Solicitud de información sobre titularidad de cuentas bancarias en subvenciones PAC y resultado de finalización por pérdida de objeto y desestimación parcial

Resolució 131/2023, de 16 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 997/2022 Administració reclamada: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Informació reclamada: Diversa informació en relació amb subvencions PAC dels anys 2019, 2020 i 2021. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua parcial d’objecte i desestimació parcial Resum: És procedent finalitzar la reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte en relació amb la pretensió de conèixer si el DACAAR demana l’acreditació que el compte al qual transfereix els ajuts és de titularitat del beneficiari de l’ajut, i no de la gestoria que el tramita, vist que ja ha estat estimada per aquesta Comissió en la Resolució 1030/2021 de la Reclamació 981/2021, presentada per la mateixa persona reclamant amb el mateix objecte, i desestimar la reclamació en relació amb la pretensió que sigui la Intervenció qui li en doni resposta, per manca de congruència amb la sol·licitud. Paraules clau: Ajuntaments. Subvencions. Reclamació contra lliurament parcial. Manca de col·laboració de l’Administració. Reclamació reiterada. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 26 d’octubre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 997/2022, presentada contra el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya (en endavant, DACAAR) en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 de setembre de 2022 la persona reclamant presenta una instància on demana que “s’informi si els pagaments de les subvencions de la PAC de 2019, 2020 i 2021 s’han efectuat directament als beneficiaris als seus dipòsits bancaris, prèvia acreditació de la seva titularitat o s’han realitzat a les empreses o gestories que han presentat les peticions per tal del seu pagament posterior als interessats”. 3. El 22 de setembre el subdirector general de Gestió i Control d’Ajuts Directes, informa que “els pagaments dels ajuts sol·licitats a la DUN i gestionats per aquesta subdirecció van destinats als beneficiaris i s’ingressen al compte corrent que els beneficiaris indiquen a la seva declaració (DUN).” 4. La Reclamació presentada el 26 d’octubre de 2022 davant del registre electrònic de la Generalitat, demana “la intervenció de la GAIP per tal que es completi la informació demanada” i es motiva en què “No ha contestat el senyor INTERVENTOR ja que només he rebut una resposta innominada, mancada d'identificació de la persona que ho ha lliurat, i no es contesta si s'exigeix acreditar la titularitat del dipòsit bancari de destí” 5. El 30 de novembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al DACAAR i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 10 de gener de 2023 la GAIP reitera el requeriment realitzat el dia 30 de novembre al DACAAR. A data d’aquesta resolució, l’Administració reclamada no ha atès ni respost cap d’aquests requeriments de la GAIP. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 7 posa de manifest que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural no ha aportat a aquest procediment ni l’expedient ni l’informe sobre la reclamació, que li ha estat requerida per la GAIP reiteradament, incomplint així l’article 33.4 RGAIP, que disposa que “La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”. Probablement, la manca de resposta es deu al fet de la duplicitat de reclamacions amb el mateix objecte a què s’al·ludirà en el fonament jurídic següent. En tot cas, vist que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”, és procedent resoldre i finalitzar el procediment de reclamació. 3. Objecte de la reclamació La reclamació té per objecte una sol·licitud d’informació, reproduïda a l‘antecedent 2, amb número de registre d’entrada al registre de la Generalitat 9015-1740394. Aquesta mateixa sol·licitud d’informació s’assenyala com a objecte de la Reclamació 981/2022, ja resolta per aquesta Comissió el 30 de desembre de 2021 (Resolució 1030/2021). De fet, una i altra reclamació es presenten amb un sol dia de diferència i per diferent canal: la 981 directament al registre de reclamacions de la GAIP, i la 997/2022, que ara es resol, un dia abans al registre electrònic de la Generalitat. La reclamació es presenta, després de rebre la resposta del DACAAR indicant que “els pagaments dels ajuts sol·licitats a la DUN i gestionats per aquesta subdirecció van destinats als beneficiaris i s’ingressen al compte corrent que els beneficiaris indiquen a la seva declaració (DUN)” amb un doble objecte, també idènticament expressat en aquesta reclamació i en la prèvia 981/2021: d’una banda, que s’informi si el DACAAR exigeix acreditar la titularitat del dipòsit bancari de destí a nom de beneficiari dels ajuts sol·licitats a la DUN”. Sobre aquesta petició, aquesta Comissió ja s’ha expressat en sentit estimatori en la Resolució 1030/2021 de la Reclamació 981/2022 i, per tant, cal considerar perdut l’objecte d’aquesta Reclamació en aquest punt amb el pronunciament anterior estimatori. La segona pretensió de la persona reclamant és que sigui la Intervenció del DACAAR qui respongui a la seva sol·licitud. En relació amb aquest punt, la Resolució 1030/2021 de la Reclamació 981/2022 ja es va pronunciar desestimant-lo per ser una petició en via de reclamació incongruent i absent de la sol·licitud d’informació de la què deriva, que no s’adreçava a la Intervenció general ni demanava la seva intervenció o signatura de la informació sol·licitada, sinó que s’adreçava expressament al DACAAR, de manera que és adequat que el DACAAR la lliurés a la persona reclamant sense signatura de la Intervenció o de manera innominada. En aquests termes, és procedent finalitzar la reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte en relació amb la pretensió de conèixer si el DACAAR demana l’acreditació que el compte al qual transfereix els ajuts és de titularitat del beneficiari de l’ajut, i no de la gestoria que el tramita, vist que ja ha estat estimada per aquesta Comissió en la Resolució 1030/2021 de la Reclamació 981/2021, presentada per la mateixa persona reclamant amb el mateix objecte, i desestimar la reclamació en relació amb la pretensió que sigui la Intervenció qui li en doni resposta, per manca de congruència amb la sol·licitud. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de febrer de 2023, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte en relació amb la pretensió de conèixer si el DACAAR demana l’acreditació que el compte al qual transfereix els ajuts és de titularitat del beneficiari de l’ajut, i no de la gestoria que el tramita, vist que ja ha estat estimada per aquesta Comissió en la Resolució 1030/2021 de la Reclamació 981/2021, presentada per la mateixa persona reclamant amb el mateix objecte. 2. Desestimar la reclamació en relació amb la pretensió que sigui la Intervenció qui li en doni resposta, per se incongruent amb la sol·licitud d’informació, d’acord amb el fonament jurídic 3. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 997/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.