Se solicitó al Ayuntamiento de Creixell información sobre la gestión y gastos del servicio de recogida de residuos de 2019. Ante la falta de respuesta administrativa, la GAIP estima la reclamación y ordena la entrega de los datos por tratarse de información pública sobre la gestión de un servicio municipal y el uso de recursos públicos, sin que concurran causas legales para denegarla.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es pública al versar sobre la gestión de un servicio municipal y el gasto de recursos públicos municipales.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en las leyes.
3
Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente en beneficio del derecho y no pueden ampliarse por analogía.
4
La Administración no dispone de potestad discrecional para aplicar límites al acceso, debiendo motivar y razonar debidamente las causas de denegación.
5
La falta de colaboración del Ayuntamiento y la no remisión de informes a la GAIP no impiden la resolución del procedimiento de reclamación.
Texto completo
Resolució 1120/2021, de 22 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 992/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Creixell
Informació reclamada: Sobre gestió i despeses del servei de recollida de residus.
Sentit de la Resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada en aquest procediment és la següent: ens o empresa
que gestiona el servei de recollida de residus sòlids, obligacions reconegudes netes de
despesa en recollida de residus sòlids i obligacions reconegudes netes de despesa per
tractament i eliminació de residus sòlids, tot en relació amb l’any 2019. Es tracta, sens
dubte, d’informació pública, ja que són dades sobre la forma de gestió d’un servei
qualificat legalment de municipal i de despeses de recursos públics municipals. En
conseqüència, i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a
accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que puguin determinar -ne la denegació. No
s’ha invocat la concurrència de cap causa legal que pugui justificar la denegació de la
informació sol·licitada, ni és plausible que n’hi pugui concórrer cap, atès que allò demanat
és la responsabilitat de la gestió d’un servei públic i els seus costos econòmics, sense
incloure cap informació que afecti dades de terceres persones ni cap dels límits establerts
per les lleis. Per tant, la persona reclamant té dret a la informació sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntament. Gestió de residus. Despeses públiques. Reclamació contra
silenci. Manca de col·laboració de l’Administració.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 6 de novembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 992/2021, presentada
contra l’Ajuntament de Creixell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 25 de juliol de 2021 la persona reclamant, amb la finalitat d’una recerca
universitària, demana a l’Ajuntament de Creixell “les dades següents, corresponents a
l'exercici de 2019: Servei de recollida de residus sòlids: 1) El servei de recollida de
residus sòlids es feia a 2019 (a) directament des del l'ajuntament, (b) és contractat a
proveïdor extern (i quin, si és el cas), o (c) s'ha delegat a algun ens supramunicipal?
2) Obligacions reconegudes netes de despesa a 2019 en recollida de residus sòlids.
3) Obligacions reconegudes netes a 2019 per tractament i eliminació de residus”.
3. L’1 d’octubre de 2021 la persona reclamant considera que ha passat el temps requerit
perquè la seva sol·licitud anterior s’hagi de considerar estimada per silenci
administratiu i demana a l’Ajuntament de Creixell el lliurament de la informació
sol·licitada.
4. La Reclamació presentada el 5 de novembre de 2021 indica que la persona reclamant
no ha rebut cap resposta a les sol·licituds anteriors.
5. El 15 de novembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de
Creixell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta a aquest requeriment.
6. El 15 de novembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a
la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la
posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la
legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació
pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les
comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública
sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la
informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden
ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret
d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del
dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP
desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta
Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu
que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els
termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix
precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la
que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de
les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb
el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació
pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de
qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix
que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb
el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser
denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i
criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb
llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar
sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per
a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de
potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la
motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació
automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a
què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés
sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats
d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a
la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho
estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen
l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article
33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la
resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe
sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a
la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta
d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze
dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de
l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del
dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació,
especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent,
no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article
33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no
emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la
tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada i l’Administració que ha de facilitar-la
La informació sol·licitada en aquest procediment és la següent: ens o empresa que
gestiona el servei de recollida de residus sòlids, obligacions reconegudes netes de
despesa en recollida de residus sòlids i obligacions reconegudes netes de despesa per
tractament i eliminació de residus sòlids, tot en relació amb l’any 2019. Es tracta, sens
dubte, d’informació pública, ja que són dades sobre la forma de gestió d’un servei
qualificat legalment de municipal i de despeses de recursos públics municipals. En
conseqüència, i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a
accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que puguin determinar-ne la denegació. No
s’ha invocat la concurrència de cap causa legal que pugui justificar la denegació de la
informació sol·licitada, ni és plausible que n’hi pugui concórrer cap, atès que allò demanat
és la responsabilitat de la gestió d’un servei públic i els seus costos econòmics, sense
incloure cap informació que afecti dades de terceres persones ni cap dels límits establerts
per les lleis. Per tant, la persona reclamant té dret a la informació sol·licitada.
En conseqüència, és procedent requerir l’Ajuntament de Creixell perquè faciliti a la
persona reclamant la informació sol·licitada, dins d’un termini breu, ja que des de fa mesos
s’està lesionant el seu dret a la informació pública sol·licitada.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de
les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat
30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels
acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada,
les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en
requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa
feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt
greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de
conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans
competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels
casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal
de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades
personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la
sessió de 22 de desembre de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 992/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada sobre l’ens o empresa que gestiona el servei de recollida de
residus sòlids, obligacions reconegudes netes de despesa en recollida de residus
sòlids i obligacions reconegudes netes de despesa per tractament i eliminació de
residus sòlids, tot en relació amb l’any 2019.
2. Requerir a l’Ajuntament de Creixell perquè lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Creixell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies,
de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de
les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 992/2021 i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils
(descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció
de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte
per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després
d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva
necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona
reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a
[email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb
l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en
coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació
d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a
l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte
administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a
l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa
administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona
afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu
davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la
notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa
administrativa.