Una interesada solicitó al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) información sobre medidas preventivas y correctoras de un informe de PRL. Alegó que la respuesta recibida era insuficiente y no aportaba documentos. La GAIP resuelve estimar parcialmente la reclamación, obligando al CEB a entregar la información existente, y desestimarla parcialmente por los puntos ya respondidos.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es pública siempre que haya sido elaborada por la Administración o esté en su poder como consecuencia de su actividad
2
El derecho de acceso no está condicionado a la existencia de una motivación previa por parte del solicitante
3
El CEB debe entregar la información si existía previamente a la solicitud; si no dispone de ella, debe hacer constar dicha inexistencia sin estar obligado a elaborarla
4
Es responsabilidad exclusiva del CEB valorar y aplicar los límites legales de confidencialidad y protección de datos al ejecutar la resolución
5
Se desestima parcialmente la reclamación en los puntos donde la Administración ya había proporcionado satisfacción parcial o remitió a fuentes públicas
6
La administración debe garantizar la recuperación de la información mediante un sistema de gestión documental que asegure la integridad y autenticidad de los expedientes
Texto completo
Resolució 1225/2024, de 3 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 1008/2024
Administració reclamada: Consorci d’Educació de Barcelona (CEB)
Informació reclamada: Informació relativa a mesures adoptades.
Sentit de la resolució: Estimació parcial i desestimació parcial
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha informat
parcialment a la persona reclamant en la fase de SAIP, fet que suposa la desestimació parcial.
Pel que fa als punts dels que no s’ha donat la informació clarament, aquesta Comissió
considera pertinent estimar parcialment el dret d’accés a la informació pública sol·licitada en el
sentit que el CEB ha de lliurar la informació en cas que existeixi prèviament a la SAIP. En cas
de no disposar d’aquesta informació, aquesta informació en si mateixa ja és una dada en mans
de l’administració i per tant, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta
resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. Informar que és responsabilitat exclusiva del
CEB valorar la informació i aplicar els límits establerts en l’article 23, 24 i 25 LTAIPBG a l’hora
d’executar aquesta Resolució.
Paraules clau: Consorcis. Educació. Interessats. R ecursos humans. Mediacions. Conflictes.
Mesures. Sense límits. Reclamació contra lliurament parcial. Estimació parcial. Desestimació
parcial.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
1. El 16 de juliol de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1008/2024 presentada per una
interessada contra el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 3 d’octubre (RGAIP). La persona reclamant
manifesta que no ha rebut resposta per part de l’Administració.
2. El 7 d’abril de 2024 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació
pública (SAIP) en la que demana informació en relació a unes mesures preventives i/o
correctores que figuren en un informe presentat per la Unitat de Prevenció de Riscos
Laborals del CEB. Concretament:
“Mesura: Es recomana per part del centre educatiu fer un anàlisi de les causes, els
incidents viscuts i les decisions preses al respecte per poder establir i acordar les mesures
més adients perquè la situació no es torni a donar.
1. Sol·licito que se m’enviï l’anàlisi realitzat pel centre educatiu.
Mesura: l’equip directiu realitzarà una acta ( o a través d’un altre mecanisme que tingui la
mateixa efectivitat) de totes les reunions i acords amb els que arribi amb els treballadors/es
per evitar mals entesos posteriors.
2. Sol·licito les actes o documentació de totes les reunions i acords als que s'ha arribat amb
els treballadors/es.
Mesura: s’establiran uns criteris per escrit sobre l’assignació d’ assignatures, reducció
d’hores, hores de permanè ncia, assignació de càrrecs, horaris etc. i aquests s’ inclouran a
les NOFC ( Normes d’ organització i funcionament de centre).
3. Sol·licito els nous criteris que s’han establert relatius a tot el que s'ha detallat. Demano
un llistat només amb els NOUS criteris que s'han adoptat a partir de l’informe de Riscos
Laborals.
Mesura: Es recomana establir reunions periòdiques per tal de poder determinar si el suport
que s’està realitzant té el resultat esperat.
4. Sol·licito saber quantes reunions periòdiques, en quina data i amb quins assistents s’han
dut a terme amb aquest objectiu. I el si s'ha determinat si el suport que s'ha realitzat té el
resultat esperat.
Mesura: El servei de Prevenció del CEB realitzarà un seguiment de les mesures
proposades.
5. Sol·licito l’accés al seguiment realitzat pel servei de Prevenció del CEB.
Mesura: Un cop realitzades les mesures proposades en aquest informe s’entrevistarà de
nou a tots els membres del departament d’ informàtica i de l’ equip directiu per tal de valorar
si cal realitzar alguna actuació addicional.
6. Sol·licito les dates, els noms del entrevistats i les actes de les entrevistes.
7. Sol·licito la valoració emesa sobre si cal realitzar alguna actuació addicional.
8. Demano que si no s'ha pres alguna d'aquestes mesures, se'm comuniqui per escrit
quina/quines en concret no s'han dut a terme”.
Demana que s'anonimitzin, si s'escau, les dades de caràcter sensible.
3. El 13 de juny el CEB tramet una comunicació substitutòria a la persona reclamant donant
resposta a cadascuna de les qüestions plantejades en relació a les diferents mesures:
Respecte al punt 1 diu: “Des de febrer de 2023 fins el desembre de 2023, s'ha produït un
procés de mediació/acompanyament amb l'empresa proposada pel CEB, CMB Mediala.
Des què la professional de l'empresa va iniciar les primeres reunions, s'ha revisat la
situació (anàlisi) de les possibles fonts de conflicte i de les decisions preses. Algunes de les
mesures pactades amb la mediadora va ser renunciar a emprendre mesures disciplinàries
durant tot el procés de mediació per mirar que fos el més exitós possible. La direcció
sempre ha estat disponible per al procés de mediació. De les reunions amb la mediadora,
la direcció no en té acta”.
Respecte al punt 2: “Totes les actes que recullen les actuacions de la direcció amb docents
(intervencions de la direcció en les reunions del departament d'informàtica) hi són recollides
en les actes del departament d'informàtica. Aquestes s'han facilitat a la interessada, des del
curs 2020- 2021 fins al curs actual, en resposta al requeriment de transparència de codi de
sol·licitud J1XVNB73L i amb núm. de registre 9015- 987099/2024. De les altres reunions
que s'han produït amb la presència de l'empresa mediadora, la direcció no en té acta.
Entenem que les notes de la reunió, confidencials, les té l'empresa CMB Mediala”.
Respecte al punt 3: “La direcció del centre té àmpliament regulat en les NOFC el
procediment de confecció dels horaris de professorat i dels horaris de grup. En relació als
criteris d'horaris, s'ha modificat l'article 318 per a evitar interpretacions incorrectes. Les
NOFC són publiques i es poden consultar a la web del centre educatiu”.
Respecte al punt 4: “De les conclusions de tot el procés de mediació/facilitació proposat per
PRL del Consorci d’Educació de Barcelona, s'ha informat a tot el departament, a petició de
la direcció del centre, en febrer de 2024”.
Respecte al punt 5: “El servei de prevenció de riscos laborals ha fet un seguiment de les
mesures mantenint converses amb els diferents agents implicats”.
Respecte al punt 6: “Al ser un procediment relacionat amb un procediment sotmès al deure
de confidencialitat, no es realitzen actes al respecte ni informació que pugui ser
transmesa”.
Respecte al punt 7: “Les actuacions addicionals que s’han de realitzar han quedat
plasmades a l’informe emes per CMB Mediala”.
Respecte al punt 8: “No cal fer cap comunicació al respecte, perquè s’han pres mesures”.
En relació a aquestes respostes, en la Reclamació la persona reclamant manifesta: “No se
m’ha proporcionat la informació sol·licitada respecte les mesures recomanades en l'informe
de PRL sobre l'Escola del Treball. Se m'ha donat resposta sense aportar cap informació.
Respecte a cadascuna de les mesures s’han respost coses que no tenen a veure: que s’ha
fet una mediació, (que era una altra de les propostes de l’informe), que no es proporciones
les actes de la mediadora, que s’han proporcionat les actes de departament, que els criteris
estan a les NOFC (les NOFC són anteriors a l’informe i són les causants del conflicte), si
s’han fet reunions periòdiques (que no tenen a veure amb l’informe final), si PRL n’ha fet un
seguiment posterior o si s’han entrevistat de nou als membres del departament. En resum,
si no se’m proporciona informació (perquè no n’hi ha), demano que es respongui a l’apartat
8 de la petició: 8. Demano que si no s'ha pres alguna d'aquestes mesures, se'm comuniqui
per escrit quina/quines en concret no s'han dut a terme”.
4. El 22 de juliol la GAIP comunica a la persona reclamant la necessitat d’esmenar la
reclamació com a requisit previ a l’admissió a tràmit. Concretament, li demana que aporti
una còpia de l’evidència de notificació de la comunicació substitutiva que li ha tramès el
CEB.
5. El 8 d’agost la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta
com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i
la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives
a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al CEB i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la
Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i,
en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 13 de setembre la GAIP reitera la petició d’informe.
8. El 2 d’octubre el CEB tramet a la GAIP informe exposant antecedents i consideracions
entre les quals el fet que la SAIP va ser atesa malgrat es demana en la Reclamació
concreció d’alguna de les mesures; que degut a les funcions del CEB (gestió
d’escolarització i del personal docent als centres educatius de Barcelona) han destinat tots
els recursos disponibles a atendre les reclamacions, sol·licituds de canvi de centre i noves
assignacions d’escolarització així com la gestió pròpia de l’inici del curs fet que endarrereix
la gestió i seguiment d’altres assumptes; i ens informen que s’estan duent a terme les
gestions oportunes per donar resposta a la reclamació el més aviat possible.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb
l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Sobre el dret parcial a la informació sol·licitada i límits
La informació sol·licitada –diversa, en relació amb unes mesures preventives i/o correctores- és
informació pública si existia prèviament al moment en què es va formular la sol·licitud d’accés,
d’acord amb l’article 2.b LTAIGB, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que
aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que
estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que el dret d’accés a la informació pública inclou
qualsevol forma o suport en què aquesta informació hagi estat elaborada o en què es conservi
(article 19.1 LTAIPBG). L’article 53.1 DTAIP concreta “qualssevol dades o documents que les
administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres
persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
Recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol
persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). D’acord amb els articles
18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en
determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la
seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1
LTAIPBG) i l’exercici d’aquest dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació
prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de l’LTAIPBG).
Malgrat que el CEB ha emès informe exposant les circumstàncies per les quals s’està produïnt
demora en la resposta a aquesta Reclamació, aquesta Comissió no pot fer altra cosa que
ajustar-se al que estableix la legislació de transparència i resoldre -la en el termini que està
establert en l’article 42.9 LTAIPBG.
Donada la casuística de cada qüestió plantejada és procedeix a fer una anàlisi de cadascuna:
Respecte a l’accés a l’anàlisi realitzat pel centre educatiu
(1), el CEB informa del període del
procés mediació/acompanyament amb una empresa especialitzada, i que s’ha fet una revisió
de la situació (anàlisi) de les possibles fonts de confl icte i de les decisions preses. Però no
facilita l’accés a aquest anàlisi.
Respecte a les reunions periòdiques, dates i assistents i si s’ha determinat si el suport realitzat
té el resultat esperat (4) el CEB es limita a informar que “s’ha informat a tot el departament, a
petició de la direcció del centre, en febrer de 2024” però no es fa cap tipus de referència a les
dates de les reunions ni dels seus assistents. Tampoc si s’ha determinat el resultat del suport.
Respecte al seguiment realitzat pel servei de realitzat de Prevenció (5) el CEB es limita a
informar que se n’ha fet.
Respecte a les dates, els noms del entrevistats i les actes (6) de les entrevistes el CEB informa
que al ser un procediment sotmès a deure de confidencialitat, no es realitzen. Ara bé, si es té
constància de les dates, aquesta informació ha de ser lliurada.
Respecte la valoració emesa sobre si cal realitzar alguna actuació addicional, el CEB es limita
a remetre’s a les que es van plasmar en l’informe emès per l’empresa.
I finament la persona reclamant demana que se li informi de quina o quines mesures s’han dut a terme.
Pel que fa als límits, la manca de col·laboració no permet conèixer amb exactitud la informació sobre la qual es demana accés. D’ofici, però, aquesta Comissió considera que al tractar-se
d’informació en l’entorn laboral, no hi ha d’haver dades més enllà de les merament
identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració.
És per aquest motiu, que aquesta Comissió considera pertinent estimar parcialment el dret d’accés a la informació pública sol·licitada en el sentit que el CEB ha de lliurar la informació en
cas que existeixi prèviament a la presentació de la SAIP. En cas de no disposar d’aquesta
informació, aquesta informació en si mateixa ja és una dada en mans de l’administració i per
tant, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-
les per satisfer la reclamació. Cal esmentar igualment que és responsabilitat exclusiva del CEB
valorar la informació i aplicar els límits establerts en l’article 23, 24 i 25 LTAIPBG, així com si
s’escaigués, la dels articles 31 i 34.3 de l’LTAIPBG a l’hora d’executar aquesta Resolució.
3. Desestimació parcial de l’objecte de la reclamació
La informació aportada per la mateixa persona reclamant posa de manifest que l’Administració
reclamada li va informar -en relació amb els punts 2 i 3- la major part de les qüestions que es
van plantejar en la SAIP.
Cal recordar també que l’article 36.2.b) LTAIPBG preveu que l’Administració pot subministrar la
informació en un format diferent del sol·licitat si la informació ja ha estat difosa o publicada
provisionalment en un altre format i s’hi pot accedir fàcilment. En aquest cas, s’ha d’indicar al sol·licitant la font d’informació.
L’article 44 del RGAIP estableix que la Comissió pot inadmetre, estimar o desestimar, totalment
o parcial, la sol·licitud de reclamació, anul·lant, totalment o parcial, la resolució objecte de la
reclamació i que la resolució ha de ser motivada i s’ha de basar en l’aplicació de la Llei
19/2014.
Per tot el que s’ha referit, és procedent desestimar parcialment la Reclamació atès que en fase
de sol·licitud d’accés a la informació pública el CEB ja havia donat satisfacció parcial a la
informació sol·licitada.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics i de les dades a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència.. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix
que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius
En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb
participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març,
pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i
l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el
SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes
d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental
corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el
compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser
aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu
digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les
polítiques de gestió documental i el seu compliment.
L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents
electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i
organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius
des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la
fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius
corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria
sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha
preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels
sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer
efectiu el desplegament de l'Administració digital.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament
classificat/classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 3 d’octubre de 2024, resol per unanimitat:
9. Estimar parcialment la Reclamació 1008/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a
la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.
10. Desestimar parcialment la Reclamació 1008/2024 i declarar finalitzat parcialment el
procediment, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
11. Requerir al Consorci d’Educació de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la
informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim d’un mes .
12. Requerir al Consorci d’Educació de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de
quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així
com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
13. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
14. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1008 /2024 i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir -ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.