Acceso de concejales no miembros a los expedientes de la Junta de Govern Local y resultado estimatorio

Resolució 1079/2021, de 3 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 1006/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova del Vallès Informació reclamada: Accés dels electes que no en són membres a expedientes de la Junta de Govern Local. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La finalitat de l’apartat 4 és diferent. No defineix obligacions dels serveis municipals, sinó obligacions en general, que es poden interpretar perfectament com a obligacions de l’Alcaldia (o de l’òrgan o servei al qual són atribuïdes per l’organització municipal), que naturalment es corresponen amb els drets correlatius de “tots els membres de la corporació”. I aquestes obligacions són les de proporcionar d’ofici una determinada informació, en un moment donat, concretament: la informació relativa a “la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats” i el moment en el que s’ha de proporcionar és el que garanteixi que tenen aquesta informació a la seva disposició “des del mateix moment de la convocatòria”. El mandat d’aquest precepte és inequívoc: les autoritats municipals tenen l’obligació de garantir a tots els membres de la corporació, tots, que tindran a la seva disposició la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l’ordre del dia dels òrgans col·legiats, en siguin membres o no, des del mateix moment de la convocatòria. Interpretar aquest mandat en el sentit d’entendre que només es refereix als membres del grup col·legiat en qüestió és radicalment contrari a la seva literalitat, limita sense cap mena de base legal el dret dels electes que no són membres de l’òrgan col·legiat concernit i, a més, infringeix la finalitat última del precepte. I és que l’article 164.4 TRLMRLC té una raó de ser o finalitat bàsica, que no és altra que la de garantir que tots els membres de l’Ajuntament tindran la mateixa oportunitat de conèixer a fons les decisions de tots els òrgans col·legiats de l’Ajuntament, imprescindible per a què els que són membres de l’oposició tinguin una oportunitat real de controlar les actuacions d’aquests òrgans, amb independència de què en siguin o no en siguin membres, és a dir, per a fer possible l’exercici efectiu del seu dret de participació política en l’àmbit municipal. Aquest precepte, a més, té una altra virtualitat: garantir el mateix abast del dret d’accés a la informació relativa al funcionament dels òrgans col·legiats a tots els membres de l’Ajuntament. Dit d’una altra manera: si els membres de l’òrgan col·legiat tenen dret a uns determinats documents pel fet de ser relatius als punts de l’ordre del dia de l’òrgan en qüestió, malgrat hi puguin concórrer dades més o menys protegides, el legislador considera que la resta de membres de l’Ajuntament tenen exactament el mateix dret, cosa que té tot el sentit, perquè només d’aquesta manera l’oposició pot exercir les seves funcions de control projectades en el funcionament dels òrgans col·legiats si és efectiu un elemental principi d’igualtat “d’armes”, és a dir, podent accedir a la mateixa informació. Aquest és el sentit que cal donar a la primera frase del precepte: “el que disposen els apartats anteriors s'entén sens perjudici de ...”, ja que una de les coses que disposen els preceptes anteriors són precisament els límits aplicables al dret d’accés a la informació municipal exercit per la via de sol·licitar-la a l’Alcaldia (apartats 1 i 3 de l’article 164 TRLMRLC), i si el govern municipal considera que els membres d’un òrgan col·legiat han de conèixer documentació afectada per límits legals, el mateix tracte tenen dret a rebre la resta de membres de l’Ajuntament. Les consideracions que s’acaben de fer porten també a una altra conclusió: l’accés dels membres de l’Ajuntament que no són membres d’un òrgan col·legiat a la documentació relativa a les convocatòries de l’òrgan en qüestió no requereix cap mena de ponderació o valoració prèvia del seu dret i dels límits concurrents. Si escau, aquesta ponderació s’haurà d’haver fet en el moment de preparar la convocatòria i la documentació íntegra corresponent, però si els membres de l’òrgan col·legiat hi tenen dret, la resta de membres de l’Ajuntament, per disposició legal expressa, també. Si aquestes limitacions d’accés s’apliquen també als membres de la Junta de Govern Local, llavors al regidor reclamant no tindria més remei que acceptar-les, però si els membres de la Junta gaudeixen d’accés telemàtic i autònom (malgrat que limitat en el temps) a la documentació sol·licitada, la resta de membres de l’Ajuntament tenen dret a accedir-hi de la mateixa forma, ja que l’article 164.4 garanteix a uns i altres l’accés amb el mateix abast i, sobre aquesta base legal única, imposar als membres de l’Ajuntament que no ho són de la Junta de Govern Local una forma més limitativa i restrictiva d’accés que la garantida als que en són membres és una discriminació injustificada en l’exercici dels seus drets. Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Òrgans col·legiats. Convocatòria. Accés telemàtic i autònom. Igualtat i no discriminació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 9 de novembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 1006/2021, presentada per un regidor contra l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 3 de novembre de 2021 el regidor reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Alcaldessa de Vilanova del Vallès: “Primer.- Havent-se publicat (avui 3 de novembre) el Decret d’Alcaldia 2021- 525, en que es convoca la JGL pel dia 8 de novembre, i hi figura l’ordre del dia. Segon.- Que l’article 164.4 de la LMRLC obliga els ajuntaments a facilitar a tots els regidors i regidores la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos a l’ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, amb independència de què en siguin membres o no, des del mateix moment de la convocatòria. Tercer.- Que aquesta petició ve reforçada en els articles 39 i 76 del Reglament orgànic Municipal de Vilanova del Vallès, com també del dictamen de la GAIP (7/2019), sol·licitat per aquest grup municipal. Atenent els fonaments jurídics del dictamen 7/2019 i concretament el segon (Sobre accés als expedients de la JGL) Quart.- Sol·licito accés telemàtic i autònom a la integritat dels expedients de la JGL que es celebrarà el proper dia 8 de novembre; i que aquest accés sigui temporal fins una vegada s’hagi celebrat la Junta de Govern Local. Cinquè.- Que segons la LMRLC i el ROM, tinc dret a accedir telemàticament a la documentació i tots els expedients que formen part dels assumptes inclosos a l’ordre del dia de les Juntes de Govern Local, des del moment de la seva convocatòria. Sense ni tant sols els hagi de sol·licitar. Sisè.- Per tot això sol·licito que tingui a be, de resoldre i donar accés telemàtic a aquest regidor amb la igualtat de condicions que els regidors a govern, o bé facilitar-li còpia dels mateixos. Per exemple, podria utilitzar la mateixa fórmula per la qual ens dona accés als punts de l’ordre del dia dels plens municipals. Per tot l’exposat, Primer, que doni l’ordre als serveis municipals per tal que es faciliti aquest accés sense haver de sol·licitar-li en cadascuna de les convocatòries de JGL; és més, sol·licito que quan es faci la convocatòria, se’m faci arribar una còpia de la mateixa i es doni accés directe als expedients esmentats, d’una forma temporal. Segon, que com avanço al punt quart de l’exposició, sol·licito accés directe i autònom i de forma temporal als expedients dels punts de l’ordre del dia de la JGL del 8 de novembre. Abans de la celebració de la mateixa”. 3. El 9 de novembre de 2021 l’Alcaldessa de Vilanova del Vallès contesta la sol·licitud anterior en els termes següents: “En relació al vostre escrit del passat 3.11.2021, reg. entrada 735 en què demaneu accés a les Juntes de Govern Local des del moment de la seva convocatòria, atenent al que s’estableix als articles 39 i 76 del Reglament d’Organització Municipal així com al dictamen de la GAIP 7/2019, tinc a bé comunicar -vos el següent: Pel que fa a l’article 39 del ROM, aquest fa referència a l’objecte de les Comissions Informatives i res té a veure amb l’accés a les Juntes de Govern Local: “Article 39.- Objecte de les Comissions informatives Sota la denominació de comissions informatives es constituiran, per a les àrees que aprovi el Ple Organitzatiu, uns òrgans que tindran per objecte l’estudi, informe o consulta de tots els assumptes que hagin d’ésser sotmesos a la decisió del Ple, així com el seguiment de la gestió de l’Alcalde/ssa, la Junta de Govern Local i els regidors/es que ostentin delegacions. “ Quant a l’article 76 del ROM, fa referència al dret general d’informació i en concret el punt 1 és una còpia de l’article 164.1 del Text Refós de la Llei municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril. Aquesta informació es facilitarà de forma directa quan es tracti d’assumptes inclosos en l’ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals són membre (art. 164.2.b) del TRLMRLC), i en els altres casos caldrà sol·licitar-ho per escrit. Com podeu comprovar, aquest article no esmenta drets concrets: “Article 76.- Dret general d'informació 1.- Tots els membres de les Corporacions locals tenen dret a obtenir de l'Alcalde/ssa, o de la Junta de Govern Local, tots els antecedents, les dades o les informacions que són necessaris per al desenvolupament de llur funció. 2.- Corresponentment, és obligació dels òrgans de govern municipal facilitar als Regidors/es la informació esmentada a l'apartat anterior, responent d'aquest deure davant del Ple Municipal, sens perjudici de la capacitat de sancionar de l'Alcalde/ssa.” Pel que fa al Dictamen de la GAIP al que feu referència, en data 17.12.2019, reg. entrada 6447 la portaveu del vostre grup ja el va aportar i se li va respondre en data 18.12.2019 que aquell informe no creava efectes jurídics per si sol, al revés que les resolucions que sí tenen efectes jurídics i són d’obligat compliment. Així mateix, en data 15.1.2020, reg. entrada 294, vostè mateix va demanar l’accés directe i autònom als expedients de la Junta de Govern Local des del moment de la seva convocatòria, i se li va respondre en data 22.1.2020 adjunta-li informe del Secretari del qual es desprenia que a l’accés directe només hi tenen dret els regidors que en formen part. És més, el ROF, en el seu article 15 és molt clar al respecte d’aquest assumpte quan diu que tindran accés a la informació i documentació corresponent als assumptes que hagin de ser tractats pels òrgans col·legiats, aquells regidors que en formin part, i aquesta serà facilitada sense que els membres de la corporació acreditin estar autoritzats. En cap cas se li nega l’accés als expedients que demani, si bé no pot tractar-se igual als expedients de la Junta de Govern de la que no en formeu part, que el Ple Municipal, òrgan del que sí en formeu part i al que teniu accés des del moment de la seva convocatòria. Per tant, els expedients que vulgueu revisar de la Junta de Govern Local caldrà que els sol·liciteu per escrit”. 4. La Reclamació presentada el 9 de novembre de 2021 insisteix en la sol·licitud. 5. El 12 de novembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 12 de novembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 23 de novembre de 2021 la GAIP rep l’informe i còpia de l’expedient de la sol·licitud de part de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès. L’informe de la Secretaria Municipal fa les següents consideracions jurídiques: “L’article 164.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de règim Local de Catalunya (TRLMRLC), diu de forma literal: “Els serveis de la Corporació han de facilitar directament informació als membres de les corporacions quan: a) Exerceixin funcions delegades i la informació es refereixi a assumptes propis de llur responsabilitat. b) Es tracti d’assumptes inclosos en l’ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals són membres. c) Es tracti de l’accés a informació o documentació de la Corporació local que sigui de lliure accés als ciutadans” Per altra banda, l’article 164.4 “El que disposen els apartats anteriors s’entén sens perjudici de l’obligació de facilitat a tots els membres de la corporació la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l’ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria. Quan es tracti d’un assumpte inclòs per declaració d’urgència s’haurà de distribuir, com a mínim, la documentació indispensable per poder tenir coneixement dels aspectes essencials de la qüestió sotmesa a debat”. Com es pot observar, hi ha una contradicció evident entre l’article 164.2 i 164.4 del TRLMRLC, ja que mentre el 164.4 deixa una escletxa oberta a facilitar a tots els membres de la corporació la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos a l’ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats des del mateix moment de la convocatòria, l’article 164.2 fa una clara prelació de a qui i en quines condicions s’ha de facilitar directament informació: als membres de la corporació que són membres dels diferents òrgans col·legiats. Per tant, es donarà directament informació als membres de la corporació quan es tracti d’assumptes inclosos en l’ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals en són membres. Tanmateix, no es pot oblidar el Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals (ROF), que és de perfecte aplicació a Catalunya i que en el seu article 15 diu: “No obstant el que disposa en el número 1 de l’article anterior, els serveis administratius locals estaran obligats a facilitar la informació, sense necessitat de que el membre de la Corporació acrediti estar autoritzat, en els següents casos: a) Quan es tracti de l’accés dels membres de la Corporació que ostenten delegacions o responsabilitats de gestió, a la informació pròpia de la mateixa. b) Quan es tracti de l’accés de qualsevol membre de la Corporació, a la informació i documentació corresponent als assumptes que hagin de ser tractats pels òrgans col·legiats de que formen part, així com a les resolucions o acords adoptats per qualsevol òrgan municipal. c) Quan es tracti de l’accés dels membres de la Corporació a la informació o documentació de l’entitat local que sigui de lliure accés pels ciutadans”. Aquesta article, com es veu, és molt clar en aquest aspecte i no dona lloc a la interpretació, establint que tindran accés a la informació i documentació corresponent als assumptes que hagin de ser tractats pels òrgans col·legiats, aquells regidors/es que en formin part i aquesta documentació serà facilitat sense que els membres de la Corporació acreditin estar autoritzats En cap cas s’ha negat el dret d’accés a la informació de tots aquells regidors/res que no formen part de la Junta de Govern Local, i tal com es pot comprovar als antecedents: Sempre s’ha dirigit al Sr. García a coordinar-se amb Secretaria per poder accedir als expedients sol·licitats. El que s’ha negat és el seu accés directe des del moment de la convocatòria, ja que al ser regidors que no formen part d’aquest òrgan col·legiat, no tenen aquest dret. El Sr. García també esmenta a les seves peticions els articles 39 i 76 del reglament orgànic municipal (ROM), que són del següent tenor literal: “Article 39. - Objecte de les Comissions informatives Sota la denominació de comissions informatives es constituiran, per a les àrees que aprovi el Ple Organitzatiu, uns òrgans que tindran per objecte l’estudi, informe o consulta de tots els assumptes que hagin d’ésser sotmesos a la decisió del Ple, així com el seguiment de la gestió de l’Alcalde/ssa, la Junta de Govern Local i els regidors/es que ostentin delegacions. “ “Article 76.- Dret general d'informació 1.- Tots els membres de les Corporacions locals tenen dret a obtenir de l'Alcalde/ssa, o de la Junta de Govern Local, tots els antecedents, les dades o les informacions que són necessaris per al desenvolupament de llur funció. 2.- Corresponentment, és obligació dels òrgans de govern municipal facilitar als Regidors/es la informació esmentada a l'apartat anterior, responent d'aquest deure davant del Ple Municipal, sens perjudici de la capacitat de sancionar de l'Alcalde/ssa.” Pel que fa a l’article 39 del ROM, aquest fa referència a l’objecte de les Comissions Informatives i res té a veure amb l’accés a les Juntes de Govern Local: Quant a l’article 76 del ROM, fa referència al dret general d’informació i en concret el punt 1 és una còpia de l’article 164.1 del Text Refós de la Llei municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril. Aquesta informació es facilitarà de forma directa quan es tracti d’assumptes inclosos en l’ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals són membre (art. 164.2.b) del TRLMRLC), i en els altres casos caldrà sol·licitar-ho per escrit. El Sr. Garcia esmenta també el dictamen de la GAIP 7/2019. En les conclusions d’aquest dictamen que tenen a veure directament amb aquesta reclamacions es diu literalment: “Primera: els membres de l’Ajuntament que no formen part de la Junta de Govern local tenen el dret d’accés automàtic i directe a la documentació relativa a l’ordre del dia de les sessions d’aquest òrgan a partir del moment de la seva convocatòria. Segona: Tots els membres del Ple tenen dret d’accés a la documentació relativa als diversos punts de l’ordre del dia, des del moment de la convocatòria de la sessió. Aquesta documentació ha d’incloure, com a mínim, l’expedient íntegre de cada assumpte i, en qualsevol cas, tots els antecedents en poder de l’Ajuntament que serveixin per fonamentar el debat i la votació, tot assegurant als membres de l’oposició la possibilitat de participar en el debat en condicions d’igualtat de coneixements sobre l’assumpte en qüestió amb els membres del govern municipal.” Tal com es detalla en la segona conclusió, la documentació a la que tenen dret els membres del Ple ha de servir per fonamentar el debat i la votació i al mateix temps assegurar que tots els regidors poden participar en el debat en condicions d’igualtat. Tanmateix, en les Juntes de Govern, els regidors que no en formen part, no participen en cap debat ni votació, pel que s’entén que no pot tractar-se igual als expedients de la Junta de Govern i als del Ple Municipal, i que per tant cal estar al que recull l’article 164.2 del TRLMRLC i l’article 15 del ROF. CONCLUSIÓ Correspon a la Junta de Govern Local l’assistència a l’alcalde/ssa en l’exercici de les seves atribucions. Igualment correspon a la Junta de Govern Local exercir les competències que l’alcalde/essa o altre òrgan municipal els hi hagi delegat, per tant: Primer. quan aquestes competències hagin estat delegades pel Ple, resultarà d’aplicació la interpretació extensiva d’accés directe i automàtic a la documentació. Segon. quan les competències exercides ho siguin per delegació de l’alcalde/essa, l’accés aquesta informació serà prèvia petició”. 8. El 24 de novembre de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació aportada per l’Ajuntament. 9. El 24 de novembre de 2021 la GAIP rep les següents consideracions del regidor reclamant: “faig acusament de rebuda del document “informe expedient 1006/2021” en que l’Ajuntament fa una relació d’antecedents de peticions que havia realitzat amb anterioritat i que no son objecte d’aquesta reclamació tot i que es referien a accedir a la informació íntegra dels assumptes inclosos a diferents convocatòries de la Junta de Govern Local. Aquestes peticions es feien en el moment de la convocatòria de cadascuna de les JGL que es convocaven. Mai se m’ha donat accés directe i autònom, i se m’emplaçava a una vídeo- conferencia amb el senyor Secretari; on aquest em compartia pantalla dels documents; però per la magnitud i varietat d’expedients no podia dedicar- hi el temps necessari i aquest no era autònom. Degut a això, se’m va ordenar anar de forma presencial, però els horaris son impossibles per qüestions laborals i familiars. Tots aquests antecedents que he comentat a les línies anteriors no son objecte d’aquesta reclamació. A la informació sol·licitada i que sí que és objecte d’aquesta reclamació, he sol·licitat accés telemàtic directe i autònom de forma temporal, a la informació íntegre de la JGL del dia 9 de novembre. Com quan accedeixo quan celebrem un ple municipal, les comissions informatives o les comissions especials de comptes; de forma telemàtica, directe i autònoma de forma temporal. Ho demano de forma telemàtica perquè per motius laborals i familiars es fa difícil poder concretar un horari ampli per poder consultar presencialment la documentació íntegre de la convocatòria. Només sol·licito que quan es convoqui la JGL aquesta convocatòria es comuniqui (sense estar convocat) i es doni un accés temporal (així ho faig constar a la instància 735, motiu d’aquesta reclamació. Reclamació en que la resposta que va donar l’Alcaldessa és que no tinc dret d’accés directe i autònom a la documentació íntegre de la JGL del dia 9 de novembre (en extensiva totes) i que sempre les hauré de sol·licitar via instància. L’Alcaldessa diu en aquest escrit que se m’ha notificat, que “en el cas d’accedir-hi hi haurà d’haver necessàriament una ponderació dels drets i interessos en conflicte”. És a dir, que sembla que aquest regidor té menys dret (o és diferent) que un regidor a govern sense delegació d’algun dels assumptes inclosos a la JGL. Si aquest regidor té el mateix dret que els membres que formen part de la JGL i pot accedir a l’esmentada informació en igualtat de condicions; perquè en aquest regidor li diuen que hauran de ponderar la documentació que va a un òrgan col·legiat en que hi tenen accés tots els regidors de govern independentment que tinguin funcions delegades o no? Simplement només voldria reflexionar i resumir el que sol·licito a la instància 735 (objecte de reclamació) •Sol·licito accés telemàtic temporal, directe i autònom (com faig en el ple) de la informació íntegre dels punts de l’ordre del dia de la JGL del 9 de novembre del 2021. •Ho sol·licito per no haver de sobrecarregar de feina als serveis de l’ajuntament amb instàncies setmanals de sol·licitud d’accés a la informació dels punts de la Junta de Govern Local; ja que si ja es fa de forma directe sense sol·licituds, i més si la normativa m’ho permet, hauria de ser més enriquidor i menys feixuc per totes les parts”. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret del regidor reclamant a la informació sol·licitada El regidor reclamant ha demanat “accés telemàtic i autònom a la integritat dels expedients de la JGL que es celebrarà el proper dia 8 de novembre”; i que aquest accés sigui des d’abans de la celebració de la Junta i temporal fins una vegada s’hagi celebrat la Junta de Govern Local. També demana que l’Alcaldessa “doni l’ordre als serveis municipals per tal que es faciliti aquest accés sense haver de sol·licitar-li en cadascuna de les convocatòries de JGL; és més, sol·licito que quan es faci la convocatòria, se’m faci arribar una còpia de la mateixa i es doni accés directe als expedients esmentats, d’una forma temporal”. El seu dret a accedir a aquesta informació es regeix per la legislació de règim local, especialment per l’article 164 TRLMRLC, segons el qual “1. Tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció. 2. Els serveis de la corporació han de facilitar directament informació als membres de les corporacions quan: a) Exerceixin funcions delegades i la informació es refereixi a assumptes propis de llur responsabilitat. b) Es tracti d'assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals són membres. c) Es tracti de l'accés a informació o documentació de la corporació local que sigui de lliure accés als ciutadans. 3. En els altres casos, la sol·licitud d'informació s'entén com a acceptada per silenci administratiu si no es dicta resolució denegatòria en el termini de quatre dies a comptar de la data de presentació de la sol·licitud. En qualsevol cas, la resolució denegatòria s'ha de motivar, i només es pot fonamentar en els supòsits següents: a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial. 4. El que disposen els apartats anteriors s'entén sens perjudici de l'obligació de facilitar a tots els membres de la corporació la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria. Quan es tracti d'un assumpte inclòs per declaració d'urgència, s'haurà de distribuir, com a mínim, la documentació indispensable per poder tenir coneixement dels aspectes essencials de la qüestió sotmesa a debat. 5. Els membres de la corporació tenen dret a obtenir còpia de la documentació a la qual tenen accés. Aquesta còpia es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que permeti d'accedir a la informació requerida. 6. Els membres de la corporació han de respectar la confidencialitat de la informació a què tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar -ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”. Aquest precepte determina el contingut i abast del dret dels membres de l’Ajuntament a la informació en poder de l’administració municipal i la correlativa obligació de l’Alcaldia i del personal municipal a satisfer-lo en els termes bàsics següents: En primer lloc, tots els membres de l’Ajuntament tenen dret a que, prèvia sol·licitud, l’Alcaldia els doni accés a qualsevol informació municipal (164.1 TRLMRLC), llevat únicament de l’afectada pels límits establerts per l’article 164.3 TRLMRLC (dret a l’honor, a la imatge i a la intimitat de les persones i secrets oficials i judicials). En segon lloc, el personal de l’Ajuntament té l’obligació directa, sense necessitat de passar per l’Alcaldia, de facilitar als membres de la Corporació, bé sigui de forma automàtica o recurrent o prèvia sol·licitud, la informació prevista per l’article 164.2 TRLMRLC, que inclou, als efectes d’aquesta Resolució, la relativa a “assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals són membres”. En tercer lloc, l’article 164.4 TRLMRLC estableix que “el que disposen els apartats anteriors s'entén sens perjudici de l'obligació de facilitar a tots els membres de la corporació la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria”. L’informe de la Secretaria Municipal aportat a aquest procediment veu contradicció entre els apartats 2 i 4 de l’article 164 TRLMRLC, contradicció que al seu entendre s’ha de resoldre atribuint als electes locals que no són membres d’un òrgan col·legiat un dret de menor abast a la documentació relativa a l’òrgan en qüestió que el que correspon als electes que en són membres. Fonamenta aquesta interpretació en el ROF i, en part, en les conclusions del Dictamen de la GAIP 7/2019. El cas és que entre els apartats 2 i 4 de l’article 164 TRLMRLC, més que contradiccions, hi ha diferències complementàries, degudes bàsicament a les finalitats respectives. La finalitat de l’apartat 2 és establir unes obligacions per als serveis municipals (dels empleats i empleades de l’Ajuntament) als efectes de garantir uns canals ordinaris d’accés dels electes a determinada informació, que funcionen al marge de la intervenció del govern municipal. Es tracta de casos en els quals el dret d’accés és obvi i en principi gens polèmic, de manera que la seva satisfacció es deixa enterament a la responsabilitat del personal municipal. I un d’aquests casos és garantir que els membres dels òrgans col·legiats disposin de la informació relativa als “assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions”, garantia que es pot satisfer a la convocatòria dels òrgans concernits, o en altres moments, d’ofici o a petició dels electes interessats. Per tant, el més rellevant d’aquest precepte és determinar responsabilitats dels serveis municipals, en relació amb tipus determinats d’informació, més que procediments o moments per atendre-les. La finalitat de l’apartat 4 és diferent. No defineix obligacions dels serveis municipals, sinó obligacions en general, que es poden interpretar perfectament com a obligacions de l’Alcaldia (o de l’òrgan o servei al qual són atribuïdes per l’organització municipal), que naturalment es corresponen amb els drets correlatius de “tots els membres de la corporació”. I aquestes obligacions són les de proporcionar d’ofici una determinada informació, en un moment donat, concretament: la informació relativa a “la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats” i el moment en el que s’ha de proporcionar és el que garanteixi que tenen aquesta informació a la seva disposició “des del mateix moment de la convocatòria”. El mandat d’aquest precepte és inequívoc: les autoritats municipals tenen l’obligació de garantir a tots els membres de la corporació, tots, que tindran a la seva disposició la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l’ordre del dia dels òrgans col·legiats, en siguin membres o no, des del mateix moment de la convocatòria. Interpretar aquest mandat en el sentit d’entendre que només es refereix als membres del grup col·legiat en qüestió és radicalment contrari a la seva literalitat, limita sense cap mena de base legal el dret dels electes que no són membres de l’òrgan col·legiat concernit i, a més, infringeix la finalitat última del precepte. I és que l’article 164.4 TRLMRLC té una raó de ser o finalitat bàsica, que no és altra que la de garantir que tots els membres de l’Ajuntament tindran la mateixa oportunitat de conèixer a fons les decisions de tots els òrgans col·legiats de l’Ajuntament, imprescindible per a què els que són membres de l’oposició tinguin una oportunitat real de controlar les actuacions d’aquests òrgans, amb independència que en siguin o no en siguin membres, és a dir, per a fer possible l’exercici efectiu del seu dret de participació política en l’àmbit municipal. Aquest precepte, a més, té una altra virtualitat: garantir el mateix abast del dret d’accés a la informació relativa al funcionament dels òrgans col·legiats a tots els membres de l’Ajuntament. Dit d’una altra manera: si els membres de l’òrgan col·legiat tenen dret a uns determinats documents pel fet de ser relatius als punts de l’ordre del dia de l’òrgan en qüestió, malgrat hi puguin concórrer dades més o menys protegides, el legislador considera que la resta de membres de l’Ajuntament tenen exactament el mateix dret, cosa que té tot el sentit, perquè només d’aquesta manera l’oposició pot exercir les seves funcions de control projectades en el funcionament dels òrgans col·legiats si és efectiu un elemental principi d’igualtat “d’armes”, és a dir, podent accedir a la mateixa informació. Aquest és el sentit que cal donar a la primera frase del precepte: “el que disposen els apartats anteriors s'entén sens perjudici de ...”, ja que una de les coses que disposen els preceptes anteriors són precisament els límits aplicables al dret d’accés a la informació municipal exercit per la via de sol·licitar-la a l’Alcaldia (apartats 1 i 3 de l’article 164 TRLMRLC), i si el govern municipal considera que els membres d’un òrgan col·legiat han de conèixer documentació afectada per límits legals, el mateix tracte tenen dret a rebre la resta de membres de l’Ajuntament. Les consideracions que s’acaben de fer porten també a una altra conclusió: l’accés dels membres de l’Ajuntament que no són membres d’un òrgan col·legiat a la documentació relativa a les convocatòries de l’òrgan en qüestió no requereix cap mena de ponderació o valoració prèvia del seu dret i dels límits concurrents. Si escau, aquesta ponderació s’haurà d’haver fet en el moment de preparar la convocatòria i la documentació íntegra corresponent, però si els membres de l’òrgan col·legiat hi tenen dret, la resta de membres de l’Ajuntament, per disposició legal expressa, també. Unes últimes consideracions. L’informe de la Secretaria Municipal qüestiona l’aplicació literal de l’article 164.4 TRLMRLC, en els termes que s’acaben d’indicar, sobre la base de preceptes del ROF i de dues conclusions del Dictamen de la GAIP 7/2019. El ROF, sens perjudici de la seva aplicabilitat a Catalunya, no és oposable, per raons òbvies de jerarquia normativa, al TRLMRLC, que té rang de llei; i no té cap justificació jurídica acudir-hi per resoldre una eventual contradicció entre els apartats 2 i 4 de l’article 164 TRLMRLC que, com s’ha demostrat als paràgrafs anteriors, és inexistent. En quant a les dues conclusions del Dictamen de la GAIP 7/2019 citades a l’informe de Secretaria, s’ha de dir que són difícilment comparables i interrelacionables, perquè es refereixen a qüestions molt diferents, ja que una i l’altra responen a preguntes diferents de la consulta en ares de la qual s’emet el Dictamen: la primera respon a una consulta sobre accés als expedients de la Junta de Govern, i el segon a una sobre accés als expedients del Ple. I el fonament jurídic 2 del Dictamen en qüestió conclou inequívocament el següent: “és procedent contestar a la pregunta sobre si un regidor que no forma part de la Junta de Govern Local pot tenir accés als expedients d’aquest òrgan una vegada s’ha fet la convocatòria o ha de demanar-ho a l’Alcalde, la resposta que escau és que l’article 164.4 TRLMRLC sí que li garanteix l’accés directe i autònom als expedients indicats, sense necessitat de sol·licitar-ho a l’Alcaldia”. Ateses les anteriors consideracions, és procedent concloure que el regidor reclamant, en tant que membre de l’Ajuntament, té dret d’accés als expedients de totes les sessions de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, des del moment de la convocatòria respectiva i, per tant, també als corresponents a la seva sessió del dia 8 de novembre de 2021. 3. Sobre la forma o format de l’accés sol·licitat El regidor reclamant demana específicament que l’accés sol·licitat a la integritat dels expedients de l’ordre del dia de la Junta de Govern Local sigui telemàtic i autònom i que també sigui temporal fins una vegada s’hagi celebrat la sessió en qüestió de la Junta. La temporalitat de l’accés sol·licitada té la finalitat de posar de manifest la conformitat de la persona reclamant amb aquesta modalitat d’accés limitat en el temps, que també deu ser el que tenen la resta de membres de la Junta. I la pretensió que sigui telemàtic i autònom deu obeir a la mateixa finalitat: la igualtat de tracte amb els membres de la Junta en relació amb l’exercici d’un dret que l’article 164.4 TRLMRLC els garanteix per igual. Les al·legacions del regidor reclamant posen de manifest limitacions que ha patit en anteriors casos d’exercici del seu dret d’accés, com ara la necessitat d’exercir-lo presencialment, cosa que comporta conflicte amb els seus deures laborals, o de fer-ho telemàticament mostrant-li en pantalla el Secretari pàgina a pàgina la documentació demanada, amb la corresponent dificultat per poder llegir - la degudament. Si aquestes limitacions d’accés s’apliquen també als membres de la Junta de Govern Local, llavors al regidor reclamant no tindria més remei que acceptar-les, però si els membres de la Junta gaudeixen d’accés telemàtic i autònom (malgrat que limitat en el temps) a la documentació sol·licitada, la resta de membres de l’Ajuntament tenen dret a accedir-hi de la mateixa forma, ja que l’article 164.4 garanteix a uns i altres l’accés amb el mateix abast i, sobre aquesta base legal única, imposar als membres de l’Ajuntament que no són membres de la Junta de Govern Local una forma més limitativa i restrictiva d’accés que la garantida als que ho són és una discriminació injustificada en l’exercici dels seus drets. Cal concloure, per tant, que el regidor reclamant té dret a accedir a la informació sol·licitada (els expedients íntegres de la Junta de Govern Local, des de la data de la seva convocatòria) amb el mateix contingut i amb la mateixa forma o format d’accés garantits amb membres de la Junta, i si aquests hi poden accedir de forma telemàtica i autònoma, el regidor reclamant també hi ha de poder accedir de la mateixa forma. En quant al període sol·licitat d’accés (fins que s’hagi celebrat la sessió de la Junta), s’ha d’adaptar al fet que la sessió de la Junta ja s’haurà celebrat, de manera que la Resolució acorda fixar-lo en tres dies, que sembla un termini raonable de convocatòria. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de desembre de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1006/2021 i declarar el dret del regidor reclamant de tenir accés a la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de la sessió de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès de 4 de novembre de 2021 i, en general, de totes les sessions d’aquest òrgan, des del moment de la seva convocatòria, en condicions d’igualtat amb els regidors i regidores que en són membres. 2. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès que lliuri al regidor reclamant la informació indicada a l’apartat 1 relativa a la Junta de Govern Local de 4 de novembre de 2021 dins del termini màxim de cinc dies, de forma telemàtica i autònoma, si és la que hi accedeixen els membres de la Junta, i durant un període mínim de tres dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1006/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.