Un regidor electo solicitó al Ayuntamiento de Almacelles los presupuestos y propuestas de las empresas consultadas para los trabajos eléctricos de las fiestas de la Mercè 2023. La GAIP estima parcialmente la reclamación, reconociendo el derecho de acceso a dicha información si existe, pero inadmite la petición de que los datos se incluyan formalmente en el acuerdo de junta.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de electo local no impide la admisión de la reclamación ante la GAIP, aplicándose supletoriamente la legislación de transparencia al régimen especial de acceso de los concejales.
2
El derecho de acceso de los electos locales es reforzado, pudiendo denegarse solo mediante resolución motivada que alegue vulneración de derechos fundamentales o secretos oficiales.
3
La información sobre presupuestos y propuestas en procesos de contratación es considerada información pública al ser elaborada por la administración en el ejercicio de sus funciones.
4
La solicitud de modificar o incluir datos en un acuerdo de junta es inadmisible por no tratarse de una solicitud de acceso a información pública, sino de una petición de actuación administrativa.
5
La falta de respuesta y de remisión de documentación por parte del Ayuntamiento a la GAIP se califica como falta de colaboración, aunque no impide resolver la reclamación.
Texto completo
Resolució 1127/2023, de 23 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 999/2023
Administració reclamada: Ajuntament d’Almacelles
Informació reclamada: Que a la junta de govern del dia 07/08/2023 es va aprovar la
contractació de l'empresa Xxxx. per dur a terme els treballs d'electricitat de les festes de la
Mercè 2023. Que no apareixen els noms de les empreses a les que s'han demanat
pressupostos i les propostes que elles han presentat. Que això suposo una falta d'informació i
transparència. Sol·licitem es faci constar aquesta informació a l'acord de junta i se'ns faci
arribar.
Sentit de la resolució: Estimació parcial i inadmissió parcial
Resum: Dit això, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder
de l’administració. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho
haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per
satisfer la reclamació.
La instància presentada per la reclamant el passat 9 de setembre, inclou una altra sol·licitud
que també ha reproduït al formulari de la reclamació de la GAIP, concretament demana: “com
que apareguin les dades en l'acord de junta”, en referència a les dades de les altres empreses,
els pressupostos i propostes presentades. Pel que fa a aquesta petició ha de ser inadmesa,
doncs no es tracta d’informació pública, ni entra dins de les competències d’aquesta Comissió
instar o requerir a l’Ajuntament d’Almacelles perquè inclogui aquesta informació, en cas que
existeixi, en un acord de la Junta de Govern Local.
Paraules clau: Ajuntament. Treballs elèctrics. Contractació. Empreses. Pressupostos.
Propostes. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Estimació.
Ponent: Iolanda Pineda
Antecedents
El 13 d’octubre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 999/202 3, presentada per un
regidor electe contra l’Ajuntament d’Almacelles, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst
a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 9 de setembre de 2023 la persona reclamant, sol·licita a l’Ajuntament d’Almacelles : “Que
a la junta de govern del dia 07/08/2023 es va aprovar la contractació de l'empresa Xxxx per
dur a terme els treballs d'electricitat de les festes de la Mercè 2023. Que no apareixen els
noms de les empreses a les que s'han demanat pressupostos i les propostes que elles han
presentat. Que això suposo una falta d'informació i transparència. Sol·licitem es faci constar
aquesta informació a l'acord de junta i se'ns faci arribar”.
La Reclamació presentada el 13 d’octubre de 2023 indica que no ha rebut resposta de la
sol·licitud indicada en l’antecedent anterior i que l’Ajuntament d’Almacelles no li ha lliurat la
informació sol·licitada.
El 23 d’octubre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
En la mateixa data la Comissió comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Almacelles i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la
recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona electa del mateix Ajuntament i aquesta
condició de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta
Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions, i es va confirmar per
la jurisprudència, on cal destacar la sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya confirmada per la Sentència del Tribunal Suprem 312/2022, de 10 de març de 2022,
sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret
d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de
transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició
Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació
pública.
D’acord amb aquesta interpretació es considera vàlida la utilització de la via de reclamació
prevista a l’LTAIPBG per atendre reclamacions dels electes locals, tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa. L’aplicació
supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional
primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en
garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per
demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció
contenciosa administrativa. La reclamació davant la Comissió gratuïta i voluntària també per als
electes locals que no han de tenir menors garanties que la resta de ciutadans quan volen
accedir a informació pública.
A més, la disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014.
Amb molta més raó si tenim present que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora
dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són
aplicables amb caràcter general a l'actuació i el funcionament de l'Administració (punt 1 de la
Disposició final primera) i que alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas)
s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions
respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les
justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució
del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada
s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de
ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de
manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació
sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa
de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que
aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada referent a la contractació dels treballs elèctrics per la festa de la
Mercè, concretament: “informació de les altres empreses i pressupost”, es tracta d’informació
pública d’acord amb allò establert a l’article 2.b LTAIPBG, doncs es tracta d’informació
elaborada pel propi Ajuntament, i que hauria de tenir en el seu poder com a conseqüència de la
seva activitat i en exercici de les seves funcions.
A més a més, la informació sol·licitada donat que fa referència a un procés de contractació,
també està sotmesa a la transparència i publicitat activa, com s’estableix en els arts. 2.a i 13 de
la LTAIPBG i article 43 del Decret 8/2021, de 9 de febrer sobre transparència i el dret d’accés a
la informació pública.
Cal recordar el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre de la corporació. En
aquest sentit, s’expressa l’article 164.1 TRLMRLC, en disposar que tots els membres de les
corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers
(article 164.6 TRLMRLC).
D’acord amb aquest caràcter reforçat de llur dret d’accés a la informació pública, els electes
locals poden sol·licitar qualsevol informació de la corporació, i només es podrà desestimar per
resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement
o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o
familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre
secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
En quan als límits d’accés, no s’aprecia d’ofici per part d’aquesta Comissió cap dels límits
d’accés previstos a l’article 164.3 TRLMRLC que pugui justificar la restricció de l’accés.
Dit això, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, en la
mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració.
Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar
així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació.
La instància presentada per la reclamant el passat 9 de setembre, inclou una altra sol·licitud
que també ha reproduït al formulari de la reclamació de la GAIP, concretament demana: “ com
que apareguin les dades en l'acord de junta”, en referència a les dades de les altres empreses,
els pressupostos i propostes presentades. Pel que fa a aquesta petició ha de ser inadmesa,
doncs no es tracta d’informació pública, ni entra dins de les competències d’aquesta Comissió
instar o requerir a l’Ajuntament d’Almacelles perquè inclogui aquesta informació, en cas que
existeixi, en un acord de la Junta de Govern Local.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix
que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han
d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la
inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la
integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i
inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a
facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació
seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que
regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de
ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa,
vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la
qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de
mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en
l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti
l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de
procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b)
Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de
la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el
termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent
Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria
general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que han d’estar perfectament
classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a
referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació podria estar
classificada dins el nivell Contractació administrativa i assistència tècnica (codi 0046) i sèrie
Contractacions de subministraments (1431).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 23 de novembre de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 999/2023 i declara el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Inadmetre parcialment la Reclamació 999/2023 respecte a que apareguin les dades en
l'acord de junta, per no tractar -se d’informació pública.
3. Requerir a l’Ajuntament d’Almacelles que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quatre dies.
4. Requerir a l’Ajuntament d’Almacelles a informar la GAIP, dins del termini de quatre dies,
de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 999/202 3 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.