Solicitud de anexos a actas de órganos de SUMAR y estimación de la reclamación por silencio administrativo

Resolució 1072/2022 , de 30 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 1006/2022 Administració reclamada: Serveis Públics d’Acció Social de Catalunya Informació reclamada: Annexos a diverses actes d’òrgans de SUMAR Sentit de la r esolució: Estimació Resum: La manca de col·laboració de SUMAR amb la tramitació d’aquest procediment, fet que constitueix un incompliment del deure establert per l’article 33.4 RGAIP, impedeix de conèixer el contingut i la naturalesa dels documents que cal considerar compresos a la sol·licitud, els límits legals que, si s’escau, hi concorren i els factors de ponderació d’aquests eventuals límits en relació amb el dret d’accés a la informació sol·licitada. Però aquestes mancances no poden impedir de resoldre la Reclamació, perquè si no és resolta per la GAIP per aquests motius significaria que la inactivitat i la manca de col·laboració de l’Administració poden impedir l’exercici del dret d’accés a la informació pública, amb infracció frontal de les garanties de l’LTAIPBG. Paraules clau: Empreses públiques. Actes d’òrgans empresarials. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Límits al dret d’accés. Fase de compliment de la Resolució. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 3 de novembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1006/ 2022, presentada contra la societat participada Serveis Públics d’Acció Social de Catalunya (SUMAR) , en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 de setembre de 2022 la persona reclamant demana a SUMAR tots els annexos i documents relacionats amb les actes següents (que la persona reclamant ha pogut conèixer arran duna reclamació a la GAIP): de la Junta General de 18 de maig de 2022 i del Consell d’Administració i de la Comissió executiva Control conjunt de 19 de gener de 2022, 16 de febrer de 2022, 16 de març de 2022, 20 d’abril de 2022 i 18 de maig de 2022. 3. La Reclamació presentada el 3 de novembre de 2022 indica que SUMAR no ha contestat la sol·licitud. 4. El 17 de novembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a SUMAR i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Malgrat haver transcorregut a bastament el termini indicat, no consta resposta a aquest requeriment. 5. El 18 de novembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclama ció. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada és la dels annexes i altres documents relacionats amb diverses actes de SUMAR, que la persona reclamant ha pogut conèixer a resultes d’una reclamació a la GAIP. La manca de col·laboració de SUMAR amb la tramitació d’aquest procediment, fet que constitueix un incompliment del deure establert per l’article 33.4 RGAIP, impedeix de conèixer el contingut i la naturalesa dels documents que cal considerar compresos a la sol·licitud, els límits legals que, si s’escau, hi concorren i els factors de ponderació d’aquests eventuals límits en relació amb el dret d’accés a la informació sol·licitada. Però aquestes mancances no poden impedir de resoldre la Reclamació, perquè si no és resolta per la GAIP per aquests motius significaria que la inactivitat i la manca de col·laboració de l’Administració poden impedir l’exercici del dret d’accés a la informació pública, amb infracció frontal de les garanties de l’LTAIPBG. Davant la inactivitat i manca de col·laboració de SUMAR, és procedent aprovar la Resolució que declari el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i ordenar a aquesta empresa a lliurar-la a la persona reclamant, sens perjudici de la necessitat d’aplicar, si s’escau, els límits al dret d’accés a la informació pública concurrents que prevalguin damunt del dret d’accés a la informació pública, en els termes que, a proposta de SUMAR, haurà de decidir la GAIP en la fase de compliment de la Resolució. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de desembre de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1006/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a tots els annexos i documents relacionats amb les actes de la Junta General de SUMAR de 18 de maig de 2022 i del Consell d’Administració i de la Comissió executiva Control conjunt de 19 de gener de 2022, 16 de febrer de 2022, 16 de març de 2022, 20 d’abril de 2022 i 18 de maig de 2022, sens perjudici de l’apartat següent. 2. Requerir a SUMAR perquè, dins del termini de 10 dies de la notificació de la Resolució, notifiqui a la GAIP la informació indicada al paràgraf anterior que, si s’escau i en atenció a les consideracions jurídiques que l’acompanyin, al seu entendre no pugui ser lliurada a la persona reclamant per la concurrència de límits legals al dret d’accés a la informació pública, als efectes de què la GAIP resolgui sobre quina informació ha de ser, si s’escau, denegada a la persona reclamant a causa dels límits concurrents al dret d’accés a la informació pública. 3. Requerir a SUMAR que lliuri a la persona reclamant la informació que resulti dels apartats anteriors dins del termini màxim de 15 dies. 4. Requerir a SUMAR a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resol ució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució . 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1006/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.