Acceso al listado de retribuciones anuales del personal laboral, funcionario, eventual y de confianza del Ayuntamiento de L'Ametlla de Mar

Resolució 49/2022, de 27 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1005/2021 Administració reclamada: Ajuntament de L’Ametlla de Mar Informació reclamada: Llistat de retribucions de l’Ajuntament. Sentit de la resolució: Estimació Resum: En el cas del personal eventual i càrrecs de confiança, s’ha de tenir en compte que es tracta de personal de lliure designació per part dels màxims responsables polítics de l’Ajuntament, a diferència de la resta de personal, que ha de ser seleccionat d’acord amb criteris de publicitat, objectivitat, concurrència, mèrit i capacitat; també es tracta de personal que sol ostentar una elevada responsabilitat i que sovint percep retribucions que es troben en la franja alta de la piràmide salarial. Citant l’informe de l’APDCAT transcrit parcialment als antecedents, “es considera que en relació amb els llocs referents a càrrecs de confiança i personal eventual, per la seva singularitat, alt nivell retributiu o de responsabilitat, o pel fet de ser de lliure designació, el coneixement de les seves retribucions pot ser rellevant per al control de la utilització dels recursos públics, per la qual cosa el resultat seria la prevalença de l’interès públic en la seva divulgació”. Per tant, la ponderació requerida per l’article 24.2 LTAIPBG s’ha de resoldre favorablement a la declaració del dret de la persona reclamant a la informació sobre les retribucions que perceben els càrrecs de confiança i el personal eventual. En relació amb l’accés a la informació sobre les retribucions corresponents als llocs de treball de l’Ajuntament ocupats per personal laboral o funcionari, en primer lloc s’ha de tenir en compte que no afecta directament dades personals, perquè la informació sol·licitada fa referència als llocs de treball, no a les persones que els ocupen, la identitat de les quals no ha de ser divulgada per atendre la sol·licitud. Certament, a la pràctica la indicació del lloc de treball pot facilitar, especialment en una Administració de les dimensions de l’Ajuntament reclamat, conèixer sense esforç desproporcionat el nom de la persona que l’ocupa, i més si hom té en compte que qui demana la informació és el Comitè d’E mpresa. Però aquesta connexió l’haurà de fer la persona reclamant amb els seus propis coneixements o recursos. A més a més, tal com posa de manifest l’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment, la informació sobre els components retributius assignats als llocs de treball (retribucions bàsiques i complementàries) han de ser divulgats amb caràcter general. També són factors que contribueixen a decantar la ponderació favorablement a la divulgació de la informació sol·licitada l’ especial importància que tenen la transparència i el dret d’accés a la informació pública per poder escrutar l’ús dels recursos públics, així com el fet que qui demana aquestes dades és la representació del personal funcionari del propi Ajuntament. Per contra, la divulgació de la informació sol·licitada no sembla que hagi de causar un perjudici significatiu a les persones afectades, ja que ni es facilita la seva identitat, ni les retribucions assignades al lloc de treball són necessàriament les que perceben realment els empleats municipals, que segurament en percebran d’altres addicionals (com ara triennis o serveis extraordinaris). En atenció a aquestes consideracions, cal concloure que és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada sobre les retribucions corresponents als llocs de treball ocupats per personal laboral i funcionari. Paraules clau: Ajuntaments. Representants del personal. Retribucions. Llocs de treball. Personal eventual. Reclamació contra silenci. Dades personals. Ponderació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 8 de novembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 1005/2021, presentada en representació del Comitè d’Empresa contra l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de juliol de 2021 la persona reclamant, en representació del Comitè d’Empresa del personal funcionari de l’Ajuntament, demana a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar el llistat de retribucions anuals de les places de personal laboral i funcionari, i també dels càrrecs de confiança i personal eventual. 3. El 16 de setembre de 2021 la persona reclamant reitera l’anterior sol·licitud. 4. La Reclamació presentada el 8 de novembre de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud anterior. 5. El 9 de novembre de 2021 la GAIP requereix a la persona reclamant que acrediti la representació del Comitè d’Empresa que afirma ostentar. 6. El 10 de novembre de 2021 la persona reclamant acredita la representació en la que actua. 7. El 16 de novembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de L’Ametlla de Mar i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 16 de novembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 9. El 19 de novembre de 2021 la GAIP rep la comunicació municipal que indica la persona que representa l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 10. El 29 de novembre de 2021 la GAIP, atès que la sol·licitud pot afectar dades personals protegides, demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de D ades (APDCAT) l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG i informa les parts de l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 11. El 3 de desembre de 2021 la GAIP rep l’informe municipal, que indica que la informació sol·licitada no està subjecta a l’obligació de publicitat activa i que conté informació confidencial, protegida per la legislació de protecció de dades personals. També assenyala que “l’Ajuntament no disposa de cap contingut documental específic de informació agrupada de la comparativa entre les retribucions percebudes pel personal laboral i el personal funcionari d’aquesta Corporació al no trobar -se assimilades les retribucions del personal funcionari i del personal laboral, ni tenir aprovada la Relació de llocs de treball vigent. Ultra això, en el supòsit de facilitar les retribucions del personal tant funcionarial com laboral comportaria una vulneració de la normativa de protecció de dades, tal i com ja he fet esment anteriorment, per quan la plantilla del personal de l’Ajuntament és molt reduïda i amb pocs llocs de treball que comportaria una identificació automàtica entre les dades retributives que es facilitessin i la persona que directament ocupa el lloc de treball. Per tot l’exposat, considerem que en aquest cas procedeix comunicar a la Comissió de Garantia del Dret a l'Accés la Informació Pública que la sol·licitud de referència ha d’esser inadmesa o en el seu cas, desestimada”. 12. El 12 de gener de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “Pel que fa als càrrecs de confiança i el personal eventual de l’Ajuntament, atesa la tipologia i característiques d’aquestes places, resulta justificat des de la perspectiva de la protecció de dades, facilitar informació individualitzada pels conceptes retributius als que es refereix el reclamant, juntament amb la seva identificació, nivell i càrrec que ocupen. Pel que fa a la resta de persones treballadores de l’Ajuntament (personal laboral i funcionari), la normativa de protecció de dades no impedeix facilitar la informació sobre les retribucions bàsiques i complementàries de cada lloc de treball, sense identificar les persones que l’ocupen”. Fonamenten aquesta conclusió les consideracions següents: “Com ha quedat dit, la informació sol·licitada és informació pública als efectes de l’article 2.b) de l’LTC i sotmesa al dret d’accés (article 18 de l’LTC). Ara bé, el dret d’accés a la informació pública no és absolut i pot ser denegat o restringit per les causes expressament establertes a les lleis. Vist que el reclamant sol·licita informació retributiva del conjunt dels treballadors de l’Ajuntament, amb identificació de les places en el cas dels funcionaris i laborals, i amb identificació de la persona en el cas dels càrrecs de confiança i personal eventual, haurem d’atenir-nos al que es deriva del límit consistent en el dret a la protecció de les dades personals recollit als articles 23 i 24 de l’LTC. Les dades referides a la categoria o lloc que ocupa un treballador, en principi no serien dades especialment protegides en els termes que estableix l’article 23 LTC, de manera que caldrà tenir en compte els criteris de l’article 24.2 de l’LTC, segons el qual: (...) Un dels objectius de la legislació de transparència és que les Administracions públiques hagin de retre comptes als ciutadans, en relació, entre d’altres qüestions, amb la gestió i el destí que aquestes donen als fons públics, com ara els que es destinen a les retribucions que perceben els treballadors del sector públic. Així, la legislació de transparència dota els ciutadans d’una capacitat de control sobre els fons públics, en definitiva, de fer un seguiment de la utilització dels diners públics, tal i com exposa el Preàmbul de l’LTC. Si els ciutadans han de poder tenir aquesta capacitat de controlar i demanar comptes a les Administracions públiques, amb més motiu, si escau, caldrà reconèixer aquesta capacitat als representants dels treballadors, com en el cas que ens ocupa, en relació amb la informació que pugui ser rellevant per al desenvolupament de les seves funcions. Aquesta pot ser una qüestió rellevant a tenir en compte als efectes de la ponderació (art. 24.2 LTC), ja que la normativa aplicable (TRLEBEP, ET i Estatut marc) reconeix l’exercici de les funcions de representació als corresponents òrgans de representació dels treballadors. En qualsevol cas, l’accés a la informació demanada passa per una ponderació raonada prèvia entre l’interès públic en la divulgació i el dret de les persones afectades que, en aquest cas, seria tota la plantilla de l’Ajuntament. (...) Vistes aquestes previsions normatives, és clar que els càrrecs electes i personal directiu de l’Ajuntament, han de ser considerats com a alts càrrecs, als efectes de l’aplicació de l’article 11.1.b) LTC. Al marge d’això, respecte als càrrecs de confiança i el personal eventual, concorren elements que farien decantar la ponderació en favor de l’accés a la informació retributiva sol·licitada pel reclamant. En aquest sentit, cal recordar que aquesta Autoritat ja ha vingut sostenint el criteri (IAI 3/2019, IAI 33/2019, IAI 44/2019, IAI 1/2020, o IAI 1/2021), que les obligacions de transparència de l’article 11.1.b) LTC es poden fer extensives respecte les sol·licituds d’accés a informació que afecten el personal que ocupa llocs d’especial confiança o d’especial responsabilitat dins d’una organització, llocs de lliure designació, o que comporten un alt nivell retributiu. També caldria tenir en compte aquest criteri en relació amb llocs que comporten un cert marge de discrecionalitat pel que fa a la seva provisió. Tot i que la llei no preveu expressament la publicació al portal de transparència de les retribucions d’aquesta tipologia de treballadors, en la ponderació dels drets que cal fer respecte de les sol·licituds d’accés a la informació, és a dir, en el que podríem anomenar “test de l’interès públic” que ha de determinar si l’accés a la informació contribueix a un millor coneixement dels criteris d’organització i funcionament i de com s’assignen els recursos públics, es considera que en relació amb els llocs referents a càrrecs de confiança i personal eventual, per la seva singularitat, alt nivell retributiu o de responsabilitat, o pel fet de ser de lliure designació, el coneixement de les seves retribucions pot ser rellevant per al control de la utilització dels recursos públics, per la qual cosa el resultat seria la prevalença de l’interès públic en la seva divulgació. A efectes de ponderació, cal tenir en compte que el reclamant formula la sol·licitud a la informació retributiva dels càrrecs de confiança i personal eventual, “per a poder tenir una major comprensió per part de la part social de l‘ajuntament de l’organització administrativa d’aquest i de l’ús dels fons públics.” Tenint en compte que, com ha quedat dit, una característica habitual d’aquests llocs de treball és la discrecionalitat en el seu nomenament, un major grau de responsabilitat, juntament amb un alt nivell retributiu, és clar que pot ser rellevant per a qualsevol ciutadà i, per extensió, pels representants dels treballadors, conèixer la destinació de fons públics municipals a aquests tipus de llocs de treball, amb identificació de les persones que reben aquestes retribucions. En aquests casos, no resulta contrari a la normativa de protecció de dades facilitar la informació al reclamant, ja que les esmentades previsions normatives justificarien el lliurament d’aquesta informació retributiva, amb identificació de la persona que ocupa el lloc de treball en qüestió. Per tant, cap dubte hi pot haver que, per a aquesta tipologia d’empleats i càrrecs d’àmbit municipal, de confiança o d’alt grau de responsabilitat que habitualment s’atribueixen als càrrecs de confiança i al personal eventual, resultaria justificat, des de la perspectiva de la protecció de dades, facilitar informació individualitzada pels conceptes retributius als que es refereix el reclamant, juntament amb la seva identificació, nivell i càrrec que ocupen ”. En relació amb la resta de personal, “la publicitat de l’RLT, que inclou les retribucions complementàries de cada lloc de treball, deriva tant de la normativa de funció pública com de la normativa de transparència que preveu a l’article 9.1.d) LTC. Per altra banda, també és clar que un cop conegut a través de l’RLT el grup al qual s’adscriu un determinat lloc de treball, aquest es pot relacionar fàcilment amb les retribucions bàsiques per al personal al servei de les administracions públiques establertes en les successives lleis de pressupostos per a cada grup de la funció pública. Podria pensar-se que la publicació de l’RLT no té incidència en la protecció de les dades personals. Però és obvi que malgrat que no inclogui la identificació directa dels treballadors de l’Ajuntament, en molts casos aquests podran ser identificats fàcilment de manera indirecta. La sol·licitud d’accés no especifica una finalitat específica de l’accés en relació amb la informació retributiva de treballadors funcionaris i laborals. No obstant això, es podria inferir que la finalitat de l’accés és la mateixa que l’explicitada en relació amb els càrrecs de confiança i personal eventual, és a dir, poder tenir una major comprensió de l’organització administrativa de l’Ajuntament i de l’ús dels fons públics. Òbviament, no es pot passar per alt que, en la mesura que directament (coneixent la identitat del treballador) o indirectament (concretant la informació per a cadascuna de les places individualitzades o coneixent per altres vies la contractació o el nomenament del treballador laboral o del funcionari per a ocupar la única plaça d’una determinada categoria o nivell), es pugui identificar la persona afectada, la informació facilitada en aquests termes permetria accedir a informació sobre la retribució aproximada que percep un treballador en concret i per tant permet obtenir un perfil econòmic del treballador. No obstant això, atesos els termes de la regulació vigent sobre la publicitat de la relació de llocs de treball, no sembla que es pugui restringir l’accés a la informació retributiva continguda l’RLT ni a la informació sobre les retribucions bàsiques de cada lloc de treball”. 13. El 20 de gener de 2022 la persona reclamant comunica a la GAIP: “En relació amb l'expedient 1005/21 de la meva sol·licitud com a delegat sindical de treballadors funcionaris de L'Ametlla de Mar, els hi comunico que renuncio a la mediació i que demano que resolgueu el que cregueu adequat”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada Segons indica l’antecedent 2, la informació sol·licitada és el llistat de retribucions anuals de les places de personal laboral i funcionari, i també dels càrrecs de confiança i personal eventual. Es tracta, sens dubte, d’informació pública, sobre personal al servei de l’Administració i sobre assignació de recursos públics, que amb tota seguretat ha d’estar en poder de l’Ajuntament, ja que és qui paga les retribucions sobre les quals es demana informació. Al ser informació pública, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en puguin determinar la denegació. L’Ajuntament ha invocat la concurrència del límit legal al dret d’accés a la informació pública de la protecció de les dades personals del personal al servei de l’Ajuntament de qui es demana conèixer les dades retributives. En el cas dels càrrecs de confiança i del personal eventual, sens dubte la informació sol·licitada, la retribució, és una dada personal seva, ja que es demana directament de cada un d’ells. Del personal laboral i funcionari no es demana directament ni la seva identitat ni la seva retribució, però és cert que, com invoca l’Ajuntament, si es divulga la informació sol·licitada de la retribució de la plaça, en una Administració no massa gran, com és el cas de l’Ajuntament reclamat, fàcilment es coneixerà la retribució que percep cada empleat municipal. Per tant, tant en un cas com en l’altre hi concorre el límit de la protecció de dades personals, i cal valorar fins a quin punt aquesta concurrència ha de prevaldre damunt del dret d’accés a la informació pública sol·licitada. La dada sol·licitada en ambdós casos és la retribució, que ni és una dada personal especialment protegida per l’article 23 LTAIPBG, ni una dada personal merament identificativa relativa a l’organització i el funcionament de l’Administració, l’accés a la qual es regeix per l’article 24.1 LTAIPBG. En conseqüència, l’accés a les dades personals afectades per la sol·licitud s’ha de regir per l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. Els factors que cal tenir en compte al fer aquesta ponderació són diferents segons si es tracta de la informació relativa al personal eventual i càrrecs de confiança, o de la resta de personal. En el cas del personal eventual i càrrecs de confiança, s’ha de tenir en compte que es tracta de personal de lliure designació per part dels màxims responsables polítics de l’Ajuntament, a diferència de la resta de personal, que ha de ser seleccionat d’acord amb criteris de publicitat, objectivitat, concurrència, mèrit i capacitat; també es tracta de personal que sol ostentar una elevada responsabilitat i que sovint percep retribucions que es troben en la franja alta de la piràmide salarial. Citant l’informe de l’APDCAT transcrit parcialment als antecedents, “es considera que en relació amb els llocs referents a càrrecs de confiança i personal eventual, per la seva singularitat, alt nivell retributiu o de responsabilitat, o pel fet de ser de lliure designació, el coneixement de les seves retribucions pot ser rellevant per al control de la utilització dels recursos públics, per la qual cosa el resultat seria la prevalença de l’interès públic en la seva divulgació” . Per tant, la ponderació requerida per l’article 24.2 LTAIPBG s’ha de resoldre favorablement a la declaració del dret de la persona reclamant a la informació sobre les retribucions que perceben els càrrecs de confiança i el personal eventual. En relació amb l’accés a la informació sobre les retribucions corresponents als llocs de treball de l’Ajuntament ocupats per personal laboral o funcionari, en primer lloc s’ha de tenir en compte que no afecta directament dades personals, perquè la informació sol·licitada fa referència als llocs de treball, no a les persones que els ocupen, la identitat de les quals no ha de ser divulgada per atendre la sol·licitud. Certament, a la pràctica la indicació del lloc de treball pot facilitar, especialment en una Administració de les dimensions de l’Ajuntament reclamat, conèixer sense esforç desproporcionat el nom de la persona que l’ocupa, i més si hom té en compte que qui demana la informació és el Comitè d’Empresa. Però aquesta connexió l’haurà de fer la persona reclamant amb els seus propis coneixements o recursos. A més a més, tal com posa de manifest l’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment, la informació sobre els components retributius assignats als llocs de treball (retribucions bàsiques i complementàries) han de ser divulgats amb caràcter general. També són factors que contribueixen a decantar la ponderació favorablement a la divulgació de la informació sol·licitada la especial importància que tenen la transparència i el dret d’accés a la informació pública per poder escrutar l’ús dels recursos públics, així com el fet que qui demana aquestes dades és la representació del personal funcionari del propi Ajuntament. Així mateix, la divulgació de la informació sol·licitada no sembla que hagi de causar un perjudici significatiu a les persones afectades, ja que ni es facilita la seva identitat, ni les retribucions assignades al lloc de treball són necessàriament les que perceben realment els empleats municipals, que segurament en percebran d’altres addicionals (com ara triennis i serveis extraordinaris). En atenció a aquestes consideracions, cal concloure que és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada sobre les retribucions corresponents als llocs de treball ocupats per personal laboral i funcionari. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de gener de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1005/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sobre el llistat de retribucions anuals de les places de personal laboral i funcionari, i la de les retribucions anuals dels càrrecs de confiança i personal eventual. 2. Requerir a l’Ajuntament de L’Ametlla de Mar que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de 10 dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de L’Ametlla de Mar a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1005/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, l a persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.