir el dret d'accés a la informació. Essent aquestes les circumstàncies concretes del cas que ara analitzem aquesta Comissió procedeix a declarar la desestimació de la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de setembre de 2024, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 1010/ 2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2 . 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1010/ 2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. 3. Traslladar a la persona reclamant l’informe rebut del Departament d’Educació esmentat a l’antecedent de fet 6, juntament amb aquesta reclamació. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.