Pérdida de objeto 15/12/2022 · 38 días en resolverse

Solicitud de acceso a planes de desarrollo del uso de medios electrónicos y resolución por pérdida de objeto ante inexistencia de la información

Se solicitó al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya acceso a expedientes de aprobación de decretos y planes de desarrollo del uso de medios electrónicos. El reclamante alegó que la entrega de información fue incompleta. La GAIP resolvió finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la Administración aclaró que la información faltante es inexistente.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para tramitar reclamaciones derivadas de comunicaciones que sustituyan resoluciones o del incumplimiento material del derecho de acceso.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
3 Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente en beneficio del derecho y no pueden ampliarse por analogía.
4 La afirmación de que la información solicitada no existe equivale a facilitar la información realmente existente.
5 La comunicación de la inexistencia de la información supone una satisfacción extemporánea de la solicitud que conlleva la pérdida del objeto de la reclamación.

Texto completo

Resolució 1037/2022, de 15 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 1012/2022 Administració reclamada: Departament de la Presidència Informació reclamada: Sobre el Pla de desenvolupament de l’ús de mitjans electrònics. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada va estimar la sol·licitud i facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada, llevat de la demanada per l’apartat 3 de la sol·licitud, que va esdevenir l’objecte de la Reclamació. Ja en el marc d’aquest procediment el Departament posa de manifest que la informació reclamada en realitat no existeix, afirmació que equival a facilitar a la persona reclamant la informació reclamada realment existent. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Administració electrònica. Ús de mitjans electrònics Reclamació contra lliurament parcial. Informació inexistent. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 7 de novembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1012/2022, presentada contra el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 d’octubre de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud al web de transparència de la Generalitat de Catalunya: “Accés a l'expedient d'aprovació del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital i a l'Ordre que aprova la Guia de serveis digitals, a tots els plans de desenvolupament de l'ús dels mitjans electrònics del sector públic de Catalunya que s’han aprovat i les memòries d’ avaluació d’ençà l’aprovació de la Llei 29/2010. Als efectes de realitzar un estudi acadèmic voldria exercir la sol·licitud sobre el dret d’ accés a la informació pública següent en format electrònic: 1.- Pel que fa a l’expedient d’aprovació del decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital. Petició: Accés en format electrònic a la següent documentació: -Memòria general, de 20 de novembre de 2019, signada per la directora general d’Administració Digital, que conté la justificació de la necessitat de la disposició i l’ adequació als fins que es persegueixen; el marc normatiu; la relació de les disposicions afectades i la taula de vigències i derogacions resultants, i la competència de la Generalitat sobre la matèria. - Memòria d’avaluació de l’ impacte, de data de 31 d’ octubre de 2019, signada també per la directora general d’Administració Digital, que analitza el context i identifica les opcions de regulació, així com l’impacte de les opcions de regulació considerades, que conté els informes d’impacte pressupostari, econòmic i social, normatiu i de gènere; un apartat de comparació de les opcions de regulació considerades, i un altre d’ implementació, seguiment i avaluació de la norma. - Ampliació de l’ informe 7 de, la directora de Serveis del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de data 11 de juliol de 2019 sobre l’informe d’ impacte pressupostari de la memòria d’avaluació, i donava resposta a la sol·licitud d’informació addicional sol·licitada per la Direcció General de Pressupostos. - Informe de data 14 de juliol de 2019 de la directora general de Pressupostos va informar favorablement sobre el Projecte de decret d’Administració digital - La memòria de les observacions presentades en els tràmits de participació per la directora general d’Administració Digital que va emetre 19 de novembre de 2019 - Informe de 25 de novembre de 2019, de la responsable d’ avaluació i tramitació de normativa i l’ advocat en cap de l’Assessoria Jurídica del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública. 2.-Pel que fa la a la Guia de serveis digitals l’article 29 decret 76/2020 estableix que aquesta Guia romandrà aprovada per Ordre de la conselleria de política digital i territori. Petició: Accés en format electrònic a la informació del número de l’ Ordre on s’ aprova susdita guia i la seva publicació al DOGC. En cas que no s’ hagués aprovat per Ordre, que s’ indiqués aquest extrem. 3.-Pel que fa al Pla de desenvolupament de l’ús de mitjans electrònics del sector públic de Catalunya, l’article 3.3 a) de la Llei 29/2010 estableix, entre d’altres, que el Consorci Administració Oberta de Catalunya, desenvolupa aplicacions, eines i serveis electrònics i promoure'n l'ús per les entitats que integren el sector públic de Catalunya, d'acord amb el Pla de desenvolupament de l'ús dels mitjans electrònics del sector públic de Catalunya que estableix l'article 26. L’article 26 de la mateixa llei estableix que el Govern de la Generalitat, ha d'aprovar un pla de desenvolupament de l'ús dels mitjans electrònics del sector públic de Catalunya (...) Així mateix també estableix de la necessitat d’ una memòria que ha de contenir l'avaluació del seguiment del Pla sobre la base dels indicadors definits, i també les recomanacions per a establir futurs plans. S'ha de donar la màxima difusió possible a aquesta memòria. Petició: Accés en format electrònic a tots els plans de desenvolupament de l'ús dels mitjans electrònics del sector públic de Catalunya que s’ han aprovat i les memòries d’ avaluació d’ençà l’aprovació de la Llei 29/2010”. 3. Mitjançant comunicació de la Direcció de Serveis del Departament de 4 de novembre de 2022, s’estima la sol·licitud i s’afirma facilitar la informació sol·licitada. 4. La Reclamació presentada el 7 de novembre de 2022 indica que, un cop comprovada la documentació adjunta, aquesta és incompleta, no s’aporta cap documentació relativa a l’apartat 3er de la sol·licitud presentada en data 10/10/2022, on específicament es peticionava accés en format electrònic a tots els plans de desenvolupament de l'ús dels mitjans electrònics del sector públic de Catalunya que s’han aprovat i les memòries d’avaluació d’ençà l’aprovació de la Llei 29/2010”. 5. El 17 de novembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 18 de novembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de la Presidència i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 5 de desembre de 2022 la GAIP rep l’informe del Departament de la Presidència, segons el qual: “D’acord amb els antecedents exposats, el Departament de la Presidència ha estimat la sol·licitud d’accés a la informació pública mitjançant comunicació de 4 de novembre de 2022, cosa que deixa clar el posicionament del Departament que ha estat, en tot moment, favorable a donar accés a la informació sol·licitada. D’acord amb l’article 73.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, en la mateixa comunicació es donava accés directe a la informació sol·licitada que s’adjuntava en annex. No obstant l’anterior, és cert que, com afirma la persona reclamant, la informació lliurada no incloïa cap referència al punt 3 de la sol·licitud presentada. Aquest fet, no responia, en cap cas, a una manca de voluntat de donar accés a la informació sinó a un error material que va portar a no tenir en compte, en el moment de determinar el sentit de la resolució, el punt 3 esmentat. Tornat a analitzar el contingut de la sol·licitud, es constata que ni el Pla de desenvolupament de l'ús de mitjans electrònics del sector públic de Catalunya previst a l'article 3.3 a) de la Llei 29/2010, ni les memòries que n’han d’avaluar el seguiment, s’han elaborat i, per tant, aquesta part de la sol·licitud, en realitat, hauria d’haver estat objecte d’inadmissió, d’acord amb l’article 29 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i l’article 64 i 53 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en tractar -se d’informació inexistent a la qual, per tant, no és possible donar accés. D’acord amb tot l’exposat, es considera que, per un error material, el Departament de la Presidència va estimar totalment, de forma errònia la sol·licitud d’accés a la informació presentada per la persona reclamant. Per contra, hauria d’haver resolt la sol·licitud d’accés mitjançant una estimació parcial en què s’inadmetés el punt 3 de la sol·licitud, en no disposar de la informació sol·licitada”. 8. El 9 de desembre de 2022 la GAIP comunica a la persona reclamant l’informe del Departament indicat a l’antecedent anterior. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada va estimar la sol·licitud i facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada, llevat de la demanada per l’apartat 3 de la sol·licitud, que va esdevenir l’objecte de la Reclamació. Ja en el marc d’aquest procediment el Departament posa de manifest que la informació reclamada en realitat no existeix, afirmació que equival a facilitar a la persona reclamant la informació reclamada realment existent. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de desembre de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1012/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.