Inadmisión de reclamación contra el Colegio de Administradores de Finques de Barcelona-Lleida por no constituir una solicitud de acceso a información pública

Resolució 1062/2024, d’1 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 991/2024 Administració reclamada: Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida Informació reclamada: No és informació pública (es formula una reclamació de deontologia) . Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La part actora formula una petició per a que l’administració reclamada dugui a terme una actuació ben diferent de la de proporcionar informació pública preexistent. En conseqüència, la reclamació no reuneix el requisits establerts per l’article 2.b LTAIPBG pel que fa al concepte d’informació pública i les pretensions de la persona reclamant no tenen empara en el dret d’accés a aquesta, tal com l’estableix l’article 18.1 LTAIPBG, abans recollit. D’acord amb les consideracions efectuades , la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, que estableix de manera expressa la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Administració instrumental. Col·legis professionals. Reclamació contra silenci. Reclamació de deontologia. No és informació pública. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents 1. El dia 16 de juliol de 2024 e ntra a la GAIP la Reclamació 991/2024, presentada contra el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona- Lleida, en relació amb l’escrit que s’indica a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la Reclamació es fa constar que no s’hauria rebut resposta de l’administració i s’insisteix en considerar literalment que la documentació presentada pel col·legiat denunciat “es contraria a la ley y por lo tanto entiendo que se ha de obligar al administrador el cumplimiento de la misma ya que es parte de sus atribuciones por parte de la ley que los copropietarios cumplan la misma”. 2. En data 14 de febrer de 2024 la persona reclamant presenta al Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona- Lleida una reclamació de deontologia, contra una persona col·legiada, en la qual s’afirmen, de manera literal, “Ilegalidad en las liquidaciones, No se realizan anualmente las liquidaciones entre cobros y gastos. No se atiende a la ley 5/2015 en su artículo Artículo 553 -6 Fondo de reserva, ya que no se lleva contabilidad separada. En el 2022 el cuadrante de liquidación no se entrega. Niega a los co- propietarios que paguen en efectivo en la oficina. Las cuotas según escritura son erróneas. Aparecen en la liquidación ingreso de origen desconocido. Pretende cambiar el banco al banco Guissona que no tiene sucursal en Sant Andreu”. Fonaments jurídics 1. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b”. En la mesura que no s’adequa a les disposicions recollides en el paràgraf anterior, aquesta Reclamació ha de ser inadmesa perquè el seu objecte no consisteix en l'accés a informació pública, sinó que es plantegen altres pretensions de naturalesa diferent al dret d’accés a la informació. Aquest procediment de garantia del dret d’accés a la informació pública només pot tenir per objecte la revisió de les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAPBG transcrit en el fonament jurídic anterior. Per tant, aquesta Comissió no es pot pronunciar respecte d’altres procediments administratius que no tinguin per objecte l’obtenció d’informació pública per part de la ciutadania. Efectivament, la pretensió de la part reclamant consisteix en formular una reclamació al Col·legi esmentat, per a que aquest prengui mesures davant el suposat incompliemnt de la legalitat per part de l’administrador col·legiat al qual s’adreça la denúncia. Com podem observar fàcilment, la part actora formula una petició per a que l’administració reclamada dugui a terme una actuació ben diferent de la de proporcionar informació pública preexistent. En conseqüència, la reclamació no reuneix el requisits establert s per l’article 2.b LTAIPBG pel que fa al concepte d’informació pública i les pretensions de la persona reclamant no tenen empara en el dret d’accés a aquesta, tal com l’estableix l’article 18.1 LTAIPBG, abans recollit. D’acord amb les consideracions efectuades fins ara, la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, que estableix de manera expressa la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 d’agost de 2024, resol per unanimitat 1. Inadmetre la reclamació 991/2024, d’acord amb les consideracions efectuades al fonament jurídic 1 2. Donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.