Solicitud de titularidad de fincas en el Plan Parcial Urbanístico Morrot y resultado de estimación parcial

Resolució 342/2025, de 13 de març Número d’expedient de la Reclamació: 999/2024 Administració reclamada: Ajuntament d’Olot Informació reclamada: Titulars de les diferents finques o parcel·les incloses en un pla parcial. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Ens trobem amb una qüestió referent a planejament i gestió urbanística, matèria rellevant en el dret d’accés a la informació pública, atès el reconeixement de l’acció pública que formula l’article 12 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme (TRLU). L’acció pública permet a qualsevol persona impugnar els diferents instruments d’ordenació, així com els actes d’aplicació dels mateixos, la qual cosa implica que la ciutadania ha de poder tenir accés i obtenir còpia dels documents dels expedients d’aquesta naturalesa. En matèria de publicitat activa, l’article 8.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme (TRLU) sotmet els processos urbanístics de planejament i de gestió, així com el contingut de les figures del planejament i dels instruments de gestió, al principi de publicitat. L’informe de l’Ajuntament d’Olot conclou que no hi ha un interès públic que justifiqui la divulgació de les dades personals de les persones afectades. A la vista de l’existència de dades personals se sol·licità informe preceptiu a l’APDCAT, d’acord amb l’article 42.8 LTAIPBG (antecedent 11). L’informe APDCAT conclou que des de la perspectiva del dret a la protecció de dades personals, no hi hauria inconvenients a lliurar a la persona reclamant la identificació de les persones jurídiques titulars o propietàries de les finques o parcel·les afectades. El Text refós de la Llei del Cadastre immobiliari, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març (TRLC) preveu que les dades personals (nom, cognoms,....) tenen la consideració de dades protegides i sols es podran informar mitjançant el consentiment exprés específic i per escrit de l’afectat, amb algunes excepcions, cap d’elles aplicables al present cas. S’ha dut a terme el trasllat a tercers i cap d’ells ha autoritzat expressament a donar la informació, inclús algun d’ells ha prohibit expressament que es faci. L’APDCAT acaba concloent que: “En els termes plantejats i ateses les circumstàncies que es coneixen (mer rumor sense acompanyar-se de proves o indicis), l’accés a la identitat dels propietaris suposaria una ingerència en el dret a la privacitat d’aquests que no resultaria suficientment justificada des del punt de vista de la transparència i/o per a la defensa de drets o interessos legítims de la persona reclamant. En qualsevol cas, recordar la possibilitat de traslladar qualsevol possible sospita d’una actuació irregular urbanística a l’Oficina d’Antifrau de Catalunya per a la seva valoració i, si escau, investigació”. Paraules clau: Ajuntament. Titulars. Finques. Parcel·les afectades. Projectes d’Urbanització. Reclamació contra estimació. Estimació parcial. Límits. Dades personals. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 12 de juliol de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 999/2024, presentada per una persona que diu actuar en nom d’una entitat, contra l’Ajuntament d’Olot, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 19 de juny de 2024 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament d’Olot: “1. Que se'ns faciliti l'accés complet a l'expedient administratiu del projecte Pla Parcial Urbanístic PPU Morrot, incloent, però no limitant-se a: ○ Memòries justificatives i descriptives. ○ Informes tècnics i jurídics. ○ Plànols i documents gràfics. ○ Resolucions, acords i actes administratives. ○ Correspondència i comunicacions relacionades amb el projecte. 2. Que aquesta informació ens sigui proporcionada en format digital, preferiblement, o en format paper si no fos possible la primera opció”. La Reclamació presentada el reclamant indica que: “vam solicitar l'expedient d'acompanyament al projecte d'urbanització al PP Morrot + PA:03.08. Com a tercera part afectada per l'iniciativa unilateral de l'Ajuntament d'Olot, d'urbanitzar el darrer espai verd de la falda del volcà Montsacopa i, que dona accés visual complert del mateix con volcànic, volíem que l'Ajuntament ens facilités, quins eren els titulars de les diferents finques o parcel·les que estaven afectades per l'esmentat projecte d'urbanització. Des de la regidoria d'urbanisme, ens van respondre segons el procediment establert. Ens van derivar al enllaç públic https://www.olot.cat/pl373/planejament-i-gestio- urbanistica/figures-en-tramit/id532/pp03- pla-parcial-el-morrot.htm. En aquesta documentació i a la pàgina 7, https://www.olot.cat/files/doc7826/01- el- morrotpp03- pla-parcial-signat.pdf , es diu que l'informació de la propietat de les diferents finques és privada. A més, de paraula, ens van comentar que és una informació protegia per LOPD. Ens consta, que es un dret de transparència que tenen l'obligació de facilitat a tota part que se senti implicada o afectada per tal projecte d'urbanització. És per això, que el següent pas és dirigir-nos al GAIP”. Així mateix el reclamant motiva la petició en el formulari de la reclamació en els següents termes: “Des de la plataforma i per la informació que ens arriba als nostres oïdes (Olot és una ciutat encara una mica poble i tot s'acaba sabent), tenim suficients indicis com per pensar que una persona que treballa a la regidoria d'urbanisme, té parentesc directe amb un dels titulars de les diferents finques que componen l'esmentat projecte d'urbanització. I creiem que, és per això que no ens faciliten l'esmentada informació”. El 29 de juliol de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 30 de juliol de 2024 la GAIP sol·licita a l’Ajuntament d’Olot les dades identificatives i de contacte de la persona o persones que el representaran a la sessió de mediació, així com dues possibles dates de la seva conveniència per a la celebració de la sessió. El 5 d’agost de 2024 l’Ajuntament d’Olot identifica a les persones designades per dur a terme la sessió de mediació, així com les dates per poder-ho dur a terme. El 6 d’agost de 2024 el reclamant indica a través del tramitador genèric que desisteix del procediment de mediació que havia sol·licitat, demanant que es tramiti la reclamació de forma ordinària. El 30 de setembre de 2024 la GAIP requereix al reclamant per tal que a la vista que l’Ajuntament d’Olot ha donat accés a l’expedient, que concreti quina és la informació sol·licitada que no ha estat lliurada. El mateix dia el reclamant contesta al requeriment indicant que “necessitem saber la titularitat de cada una de les finques que composen el projecte urbanització PPM + PA: 03.08”. El 6 de novembre de 2024 la GAIP requereix l’Ajuntament d’Olot que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. El 28 de novembre de 2024 la GAIP rep l’informe sol·licitat. En primer terme l’Ajuntament argumenta que el reclamant no consta que l’entitat que diu representar el reclamant estigui legalment constituïda, ni que el reclamant en tingui la representació legal. Així mateix s’indica que el reclamant no ha acreditat tenir un interès directe en la gestió urbanística no es propietari colindant dels terrenys afectats. L’Ajuntament en el seu informe acaba concloent que: “Vist que el Sr. XXX no ha acreditat tenir un interès directe en la gestió urbanística de l’àmbit del Pla Parcial del Morrot, que no existeix un interès públic que justifiqui la divulgació de les dades personals de les persones afectades i que tota la informació referida al Pla Parcial del Morrot, aprovat inicialment en la sessió el Ple de l’Ajuntament d’Olot el dia 21 de març de 2024 (edicte BOPG 69 de 9 d’abril) es troba publicada a https://www.olot.cat/pl373/planejament-i-gestio- urbanistica/figures-en- tramit/id532/pp03- pla-parcial-el-morrot-htm”, acorda inadmetre la sol·licitud d’accés d’acord amb l’article 24.2 de la LTAIPBG. El 18 de desembre de 2024 la GAIP, a la vista que l’Ajuntament ha al·legat dades personals de terceres persones afectades, sol·licita informa a l’APDCAT, d’acord amb allò previst a l’article 42.8 de la Llei 19/2014 LTAIPBG, i comunica al reclamant i a l’administració reclamada d’acord amb l’article 42.9 del mateix text legal l’ampliació del termini per resoldre. En la mateixa data, la GAIP també requereix a l’Ajuntament d’Olot per tal que en el termini de cinc dies traslladi a aquesta Comissió els noms i les adreces de les persones afectades per l’expedient administratiu per tal de fer-los el trasllat previst a l’article 34.1 bis del Decret 111/2017 pel que s’aprova el reglament de la GAIP. L’Ajuntament d’Olot remet les dades requerides el 23 de desembre. El 23 de gener de 2025 la GAIP rep l’informe sol·licitat a l’APDCAT, que acaba concloent que: “En atenció a la informació de què es disposa, des del punt de vista de la normativa de protecció de dades no resultaria prou justificat l’accés de la persona reclamant a les dades identificatives de les persones físiques propietàries de les finques afectades pel pla parcial urbanístic a què es refereix la reclamació”. Entre el 16 i el 24 de gener de 2025 la GAIP rep al·legacions de dues persones afectades que indiquen que s’oposen expressament a què es facilitin les seves dades personals. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret parcial d’accés a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada mitjançant la present reclamació, és concretament: “titularitat de cada una de les finques que composen el projecte urbanització PPM + PA: 03.08”. En primer lloc, la informació pública reclamada és, sens dubte, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, informació pública, ja que d’acord amb aquest precepte té aquesta consideració “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). En segon lloc, l’Ajuntament és un subjecte obligat a complir amb les obligacions de transparència activa i a tramitar, conforme a la Llei, les sol·licituds d’accés a la informació pública (art. 3.1.a) formulades per les persones interessades. En el cas que ens ocupa ens trobem amb una qüestió referent a planejament i gestió urbanística, matèria rellevant en el dret d’accés a la informació pública, atès el reconeixement de l’acció pública que formula l’article 12 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme (TRLU), a partir del qual qualsevol ciutadà o ciutadana poden exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa el compliment de la legislació i del planejament urbanístic. L’acció pública permet a qualsevol persona impugnar els diferents instruments d’ordenació, així com els actes d’aplicació dels mateixos, la qual cosa implica que la ciutadania ha de poder tenir accés i obtenir còpia dels documents dels expedients d’aquesta naturalesa. En matèria de publicitat activa, l’article 8.1.c de la LTAIPBG estableix que estan subjecte a règim de transparència la informació relativa a “les decisions i les actuacions amb rellevància jurídica especial”. Aquestes matèries es desenvolupen en l’article 10 LTAIPBG i concretament l’apartat 1.d inclou “les memòries i els documents justificatius de la tramitació dels projectes o avantprojectes normatius, els diversos textos de les disposicions i la relació i valoració dels documents originats pels procediments d’informació pública i participació ciutadana i per la intervenció dels grups d’interès, si escau”. I en aquests casos “ha d’incloure els documents que, d’acord amb la normativa aplicable, han d’ésser sotmesos a un període d’informació pública durant la tramitació...” (apartat 2). Així mateix l’article 8.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme (TRLU) sotmet els processos urbanístics de planejament i de gestió, així com el contingut de les figures del planejament i dels instruments de gestió, al principi de publicitat. Dit això, es constata que el Pla Parcial Urbanístic PP03 “el Morrot” + PA03.08, que fou la informació originàriament sol·licitada per l’ara reclamant, és informació subjecte al règim de transparència. S’ha pogut verificar perquè així el propi reclamant ho ha manifestat i per l’aportació de la resposta de l’Ajuntament d’Olot amb la reclamació, que el pla parcial està publicat al web de l’Ajuntament. No obstant, en aquesta publicació no hi consten els noms de les persones titulars de cadascuna de les finques, i és justament aquest punt el que motiva aquesta Reclamació i que ha generat la controvèrsia que es pretén ara analitzar. L’Ajuntament d’Olot indica en el seu informe de 28 de novembre (antecedent 10) que el reclamant no ha acreditat tenir un interès directe en la gestió urbanística del pla parcial indicat i no consta com a propietari colindant dels terrenys afectats. L’informe conclou que no hi ha un interès públic que justifiqui la divulgació de les dades personals de les persones afectades. A la vista de l’existència de dades personals se sol·licità informe preceptiu a l’APDCAT, d’acord amb l’article 42.8 LTAIPBG (antecedent 11). El criteri expressat en l’informe de l’APDCAT és plenament compartit per aquesta Comissió. En primer lloc, cal aclarir que queda exclòs de l’àmbit d’aplicació de la normativa de protecció de dades, les dades que facin referència a persones jurídiques. L’informe en aquest sentit conclou que des de la perspectiva del dret a la protecció de dades personals, no hi hauria inconvenients a lliurar a la persona reclamant la identificació de les persones jurídiques titulars o propietàries de les finques o parcel·les afectades. D’altra banda, en relació amb la identitat de les persones físiques propietàries de les finques o parcel·les afectades, s’ha d’estar a allò previst a la normativa de protecció de dades, que resulta d’aplicació. Caldrà tenir en compte l’article 24.2 de la LTAIPBG, que preveu que: “Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”. Als efectes de la dita ponderació, cal tenir en compte totes les circumstàncies que afectin cada cas concret, amb l’objectiu de determinar si ha de prevaldre el dret d’accés de la persona reclamant o el dret a la protecció de dades de les persones afectades, prenent com a base els diferents elements que enumera el citat article, entre d’altres. Com ja hem posat en evidència amb anterioritat l’àmbit d’actuació urbanístic té un clar interès públic en el coneixement de la informació necessària que permeti a la ciutadania comprovar si tant la tramitació com l’execució del planejament urbanístic s’ajusta a la legalitat vigent per avaluar la gestió de l’Ajuntament en l’exercici de les seves competències. No obstant, el règim de transparència i accés a la informació pública de la normativa urbanística no pressuposa per si mateixa l’accés a qualsevol tipus d’informació personal que aquest pla parcial pugui contenir com és el cas que ens ocupa. En aquest sentit hem de tenir en compte la legislació cadastral. L’article 51 del Text refós de la Llei del Cadastre immobiliari, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març (TRLC) : “(...) tienen la consideración de datos protegidos el nombre, apellidos, razón social, código de identificación y domicilio de quienes figuren inscritos en el Catastro Inmobiliario como titulares, así como el valor catastral y los valores catastrales del suelo y, en su caso, de la construcción de los bienes inmuebles individualizados”. El mateix text legal disposa en l’article 53, pel que fa a l’accés a les dades cadastrals protegides, que “sólo podrá realizarse mediante el consentimiento expreso, específico y por escrito del afectado, o cuando una ley excluya dicho consentimiento o la información sea recabada en alguno de los supuestos de interés legítimo y directo siguientes: a)Para la ejecución de proyectos de investigación de carácter histórico, científico o cultural auspiciados por universidades o centros de investigación, siempre que se califiquen como relevantes por el Ministerio de Hacienda. b) Para la identificación y descripción de las fincas, así como para el conocimiento de las alteraciones catastrales relacionadas con los documentos que autoricen o los derechos que inscriban o para los que se solicite su otorgamiento o inscripción, por los notarios y registradores de la propiedad, de conformidad con lo establecido en esta Ley y en la legislación hipotecaria. Asimismo los notarios podrán acceder a los acuerdos catastrales derivados de dichas alteraciones para su entrega, en su caso, a los interesados. c) Para la identificación de las parcelas colindantes, con excepción del valor catastral de cada uno de los inmuebles, por quienes figuren en el Catastro Inmobiliario como titulares. d) Por los titulares o cotitulares de derechos de trascendencia real o de arrendamiento o aparcería que recaigan sobre los bienes inmuebles inscritos en el Catastro Inmobiliario, respecto a dichos inmuebles. e) Por los herederos y sucesores, respecto de los bienes inmuebles del causante o transmitente que figure inscrito en el Catastro Inmobiliario”. El reclamant en aquest cas, malgrat que manifesta actuar en nom d’una plataforma veïnal per la defensa de la zona objecte d’urbanització, no ha acreditat la seva condició de portaveu d’aquesta plataforma i l’Ajuntament afirma no tenir constància que la citada plataforma s’hagués constituït amb les formalitats exigides per la legislació. Així doncs, el reclamant actua en representació de si mateix, i en aquest cas, tampoc consta que sigui propietari d’alguna finca o parcel·la adjacent de les afectades pel pla urbanístic, per tant, no es pot admetre l’accés a les dades sol·licitades en base al supòsit de l’article 53.1.c) de la Text Refós de la Llei del Cadastre immobiliari. D’altra banda, en el marc del present procediment es va procedir a donar trasllat als tercers afectats titulars de les finques o parcel·les del pla parcial (antecedent 12) i cap d’ells va donar consentiment exprés per tal que les seves dades fossin facilitades al reclamant, ans al contrari, almenys dos afectats expressament van indicar que no donaven permís a l’Ajuntament per facilitar les seves dades (antecedent 14). Segons el pla parcial urbanístic en qüestió, l'execució es farà mitjançant la reparcel·lació en modalitat de cooperació. L'article 129.2 del TRLU estableix qui pot ser considerat interessat en aquest procediment. No queda clar si la persona reclamant té un interès legítim per accedir a la informació sobre els propietaris de les finques afectades. Tot i que la LTAIPBG no exigeix justificar la sol·licitud d'accés, quan aquesta afecta les dades personals, la motivació pot ser rellevant. El reclamant al·lega que la negativa a facilitar les dades respon a un possible conflicte d'interès d'un empleat municipal, basant-se en rumors. No aporta proves, ni indicis d'irregularitats que justifiquin l'accés a dades protegides. La legislació de transparència busca garantir el control ciutadà sobre l'actuació pública, però la protecció de dades dels titulars cadastrals preval en absència d'indicis clars d'irregularitat. A més, la Llei 40/2015 del règim jurídic del sector públic, ja estableix mecanismes per evitar conflictes d'interès a l'Administració, com és l’abstenció d’intervenir per part de les autoritats i personal al servei de les administracions públiques quan hi ha una relació de parentesc identificat a la norma. A la vista de l’exposat l’APDCAT acaba concloent que: “En els termes plantejats i ateses les circumstàncies que es coneixen (mer rumor sense acompanyar-se de proves o indicis), l’accés a la identitat dels propietaris suposaria una ingerència en el dret a la privacitat d’aquests que no resultaria suficientment justificada des del punt de vista de la transparència i/o per a la defensa de drets o interessos legítims de la persona reclamant. En qualsevol cas, recordar la possibilitat de traslladar qualsevol possible sospita d’una actuació irregular urbanística a l’Oficina d’Antifrau de Catalunya per a la seva valoració i, si escau, investigació”. Per tot l’exposat únicament es reconeix el dret del reclamant a accedir a dades sobre titularitat de les finques o parcel·les en cas que el titular fos una persona jurídica. D’altra banda, també fem avinent que una vegada el planejament urbanístic en qüestió hagi estat aprovat definitivament es pot consultar el contingut íntegre, inclòs els noms dels titulars de les finques i drets afectats, en el Registre de planejament urbanístic de Catalunya (RPUC) https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/inici El Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, en el seu article 103.2 estableix que el Registre de planejament urbanístic de Catalunya garanteix la publicitat dels instruments de planejament urbanístic en vigor mitjançant la consulta pública presencial i telemàtica dels instruments que hi són dipositats. Així mateix, l'article 103, a l'apartat 3, estableix que la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dels acords d'aprovació definitiva dels plans urbanístics adoptats per l'Administració de la Generalitat ha d'incloure l'enllaç amb el Registre de planejament urbanístic de Catalunya que permeti la consulta telemàtica del contingut, els documents per tal de conformar immediatament el pla d'accés a l'instrument. urbanístic. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Planejament urbanístic (codi 0103), i en la sèrie Pla ns parcials urbanístics (2279). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de març de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 999/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2, i per tant sols pot accedir a la informació sobre qui és el propietari de les finques que composen el projecte urbanització PPM +PA: 03.08, quan els titulars siguin persones jurídiques. 2. Requerir a l’Ajuntament d’Olot que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament d’Olot a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 999/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.