Una copropietaria de un inmueble solicitó al Ayuntamiento de Barcelona información detallada sobre las medidas de alternativa habitacional para una persona vulnerable. La reclamante alegó que, como parte procesal en un desahucio suspendido, tiene derecho a conocer dichas medidas. La GAIP desestimó la solicitud basándose en el límite de igualdad de las partes en procesos judiciales.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública puede denegarse si su divulgación perjudica el principio de igualdad de las partes en los procesos judiciales o la tutela judicial efectiva, según el art. 21.1 d) de la LTAIPBG.
2
La información solicitada fue elaborada específicamente en el marco de un procedimiento judicial de desahucio que se encuentra actualmente suspendido pero no finalizado.
3
El acceso a documentos generados para un proceso judicial no debe permitir que la contraparte obtenga información que pueda perjudicar los intereses procesales de la parte demandada.
4
En los casos de suspensión de desahucio por vulnerabilidad según el RD-Ley 11/2020, la solicitud de información sobre medidas habitacionales debe canalizarse a través del juzgado correspondiente y no vía transparencia.
5
La resolución determina que existe un conflicto entre dos intereses privados sin que concurra un interés público superior que justifique la entrega de la información fuera del cauce judicial.
Texto completo
Resolució 304/2025, de 6 de març de 2025
Número d’expedient de la Reclamació: 1007/2024
Administració reclamada: Consorci d’Habitatge de Barcelona (CHB)
Informació reclamada: Informació sobre mesures d’alternativa habitacional preses per una
persona concreta.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: Així, aquesta Comissió entén que en aplicació dels límits a la LTAIPBG no procedeix
lliurar la “informació detallada sobre les mesures adoptades per l’Ajuntament de Barcelona en
relació a proporcionar una alternativa habitacional a la Sra. XXX d’acord amb la derivació
(“reorientació de la xarxa”) duta a terme pel Centre de Serveis Socials La Marina en el seu
informe d’avaluació de la vulnerabilitat de data 27.04.2023”, per l’aplicació del límit de l’article
21.1 d) de la LTAIPBG·, ja que com s’exposa per part del propi reclamant, el procediment
judicial d’on deriva la intervenció del Consorci d’Habitatge de Barcelona, Judici Verbal
1706/2022, incident suspensió de desnonament 65/2023 del Jutjat de Primera Instància nº 55
de Barcelona, no està finalitzat, es troba suspès per interlocutòria de data 30 de maig de 2023,
tal i com acredita el reclamant amb l’aportació de la interlocutòria amb la reclamació. A la vista
que el procediment judicial no està finalitzat, i en base al regulat a l’art 21.1 d abans esmentat,
hem de fer constar que el coneixement de “sobre quines mesures per a una alternativa
habitacional s’han donat a la Sra. XXX “, podria veure perjudicats els interessos processals de
la part demandada en aquest cas. El que comporta un conflicte d’interessos.
Aquest límit busca, per tant, assegurar que les parts disposin de les mateixes garanties per a la
seva defensa en el marc dels processos judicials dels quals siguin part, sense que es puguin
veure perjudicades pel dret d’accés, que no ha de permetre que la contrapart obtingui per
aquesta via els documents i informacions elaborats específicament per al procés judicial.
En els casos de procediment de judici verbal de desnonament per manca de pagament de
rentes de lloguer, com és el que ens ocupa, la intervenció del Consorci d’Habitatge de
Barcelona ve determinat pel Real Decret Llei 11/2020, de 31 de març, pel s’adopten mesures
urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al COVID-19.
Davant l’existència d’un procediment judicial, ha de ser en el marc d’aquest procediment judicial
on la part reclamant sol·liciti aquest tipus d’informació i en tot cas sigui el lletrat de
l’Administració de Justícia o bé el jutge/-essa, magistrat/-da, qui acordin sol·licitar aquesta
informació al Consorci d’Habitatge de Barcelona, tali com estableix la mateixa norma.
Aquesta Comissió no considera que el lliurament de la informació reclamada en aquest
procediment, en aquest moment, quan el procés judicial es troba suspès, però obert, i se’n pot
perjudicar el resultat per a alguna de les parts en litigi, redundi en benefici de cap dels objectius
previstos per la Llei.
En aquest cas, ens trobem únicament i exclusiva amb dos interessos privats en presència, els
de la part actora, ara reclamant que vol recuperar la propietat i els de la part demandada que
segons s’acredita en l’informe de 27 d’abril de 2023 es troba en situació de vulnerabilitat.
Paraules clau: Ajuntament. Consorci d’Habitatge de Catalunya. Desnonament. Llançament.
Informe. Actuacions. Vulnerabilitat. Reclamació contra silenci. Desestimació. Límits. Igualtat de
parts en procediment judicial.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
1. El 15 de juliol de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1007/2024, presentada per una
persona interessada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant
manifesta que no ha rebut cap resposta per part de l’Administració.
2. El 13 de juny de 2024 la persona reclamant presenta sol·licitud d’accés a informació
pública a l’Ajuntament de Barcelona en el següent sentit: “Voldria sol·licitar a l'Oficina de
l'Habitatge del Districte Sants Montjuic informació detallada sobre quines mesures per a
una alternativa habitacional s'han donat a la Sra. XXX amb NIE YYYY d'acord amb la
derivació ("reorientació de la xarxa") duta a terme pel Centre de Serveis Socials La Marina
en el seu informe d'avaluació de la vulnerabilitat de data 27.04.2023”. La reclamant motiva
la seva petició doncs és copropietària d’un immoble i l’actora en un procediment judicial de
desnonament per expiració del termini legal del contracte, que es troba suspès d'acord
amb l'art. 1.4 del Reial Decret Llei 11/2020, de 31 de març. El procediment judicial es troba
suspès arran de l’informe de serveis socials de 27 d’abril de 2023, i per tal de reprendre el
procediment és necessari que l'Ajuntament, mitjançant l'Oficina de l'Habitatge adopti les
mesures necessàries per satisfer la necessitat habitacional d'aquesta persona vulnerable
d'acord amb l'article esmentat.
Amb la presentació de la reclamació no queda suficientment acreditada la presentació de
la sol·licitud d’accés a la informació pública.
3. El 29 de juliol de 2024 la Comissió, previ a l’admissió provisional, requereix a la reclamant
per tal que esmeni la reclamació aportant en el termini de 10 dies el corresponent registre
d’entrada on consti la data de presentació de la sol·licitud d’accés. El 05 d’agost de 2024
el reclamant aporta el justificant de presentació requerit. En l’apartat de motivació de la
SAIP concretament s’hi fa constar que: “Sóc persona afectada per la suspensió de
desnonament del procediment en curs del Jutjat de Primera Instància núm. 55 de
Barcelona, procediment 1706/2022- 5o (en qualitat de copropietària de l'habitatge del
Carrer xxxx-Barcelona). La persona que ocupa en precari actualment l'habitatge DES DEL
2023 està demorant la situació d'ocupació amb manca d'interès i passivitat absoluta per
trobar una alternativa habitacional. És necessari, d'acord amb la normativa vigent, que
l'Oficina de l'Habitatge adopti les mesures adients per tal de proporcionar una alternativa
habitacional en aquesta persona que ja porta més de dos anys ocupant l'habitatge”.
4. El 6 d’agost la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta
com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i
la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives
a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació
de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la.
6. El 12 d’agost la GAIP rep comunicació de l’Ajuntament de Barcelona en el següent sentit: “El passat 6 d'agost de 2024 ens vau enviar la reclamació 1007/2024, sobre una sol·licitud
presentada per la reclamant al registre de l'Ajuntament de Barcelona. El Departament de
Transparència, tant bon punt va tenir entrada, va derivar la sol·licitud a l'Institut Municipal
de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, que, en haver rebut aquesta reclamació, ens
informa de que l'òrgan competent per resoldre la sol·licitud era el Consorci de l'Habitatge.
Per tant, no som competents per resoldre la sol·licitud ni per tramitar la Reclamació
1007/2024. Que es tingui per presentat aquest escrit i es derivi la reclamació al Consorci
de l'Habitatge, que n'és l'òrgan competent”.
7. El 27 d’agost de 2024 la GAIP rep de l’Ajuntament de Barcelona l’informe emès pel
Consorci d’Habitatge de Barcelona, junt amb l’expedient sol·licitat, en el que indica que
paral·lelament a l’informe, el CHB ha donat resposta a la SAIP denegant l’accés en virtut
de l’article 21.1.c) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, LTAIPBG. Concretament: “la
sol·licitud d’accés a la informació pública, amb número d’expedient XXX ha sigut objecte
de denegació, donat que, d'acord amb l'article 5 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de
desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, com a
responsables i encarregats del tractament de les dades de l'expedient de referència, no
podem compartir cap informació relacionada amb l'habitatge indicat i/o els ocupants i/o les
circumstàncies.
D’acord amb l’apartat primer lletra c) de l’article 21 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern, el dret d’accés a la
informació pública pot ser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la
informació pot comportar un perjudici per a algun dels drets o interessos que el precepte
relaciona, i concretament en aquest cas, el dret de confidencialitat establert per la
normativa de protecció de dades que acaben d’exposar”.
Es tracta d’un llistat de béns jurídics protegibles que es poden oposar al dret a accedir a
informació pública i que la doctrina identifica com a "límits" al dret d’accés a la informació
pública, en la mesura que en poden fonamentar, prèvia ponderació, una eventual
desestimació. L’establiment de límits ha d’operar sota el principi de tipicitat legal, segons el
qual una norma amb rang de llei ha d’oferir cobertura suficient per al reconeixement de
supòsits que, d’una manera o d'una altra, condueixen a excepcionar l’accés de la
ciutadania a la informació pública. I l'aplicació ha de comptar amb una resolució motivada”.
8. El 30 d’agost de 2024 la GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant i li
atorga un termini de 7 dies hàbils perquè comuniqui els que consideri pertinent, amb
l’advertiment que si no ens comunica el contrari, entendrem que dona resposta a la vostra
sol·licitud d’informació pública, i finalitzarem el procediment per la pèrdua sobrevinguda de
l’objecte de la reclamació.
9. El 3 de setembre de 2024 la Comissió rep les al·legacions de la reclamant mostrant la
manca de conformitat amb l’informe. En primer lloc manté que fins a la data no ha rebut
cap resposta directament del CHB. En segon lloc la reclamant nega que la informació
reclamada faci referència a dades personals. Afirma que el que vol és: “conèixer
detalladament quines mesures s’han adoptat per l’Ajuntament des de l’emissió de l’informe
de vulnerabilitat de 27.04.2023 (reunions, verificacions d’alternatives habitacionals a oferir,
etc.), en definitiva, qualsevol mesura que doni compliment a l’OBLIGACIÓ de fer de
l’Administració, que no és altra que la de buscar una alternativa habitacional digne a la
persona que ocupa actualment l’habitatge”. Entén la reclamant que no és d’aplicació
l’article 5 de la normativa en matèria de protecció de dades: “A banda de tenir la condició
de persona interessada en qualsevol procediment relatiu a l’habitatge ocupat, en la meva
condició de propietària, fet que ja em confereix un dret “reforçat” d’accés a aquesta
informació, aquest deure genèric de l’art. 5 de la LOPDGDD en cap cas pot predicar-se
amb caràcter general dels procediments tramitats per l’Administració Pública, com es
pretén pel Consorci, perquè s’arribaria a l’absurd de concloure que tots els procediments
tramitats per les Administracions Públiques que incloguessin el tractament de dades
personals serien secrets o confidencials i per tant, mai es podria donar accés als mateixos
en base a la limitació de l’article 21 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”. Finalment
apel·la a la literalitat de l’article 1.4 del Reial Decret Llei 11/2020, de 31 de març, indicant
que al ser part processal en el procediment de suspensió del desnonament, i el Jutjat
notifica a la interessada qualsevol novetat al respecte: “Per tant, davant l’obligació de
l’Administració de notificar al Jutjat qualsevol mesura adoptada de la qual seré
coneixedora com a part en el procediment judicial esmentat, no té cap sentit aŀlegar un
secretisme que òbviament, no escau aplicar, i que a més no té empara en cap norma de
rang legal que justifiqui la tramitació d’un procediment secret en el cas de la cerca d’una
alternativa habitacional a una persona que ve ocupant des del 2020 l’habitatge del qual
soc propietària”.
10. El 6 de setembre de 2024 la GAIP dona trasllat de les al·legacions presentades per la
reclamant a l’Ajuntament de Barcelona per tal que en el termini de 7 dies ens facin arribar
el seu posicionament al respecte.
11. El 17 de setembre de 2024 la Comissió rep del Consorci d’Habitatge de Barcelona
l’informe de posicionament sol·licitat, indicant que el 16 de setembre s’ha gestionat la
notificació de la resolució denegatòria a la reclamant per part del CHB. La resta de
l’informe es ratifica en la posició manifestada en l’informe de 27 d’agost de 2024.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir -la que d’acord amb
l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Sobre la desestimació de de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Així mateix, l’article 20 de la LTAIPBG on s’estableix que el dret d’accés a la informació pública
només pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa.
Igualment, en concordança amb aquest article, les limitacions legals al dret d’accés a la
informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies concretes de cada cas concret, i s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret, no podent -se ampliar per analogia. A més, cal incorporar aquí les
previsions de l’article 22 de la LTAIPBG on s’explicita, d’una banda que els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de
protecció i d’una altra que aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada
cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui
l’accés a la informació.
La informació que reclama la persona reclamant és certament informació pública pel fet que es
troba en mans o en poder del Consorci d’Habitatge de Barcelona, subjecte obligat per la
LTAIPBG a atendre en temps i forma les sol·licituds d’accés a la informació pública que se li
presenti. Emperò el dret a accedir a aquesta informació no és absolut i està subjecte a límits,
com que els que a continuació considera la Comissió que concorren en aquest supòsit.
Així, aquesta Comissió entén que en aplicació dels límits a la LTAIPBG no procedeix lliurar la
“informació detallada sobre les mesures adoptades per l’Ajuntament de Barcelona en relació a
proporcionar una alternativa habitacional a la Sra. XXX d’acord amb la derivació (“reorientació
de la xarxa”) duta a terme pel Centre de Serveis Socials La Marina en el seu informe
d’avaluació de la vulnerabilitat de data 27.04.2023”, per l’aplicació del límit de l’article 21.1 d) de
la LTAIPBG·, ja que com s’exposa per part del propi reclamant, el procediment judicial d’on
deriva la intervenció del Consorci d’Habitatge de Barcelona, Judici Verbal 1706/2022, incident
suspensió de desnonament 65/2023 del Jutjat de Primera Instància nº 55 de Barcelona, no està
finalitzat, es troba suspès per interlocutòria de data 30 de maig de 2023, tal i com acredita el
reclamant amb l’aportació de la interlocutòria amb la reclamació. A la vista que el procediment
judicial no està finalitzat, i en base al regulat a l’art 21.1 d abans esmentat, hem de fer constar
que el coneixement de “sobre quines mesures per a una alternativa habitacional s’han donat a
la Sra. XXX “, podria veure perjudicats els interessos processals de la part demandada en
aquest cas. El que comporta un conflicte d’interessos.
Certament, l’article 21.1.d LTAIPBG estableix que “el dret d’accés a la informació pública pot
ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un
perjudici per a: [...] El principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial
efectiva”. Aquesta formulació és pràcticament idèntica a la del article 14.1.f LTAIPBGE [Llei
bàsica estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern] (“La igualtat de les parts en els processos judicials i la tutela judicial efectiva”), i molt
similar a la de l’article 3.1.i CADP [Conveni núm. 205 de Consell d’Europa d’accés als
documents públics de 18 de juny de 2009], de la qual prové: “la igualtat de les parts en els
processos judicials i el bon funcionament de la justícia” [traducció de la versió oficial francesa,
una mica diferent de l’anglesa].
La Memòria explicativa de l’article 3.1.i CADP elaborada pel propi Consell d’Europa descriu
amb claredat l’abast i la finalitat d’aquest límit al dret d’accés: “L’apartat i està destinat a
protegir la igualtat de les parts en els processos judicials i el bon funcionament de la justícia.
Aquest límit persegueix assegurar la igualtat de les parts en processos judicials tant davant
tribunals nacionals com internacionals i pot, per exemple, autoritzar una autoritat pública a
denegar l’accés a documents elaborats o rebuts en relació amb els processos judicials dels
quals sigui part. Deriva de l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans, que garanteix el
dret a un procés equitatiu.
Aquest límit busca, per tant, assegurar que les parts disposin de les mateixes garanties per a la
seva defensa en el marc dels processos judicials dels quals siguin part, sense que es puguin
veure perjudicades pel dret d’accés, que no ha de permetre que la contrapart obtingui per
aquesta via els documents i informacions elaborats específicament per al procés judicial.
Des del punt de vista objectiu, el límit permet restringir només l’accés a aquella informació que
ha estat elaborada específicament per al procés judicial en qüestió, com s’afirma al darrer incís
del fragment transcrit de la Memòria del CADP. El límit opera en relació amb tots els ordres
jurisdiccionals, i inclou també els processos davant el Tribunal Constitucional i tribunals
europeus i internacionals (com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea o el Tribunal Europeu
de Dret Humans), ja que en tots ells s’ha de garantir la igualtat de les parts.
Finalment, des del punt de vista temporal, el límit opera només mentre dura el procés judicial, i
fins que es dicti sentència o altra resolució que posi fi al procediment i aquesta sigui ferma. Això
significa que també s’ha d’incloure la via de recurs davant tribunals superiors, nacionals i
supranacionals.
En els casos de procediment de judici verbal de desnonament per manca de pagament de
rentes de lloguer, com és el que ens ocupa, la intervenció del Consorci d’Habitatge de
Barcelona ve determinat pel Real Decret Llei 11/2020, de 31 de març, pel s’adopten mesures
urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al COVID-19. L’art. 1
d’aquest decret llei porta per títol: “Suspensión del procedimiento de desahucio y de los
lanzamientos para hogares vulnerables sin alternativa habitacional”. En el marc del
procediment judicial que te per finalitat el desnonament, a la vista de l’emergència sanitària, es
van regular supòsits de suspensió temporal del llançament per a persones i famílies en situació
de vulnerabilitat. Cal tenir en compte que en aquest cas ens trobem en el marc d’un
procediment judicial i la norma citada intervé en d’àmbit processal. Per tant, és el Jutjat, qui ha
instat al Consorci d’Habitatge de Barcelona per tal que valori si existeix una situació de
vulnerabilitat d’una família en un habitatge, pel que s’ha emès un informe de 27 d’abril de 2023
en virtut del qual s’ha acordat la suspensió del procediment. El segon paràgraf de l’article 1.4
del Real Decret llei 11/2020 estableix que: “Acreditada la vulnerabilidad, antes de la finalización
del plazo máximo de suspensión, las Administraciones públicas competentes deberán, adoptar
las medidas indicadas en el informe de servicios sociales u otras que consideren adecuadas
para satisfacer la necesidad habitacional de la persona en situación de vulnerabilidad que
garanticen su acceso a una vivienda digna. Una vez aplicadas dichas medidas la
Administración competente habrá de comunicarlo inmediatamente al Tribunal, y el Letrado de
la Administración de Justicia deberá dictar en el plazo máximo de tres días decreto acordando
el levantamiento de la suspensión del procedimiento”. Aquesta és la informació que la part
reclamant pretén aconseguir mitjançant una sol·licitud d’accés a la informació pública, i ara en
la present reclamació. Davant l’existència d’un procediment judicial, ha de ser en el marc
d’aquest procediment judicial on la part reclamant sol·liciti aquest tipus d’informació i en tot cas
sigui el lletrat de l’Administració de Justícia o bé el jutge/-essa, magistrat/-da, qui acordin
sol·licitar aquesta informació al Consorci d’Habitatge de Barcelona, tali com estableix la
mateixa norma.
En el cas que ens ocupa, el reclamant identifica a més un interès privat. Concretament, en
l’apartat de la motivació de la SAIP (antecedent 3) indica que és copropietària d’un habitatge i
que fa dos anys que hi ha una persona ocupant l’habitatge a precari i està demorant la situació
d’ocupació, i aporta documentació del procediment judicial. Per tant, no es procedent afectar un
procés judicial en curs, ni afectar els interessos legítims de les parts en litigi que es poden
veure alterats per la revelació de la informació sol·licitada. Recordem que l’aplicació dels límits
previstos a la LTAIPBG es fa al cas per cas, i que cal tenir en compte que d’acord amb l’article
“1.2. La finalitat d’aquesta llei és establir un sistema de relació entre les persones i
l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat
pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació
pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat
en la gestió pública”. Aquesta Comissió no considera que el lliurament de la informació
reclamada en aquest procediment, en aquest moment, quan el procés judicial es troba suspès,
però obert, i se’n pot perjudicar el resultat per a alguna de les parts en litigi, redundi en benefici
de cap dels objectius previstos per la Llei.
En aquest cas, ens trobem únicament i exclusiva amb dos interessos privats en presència, els
de la part actora, ara reclamant que vol recuperar la propietat i els de la part demandada que
segons s’acredita en l’informe de 27 d’abril de 2023 es troba en situació de vulnerabilitat.
Aquesta Comissió no identifica quin és l’interès públic que motivaria o justificaria el lliurament
de la informació reclamada, per molt que estigui en mans de l’Administració pública, ja que no
és informació que produís, o l’administració concernida hagi obtingut en exercici de les seves
competències, sinó que es tracta d’informació de la que disposa l’administració a instàncies
d’un tribunal en el marc d’un expedient judicial, i per tant, no és informació idònia per a
permetre la materialització dels objectius previstos a l’article 1.2 de la LTAIPBG.
Vista aquesta situació i ponderant els interessos en presència, en aquest cas concret, la
Comissió considera que la LTAIPBG no empara el dret d’accedir a informació detallada sobre
les mesures adoptades pel Consorci d’Habitatge de Barcelona, en relació a proporcionar una
alternativa habitacional a la Sra. XXX d’acord amb la derivació (“reorientació de la xarxa”) duta
a terme pel Centre de Serveis Socials La Marina en el seu informe d’avaluació de
vulnerarabilitat de data 27.04.2023, per ser informació a tractar en el marc d’un procediment
judicial en curs que es troba suspès, el que podria suposar el trencament del principi d’igualtat
de les parts en el procediment judicial.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 06 de març de 2025, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 1007/2024 i donar
publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.