Reclamación contra el IMPD sobre plazas de aparcamiento para personas con movilidad reducida finalizada por desistimiento

Resolució 1150/2021, d e 29 de desembre Número d'expedient de la reclamació : 1007/2021 Administració reclamada: Institut Municipal per a les Persones amb Discapacitat Informació reclamada: No està clar que reclami cap informació. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant no ha atès el requeriment de la GAIP, dins del termini facilitat a aquest efecte, de manera que és procedent aplicar l'advertit pel mateix requeriment, amb l'aval de l'article 68 LPAC, i finalitzar la Reclamació per desistiment de la persona reclamant. Paraules clau: Ajuntaments. Aparcament. Persones amb mobilitat reduïda. Esmena. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 9 de novembre de 2021 e ntra a la GAIP la Reclamació 1007/2021, presentada contra l'Institut Municipal per a les Persones amb Discapacitat (IMPD), de l'Ajuntament de Barcelona, en relació amb la reserva de places d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 de novembre de 2021 la GAIP requereix la persona reclamant la reparació de l'esmena següent: “En concret, és necessari que aporti còpia de la sol·licitud d'accés a informació objecte de la seva reclamació amb el corresponent registre d'entrada acreditatiu de la presentació de la mateixa i, en el seu cas, còpia de la resposta obtinguda per part de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. D'acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l'article 68 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), disposa d'un termini de 10 dies per presentar la documentació esmentada transcorregut que, si no s'han reparat els vicis esmentats, s'entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix li comuniquem que la tramitació de la seva reclamació resta suspesa mentre no es rebi l'esmena o mentre El text original d’aquesta resolució, redactat pel ponent, s’ha escrit en castellà. transcorri el termini per a la seva presentació”. No consta a la GAIP resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant no ha atès el requeriment de la GAIP, dins del termini facilitat a aquest efecte, de manera que és procedent aplicar allò advertit pel mateix requeriment, amb l'aval de l'article 68 LPAC, i finalitzar la Reclamació per desistiment de la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29 de desembre de 2021, decideix per unanimitat finalitzar la Reclamació 1007/2021 per desistiment i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, pot interposar-se recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució, conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa.