Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Lleida datos sobre altas en el padró municipal y el cumplimiento de los plazos del protocolo municipal. Tras alegar la falta de respuesta y la dificultad técnica del Ayuntamiento para extraer los datos, la GAIP decidió finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la administración facilitó la información durante la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
Se reconoce la legitimación de los electos locales para presentar reclamaciones ante la GAIP mediante la aplicación supletoria de la legislación de transparencia.
2
El derecho de acceso de los concejales se rige primordialmente por el artículo 164 del TRLMRLC, que garantiza la obtención de antecedentes y datos necesarios para el desarrollo de su función.
3
La entrega de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación constituye una satisfacción extemporánea de la solicitud.
4
La entrega posterior de los datos conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica original.
Texto completo
Resolució 1115/2024, de 5 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 989/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Lleida
Informació reclamada: Peticions d’alta al padró realitzades en determinats períodes i si s’ha
superat el termini màxim de tres mesos, previst al protocol municipal
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’entitat reclamada ha facilitat al reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació el qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntaments. Electe. Dret d’accés dels grups municipals a la informació pública
de l’Ajuntament. ROM. Pèrdua.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
1. L’11 de juliol de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 989/2024 presentada per un electe en
nom del seu grup municipal conta l’Ajuntament de Lleida en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent.
2. El 26 d’abril de 2024 el grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Lleida presenta un seguit
de preguntes a la Comissió Informativa de Bon Govern de l’Ajuntament de Lleida en base
a allò establert a l’article 89.5 del ROM municipal referides a l‘aplicació del Protocol de
funcionament per regular el procés d’empadronament al municipi de Lleida de residents
que no disposin de domicili o que es trobin en situació d’ocupació irregular, que en síntesi
es refereixen a quin òrgan administratiu adreça el departament d’Estadística les propostes
d’alta del padró municipal i, d’altra banda es demana informació sobre quantes peticions
d’alta al padró s’han realitzat en determinats períodes, si s’han superat el termini màxim de
tres mesos previst al protocol.
3. El 20 de juny de 2024 la Comissió Informativa i de Bon Govern de l’Ajuntament de Lleida
respon a les preguntes formulades respecte a l'òrgan administratiu al qual s’adreça el
Departament d’estadística les propostes d’alta al padró municipal, però no es dona
resposta a les peticions d’informació sobre les altes i els terminis de tramitació. Refereix el
reclamant que en la sessió de 2 de juliol de 2024 de la Comissió Informativa i de Bon
Govern de l’Ajuntament de Lleida va manifestar però que en mancar informació es
presentaria reclamació davant la GAIP i que la regidora de Bon Govern va manifestar que
no es tenien les dades dels expedients d’alta al padró informatitzades i que calia elaborar-
la manualment operació que requeria d’una inversió gran de recursos humans dels quals
no en disposava.
4. L’1 d’agost de 2024 la GAIP la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
5. L’1 d’agost de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Lleida i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 13 d’agost de 2024 la GAIP rep informe de l’Ajuntament de Lleida que exposa els
antecedents que han donat lloc a la reclamació i les actuacions que ha dut a terme
l’Ajuntament i conclou que “Per tot l’exposat anteriorment, us demano l’arxivament de la
reclamació número 989/2024 presentada davant la GAIP, atès que s’ha posat a disposició
la informació reclamada en aquest procediment ”.
7. El 20 d’agost de 2024 la GAIP trasllada la resposta de l’Ajuntament de Lleida a la
reclamant amb la indicació de que si en un termini de 5 dies hàbils no es comunica altra
cosa, s’entendrà que es dona resposta a la sol·licitud d’informació pública, i final itzarà el
procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. Aquesta
comunicació és acceptada electrònicament per la reclamant en la mateixa data.
8. Transcorregut el termini esmentat a l’apartat anterior, a aquesta C omissió a data de la
resolució no li consta haver rebut cap consideració.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions i que s’ha
reconegut pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i s’ha confirmat per la Sentència del
Tribunal Suprem 312/2022, de 10 de març de 2022, que ha establert la jurisprudència sobre
l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret
d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de
transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició
Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació
pública.
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
2. Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat la informació a la
persona reclamant. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació
de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte, ja que s’han
esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies és procedent finalitzar la Reclamació sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de de 5 de setembre de 2024, resol per unanimitat declarar finalitzat el procediment relatiu a la
Reclamació 989/2024 per pèrdua sobrevinguda del seu objecte i donar publicitat d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.