Solicitud de Plan de autoprotección, activaciones e informes del Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici con estimación parcial

Resolució 69/2023, de 2 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 993/2022 Administració reclamada: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Informació reclamada: Pla d’autoprotecció i còpia d’informes. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua parcial d’objecte Resum: La segona petició d’informació demanava quantes vegades s’havia activat el Pla, en quins supòsits o alarmes i en quin nivell d’alarma, des de l’agost de 2020 “fins a l’actualitat”, és a dir, fins a la data de presentació de la sol·licitud. La informació proporcionada pel DACAAR exclou la relativa a l’any 2022, de la què es diu que no té encara les fitxes resum. Tanmateix, el fet de no tenir prèviament elaborades aquestes fitxes no exclou que la informació existeixi i que estigui registrada i pugui ser recopilada amb una elaboració de la què no s’ha acreditat, ni tan sols invocat, que hagi de ser complexa. Per tant, en relació amb les activacions del Pla d’autoprotecció del parc des de l’1 de gener fins al 30 de setembre de 2022, la informació resta pendent de lliurament, malgrat que el DACAAR ha estimat plenament la sol·licitud d’informació en la què hi era indubtablement inclosa. Finalment, i pel que fa a la tercera petició (còpia dels informes de les actuacions realitzades), el DACAAR n’ha proporcionat alguns, que la persona reclamant considera inconnexes i insuficients. La qualitat i congruència dels informes, i fins i tot la seva pròpia existència, no pot ser objecte de revisió en aquest procediment, que només garanteix l’accés a la informació pública prèviament en poder de l’administració. Per tant, és rellevant i decisiu del sentit d’aquesta resolució en relació amb aquest punt conèixer si existeixen d’altres informes d’actuacions a més dels què s’han lliurat a la persona reclamant, o si no s’han elaborat altres informes prèviament a la sol·licitud en relació amb altres actuacions que s’hagin pogut realitzar. Si existeixen, el DACAAR queda obligat per la seva pròpia resolució estimatòria a lliurar-los sense restriccions; però si, en canvi, no n’existeixen d’altres diferents dels lliurats, la reclamació hauria perdut el seu objecte en relació amb aquesta informació, sense que li sigui exigible a l’Administració en aquest procediment que elabori de nou altres informes que no existissin abans de la sol·licitud. La manca de resposta del DACAAR al trasllat de l’al·legació de la persona reclamant titllant de parcial la informació rebuda no ha permès que aquesta Comissió conegui si existeixen o no altres informes, i per tant, la reclamació en aquest punt s’estima declarant l’obligació del DACAAR de lliurar a la persona reclamant còpia dels informes d’actuacions prèviament existents que no li hagin estat tramesos en el marc d’aquest procediment, o a manifestar de forma expressa la seva inexistència. Paraules clau: Generalitat. Parcs naturals. Protecció civil. Plans d’Autoprotecció. Informes. Reclamació contra silenci. Lliurament parcial extemporani. Informació pública. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. L’1 novembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 993/2022, presentada contra el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACAAR), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 de setembre de 2022 la persona reclamant presenta un formulari electrònic de sol·licitud d’informació pública en relació amb el Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en relació amb el qual sol·licita al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural la informació següent: “1.- Quin es el Pla d’autoprotecció vigent des de agost del 2020. 2.- Quantes vegades s’ha activat el pal d’Autoprotecció des d’agost 2020 fins l’actualitat i en quins supòsits o alarmes i en quin nivell d’alarma. 3. Voldria copia dels informes de les actuacions realitzades”. 3. La reclamació, presentada l’1 de novembre de 2022, indica que no ha rebut cap resposta de l’Administració a la seva sol·licitud 4. El 10 de novembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. L’11 de novembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al DACAAR i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 14 de novembre de 2022 el DACAAR notifica a la persona reclamant l’estimació de la seva sol·licitud i la comunicació directa de la informació substituint la resolució, d’acord amb allò previst per l’article 34.8 LTAIPBG, en aquests termes: “1.- Quin es el Pla d’autoprotecció vigent des de agost del 2020? El Pla d'autoprotecció del 2004 es va elaborar amb caràcter voluntari, per disposar de protocols interns que coordinessin la resposta a les emergències. No disposa d'aprovació formal ni s'emmarca sota cap obligació legal, ja que no existia cap normativa ni procediment establert d'informe, homologació o aprovació. No es disposa per tant de documents oficials d'aprovació i registre. El Pla d'autoprotecció del 2017, modificació de l'anterior, es va elaborar d'acord a la Llei 30/2014, de 3 de desembre, de Parcs Nacionals i al Reial Decret 389/2016, de 22 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla Director de la Xarxa de Parcs Nacionals. Va ser inicialment informat favorablement amb esmenes en la IV Reunió de la Comissió Permanent del Consell Nacional de Protecció Civil el dia 8 d'abril de 2019. Amb tot, no disposa d'un document d'aprovació ja que la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya, organisme competent en temes d’emergències, comunica que en aquest cas no és competent ni en el tràmit ni en el aspectes tècnics. Per tant, ni a l'agost de 2020, ni a data d'avui, es disposa d'una aprovació formal de la nova versió ni de l'anterior i es continuen realitzant les accions de caràcter voluntari seguint els protocols interns establerts pel Parc Nacional. 2.- Quantes vegades s’ha activat el pla d’Autoprotecció des de agost 2020 fins l’actualitat i en quins supòsits o alarmes i en quin nivell d’alarma? Com a annex a aquesta comunicació, s’adjunten els resums anuals d’incidències (ES-R3) recollides des del Parc els anys 2020 i 2021. De l’any 2022 encara no es disposa de la fitxa resum. Per altra part, no s’hi recullen les emergències ateses per bombers, ja que aquest cos d’emergències no comunica al Parc les seves actuacions ni en el moment d’efectuar-les ni a posteriori i, per tant, no se’n pot elaborar cap fitxa. 3. Voldria còpia dels informes de les actuacions realitzades. Com a annex a aquesta comunicació, s’adjunten les fitxes ES-R1 d’emergències recollides des del Parc els anys 2020, 2021 i fins al 10 de novembre de 2022”. 7. El 16 de novembre de 2022 la persona reclamant trasllada a la GAIP la documentació que li ha fet arribar el Departament, i en fa les següent al·legacions: “Bon dia que en referencia VWH6PNYZM, veig que la informació demanada es incomplerta i esbiaixada, ja que hi falten fulls. Que he rebut informació parcial perquè per exemple com les incidències de 10 de desembre de 2021 i de 2 d'abril de 2022, no hi són, així com des d'agost de 2020. Que no sé per quin motiu amaguen aquesta informació sol·licitada, fet per el qual demano tota la informació complerta tal i com es va ressenyar en la sol·licitud”. 8. El 18 de novembre del 2022 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena perquè concreti l’objecte de la reclamació, tot demanant-li que identifiqui quina és la informació sol·licitada que no li ha estat lliurada i aportant, en el seu cas, còpia de la sol·licitud d’accés a informació registrada i còpia de la resposta íntegra que l’administració li hagi pogut notificar al respecte, en cas que sigui diferent de la documentació que ha aportat juntament amb la seva reclamació, i li adverteix que si no repara l’esmena en el termini de 10 dies es tindrà desistida la Reclamació, en aplicació de l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. 9. En la mateixa data, la persona reclamant respon l’esmena i comunica a la GIAP: “De tots el que vaig demanar des de agost 2020 en endavant sols hi ha informes inconnexos i en falten molts, fet per el qual torno a reiterar aquesta sol·licitud”, i trasllada novament la sol·licitud d’accés a informació que ja va adjuntar amb el formulari de la reclamació. 10. El 22 de novembre el DACAAR trasllada a la GAIP l’informe i l’expedient requerits, del qual se’n desprèn que amb data El 29 de novembre de 2022 la GAIP trasllada al Departament les al·legacions que la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Objecte de la reclamació Dels antecedents se’n desprèn que, dues setmanes després de presentar-se la reclamació, el DACAAR va comunicar a la persona reclamant la informació sol·licitada, la qual és qualificada de parcial per la persona reclamant, sense que s’hagi produït la concreció clara de la informació que considera que manca lliurar per entendre adequadament satisfeta la seva sol·licitud, més enllà de dir que ha rebut informes inconnexos i que en falten molts, ni tampoc hagi estat rebatuda aquesta al·legació d’imparcialitat pel DACAAR amb la manifestació de ser tota la informació prèviament existent en el seu poder. Sembla clar, en tot cas, que es pot donar per adequadament satisfeta la primera de les informacions sol·licitades (pla d’autoprotecció) amb la informació proporcionada, de manera que, en relació amb aquest punt, cal considerar perdut l’objecte de la reclamació. La segona petició d’informació demanava quantes vegades s’havia activat el Pla, en quins supòsits o alarmes i en quin nivell d’alarma, des de l’agost de 2020 “fins a l’actualitat”, és a dir, fins a la data de presentació de la sol·licitud. La informació proporcionada pel DACAAR exclou la relativa a l’any 2022, de la què es diu que no té encara les fitxes resum. Tanmateix, el fet de no tenir prèviament elaborades aquestes fitxes no exclou que la informació existeixi i que estigui registrada i pugui ser recopilada amb una elaboració de la què no s’ha acreditat, ni tan sols invocat, que hagi de ser complexa. Per tant, en relació amb les activacions del Pla d’autoprotecció del parc des de l’1 de gener fins al 30 de setembre de 2022, la informació resta pendent de lliurament, malgrat que el DACAAR ha estimat plenament la sol·licitud d’informació en la què hi era indubtablement inclosa. Finalment, i pel que fa a la tercera petició (còpia dels informes de les actuacions realitzades), el DACAAR n’ha proporcionat alguns, que la persona reclamant considera inconnexes i insuficients. La qualitat i congruència dels informes, i fins i tot la seva pròpia existència, no pot ser objecte de revisió en aquest procediment, que només garanteix l’accés a la informació pública prèviament en poder de l’administració. Per tant, és rellevant i decisiu del sentit d’aquesta resolució en relació amb aquest punt conèixer si existeixen d’altres informes d’actuacions a més dels què s’han lliurat a la persona reclamant, o si no s’han elaborat altres informes prèviament a la sol·licitud en relació amb altres actuacions que s’hagin pogut realitzar. Si existeixen, el DACAAR queda obligat per la seva pròpia resolució estimatòria a lliurar-los sense restriccions; però si, en canvi, no n’existeixen d’altres diferents dels lliurats, la reclamació hauria perdut el seu objecte en relació amb aquesta informació, sense que li sigui exigible a l’Administració en aquest procediment que elabori de nou altres informes que no existissin abans de la sol·licitud. La manca de resposta del DACAAR al trasllat de l’al·legació de la persona reclamant titllant de parcial la informació rebuda no ha permès que aquesta Comissió conegui si existeixen o no altres informes, i per tant, la reclamació en aquest punt s’estima declarant l’obligació del DACAAR de lliurar a la persona reclamant còpia dels informes d’actuacions prèviament existents que no li hagin estat tramesos en el marc d’aquest procediment, o a manifestar de forma expressa la seva inexistència. D’acord amb l’exposat, s’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir la informació relativa als supòsits i nivell d’alarma de les activacions del Pla d’autoprotecció del parc nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici des de l’1 de gener al 30 de setembre de 2022, així com a obtenir la còpia dels informes de les actuacions derivades de l’activació d’aquest Pla d’autoprotecció des de l’1 d’agost de 2020 al 30 de setembre de 2022 que el DACAAR tingui en el seu poder prèviament elaborats en el moment de la sol·licitud, o la manifestació de la seva inexistència, i es declara perdut l’objecte de la reclamació en relació amb la resta de la sol·licitud amb la informació lliurada en el marc d’aquest procediment. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de febrer de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la informació relativa als supòsits i nivell d’alarma de les activacions del Pla d’autoprotecció del parc nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici des de l’1 de gener al 30 de setembre de 2022, així com a obtenir la còpia dels informes sobre les actuacions derivades de l’activació d’aquest Pla d’autoprotecció des de l’1 d’agost de 2020 al 30 de setembre de 2022 que el DACAAR tingui en el seu poder prèviament elaborats en el moment de la sol·licitud, o la manifestació de la seva inexistència. 2. Finalitzar la reclamació per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte en relació amb la resta d’informació sol·licitada, a la vista de la informació que li ha estat lliurada en el marc d’aquest procediment. 3. Requerir el DACAAR que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar a la GAIP, en aquest mateix termini, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 993/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.