Solicitud de información sobre medidas de alternativa habitacional para una persona vulnerable y desestimación por prevalencia de la igualdad procesal

Resolució 304/2025, de 6 de març de 2025 Número d’expedient de la Reclamació: 1007/2024 Administració reclamada: Consorci d’Habitatge de Barcelona (CHB) Informació reclamada: Informació sobre mesures d’alternativa habitacional preses per una persona concreta. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Així, aquesta Comissió entén que en aplicació dels límits a la LTAIPBG no procedeix lliurar la “informació detallada sobre les mesures adoptades per l’Ajuntament de Barcelona en relació a proporcionar una alternativa habitacional a la Sra. XXX d’acord amb la derivació (“reorientació de la xarxa”) duta a terme pel Centre de Serveis Socials La Marina en el seu informe d’avaluació de la vulnerabilitat de data 27.04.2023”, per l’aplicació del límit de l’article 21.1 d) de la LTAIPBG·, ja que com s’exposa per part del propi reclamant, el procediment judicial d’on deriva la intervenció del Consorci d’Habitatge de Barcelona, Judici Verbal 1706/2022, incident suspensió de desnonament 65/2023 del Jutjat de Primera Instància nº 55 de Barcelona, no està finalitzat, es troba suspès per interlocutòria de data 30 de maig de 2023, tal i com acredita el reclamant amb l’aportació de la interlocutòria amb la reclamació. A la vista que el procediment judicial no està finalitzat, i en base al regulat a l’art 21.1 d abans esmentat, hem de fer constar que el coneixement de “sobre quines mesures per a una alternativa habitacional s’han donat a la Sra. XXX “, podria veure perjudicats els interessos processals de la part demandada en aquest cas. El que comporta un conflicte d’interessos. Aquest límit busca, per tant, assegurar que les parts disposin de les mateixes garanties per a la seva defensa en el marc dels processos judicials dels quals siguin part, sense que es puguin veure perjudicades pel dret d’accés, que no ha de permetre que la contrapart obtingui per aquesta via els documents i informacions elaborats específicament per al procés judicial. En els casos de procediment de judici verbal de desnonament per manca de pagament de rentes de lloguer, com és el que ens ocupa, la intervenció del Consorci d’Habitatge de Barcelona ve determinat pel Real Decret Llei 11/2020, de 31 de març, pel s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al COVID-19. Davant l’existència d’un procediment judicial, ha de ser en el marc d’aquest procediment judicial on la part reclamant sol·liciti aquest tipus d’informació i en tot cas sigui el lletrat de l’Administració de Justícia o bé el jutge/-essa, magistrat/-da, qui acordin sol·licitar aquesta informació al Consorci d’Habitatge de Barcelona, tali com estableix la mateixa norma. Aquesta Comissió no considera que el lliurament de la informació reclamada en aquest procediment, en aquest moment, quan el procés judicial es troba suspès, però obert, i se’n pot perjudicar el resultat per a alguna de les parts en litigi, redundi en benefici de cap dels objectius previstos per la Llei. En aquest cas, ens trobem únicament i exclusiva amb dos interessos privats en presència, els de la part actora, ara reclamant que vol recuperar la propietat i els de la part demandada que segons s’acredita en l’informe de 27 d’abril de 2023 es troba en situació de vulnerabilitat. Paraules clau: Ajuntament. Consorci d’Habitatge de Catalunya. Desnonament. Llançament. Informe. Actuacions. Vulnerabilitat. Reclamació contra silenci. Desestimació. Límits. Igualtat de parts en procediment judicial. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents 1. El 15 de juliol de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1007/2024, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut cap resposta per part de l’Administració. 2. El 13 de juny de 2024 la persona reclamant presenta sol·licitud d’accés a informació pública a l’Ajuntament de Barcelona en el següent sentit: “Voldria sol·licitar a l'Oficina de l'Habitatge del Districte Sants Montjuic informació detallada sobre quines mesures per a una alternativa habitacional s'han donat a la Sra. XXX amb NIE YYYY d'acord amb la derivació ("reorientació de la xarxa") duta a terme pel Centre de Serveis Socials La Marina en el seu informe d'avaluació de la vulnerabilitat de data 27.04.2023”. La reclamant motiva la seva petició doncs és copropietària d’un immoble i l’actora en un procediment judicial de desnonament per expiració del termini legal del contracte, que es troba suspès d'acord amb l'art. 1.4 del Reial Decret Llei 11/2020, de 31 de març. El procediment judicial es troba suspès arran de l’informe de serveis socials de 27 d’abril de 2023, i per tal de reprendre el procediment és necessari que l'Ajuntament, mitjançant l'Oficina de l'Habitatge adopti les mesures necessàries per satisfer la necessitat habitacional d'aquesta persona vulnerable d'acord amb l'article esmentat. Amb la presentació de la reclamació no queda suficientment acreditada la presentació de la sol·licitud d’accés a la informació pública. 3. El 29 de juliol de 2024 la Comissió, previ a l’admissió provisional, requereix a la reclamant per tal que esmeni la reclamació aportant en el termini de 10 dies el corresponent registre d’entrada on consti la data de presentació de la sol·licitud d’accés. El 05 d’agost de 2024 el reclamant aporta el justificant de presentació requerit. En l’apartat de motivació de la SAIP concretament s’hi fa constar que: “Sóc persona afectada per la suspensió de desnonament del procediment en curs del Jutjat de Primera Instància núm. 55 de Barcelona, procediment 1706/2022- 5o (en qualitat de copropietària de l'habitatge del Carrer xxxx-Barcelona). La persona que ocupa en precari actualment l'habitatge DES DEL 2023 està demorant la situació d'ocupació amb manca d'interès i passivitat absoluta per trobar una alternativa habitacional. És necessari, d'acord amb la normativa vigent, que l'Oficina de l'Habitatge adopti les mesures adients per tal de proporcionar una alternativa habitacional en aquesta persona que ja porta més de dos anys ocupant l'habitatge”. 4. El 6 d’agost la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. 6. El 12 d’agost la GAIP rep comunicació de l’Ajuntament de Barcelona en el següent sentit: “El passat 6 d'agost de 2024 ens vau enviar la reclamació 1007/2024, sobre una sol·licitud presentada per la reclamant al registre de l'Ajuntament de Barcelona. El Departament de Transparència, tant bon punt va tenir entrada, va derivar la sol·licitud a l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, que, en haver rebut aquesta reclamació, ens informa de que l'òrgan competent per resoldre la sol·licitud era el Consorci de l'Habitatge. Per tant, no som competents per resoldre la sol·licitud ni per tramitar la Reclamació 1007/2024. Que es tingui per presentat aquest escrit i es derivi la reclamació al Consorci de l'Habitatge, que n'és l'òrgan competent”. 7. El 27 d’agost de 2024 la GAIP rep de l’Ajuntament de Barcelona l’informe emès pel Consorci d’Habitatge de Barcelona, junt amb l’expedient sol·licitat, en el que indica que paral·lelament a l’informe, el CHB ha donat resposta a la SAIP denegant l’accés en virtut de l’article 21.1.c) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, LTAIPBG. Concretament: “la sol·licitud d’accés a la informació pública, amb número d’expedient XXX ha sigut objecte de denegació, donat que, d'acord amb l'article 5 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, com a responsables i encarregats del tractament de les dades de l'expedient de referència, no podem compartir cap informació relacionada amb l'habitatge indicat i/o els ocupants i/o les circumstàncies. D’acord amb l’apartat primer lletra c) de l’article 21 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació pot comportar un perjudici per a algun dels drets o interessos que el precepte relaciona, i concretament en aquest cas, el dret de confidencialitat establert per la normativa de protecció de dades que acaben d’exposar”. Es tracta d’un llistat de béns jurídics protegibles que es poden oposar al dret a accedir a informació pública i que la doctrina identifica com a "límits" al dret d’accés a la informació pública, en la mesura que en poden fonamentar, prèvia ponderació, una eventual desestimació. L’establiment de límits ha d’operar sota el principi de tipicitat legal, segons el qual una norma amb rang de llei ha d’oferir cobertura suficient per al reconeixement de supòsits que, d’una manera o d'una altra, condueixen a excepcionar l’accés de la ciutadania a la informació pública. I l'aplicació ha de comptar amb una resolució motivada”. 8. El 30 d’agost de 2024 la GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant i li atorga un termini de 7 dies hàbils perquè comuniqui els que consideri pertinent, amb l’advertiment que si no ens comunica el contrari, entendrem que dona resposta a la vostra sol·licitud d’informació pública, i finalitzarem el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. 9. El 3 de setembre de 2024 la Comissió rep les al·legacions de la reclamant mostrant la manca de conformitat amb l’informe. En primer lloc manté que fins a la data no ha rebut cap resposta directament del CHB. En segon lloc la reclamant nega que la informació reclamada faci referència a dades personals. Afirma que el que vol és: “conèixer detalladament quines mesures s’han adoptat per l’Ajuntament des de l’emissió de l’informe de vulnerabilitat de 27.04.2023 (reunions, verificacions d’alternatives habitacionals a oferir, etc.), en definitiva, qualsevol mesura que doni compliment a l’OBLIGACIÓ de fer de l’Administració, que no és altra que la de buscar una alternativa habitacional digne a la persona que ocupa actualment l’habitatge”. Entén la reclamant que no és d’aplicació l’article 5 de la normativa en matèria de protecció de dades: “A banda de tenir la condició de persona interessada en qualsevol procediment relatiu a l’habitatge ocupat, en la meva condició de propietària, fet que ja em confereix un dret “reforçat” d’accés a aquesta informació, aquest deure genèric de l’art. 5 de la LOPDGDD en cap cas pot predicar-se amb caràcter general dels procediments tramitats per l’Administració Pública, com es pretén pel Consorci, perquè s’arribaria a l’absurd de concloure que tots els procediments tramitats per les Administracions Públiques que incloguessin el tractament de dades personals serien secrets o confidencials i per tant, mai es podria donar accés als mateixos en base a la limitació de l’article 21 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”. Finalment apel·la a la literalitat de l’article 1.4 del Reial Decret Llei 11/2020, de 31 de març, indicant que al ser part processal en el procediment de suspensió del desnonament, i el Jutjat notifica a la interessada qualsevol novetat al respecte: “Per tant, davant l’obligació de l’Administració de notificar al Jutjat qualsevol mesura adoptada de la qual seré coneixedora com a part en el procediment judicial esmentat, no té cap sentit aŀlegar un secretisme que òbviament, no escau aplicar, i que a més no té empara en cap norma de rang legal que justifiqui la tramitació d’un procediment secret en el cas de la cerca d’una alternativa habitacional a una persona que ve ocupant des del 2020 l’habitatge del qual soc propietària”. 10. El 6 de setembre de 2024 la GAIP dona trasllat de les al·legacions presentades per la reclamant a l’Ajuntament de Barcelona per tal que en el termini de 7 dies ens facin arribar el seu posicionament al respecte. 11. El 17 de setembre de 2024 la Comissió rep del Consorci d’Habitatge de Barcelona l’informe de posicionament sol·licitat, indicant que el 16 de setembre s’ha gestionat la notificació de la resolució denegatòria a la reclamant per part del CHB. La resta de l’informe es ratifica en la posició manifestada en l’informe de 27 d’agost de 2024. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir -la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la desestimació de de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Així mateix, l’article 20 de la LTAIPBG on s’estableix que el dret d’accés a la informació pública només pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa. Igualment, en concordança amb aquest article, les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies concretes de cada cas concret, i s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret, no podent -se ampliar per analogia. A més, cal incorporar aquí les previsions de l’article 22 de la LTAIPBG on s’explicita, d’una banda que els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció i d’una altra que aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. La informació que reclama la persona reclamant és certament informació pública pel fet que es troba en mans o en poder del Consorci d’Habitatge de Barcelona, subjecte obligat per la LTAIPBG a atendre en temps i forma les sol·licituds d’accés a la informació pública que se li presenti. Emperò el dret a accedir a aquesta informació no és absolut i està subjecte a límits, com que els que a continuació considera la Comissió que concorren en aquest supòsit. Així, aquesta Comissió entén que en aplicació dels límits a la LTAIPBG no procedeix lliurar la “informació detallada sobre les mesures adoptades per l’Ajuntament de Barcelona en relació a proporcionar una alternativa habitacional a la Sra. XXX d’acord amb la derivació (“reorientació de la xarxa”) duta a terme pel Centre de Serveis Socials La Marina en el seu informe d’avaluació de la vulnerabilitat de data 27.04.2023”, per l’aplicació del límit de l’article 21.1 d) de la LTAIPBG·, ja que com s’exposa per part del propi reclamant, el procediment judicial d’on deriva la intervenció del Consorci d’Habitatge de Barcelona, Judici Verbal 1706/2022, incident suspensió de desnonament 65/2023 del Jutjat de Primera Instància nº 55 de Barcelona, no està finalitzat, es troba suspès per interlocutòria de data 30 de maig de 2023, tal i com acredita el reclamant amb l’aportació de la interlocutòria amb la reclamació. A la vista que el procediment judicial no està finalitzat, i en base al regulat a l’art 21.1 d abans esmentat, hem de fer constar que el coneixement de “sobre quines mesures per a una alternativa habitacional s’han donat a la Sra. XXX “, podria veure perjudicats els interessos processals de la part demandada en aquest cas. El que comporta un conflicte d’interessos. Certament, l’article 21.1.d LTAIPBG estableix que “el dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: [...] El principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva”. Aquesta formulació és pràcticament idèntica a la del article 14.1.f LTAIPBGE [Llei bàsica estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern] (“La igualtat de les parts en els processos judicials i la tutela judicial efectiva”), i molt similar a la de l’article 3.1.i CADP [Conveni núm. 205 de Consell d’Europa d’accés als documents públics de 18 de juny de 2009], de la qual prové: “la igualtat de les parts en els processos judicials i el bon funcionament de la justícia” [traducció de la versió oficial francesa, una mica diferent de l’anglesa]. La Memòria explicativa de l’article 3.1.i CADP elaborada pel propi Consell d’Europa descriu amb claredat l’abast i la finalitat d’aquest límit al dret d’accés: “L’apartat i està destinat a protegir la igualtat de les parts en els processos judicials i el bon funcionament de la justícia. Aquest límit persegueix assegurar la igualtat de les parts en processos judicials tant davant tribunals nacionals com internacionals i pot, per exemple, autoritzar una autoritat pública a denegar l’accés a documents elaborats o rebuts en relació amb els processos judicials dels quals sigui part. Deriva de l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans, que garanteix el dret a un procés equitatiu. Aquest límit busca, per tant, assegurar que les parts disposin de les mateixes garanties per a la seva defensa en el marc dels processos judicials dels quals siguin part, sense que es puguin veure perjudicades pel dret d’accés, que no ha de permetre que la contrapart obtingui per aquesta via els documents i informacions elaborats específicament per al procés judicial. Des del punt de vista objectiu, el límit permet restringir només l’accés a aquella informació que ha estat elaborada específicament per al procés judicial en qüestió, com s’afirma al darrer incís del fragment transcrit de la Memòria del CADP. El límit opera en relació amb tots els ordres jurisdiccionals, i inclou també els processos davant el Tribunal Constitucional i tribunals europeus i internacionals (com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea o el Tribunal Europeu de Dret Humans), ja que en tots ells s’ha de garantir la igualtat de les parts. Finalment, des del punt de vista temporal, el límit opera només mentre dura el procés judicial, i fins que es dicti sentència o altra resolució que posi fi al procediment i aquesta sigui ferma. Això significa que també s’ha d’incloure la via de recurs davant tribunals superiors, nacionals i supranacionals. En els casos de procediment de judici verbal de desnonament per manca de pagament de rentes de lloguer, com és el que ens ocupa, la intervenció del Consorci d’Habitatge de Barcelona ve determinat pel Real Decret Llei 11/2020, de 31 de març, pel s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al COVID-19. L’art. 1 d’aquest decret llei porta per títol: “Suspensión del procedimiento de desahucio y de los lanzamientos para hogares vulnerables sin alternativa habitacional”. En el marc del procediment judicial que te per finalitat el desnonament, a la vista de l’emergència sanitària, es van regular supòsits de suspensió temporal del llançament per a persones i famílies en situació de vulnerabilitat. Cal tenir en compte que en aquest cas ens trobem en el marc d’un procediment judicial i la norma citada intervé en d’àmbit processal. Per tant, és el Jutjat, qui ha instat al Consorci d’Habitatge de Barcelona per tal que valori si existeix una situació de vulnerabilitat d’una família en un habitatge, pel que s’ha emès un informe de 27 d’abril de 2023 en virtut del qual s’ha acordat la suspensió del procediment. El segon paràgraf de l’article 1.4 del Real Decret llei 11/2020 estableix que: “Acreditada la vulnerabilidad, antes de la finalización del plazo máximo de suspensión, las Administraciones públicas competentes deberán, adoptar las medidas indicadas en el informe de servicios sociales u otras que consideren adecuadas para satisfacer la necesidad habitacional de la persona en situación de vulnerabilidad que garanticen su acceso a una vivienda digna. Una vez aplicadas dichas medidas la Administración competente habrá de comunicarlo inmediatamente al Tribunal, y el Letrado de la Administración de Justicia deberá dictar en el plazo máximo de tres días decreto acordando el levantamiento de la suspensión del procedimiento”. Aquesta és la informació que la part reclamant pretén aconseguir mitjançant una sol·licitud d’accés a la informació pública, i ara en la present reclamació. Davant l’existència d’un procediment judicial, ha de ser en el marc d’aquest procediment judicial on la part reclamant sol·liciti aquest tipus d’informació i en tot cas sigui el lletrat de l’Administració de Justícia o bé el jutge/-essa, magistrat/-da, qui acordin sol·licitar aquesta informació al Consorci d’Habitatge de Barcelona, tali com estableix la mateixa norma. En el cas que ens ocupa, el reclamant identifica a més un interès privat. Concretament, en l’apartat de la motivació de la SAIP (antecedent 3) indica que és copropietària d’un habitatge i que fa dos anys que hi ha una persona ocupant l’habitatge a precari i està demorant la situació d’ocupació, i aporta documentació del procediment judicial. Per tant, no es procedent afectar un procés judicial en curs, ni afectar els interessos legítims de les parts en litigi que es poden veure alterats per la revelació de la informació sol·licitada. Recordem que l’aplicació dels límits previstos a la LTAIPBG es fa al cas per cas, i que cal tenir en compte que d’acord amb l’article “1.2. La finalitat d’aquesta llei és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública”. Aquesta Comissió no considera que el lliurament de la informació reclamada en aquest procediment, en aquest moment, quan el procés judicial es troba suspès, però obert, i se’n pot perjudicar el resultat per a alguna de les parts en litigi, redundi en benefici de cap dels objectius previstos per la Llei. En aquest cas, ens trobem únicament i exclusiva amb dos interessos privats en presència, els de la part actora, ara reclamant que vol recuperar la propietat i els de la part demandada que segons s’acredita en l’informe de 27 d’abril de 2023 es troba en situació de vulnerabilitat. Aquesta Comissió no identifica quin és l’interès públic que motivaria o justificaria el lliurament de la informació reclamada, per molt que estigui en mans de l’Administració pública, ja que no és informació que produís, o l’administració concernida hagi obtingut en exercici de les seves competències, sinó que es tracta d’informació de la que disposa l’administració a instàncies d’un tribunal en el marc d’un expedient judicial, i per tant, no és informació idònia per a permetre la materialització dels objectius previstos a l’article 1.2 de la LTAIPBG. Vista aquesta situació i ponderant els interessos en presència, en aquest cas concret, la Comissió considera que la LTAIPBG no empara el dret d’accedir a informació detallada sobre les mesures adoptades pel Consorci d’Habitatge de Barcelona, en relació a proporcionar una alternativa habitacional a la Sra. XXX d’acord amb la derivació (“reorientació de la xarxa”) duta a terme pel Centre de Serveis Socials La Marina en el seu informe d’avaluació de vulnerarabilitat de data 27.04.2023, per ser informació a tractar en el marc d’un procediment judicial en curs que es troba suspès, el que podria suposar el trencament del principi d’igualtat de les parts en el procediment judicial. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 06 de març de 2025, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 1007/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.