Solicitud de modificaciones del Plan de Autoprotección del Parque Nacional de Aigüestortes finalizada por desistimiento

Resolució 10/2023, de 4 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1008/2022 Administració reclamada: Departament d’Interior Informació reclamada: Pla d’autoprotecció del Parc Nacional d’Aigüestortes. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: L’antecedent 4 posa de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena d’aspectes essencials de la Reclamació, com és el cas d’acreditar quin és l’objecte concret de la sol·licitud, i l’ha advertida que en cas de manca de reparació de les mancances en el termini de 10 dies, s’entendrà desistida la Reclamació. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Plans d’autoprotecció. Parcs nacionals. Esmena. Manca de reparació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 16 de novembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1008/2022, presentada contra el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 de juny de 2022 la persona reclamant demana al Departament d’Interior: “copia específica de las modificaciones de última hora respecto el Plan de Autoprotección del Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que la representante de la Generalitat de Cataluña, Sra Isabel Ferrer Álvarez (Directora General de Protección Civil), presentó en la reunión del 8 de abril de 2019 en la IV Reunión de la Comisión Permanente del Consejo Nacional de Protección Civil (Gobierno de España), y que solicitó incorporar en el citado Plan”. 3. La Reclamació presentada el 16 de novembre de 2022 indica que només s’hauria facilitat part de la informació sol·licitada. 4. El 18 de novembre de 2022 la GAIP fa el següent requeriment d’esmena a la persona reclamant: “cal que concreteu l’objecte de la vostra reclamació indicant quina és la informació sol·licitada que no us ha estat lliurada i aportant, en el seu cas, còpia de la sol·licitud d’accés a informació registrada i còpia de la resposta íntegra de que l’administració us hagi pogut notificar al respecte, en cas que sigui diferent de la documentació que heu aportat juntament amb la vostra reclamació. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”. No consta a la GAIP resposta a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment L’antecedent 4 posa de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena d’aspectes essencials de la Reclamació, com és el cas d’acreditar quin és l’objecte concret de la sol·licitud, i l’ha advertida que en cas de manca de reparació de les mancances en el termini de 10 dies, s’entendrà desistida la Reclamació. Després d’haver vençut a bastament el termini donat, no consta resposta de la persona reclamant, motiu pel qual cal entendre que ha desistit de la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de gener de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1008/2022 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.