Reclamación de un periodista sobre calificaciones de bachillerato por centro y la estimación parcial de la GAIP mediante la anonimización de datos

Resolució 93/2025, de 30 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 990/2024 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació i Formació Professional. Informació reclamada: Diversa informació sobre qualificacions de batxillerat per centre educatiu i servei territorial. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Quant als límits que poden concórrer en el cas present, el Departament reclamat ha fet avinent la concurrència del límit relatiu a la segregació escolar previst a l’article 184 de la LEC. En aquest sentit, i atès que la persona periodista reclamant ha re- formulat la seva demanda d’informació a la llum del l’informe del Síndic de Greuges evacuat a petició de la GAIP en el present procediment de reclamació, on s’urgeix al Departament a fer compatible el dret d’accés a la informació pública amb la no divulgació d’aquella informació que pugui incidir en la segregació escolar, aquesta Comissió considera que és possible facilitar la informació sol·licitada sense aprofundir en la segregació escolar, ni incidir de forma negativa, en les polítiques públiques de lluita contra aquest fenomen en els termes expressats per la persona reclamant en les seves darreres al·legacions datades l’11 de novembre de 2024. Paraules clau: Generalitat. Educació. Periodista. Provés d’accés. Batxillerat. Qualificacions. Reclamació contra estimació parcial. Límits. Segregació escolar. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents L’11 de juliol de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 990/2024 presentada per un periodista contra el Departament d’Educació i Formació Professional (DEFP) en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El periodista reclamant indica al presentar la reclamació que les dades lliurades pel DEFP no satisfan la seva sol·licitud. El 6 de juny de 2024 el periodista reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) demanant la següent informació: “- Números d'estudiants que aproven el batxillerat per curs i centre educatiu. - Notes mitjanes del batxillerat per centre educatiu. - Notes de les fases general i específica de les PAU dels alumnes provinents de cada centre i serveis territorials (és a dir, zona) dels quals depèn cada centre, per als cursos 2020/21 21/22 22/23 i 23/24. Només 1a convocatòria (juny).” Afegeix: “Enviar la documentació relativa al curs 23/24 quan estigui disponible.” El 21 de juny de 2024, la Secretària general del Departament emet resolució parcialment estimatòria, atès que “la informació sol·licitada sobre els números d'estudiants que aproven el batxillerat per curs i centre educatiu i les notes mitjanes del batxillerat per centre educatiu pot afavorir la segregació escolar en tant que la divulgació d’aquesta informació permetria fer comparacions i classificacions entre centres i afavoriria la segregació escolar amb perjudici de la matriculació en el centre referenciat. Això afectaria les possibilitats de promoció de l’alumnat i la vulneració del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats protegit per la Convenció de les Nacions Unides dels drets del menor. Per això, es subministra la informació sol·licitada a nivell agregat per servei territorial. Les dades del curs 23- 24 encara no es disposen, es disposaran aproximadament d’aquí 1 any, al maig- juny del 2025.” Finalment resol: “1. Estimar parcialment la sol·licitud d’accés a informació pública presentada en data 06/06/2024 per la persona sol·licitant. 2. Desestimar la informació relativa als números d'estudiants que aproven el batxillerat per curs i centre educatiu i les notes mitjanes del batxillerat per centre educatiu dels cursos 2020/21 21/22 22/23 i 23/24, d’acord amb el que disposa el fonament de dret 6 d’aquesta resolució. 3. Subministrar les dades dels alumnes graduats i de les notes mitjanes de segon de batxillerat, per serveis territorials, dels cursos 20- 21, 21- 22 i 22- 23.” El 17 de juliol de 2024, la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Administració reclamada i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 24 de juliol de 2024, la GAIP trasllada al Síndic de Greuges el següent: “El dia 11 de juliol de 2024 es va presentar davant la GAIP la Reclamació 990/2024 contra el Departament d’Educació. Atesa la informació sol·licitada, aquesta Comissió ha considerat pertinent proposar a la Síndica de Greuges de Catalunya que emeti informe al respecte d’acord amb el que preveu l’article 42.7 de la Llei 19/2014, del 29 del desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern”. El 26 de juliol de 2024, la GAIP comunica a les parts del procediment que s’ha procedit a ampliar el termini resolució del procediment de reclamació atesa la sol·licitud cursada al Síndic de Greuges. El 26 de juliol de 2024, el DEFP aporta a la GAIP la documentació requerida en data 17 de juliol. L’informe conclou: “La sol·licitud d’accés a la informació pública contra la que es presenta aquesta reclamació es va estimar parcialment atès que es considera que lliurar la informació sol·licitada comporta un perjudici pel drets dels menors.(...) La informació sol·licitada sobre els números d'estudiants que aproven el batxillerat per curs i centre educatiu i les notes mitjanes del batxillerat per centre educatiu pot afavorir la segregació escolar en tant que la divulgació d’aquesta informació permetria fer comparacions i classificacions entre centres i afavoriria la segregació escolar amb perjudici de la matriculació en el centre referenciat. Això afectaria les possibilitats de promoció de l’alumnat i la vulneració del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats protegit per la Convenció de les Nacions Unides dels drets del menor.” Respecte de la documentació lliurada al periodista reclamant, el DEFP indica: “El dret d’accés a la informació pública no es pot reconèixer sempre, ja que la pròpia llei estableix límits a aquest dret. Tal com s’exposa a la resolució de la sol·licitud d’accés objecte d’aquesta reclamació, en aquest cas, la informació sol·licitada està afectada per un límit clar i així es va motivar. Concretament, la informació està afectada pel límit que s’estableix en l’article 21.1.e) de l’LTAIPBG, els drets dels menors d’edat mitjançant la segregació escolar, i que es desenvolupa en l’article 69.5 de Decret 8/2021.” El 30 de juliol de 2024, la GAIP trasllada l’informe del DEFP al periodista reclamant perquè, en el termini de 3 dies hàbils, aportés les al·legacions escaients, del contrari s’entendria satisfeta la seva pretensió i la reclamació finalitzaria per pèrdua d’objecte. En la mateixa data, el periodista reclamant manifesta: “el Departament d’Educació considera que la divulgació de dades desagregades per centre educatiu podria afavorir comparacions i classificacions que promourien la segregació escolar, perjudicant la igualtat d’oportunitats dels estudiants. Això es fonamenta en l’article que restringeix l’accés a informació pública quan aquesta pugui afectar negativament els drets dels menors. Per respondre a la legítima preocupació pel Departament d’Educació i per adaptar la petició als límits legals, es proposa substituir la informació inicialment demanada per una versió actualitzada amb dates d’aquest any de la resolució que el propi Departament d’Educació i el Consell Interuniversitari de Catalunya van emetre l’any passat i que es va fer servir, sense cap mena de dubte, per elaborar aquesta nota periodística: https://www.elcritic.cat/dades/un- de-cada- tres-instituts-privats-va-inflar-les-notes-de- batxillerat-en-mes-dun-punt-167947. Atès que no va ser un problema entregar la documentació aleshores, en cap cas entendria que ho fos ara.” El 13 d’agost de 2024, la GAIP trasllada les al·legacions del periodista reclamant al DEFP perquè, en el termini de 15 dies, fes arribar el seu posicionament al respecte. El 27 d’agost de 2024, la Síndica de Greuges aporta l’informe requerit en data 24 de juliol. Aquest conclou: “En el marc de les actuacions anteriorment referides, per garantir el control i avaluació sobre el funcionament de l'administració i de les polítiques públiques, el Síndic de Greuges ha defensat la conveniència de facilitar la informació anonimitzada no només individualment per alumnat sinó també per centre (on no aparegui el nom del centre ni cap dada que ajudi a identificar-lo), per evitar la seva possible estigmatització. En el cas que ens ocupa, i atès que la informació sol·licitada pot afavorir la segregació escolar, la síndica recorda la possibilitat de fer compatible el dret d'accés a la informació pública i el dret a l'educació en igualtat d'oportunitats a través de l'anonimització de les dades dels centres escolars (en el cas que aquesta informació pugui tenir interès per a la persona reclamant).” El 29 d’agost de 2024, la GAIP trasllada l’informe de la Síndica de Greuges a les parts del procediment perquè, en el termini de 10 dies hàbils, fessin arribar el seu posicionament al respecte. En la mateixa data, el periodista reclamant comunica a la GAIP el següent: “1. Que s’entregui la informació inicialment demanada. 2. Que s’atengui l’informe del síndic i que l’Administració entregui la informació desagregada per centre on hi consti, primer, una relació del centre escolar (amb un codi numèric per anonimitzar-lo, si així es considera oportú), segon, la titularitat (públic, privat o privat-concertat) i, per últim, el servei territorial al qual pertany (Alt Pirineu i Aran, Baix Llobregat, Barcelonès, Catalunya Central, Girona, Lleida, Maresme - Vallès Oriental, Penedès, Tarragona, Terres de l'Ebre, Vallès Occidental i Consorci d'Educació de Barcelona).” El 4 de setembre de 2024, la GAIP trasllada al DEFP les al·legacions anteriorment indicades per al seu coneixement. El 27 de setembre de 2024, el DEFP aporta un segon informe amb les següents consideracions: “Respecte a la possibilitat que indica la Síndica de fer compatible el dret d'accés a la informació pública i el dret a l'educació en igualtat d'oportunitats a través de l'anonimització de les dades dels centres escolars, es considera que en aquest cas el lliurement de la informació reclamada de manera anonimitzada no seria suficient per garantir l’anonimat de cada centre, atès que el període analitzat i les dades relatives al nombre d’alumnes que aproven batxillerat i la seva ubicació farien que es pogués vincular amb les dades amb els centres concrets que, si bé no s’identificarien formalment, serien fàcilment identificables. La informació que es demana comporta una avaluació de l’èxit escolar, que si es divulga a nivell de centre es considera un factor de segregació escolar, ja que posaria de manifest centres escolars amb eventuals notes proporcionalment negatives, amb el corresponent descrèdit per als alumnes que hi han estudiat; d’aquí que la divulgació d’aquesta informació sigui considerada legalment un perjudici per als menors d’edat. Així mateix es considera que l’accés a la informació que es reclama aniria en contra del compliment del Pacte contra la segregació escolar i debilitaria els esforços que des del Departament d’Educació i Formació Professional s’estan duent a terme per garantir-ne la seva protecció. Ateses les consideracions exposades, ens reiterem en les al·legacions indicades a la resolució de la sol·licitud, de data 21/06/2024, i en l’informe de posicionament de la reclamació, de data 25/07/2024.” El 30 de setembre de 2024, la GAIP trasllada el segon informe del DEFP al periodista reclamant perquè, en el termini de 3 dies hàbils, faci arribar el seu posicionament al respecte. En la mateixa data, la part reclamant manifesta: “Amb la intenció de trobar una posició de consens que eviti la identificació dels centres i, per tant, fomenti la segregació escolar, la part interessada fa una darrera proposta de petició d’accés a la informació pública que aprofundeix en l’anonimització de les dades: Per als cursos 20/21, 21/22, 22/23 i 23/24, es proposa alterar la informació original demanada de la següent manera: 1. “Institut”: La part interessada accepta que el nom del centre se substitueixi per un codi per anonimitzar-lo. 2. “Servei Territorial”: Atès que un límit comarcal podria facilitar la identificació del centre, la part interessada accepta que s’entregui la informació disgregada pel Servei Territorial. Es recorda que a Catalunya hi ha més de 700 centres que imparteixen el Batxillerat i que el límit del Servei Territorial hauria de ser suficient perquè el centre no sigui identificat. 3. “% d’aprovats a Batxillerat” i “% d’aprovats a les PAU”: Malgrat que inicialment es va demanar el nombre absolut d’estudiants que aproven tant el Batxillerat com les PAU per centre, el Departament argumenta que aquest es podria identificar per la quantitat d’estudiants. Tot i els dubtes sobre la veracitat d’aquesta afirmació, la part interessada accepta que s’entreguin les xifres d’aprovats en percentatge i s’ometi el nombre absolut d’estudiants. Així, resulta impossible identificar el centre. 4. Titularitat: La identificació de la titularitat del centre (públic, privat o concertat) és una informació fonamental derivada de la negativa a entregar una relació dels centres amb el nom. Si es tenen en compte els aspectes anteriors per anonimitzar la informació, en cap cas l’entrega d’aquesta dada faria identificables els centres. Recordem, de nou, que a Catalunya hi ha més de 700 centres que imparteixen el Batxillerat. 5. Nota mitjana Batxillerat, “Nota mitjana de la fase general” i “Nota mitjana de la fase específica”: Aquesta informació no contribueix a la identificació directa o indirecta de cap centre.” El 14 d’octubre de 2024, la GAIP trasllada les al·legacions del periodista reclamant al DEFP perquè, en el termini de 10 dies hàbils, fes arribar el seu posicionament al respecte. El 29 d’octubre de 2024, el DEFP respon al requeriment indicat anteriorment: “Primera. El Departament es ratifica en la seva posició de no divulgar dades desagregades per centre educatiu que propiciïn comparacions i classificacions que promourien la segregació escolar, la qual cosa perjudicaria la igualtat d’oportunitats dels estudiants. Segona. Tenint en compte l’anterior i la contraproposta feta pel sol·licitant després de l’informe de la Síndica de Greuges, el Departament creu possible el lliurament d’un fitxer amb els camps següents, si això fos de l’interès del sol·licitant: Centre (anonimitzat) // % aprovats Batxillerat // Nota mitjana Batxillerat. No es pot facilitar la informació relativa a la titularitat del centre, ja que indirectament promouria la segregació escolar. Tampoc no es pot informar el servei territorial, ja que la petitesa d’alguns d’ells elevaria més enllà del que és raonable el risc de reidentificació del centre. Tercera. Pel que fa a les dades d’aprovats de les PAU i les notes mitjanes de les fases general i específica d’aquestes proves, cal dir que el Departament d’Educació i Formació Professional no disposa d’aquesta informació per no formar part de les seves competències, que estan atribuïdes al Departament de Recerca i Universitats.” El 6 de novembre de 2024, la GAIP trasllada l’informe del DEFP al periodista reclamant perquè, en el termini de 5 dies hàbils, fes arribar el seu posicionament al respecte. L’11 de novembre de 2024, el periodista reclamant manifesta: “el Departament s’equivoca en afirmar que es demana el nombre d’alumnes que aproven el Batxillerat. El que es demana és el percentatge d’alumnes que aproven el batxillerat , precisament, per evitar que es pugui saber la dimensió del centre i que, per tant, pugui ser indirectament identificable. Per exemple, si un centre té 100 alumnes i 90 aproven el Batxillerat i un altre centre té només 10 alumnes i 9 aproven el batxillerat, la taxa d’aprovats és del 90% en ambdós casos. En definitiva, informant sobre el percentatge d’alumnes que aproven el batxillerat, en cap cas es pot inferir un nombre total d’alumnes que faci identificable el centre. (...) El Departament argumenta que “no pot informar del servei territorial, ja que la petitesa d’alguns d’ells elevaria més enllà del que és raonable el risc de reidentificació del centre”. De nou, atès que es demana el percentatge d’alumnes que aproven el Batxillerat i no el nombre absolut, no existeix cap risc d’indentificació del centre per la seva mida. A més a més, la persona sol·licitant recorda que a Catalunya hi ha més de 700 centres que imparteixen el Batxillerat repartits ens 12 Serveis Territorials i, entregar el nombre d’aprovats en percentatge fa del tot impossible la reidentificació de cap centre, per petit que sigui el Servei Territorial. (...) El Departament argumenta que no es pot facilitar la informació relativa a la titularitat del centre, ja que, en la seva opinió, “indirectament promouria la segregació escolar”. En aquest sentit convé assenyalar que la possible divulgació de les dades estadístiques que asseguren l’anonimització del centre i impossibiliten la seva reidentificació no permet cap mena de segregació escolar, per bé que hi hagi diferències entre centre de diferent titularitat. En altres paraules, els centres en sí no són comparables perquè s’han pres totes les mesures perquè no siguin identificables i, sent així, no es promou la segregació escolar sota cap concepte. Com a conclusió, en cap cas el Departament pot pretendre obstruir el dret a la informació ponderant per damunt d’aquest el fet de considerar que protegeix la segregació escolar evitant una comparativa sobre la titularitat dels més de 700 centres anònims, que no són identificables entre sí, i que imparteixen un nivell d’estudis no obligatori com el Batxillerat. (...) Atès que el Departament nega que tingui accés a les dades referides a les notes de les PAU dels seus alumnes, es prega col·laboració amb el Departament d’Universitats en tant que, un cop s’entregui la documentació requerida a la persona sol·licitant, se li demanarà a aquest Departament que es posi en contacte amb el Departament d’Educació perquè complementin la informació referida per cada centre, ja que l’anonimització relativa als centres faria impracticable aquesta tasca sense la participació del Departament d’Educació, l’únic coneixedor de la identitat de cada centre.” El 20 de novembre de 2024, la GAIP trasllada les darreres al·legacions del periodista reclamant al DEFP perquè, en el termini de 10 dies hàbils, fes arribar el seu posicionament al respecte. A data d’aquesta resolució no consta resposta. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la condició de periodista de la persona reclamant En aquest punt cal recordar que l’LTAIPBG no fa cap diferència en relació a les persones que eventualment puguin exercir el dret d’accés a la informació pública davant dels subjectes obligats per la Llei a atendre les seves sol·licituds. La Llei reconeix el dret a totes les persones majors de 16 anys, i, en principi, la condició de periodista de la persona reclamant no hauria de tenir incidència en com les administracions públiques resolen la seva sol·licitud o reclamació d’accés a la informació. Amb tot, ja existeixen resolucions de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem on es posa de manifest que: “Cuando el solicitante de información es un periodista deben redoblarse estas cautelas para no interferir en la libertad de expresión y comunicación libre de información de los medios de comunicación, derechos fundamentales protegidos constitucionalmente” (Vegeu, per totes, la STS 1256/2021 - ECLI:ES:TS:2021:1256). Aquesta doctrina és del tot coherent amb la pronunciada pel Tribunal Europeu de Dret Humans, per exemple, en la seva resolució relativa al cas de Szurovecz v. Hungary de data 8 de octubre de 2019 on sentencia el següent: “(...) la recopilació prèvia d'informació és un pas preparatori essencial al periodisme i és una part inherent i protegida de la llibertat de premsa. Els obstacles generats per dificultar l'accés a la informació d'interès públic poden dissuadir els qui treballen als mitjans de comunicació o en àmbits que reivindiquin aquests assumptes. Com a conseqüència, és possible que ja no puguin exercir el seu paper fonamental com a “guardians públics”, i la seva capacitat per facilitar informació precisa i fiable es pot veure afectada negativament (…) El paper de “guardià” dels mitjans de comunicació adquireix especial importància en tals contextos, ja que la seva presència és una garantia que les autoritats poden rendir comptes per les seves conductes (…) el Tribunal està convençut que l'informe que el demandant pretenia preparar feia referència a una qüestió d'interès públic, on hi havia poc marge per a les restriccions a la llibertat d’expressió en virtut de l’article 10, apartat 2, del Conveni Europeu de Drets Humans (…)”. (La traducció és nostra). 3. Sobre l’estimació al dret d’accés a la informació reclamada i límits Pel que fa a la informació reclamada cal tenir en compte el següent: en primer lloc, la informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir a la informació pública, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Així mateix, el Departament reclamat és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i resoldre, en temps i forma, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública. Quant als límits que poden concórrer en el cas present, el Departament reclamat ha fet avinent la concurrència del límit relatiu a la segregació escolar previst a l’article 184 de la LEC. En aquest sentit, i atès que la persona periodista reclamant ha re- formulat la seva demanda d’informació a la llum del l’informe del Síndic de Greuges evacuat a petició de la GAIP en el present procediment de reclamació, informe on s’urgeix al Departament a fer compatible el dret d’accés a la informació pública amb la no divulgació d’aquella informació que pugui incidir en la segregació escolar, aquesta Comissió considera que és possible facilitar la informació sol·licitada sense aprofundir en la segregació escolar, ni incidir de forma negativa en les polítiques públiques de lluita contra aquest fenomen, si es proporciona la informació en els termes expressats per la persona reclamant en les seves darreres al·legacions, datades l’11 de novembre de 2024. Així doncs, concretament, aquesta Comissió declara el dret d’accés a la informació pública següent: el percentatge d’alumnes que aproven el batxillerat, per centre educatiu – anonimitzat- amb indicació de la titularitat del centre i del servei territorial al qual pertany. Aquesta Comissió entén, com explica la persona periodista reclamant que revelar el nombre d’aprovats en percentatge per centre fa del tot impossible la re- identificació d’aquests, per molt acotat que sigui el Servei Territorial. Certament, aquesta Comissió entén que la divulgació de les dades estadístiques que asseguren l’anonimització del centre i impossibiliten la seva reidentificació no és un element que afavoreixi la segregació escolar, per bé que hi hagi diferències entre centres de diferent titularitat, tenint en compte, a més, que els estudis de Batxillerat no són uns ensenyaments obligatoris. És a dir el que s’ha de facilitar és el percentatge d’alumnes que aproven el batxillerat per centre anonimitzat o pseudonimitzat (és a dir, canviant el nom del centre amb un codi), agrupats els centres per servei territorial, indicant, a la vegada, si cada centre es públic, privat o concertat. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la gestió de les dades, el referit Decret 76/2020 li dedica el capítol I del títol II. Concretament, l’article 10 estableix un model de govern de les dades, que és l’instrument organitzatiu que determina els criteris i elements que defineixen el govern de les dades de l’Administració de la Generalitat, estableix els criteris, els responsables del seu desplegament, principis i requeriments així com els subjectes obligats. L’article 19 regula l’accés de les persones a les dades i l’apartat 1, diu “els subjectes de l'article 2 d'aquest Decret impulsen, per defecte, l'obertura de totes les dades que estan en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, incloses les que li subministren altres subjectes obligats per qualsevol normativa, i faciliten tots els mecanismes per garantir l'accés de les persones a aquestes dades, d'acord amb la normativa vigent de protecció de dades i la de transparència i dret d'accés. Se n'exceptuen les dades la publicitat de les quals resti prohibida d'acord amb l'ordenament jurídic vigent”. L'any 2023, per l’Acord de Govern GOV/158/2023, de 25 de juliol (DOGC 8967), es va aprovar el Model de govern de les dades de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic que pretén regular “un dels elements fonamentals de la gestió dels serveis basada en les dades” i “garanteix que podran gestionar-se durant tot el cicle de vida a fi d'obtenir la seguretat, traçabilitat, integritat, confidencialitat, privacitat i disponibilitat d'aquestes dades”. Entre els objectius i eixos (punt 2) d’aquest Model s’estableix garantir l'accés a les dades seguint els estàndards de seguretat i de privacitat (d), determinar les responsabilitats per a una gestió eficaç (e), maximitzar la reutilització (g), entre altres. A més, cal establir una estructura que asseguri la gestió arxivística de les dades i la conservació durant el temps que sigui necessària per a la finalitat per a la qual s'ha generat o incorporat a la gestió documental (punt 5.9). Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de gener de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim d’un mes. 3. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional a informar la GAIP, dins del termini d’un mes, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 990/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.