Solicitud de acceso a expedientes de selección de personal y situación laboral del secretario municipal con estimación parcial

Resolució 314/2023, de 21 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 1039/2022 Administració reclamada: Ajuntament de l’Ametlla del Vallès Informació reclamada: Expedients de selecció de personal on ha participat el secretari de l’Ajuntament i d’altra documentació relativa a la situació laboral del secretari. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Un representant de les persones treballadores de l’Ajuntament ha sol·licitat determinada informació relativa als procediments on ha participat el secretari de l’ajuntament com a membre o president del tribunal; al procediment de selecció del propi secretari i també accés a la vida laboral d’aquest mateix secretari. La Comissió estima parcialment la sol·licitud atenent a les funcions atribuïdes als delegats de personal per la normativa aplicable. Es desestima l’accés al certificat de vida laboral, conforme al fonament jurídic corresponent. Paraules clau: Ajuntaments. Representants de persones treballadores. Personal. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. L’16 de novembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1039/2022, presentada per una persona en qualitat de delegada de personal contra l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 3 de d’octubre de 2022 la persona reclamant va presentar un escrit al registre municipal en el qual, per a l’exercici de la seva funció sindical, sol·licitava: “Primero. Al amparo de la Ley 19/2014, de 29 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno, se me entregue vista y copia de todos los procesos selectivos que se ha presentado el señor XXX y así todos los títulos académicos, aportados en los procesos selectivos de secretario municipal en comisión de servicios en l’Ametlla del Vallès, en especial los años 2020 y 2022. Segundo. Al amparo de la Ley 19/2014, de 29 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno, se me entregue vista y copia del informe de la tesorería de la seguridad social donde se acredite que fue dado de alta al Ayuntamiento de Cardona el señor XXX entre la primera comisión de servicio y la segunda en el Ayuntamiento de l’Ametlla del Vallès, o en su defecto informe de la vida laboral debidamente certificado. Tercero. Al amparo de la Ley 19/2014, de 29 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno, se me entregue vista y copia de todos los procesos selectivos que el señor XXX ha participado como presidente o vocal categoría A1. Cuarto. Al amparo de la Ley 19/2014, de 29 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno, se entregue vista y copia a todos los miembros del pleno de la corporación del Ayuntamiento de l’Ametlla del Vallès, de la presente instancia y los documentos que se acompañan para los efectos oportunos, en un plazo máximo de 10 días. Quinto. Que se entregue vista y copia de la presente instancia al departamento de intervención y tesorería del Ayuntamiento de l’Ametlla del Vallès, así como toso los documentos que se acompañan para los efectos oportunos. Sexto. Que teniendo por presentado en tiempo y forma este escrito, se sirva admitirlo, y considere interpuesto contra la resolución del decreto de nombramiento como secretario municipal al señor XXX, que de ser cierto de no estar en posesión de los títulos académicos presentados de categoría A1 se revoque el mismo procediendo a la anulación del decreto de acuerdo con el artículo 37.2 LPACAP, y teniendo en cuenta que un acto nulo es como si no hubiera existido por lo que se debe dejar sin efecto el mismo, retrotrayéndose la situación administrativa y económica a todas las personas afectadas. Sexto. Que se tenga por presentada la presente instancia en tiempo y forma y se le dé los trámites oportunos según los arts. 20, 21, 112 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre”. 3. El 8 de novembre per Decret d’alcaldia l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallés resol desestimar totalment la sol·licitud d’accés presentada pel reclamant. 4. La Reclamació es presenta el 16 de novembre de 2022 davant la GAIP. 5. El 21 de novembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 22 de novembre de 2022, la persona reclamant trasllada a la GAIP la resposta lliurada per l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, per la qual es desestimaria la sol·licitud del dia 3 d’octubre. 7. El 23 de novembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 18 de gener de 2023, la GAIP reitera el requeriment indicat a l’antecedent anterior. Depassat amb escreix aquest termini, l’Ajuntament no ha atès cap dels requeriments de la GAIP. 9. El 15 de febrer de 2023 la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i informa a les parts de l’ampliació de termini que comporta aquest fet. 10. El 21 de febrer de 2023, la GAIP trasllada la Reclamació 1039/2022 a la tercera persona afectada, tot indicant que disposa d'un termini de deu dies per fer arribar a la GAIP la informació i les consideracions que consideri adients, a la bústia electrònica [email protected], fent constar a l'assumpte la referència el número de la Reclamació. Així mateix, informa a les parts de la suspensió del termini que comporta aquest fet. 11. El 22 de febrer de 2023, el tercer afectat presenta les següents al·legacions: “Donat que la plaça de la secretaria, lloc de treball reservat a funcionaris de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, no estava ocupada, vaig parlar amb l’Equip de Govern i com resultat d’aquestes converses vaig sol·licitar a la Direcció General d’Administració Local, amb el vist i plau de les dues Administracions implicades i el meu propi, una comissió de serveis per ocupar el lloc de treball referenciat. Mitjançant resolució de la Direcció General d’Administració Local de data 30 de juny de 2020, és va autoritzar la comissió de servei a favor de la meva persona. Passat l’any per la que va ser autoritzada, és va demanar la seva prorroga per un any més tal i com preveu l’article 51 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional. Passat aquest termini, i amb el vist i plau de les dues Administracions implicades i el meu propi, i realitzats tots els tràmits que preveu la Nota informativa de la Direcció General d’Administració Local en relació amb els nous requeriments sobre la publicitat en les sol·licituds de cobertura no definitiva de llocs reservats a personal funcionari d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional. És va tornar a sol·licitar una nova comissió de servei a la Direcció General d’Administració Local, donat que l’únic funcionar que va optar a la plaça vaig ser jo. Mitjançant Resolució de la Direcció General d’Administració Local, de data 6 de juny de 2022, és va autoritzar una nova comissió de servei a favor de la meva persona, que és la que, hores d’ara estic gaudint. Cal deixar clar, que amb el vist i plau de les tres parts implicades, Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, Ajuntament de Cardona i jo mateix, es va consensuar que per economia administrativa els cessaments i les presses de possessió és fessin amb unitat d’acta administratiu, aquesta forma d’actuació no pertorbava, ni les intervencions ni les tresoreries de les dues Entitats locals interessades en aquest procés administratiu. És del tot necessari deixar clar que tots aquest processos administratius s’han fet amb estricta subjecció a la legalitat vigent. Per altre banda la titulació i el procés selectiu figura en el meu expedient, que romà al Departament de Recursos Humans de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i està a disposició de qui el vulgui consultar. El mateix haig de dir, pel que fa els processos selectius del que he format part com president o bé com vocal, aquests romanen a les dependències de Recursos Humans de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i estan a disposició de qui els vulgui consultar.” 12. El 20 de març l’APDCAT trasllada el seu informe a la GAIP, informe que li va ser requerit d’acord amb la normativa aplicable, com s’exposa a l’antecedent 8. L’APDCAT en el seu informe considera que: “El reclamant formula la seva petició en uns termes força amplis, ja que demana tenir “vista y copia de todos los procesos selectivos que se ha presentado el Sr (...) así como los títulos académicos aportados en los procesos selectivos de secretario municipal en comisión de servicios en l’Ametlla del Vallès, en especial los años 2020 y 2022”, i també “vista y copia de todos los procesos selectivos que el señor XXX ha participado como presidente o vocal categoría A1 en el ayuntamiento de l'ametlla del Vallès” (segons l’escrit de sol·licitud presentada a l’Ajuntament en data 3 d’octubre de 2022). A manca de disposar de les al·legacions que hagi pogut formular la persona afectada (el secretari municipal o, si escau, d’altres persones, a les quals s’hauria d’haver donat trasllat de la sol·licitud i/o de la reclamació d’acord amb els articles 31 i 42 LTC) i a manca de conèixer, amb exactitud, les dades concretes que consten en els dits expedients, d’entrada cal assenyalar que, per aplicació de l’article 23 LTC (i article 15 LT, en la seva redacció donada per la disposició final onzena de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), hauria de quedar exclòs l’accés a dades especialment protegides que puguin constar en l’expedient o expedients a què es refereix el reclamant, ja sigui perquè les hagi aportat en el seu moment la persona o persones afectades, ja sigui com a resultat d’alguna de les proves dutes a terme (per exemple, proves psicotècniques que comportin l’avaluació d’aspectes de la personalitat). Així, en cas que en la informació sol·licitada hi constés informació mereixedora d’especial protecció, s’haurà de preservar la seva confidencialitat, llevat que amb la sol·licitud s’hagués aportat el consentiment exprés de la persona afectada (article 70.1 Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (RLTC)), o que concorri alguna altra de les circumstàncies habilitants previstes a l’article 15.1 de l’LT, esmentat. De no concórrer cap d’aquestes circumstàncies, el dret a la protecció de dades prevaldria sobre el dret a l’accés a la informació pel que fa a aquesta informació. Òbviament, cal fer extensible aquesta consideració a qualsevol altra informació personal mereixedora d’especial protecció, ja sigui del propi afectat o de terceres persones, que pugui constar en la resta d’informació sol·licitada, per exemple, en informació relativa a d’altres processos selectius en què hagi participat l’afectat com a president o vocal de l’Ajuntament, que pugui afectar els diferents participants (...). Fem notar que el Decret d’alcaldia que consta a l’expedient desestima la sol·licitud d’accés perquè “dins els processos selectius de personal hi figuren dades de caràcter personal dels concursants que no són merament identificatives, i això de conformitat amb el que indica l’article 24.2 LTAIBG.” Com ja s’ha dit, la reclamació es formula en termes força amplis, ja que el reclamant demana accés a “tots els processos selectius” en qüestió. Deixant de banda l’accés a dades sotmeses a la protecció de l’article 23 LTC -qüestió a la que ja ens hem referit-, certament l’accés a la resta de dades personals, ja sigui del propi afectat (el secretari municipal) o d’altres persones, haurà de sotmetre’s, com apunta la resolució de l’Ajuntament, a la ponderació de l’article 24.2 LTC. Ara bé, per la informació disponible, sembla clar que el reclamant no demanaria en aquest punt accés a informació sobre els participants a aquests processos selectius, sinó que únicament demanaria conèixer els processos selectius en què ha participat el secretari municipal, com a president o com a vocal, durant un determinat període. Com ha fet vinent aquesta Autoritat en diverses ocasions, la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a les dades merament identificatives dels càrrecs o empleats públics que en exercici de les seves funcions puguin constar en la diferent documentació sol·licitada, en aquest cas, en la documentació relativa als diferents processos selectius en què hagi participat el secretari municipal durant el període indicat en la reclamació (art. 24.1 LTC). En aquest sentit, segons l’article 70.2 del RLTC: “Als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són dades personals merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques. (...)”. Cap dubte hi pot haver que conèixer la participació d’un funcionari o treballador públic en un procediment selectiu, ja sigui com a president o com a vocal de l’òrgan de selecció, seria informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració, en aquest cas, l’Ajuntament. Per tant, la normativa de protecció de dades no impedeix facilitar la informació sol·licitada a la persona reclamant, en concret, conèixer en quins processos selectius de l’Ajuntament hauria participat el secretari municipal, ja sigui com a president o com a vocal, durant el període indicat. El reclamant també demana “copia del expediente completo de los procesos electivos del secretario municipal en comisión de servicio en el ayuntamiento (...)”. Vista la informació disponible, el reclamant demanaria accés als “expedients complets” dels processos selectius en els que hauria participat el secretari general i també, segons especifica en la seva sol·licitud inicial (3 d’octubre), els títols acadèmics aportats pel secretari en aquests processos selectius. Atès que la sol·licitud d’accés es formula en referència als “processos selectius” sense més concreció, cal tenir present que els expedients relatius a un procés selectiu de personal poden contenir, un gran volum d’informació personal i de diversa naturalesa: dades identificatives, formularis de sol·licitud per participar en la convocatòria, documentació justificativa o acreditativa dels mèrits i requisits (currículum vitae, certificats, títols acadèmics...), dades mereixedores d’especial protecció (salut, infraccions penals...), exàmens i exercicis fets pels aspirants, documentació elaborada pel tribunal examinador (llistes, actes, qualificacions, propostes de nomenament...) així com informació de tràmits, comunicacions, avisos, etc. Com ha quedat dit, per la informació disponible sembla clar que el reclamant tindria interès en accedir a i la informació sobre els processos selectius en què hauria participat el secretari municipal, els títols acadèmics que hauria presentat (ja que apunta que l’afectat no disposaria de la titulació acadèmica necessària), i si escau, la resolució dels dits processos, pel que fa a l’afectat, i no a d’altres participants. D’entrada, i a banda de la informació sotmesa a l’article 23 LTC, que quedaria fora d’aquest accés com ha quedat dit, no hi hauria inconvenient en facilitar l’accés (i còpia) de la persona reclamant a aquella informació o documentació de l’expedient -o expedients- dels processos selectius en qüestió, en què no constin dades personals (enunciats d’exercicis, criteris de correcció i de valoració d’aquests exercicis, barems fixats per a la valoració de mèrits, etc.). Com també s’ha dit, tampoc no hi hauria inconvenient en facilitar informació merament identificativa dels empleats públics que intervenen per raó de les seves funcions en els diferents processos selectius en qüestió ex art. 24.1 LTC, esmentat. També és rellevant tenir en compte que part de la informació que es demana, relativa als processos selectius en què hauria participat el secretari municipal, ja hauria estat objecte de publicitat per part de l’Ajuntament, de conformitat amb la normativa aplicable als processos selectius i d’accés a la funció pública. El TRLEBEP estableix que els processos de selecció de personal en l’àmbit de les Administracions públiques es troben subjectes a una sèrie de principis, entre els quals convé destacar els de publicitat i de transparència (article 55.2.a) i b)). En concret, pel que fa a la provisió de llocs de treball del personal funcionari, la norma disposa que cal proveir- los mitjançant procediments basats, entre d’altres, en el principi de publicitat (article 78 TRLEBEP). Pel que fa el personal laboral, ens remetem a l’article 83 de la mateixa norma. En l’àmbit local, el Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, preveu expressament la publicació al BOP del nomenament de les persones seleccionades (article 82 RPEL). L’article 9.1.e) de la LTC, estableix que s’ha de publicar (al portal de la transparència o seu electrònica corresponent) els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal i no es distingeix si es tracta de provisió provisional o definitiva. Pel que fa a l’accés a la condició de personal de les administracions públiques, l’article 21 del RLTC estableix que: 1. Als efectes de la lletra e) de l'article 9.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, les administracions públiques han de publicar les convocatòries i els resultats de: a) Procediments d'accés als cossos i escales de personal funcionari, estatutari i personal laboral. b) Procediments de promoció interna. c) Procediments de provisió provisional i definitiva. d) Procediments de selecció de personal interí o laboral temporal, incloses les borses d'interins. e) Beques i ajuts per prestar serveis. f) Ofertes de contractacions en pràctiques. 2. Les dades a publicar han de fer referència, com a mínim, a l'anunci de la convocatòria, a les bases, als anuncis oficials i al nom i cognoms i als quatre números del document nacional d'identitat o document equivalent de les persones admeses en cada prova o exercici del procés i de la persona finalment seleccionada, d'acord amb els criteris establerts en matèria de protecció de dades. L'actualització de la publicació de les dades és contínua, en funció del desenvolupament de cada convocatòria. En el cas que no hi hagi dades a publicar, s'ha de fer constar aquest extrem.”. Tenint en compte tot això, facilitar l’accés a la informació que ha estat objecte de difusió, per aplicació de la normativa corresponent, en el transcurs del procés selectiu, no comporta una especial ingerència pel que fa al dret a la protecció de dades personals de les persones afectades, com per exemple, les llistes d’aspirants admesos al procés, el nomenament de la persona que hagi superat el procés selectiu o el lloc de treball a què resta adscrita. Per tant, aplicant aquestes consideracions al el cas examinat, no sembla que hi hagi obstacle en facilitar aquesta informació relativa a aquells processos selectius en què hagués participat, si escau, el secretari de l’Ajuntament. Dit això, i que fa a la resta de dades personals que puguin contenir aquests expedients, cal analitzar si l’accés a aquestes dades seria necessari per assolir la finalitat d’accés perseguida, la qual hauria d’emmarcar-se dins l’exercici de funcions legalment atribuïdes als delegats de personal, o si més no, si resulta justificat accedir-hi per assolir les finalitats de transparència previstes a la legislació de transparència (art. 24.2 LTC). Arribat aquest punt convé distingir, d’una banda, l’accés a la relació de persones que han participat, i d’altra, l’accés al resultat final del procés i, per tant, a informació de la persona idònia seleccionada que, per la informació disponible -almenys, segons es desprèn de la reclamació-, podria ser el propi secretari municipal. Pel que a fa a la informació relacionada amb totes les persones que hagin participat en els processos selectius referits, el delegat de personal com a representant dels treballadors hauria de poder disposar de la informació necessària per vigilar l’evolució de la política d’ocupació de l’ens local (arts. 40 EBEB i 64 ET). En aquest sentit, hauria de poder disposar d’informació sobre les convocatòries realitzades, el seu contingut, els mecanismes de publicitat emprats, el nombre de persones que hi ha participat o altra informació sobre les convocatòries. Ara bé, el fet d’haver de disposar d’informació relativa a aquests processos selectius, no implica necessàriament que s’hagi de donar accés a la identitat de totes les persones que han participat com aspirants, com ha fet avinent aquesta Autoritat es ocasions anteriors. És més, en el cas que ens ocupa, com ja ha quedat apuntat, és clar que la finalitat de la sol·licitud d’accés va directament vinculada amb la situació laboral del secretari municipal amb l’Ajuntament i la comprovació de possibles irregularitats en aquest sentit, i no en relació amb d’altres persones que, si escau, hagin pogut participar en els dits procediments. A això cal afegir que, en la mesura que es tracti de persones a les quals no s’ha adjudicat un lloc de treball (com semblaria per la informació disponible), tampoc no resulta rellevant en aquest cas conèixer els mèrits que hagin al·legat o documentació que hagin aportat aquestes persones participants, diferents de l’afectat, per a fer un control de l’actuació administrativa. Com també ha fet avinent aquesta Autoritat, amb caràcter general, el control de les actuacions de l’administració en processos selectius pel que fa a les persones no seleccionades ha de poder-se fer disposant de la informació de manera anonimitzada. En definitiva, a efectes de ponderació i vista la finalitat de l’accés, en el cas examinat no sembla justificat, des de la perspectiva de la protecció de dades, facilitar informació d’altres persones que hagin pogut concórrer als processos selectius dels que es demana informació, més enllà de la que pugui ser feta pública per exigència de la pròpia legislació de transparència, com ha quedat dit. Pel que fa a l’accés a les dades de la persona afectada (el secretari municipal), en cas que hagi estat la persona seleccionada en un procés selectiu de l’Ajuntament, i deixant de banda les dades especialment protegides a les quals ja ens hem referit, donar accés complet a les seves dades que constin a l’expedient corresponent, podria comportar facilitar informació sobre les seves dades identificatives i de contacte, l’experiència, la formació acadèmica o, si escau, sobre les proves realitzades. Caldrà fer una ponderació prèvia entre l’interès públic en la seva divulgació i la incidència que pot tenir en la privacitat de la persona candidata finalment nomenada. En aquest cas, per valorar l’interès públic que pot haver-hi en l’accés a la informació, cal tenir en compte que l’article 31.6 del text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, reconeix la legitimació de les organitzacions sindicals més representatives per impugnar els acords dels òrgans de selecció: “6. Las organizaciones sindicales más representativas en el ámbito de la Función Pública están legitimadas para la interposición de recursos en vía administrativa y jurisdiccional contra las resoluciones de los órganos de selección”. Per tant, i en la mesura que el delegat que sol·licita la informació pertanyi a una organització sindical que tingui la condició de més representativa per a dur a terme el control de l’actuació administrativa, sembla que l’accés podria abastar no només la identitat de la persona seleccionada, sinó també al coneixement dels mèrits al·legats que s’hagin tingut en compte i la puntuació obtinguda. Així, el reclamant podria tenir accés, en concret, a la documentació sobre la titulació acadèmica que hagi aportat l’afectat en el procés o processos selectius en els quals hagi estat finalment seleccionat, si fos el cas (qüestió que es desconeix, atesa la informació disponible). Certament, aquest accés comporta una afectació considerable del dret a la protecció de dades de la persona seleccionada, atès que permet conèixer no només la puntuació obtinguda, sinó només altres aspectes rellevants de la seva vida acadèmica o professional, i fins i tot elements de la seva personalitat, en funció de les proves realitzades, que permeten obtenir-ne un perfil. Ara bé, aquesta limitació sembla que es derivaria necessàriament del reconeixement la legitimació esmentada per l’EBEP, atès que, com ha fet avinent aquesta Autoritat en ocasions anteriors, no tindria sentit reconèixer la legitimació per recórrer en via administrativa o en via contenciosa, sense poder accedir a la informació necessària per analitzar la viabilitat del recurs. El reclamant també sol·licita accés a “copia de informe de la tesorería de la seguridad social donde acredite que fue dado de alta al Ayuntamiento de Cardona (…)”. El reclamant fa referencia, en el seu escrit de 2 d’octubre, al fet que l’afectat és secretari de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès en comissió de serveis, i que és titular de la plaça de secretari a l’Ajuntament de Cardona. En síntesi, el reclamant exposa dubtes respecte la situació laboral de l’afectat, i si aquest hauria treballat a l’Ajuntament d’origen, en el període en que, sempre segons el reclamant, l’afectat hi hauria d’haver treballat. Sobre això, l’Ajuntament al·lega (decret d’alcaldia) que no es pot atendre la sol·licitud d’accés, ja que fa referència a una altra administració pública (en referència a un altre Ajuntament), i que tampoc no correspon donar accés a l’informe de vida laboral en base a la legislació de transparència esmentada. Sobre això, convé recordar que és “informació pública” la informació que té l’ajuntament reclamat, ja sigui perquè l’ha elaborat, o perquè en disposa, com a conseqüència de la seva activitat, inclosa la informació que li subministren els altres subjectes obligats (art. 2.b) LTC). Així, si l’Ajuntament reclamat disposa de la informació sol·licitada, per bé que aquesta sigui procedent d’una altra administració, seria informació pública als efectes de l’LTC. Òbviament, si l’ajuntament no disposa de la informació requerida, no seria informació pública als efectes de la sol·licitud formulada en el cas examinat, sens perjudici de la derivació de la sol·licitud, si escau, en base a les previsions normatives (at. 30 LTC i 54.4 i 57 RLTC). Dit això, segons es desprèn de la informació disponible, sembla que l’ajuntament sí disposaria, al menys, de l’informe de vida laboral de l’afectat (el secretari municipal). Respecte d’aquesta informació, des de la perspectiva de la protecció de dades, cal tenir en compte que aquest informe pot contenir informació força completa de tota la trajectòria laboral de la persona afectada, no només en relació amb el període al que es refereix el reclamant. Aquest informe és un llistat oficial emès per l’Administració competent, que recull els períodes cotitzats a la Seguretat Social, empreses en què s’ha treballat, tipus de contracte o relació laboral, tipus de jornada i informació de cotització, etc.). Donar accés a aquesta informació, en el cas examinat, podria facilitar un perfil professional de l’afectat força complet, que va més enllà del període o de l’àmbit laboral a la que es refereix la sol·licitud, de manera que es podria produir una afectació que no sembla prou justificada, atesa la finalitat perseguida. Més, tenint en compte la resta informació de la que, en els termes apuntats, ja podria disposar el reclamant. Finalment, el reclamant també demana accés al justificant d’entrega de la instància presentada al Ple de la corporació. Sobre això, el reclamant hauria demanat en la sol·licitud presentada a l’Ajuntament en data 3 d’octubre (punts quart i cinquè), que s’informés de la seva sol·licitud d’accés a informació pública a tots les membres del Ple i al departament d’intervenció i tresoreria de l’Ajuntament. El Decret d’alcaldia de 8 de novembre desestima aquesta sol·licitud, atès que la LTC no fa referència al trasllat de documentació que es sol·licita. En qualsevol cas, i als efectes que interessen en aquest informe, cal tenir en compte que el “justificant d’entrega de la instància presentada al Ple” que sol·licita el reclamant, en cas d’haver-se produït aquesta comunicació -qüestió que es desconeix, atesa la informació disponible-, contindria, d’una banda, informació del propi reclamant, a la qual aquest ha de poder accedir (ex. art. 15 RGPD, dret d’accés a la pròpia informació personal) i, d’altra banda, si escau, informació merament identificativa de terceres persones, que també podria ser objecte d’accés ex. art. 24.1 LTC (per exemple, dades merament identificatives del càrrec, funcionari o treballador públic que fa la tramesa o signa el justificant d’entrega). Per tant, als efectes d’aquest informe, la normativa de protecció de dades no seria obstacle per donar accés al reclamant de la tramesa de la seva sol·licitud al Ple de la corporació, en cas que finalment aquesta tramesa s’hagués produït.” Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la reclamació, competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès no ha aportat a aquest procediment ni l’expedient ni l’informe sobre la reclamació, que li ha estat requerida per la GAIP reiteradament, incomplint així l’article 33.4 RGAIP, que disposa que “La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Administració reclamada amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Objecte de la reclamació i límits a l’accés Aquesta reclamació pretén l’accés de l’interessat a tres objectes diferents: 1. “copia de todos los procesos selectivos que el señor (...) ha participado como presidente o vocal categoría A1 en el Ayuntamiento de l’Ametlla del Vallès.” 2. “copia del expediente completo de los procesos selectivos del secretario municipal en comisión de servicio en el ayuntamiento”. 3. “copia de informe de la tesorería de la seguridad social donde acredite que fue dado de alta al Ayuntamiento de Cardona (…).”. En primer lloc, cal tenir en compte que la formulació tant de la sol·licitud d’accés a la informació com de la reclamació davant d’aquesta Comissió és força àmplia i imprecisa, la qual cosa dificulta identificar concretament quina és la informació pública a la que es pretén accedir. En atenció a aquesta dificultat, la present resolució tractarà exclusivament els tres ítems identificats en la reclamació en els termes aquí definits i de forma separada. En segon lloc, abans d’analitzar l’eventual concurrència de límits legals al dret d’accés a la informació pública respecte de cadascun dels ítems als quals el reclamant pretén accedir, una qüestió prèvia a destacar és que la persona que presenta la reclamació ho fa en qualitat de delegat de personal funcionari i president d’una secció sindical. Aquesta condició també queda palesa en l’escrit de sol·licitud prèvia registrada a l’Ajuntament, i consta igualment a l’expedient. El fet que la persona reclamant sigui un delegat sindical és rellevant, atès que els delegats de personal tenen atribuïdes, d’acord amb la normativa els regula, les funcions de representació dels treballadors públics (art. 39 del TRLEBEP (Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic). Així mateix, l’article 40.1 del mateix Estatut determina que els delegats de personal tenen, entre d’altres, les funcions següents: “a) Recibir información, sobre la política de personal, así como sobre los datos referentes a la evolución de las retribuciones, evolución probable del empleo en el ámbito correspondiente y programas de mejora del rendimiento (...) [i] e) Vigilar el cumplimiento de las normas vigentes en materia de condiciones de trabajo, prevención de riesgos laborales, Seguridad Social y empleo y ejercer, en su caso, las acciones legales oportunas ante los organismos competentes”. Nogensmenys, cal apreciar un especial dret a la informació del delegat sindical reclamant en l’exercici de la seva funció de control de la legalitat de les actuacions en matèria de personal de l’Administració, que podria justificar un accés a informació personal sempre que resulti essencial i rellevant per a aquest control. Quant a les garanties a les que es refereix l’article 24.2.b) de la LTAPIBG hem d’emfasitzar que d’acord amb l’article 10.3.1 de la Ley Orgánica 11/1985, de 2 de agosto, de Libertad Sindical, els delegats sindicals estan subjectes al deure de sigil en aquelles matèries en les que la llei així ho estableixi, com és el cas que ens ocupa. Amb tot, aquesta valoració cal llegir-la a la llum del principi de minimització en la cessió de dades personals previst a l’article 5.1.c del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades), d’acord amb el qual fins i tot quan la cessió de dades personals sigui legítima, les dades personals cedides s’hauran de reduir a les que siguin “c) Adequades, pertinents i limitades al que és necessari en relació amb les finalitats per a les quals es tracten (minimització de dades)”. Analitzant ja el primer ítem que vol conèixer el reclamant en exercici del seu dret d’accés a la informació pública, és a dir, “copia de todos los procesos selectivos que el señor (...) ha participado como presidente o vocal categoría A1 en el Ayuntamiento de l’Ametlla del Vallès.”, el primer que cal esmentar és que, com bé identifica el Decret d’alcaldia que dona resposta a la seva sol·licitud d’accés, dins d’aquests procediments consten o poden constar-hi dades de caràcter personal de totes les persones candidates que hi han participat, dades que no són merament identificatives i que són objecte d’especial protecció (art. 23 de la LTAIPBG). En qualsevol cas, atès el context en què es formula la reclamació es pot desprendre que la voluntat de qui la formula no és accedir a les dades de totes les persones candidates, sinó que únicament pretén conèixer una relació dels processos selectius en què ha participat el secretari del l’Ajuntament, com a president o com a vocal durant un període concret. La reclamació d’accés a la informació pública entesa en aquest termes ha de prosperar, d’acord amb l’article 24.1 de la LTAIPBG i amb l’article 70.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. En el primer d’aquests preceptes citats s’explicita que “S’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que tingui dades personals merament identificatives, llevat que excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. En el segon, s’explicita que “Als efectes del que preveu l’article 24.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, són dades personals merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques”. És palès doncs, que la informació relativa a la participació del secretari municipal en determinats procediments selectius esmentats pel reclamant és informació pública relacionada de forma directa amb l’organització, funcionament o activitat pública de l’Ajuntament en el període indicat, i en conseqüència, se li ha de permetre al reclamant l’accés i facilitar-li la còpia. El segon ítem que és objecte de reclamació es refereix a la “copia del expediente completo de los procesos selectivos del secretario municipal en comisión de servicio en el ayuntamiento”. En aquest supòsit cal novament delimitar l’objecte del dret d’accés del reclamant, atenent al context en què es formula la seva sol·licitud. En aquest sentit, és palès que l’objectiu del reclamant és verificar la legalitat del nomenament del secretari de l’Ajuntament i descartar possibles irregularitats que s’hagin pogut cometre durant el procediment de selecció i respecte del candidat finalment seleccionat. Per tant, el reclamant no sembla mostrar interès en accedir a la informació que continguin aquests procediments sobre els altres candidats no exitosos. D’altra banda, cal recordar que els processos selectius que es desenvolupen per part de les administracions es regeixen entre d’altres pel principis publicitat i de transparència (art. 55.2.a i b del TRLEBEP). Quant a la provisió de llocs de treball, tant en règim funcionarial com laboral, també s’obliga a proveir-los segons procediments basats, entre d’altres, en el principi de publicitat (articles 78 i 83 TRLEBEP). Pel que fa l’àmbit de l’administració local, el Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, preveu expressament la publicació al BOP del nomenament de les persones seleccionades (article 82 RPEL). Cal recordar igualment que l’accés que el dret d’accés a la informació pública i els límits previstos a la LTAIPBG han de ser objecte de ponderació en el supòsit concret. En aquest sentit, s’ha d’emfasitzar que el segon ítem de la reclamació abasta dos elements diferents: d’una banda el llistat de persones que han concorregut al procediment de selecció, i de l’altra el resultat que li posa fi, això és, el resultat que identifica la persona candidata finalment seleccionada. Considerant que la persona reclamant està exercint en aquest supòsit les seves funcions de delegat de personal i representant dels treballadors, és clar que ha de tenir accés aquella informació necessària per a verificar la correcta evolució de la política d’ocupació de l’Ajuntament, d’acord amb el que preveu la normativa de funció pública i de dret laboral que regula aquestes funcions (art. 40 del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público i art. 64 de Real Decreto Legislativo 2/2015, de 23 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores). En aquest cas, a més, és oportú tenir en compte que una part de la informació sol·licitada pel reclamant ha de ser necessàriament objecte de publicitat activa per part de l’Ajuntament, d’acord amb l’article 9.1.e) de la LTAIPBG i amb l’article 21 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. Concretament, en aquest segon precepte s’explicita l’obligació de les administracions de publicar: “(...) les convocatòries i els resultats de: a) Procediments d'accés als cossos i escales de personal funcionari, estatutari i personal laboral. b) Procediments de promoció interna. c) Procediments de provisió provisional i definitiva. d) Procediments de selecció de personal interí o laboral temporal, incloses les borses d'interins. e) Beques i ajuts per prestar serveis. f) Ofertes de contractacions en pràctiques”. Igualment, es preveu, en l’apartat 2 de l’article darrerament esmentat que “2. Les dades a publicar han de fer referència, com a mínim, a l'anunci de la convocatòria, a les bases, als anuncis oficials i al nom i cognoms i als quatre números del document nacional d'identitat o document equivalent de les persones admeses en cada prova o exercici del procés i de la persona finalment seleccionada, d'acord amb els criteris establerts en matèria de protecció de dades”. És, per tant, clar que el reclamant té dret a accedir i a obtenir copia d’aquesta informació en els termes que acabem d’expressar en relació a l’ “expediente completo de los procesos selectivos del secretario municipal en comisión de servicio en el ayuntamiento”. Això no obstant, als efectes de comprovar la legalitat de l’actuació administrativa en aquest procediment de selecció, no resulta proporcionat, segons el que venim argumentant, que el reclamant tingui accés als mèrits que hagin al·legat o a la documentació que hagin pogut aportar d’altres persones candidates diferents a la persona finalment seleccionada. Quant a la persona finalment seleccionada, d’acord amb l’article 42.3 de la LTAIPBG, la Comissió ha considerat que la reclamació pot afectar els seus drets i, per tant, se li ha traslladat la reclamació per tal que manifesti o presenti les al·legacions o la documentació que consideri oportunes en defensa dels seus drets o interessos. Com ja hem esmentat a l’antecedent 11, la persona afectada ha mostrat la seva plena conformitat a que el reclamant accedeixi als processos selectius esmentats. En aquest extrem, atenent a les funcions sindicals de control que exerceix i a les accions administratives i judicials que la normativa encomana als delegats sindicals, que ja han estat subratllades més amunt, és clar que, per poder eventualment exercir-les, el reclamant ha de poder accedir a les dades identificatives, de contacte, així com als títols acadèmics que hagi pogut al·legar per a obtenir la plaça, en aquest punt sense dret a còpia, i, si hi consten a l’expedient, fins tot podria accedir a les proves que hagi pogut desenvolupar durant el procés de selecció. Certament, en aquest cas, es produeix una més que notable afectació al dret de protecció de dades personals que, en el cas que ens ocupa ha de cedir en favor del dret d’accés, un cop ponderats l’interès públic de la seva divulgació i la incidència en l’esfera de privadesa del candidat exitós. Finalment, el tercer ítem objecte de la reclamació és la “copia de informe de la tesorería de la seguridad social donde acredite que fue dado de alta al Ayuntamiento de Cardona (…)”. Aquest extrem de la reclamació no es pot atendre; però no pas perquè com diu l’Ajuntament aquesta informació pertany a una altra administració pública, ja que encara que la informació provingui d’una altra informació pública, si està en mans de l’Ajuntament caldria, si procedís, facilitar-la, sinó perquè, com bé, apunta l’APDCAT en el seu informe amb la qual compartim criteri, en el cas que ens ocupa “podria facilitar un perfil professional de l’afectat força complet, que va més enllà del període o de l’àmbit laboral a la que es refereix la sol·licitud, de manera que es podria produir una afectació que no sembla prou justificada, atesa la finalitat perseguida”. Així mateix, també s’ha de tenir en compte tota la resta d’informació de la que disposarà el reclamant ja és suficient als efectes de poder exercitar les accions que consideri oportunes. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 d’abril de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 1039/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació següent “copia de todos los procesos selectivos que el señor (...) ha participado como presidente o vocal categoría A1 en el Ayuntamiento de l’Ametlla del Vallès” i “copia del expediente completo de los procesos selectivos del secretario municipal en comisión de servicio en el ayuntamiento”, en els termes disposats a l’apartat 3 d’aquesta resolució, relatiu a l’objecte i límits del dret d’accés. 2. Desestimar la reclamació pel que fa a l’accés a la “copia de informe de la tesorería de la seguridad social donde acredite que fue dado de alta al Ayuntamiento de Cardona (…)”. 3. Requerir a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1, dins del termini màxim de quinze dies, i a informar en aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1039/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.