La sociedad Objectiu Immogestió SA solicitó al Ayuntamiento de Roses acceso a expedientes de licencias de obras y documentos relacionados. El Ayuntamiento no facilitó la información alegando que el área de urbanismo no había identificado los expedientes ni a los terceros afectados. La GAIP estima la reclamación por considerar que hubo tiempo suficiente para localizar la información.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada sobre expedientes de licencias de obras es considerada información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG.
2
El Ayuntamiento de Roses no justificó la denegación, limitándose a exponer que la Unidad de Transparencia estaba pendiente de respuesta del área de urbanismo.
3
La GAIP determina que desde la solicitud interna (16 de agosto) hasta el informe (10 de noviembre) transcurrió tiempo más que suficiente para identificar los expedientes.
4
Es responsabilidad exclusiva del Ayuntamiento aplicar los límites de protección de datos personales (artículos 23, 24 y 25 LTAIPBG) al ejecutar la entrega de la información.
5
El Ayuntamiento tiene la obligación de notificar a los terceros afectados la entrega de la información para que puedan ejercer sus derechos.
6
Se recuerda la obligatoriedad de disponer de un Sistema de Gestión Documental (SGD) que garantice la correcta recuperación y conservación de los documentos públicos.
Texto completo
Resolució 57/2024, de 18 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 987/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Roses
Informació reclamada: Accés a diferents expedients urbanístics.
Sentit de la resolució: Estimació.
Resum: Malgrat tractar-se d’informació pública, l’Ajuntament no ha donat accés a la informació
pública reclamada i s’ha limitat a dir que “El 16 d’agost de 2023 la Unitat de Transparència ha
sol·licitat a l’Àrea d’Urbanisme que identifiqui l’expedient/s al/s qual/s demana tenir accés
l’interessat i els tercers afectats per la sol·licitud d’accés, als efectes de l’audiència prevista a
l’article 31 de la Llei 19/2014. No consta que a data d’avui l’àrea hagi identificat ni els expedients
ni els possibles tercers afectats, estant pendent la unitat de transparència d’aquesta informació
per donar tràmit a la petició de dret d’accés”.
Des del 16 d’agost, data en què la Unitat de Transparència de l’Ajuntament de Roses va sol·licitar
a l’àrea d’urbanisme la informació fins a la data d’emissió de l’informe (10/11/2023), hi ha hagut
temps més que suficient per tal d’identificar l’expedient i donar la documentació sol·licitada, sense
que això hagi succeït.
Per això, és procedent estimar el dret d’accés a la informació pública indicada en el paràgraf
primer fent palès que és responsabilitat exclusiva de l’Ajuntament aplicar el règim previst als
articles 23, 24 i 25 de LTAIPBG als efectes de complir amb la normativa relativa a la protecció
de dades personals, en el moment d’executar d’aquesta resolució.
Paraules clau: Ajuntaments. Persona. Representant. Expedients urbanístics. Llicències d’obres.
Llicències particular. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua sobrevinguda.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
El dia 11 d’octubre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 987/2023 contra l’Ajuntament de
Roses, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant
no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
La persona reclamant manifesta que ha rebut resposta per part de l’Administració, però que no li han lliurat la informació sol·licitada.
L’11 d’agost de 2023 la societat Objectiu Immogestió SA va presentar una sol·licitud
d’accés a informació pública en els següents termes:
“PRIMER.- Vista i accés, així com l'obtenció d'aquelles còpies que fossin del nostre
interès, sobre l'Expedient Administratiu -desconeixem el número- de sol·licitud de llicència
d'obres que ha estat recentment autoritzada (suposadament) a la finca situada a la
carretera del Fff nº XX de Roses, d'acord amb l'article 13. d) de la Llei 39/2015, de 1
d'octubre, de Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas, que
remet a la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparencia, acceso a la información
pública y buen gobierno i els articles 26 i 27 la Llei 26/2010, de 3 d'agost de règim jurídic i
de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
SEGON.- Vista i accés, així com l'obtenció d'aquelles còpies que fossin del nostre interès,
de qualsevol altre Expedient Administratiu que estigui relacionat amb l'expedient de
llicència d'obres referit al petitum PRIMER com podrien ser: consultes administratives,
sol·licitud i emissió de cert. d'aprofitament urbanístic, etc. d'acord amb l'article 13. d) de la
Llei 39/2015, de 1 d'octubre, de Procedimiento Administrativo Común de las
Administraciones Públicas, que remet a la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de
transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno i els articles 26 i 27 la Llei
26/2010, de 3 d'agost de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques
de Catalunya”.
Donat que en la SAIP es realitza en nom d’una societat mercantil representada per una
persona física i la Reclamació es formula per aquesta mateixa persona física, i als efectes
de poder acreditar la coherència entre la SAIP i la Reclamació, el 23 d’octubre de 2023 se li
requereix que esmeni la representació.
El mateix 23 d’octubre, s’aporta justificant del registre mercantil de Girona acreditant que la
persona física que formula la Reclamació és apoderat de la societat mercantil i actua en
nom i representació d’aquesta.
El 2 de novembre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Roses i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
El 15 de novembre la GAIP rep l’informe i l’expedient requerit a l’Ajuntament del que es
desprèn que:
“1. Amb data i RE 20153/11.08.2023 la mercantil Objectiu Inmogestió, SA sol·licita tenir
accés l’expedient relatiu a la llicència d'obres de la finca situada a la carretera del Far núm.
65 de Roses
2. El 16 d’agost de 2023 la Unitat de Transparència ha sol·licitat a l’Àrea d’Urbanisme que
identifiqui l’expedient/s al/s qual/s demana tenir accés l’interessat i els tercers afectats per
la sol·licitud d’accés, als efectes de l’audiència prevista a l’article 31 de la Llei 19/2014.
3. No consta que a data d’avui l’àrea hagi identificat ni els expedients ni els possibles tercers afectats, estant pendent la unitat de transparència d’aquesta informació per donar
tràmit a la petició de dret d’accés”.
El 20 de novembre de 2023 la GAIP tramet a la persona reclamant l’informe emès per
l’Ajuntament per al seu coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits
La informació sol·licitada i reclamada, - “Vista i accés, així com l'obtenció d'aquelles còpies que
fossin del nostre interès, sobre l'Expedient Administratiu de sol·licitud de llicència d'obres que
ha estat recentment autoritzada (suposadament) a la finca situada a la carretera del Fff nºXX de
Roses. Vista i accés, així com l'obtenció d'aquelles còpies que fossin del nostre interès, de
qualsevol altre Expedient Administratiu que estigui relacionat amb l'expedient de llicència
d'obres referit al petitum PRIMER com podrien ser: consultes administratives, sol·licitud i
emissió de cert. d'aprofitament urbanístic, etc.-, és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació
pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder
com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord
amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes
legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera
proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin
(article 22.1 LTAIPBG).
En aquest sentit l’article 66.2.d) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el
Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, estableix que el municipi te
competències en gestió, execució i disciplina urbanística, que és objecte de l’actual reclamació.
Malgrat tractar-se d’informació pública, l’Ajuntament no ha donat accés a la informació pública
reclamada i s’ha limitat a dir que “El 16 d’agost de 2023 la Unitat de Transparència ha sol·licitat
a l’Àrea d’Urbanisme que identifiqui l’expedient/s al/s qual/s demana tenir accés l’interessat i els
tercers afectats per la sol·licitud d’accés, als efectes de l’audiència prevista a l’article 31 de la
Llei 19/2014. No consta que a data d’avui l’àrea hagi identificat ni els expedients ni els
possibles tercers afectats, estant pendent la unitat de transparència d’aquesta informació per
donar tràmit a la petició de dret d’accés”.
Des del 16 d’agost, data en què la Unitat de Transparència de l’Ajuntament de Roses va
sol·licitar a l’àrea d’urbanisme la informació fins a la data d’emissió de l’informe (10/11/2023), hi
ha hagut temps més que suficient per tal d’identificar l’expedient i donar la documentació
sol·licitada, sense que això hagi succeït.
Per això, és procedent estimar el dret d’accés a la informació pública indicada en el paràgraf
primer fent palès que és responsabilitat exclusiva de l’Ajuntament aplicar el règim previst als
articles 23, 24 i 25 de LTAIPBG als efectes de complir amb la normativa relativa a la protecció
de dades personals, en el moment d’executar d’aquesta resolució. Igualment, l’Ajuntament de
Roses té la obligació de notificar als tercers afectats per la sol·licitud d’accés a la informació
que queda obligat lliurar-la en els termes d’aquests a resolució, a fi que puguin exercir les
accions que corresponguin en la defensa dels seus drets o interessos.
En el cas que no disposi de la informació reclamada així ho ha de fer constar explícitament,
sense que quedi obligat per aquesta resolució a produir-la.
3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix
que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han
d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la
inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la
integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i
inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a
facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació
seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que
regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de
ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa,
vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la
qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de
mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en
l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti
l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de
procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b)
Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de
la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el
termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent
Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria
general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part d’un o més expedients administratius, que han d’estar
perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau,
l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració
Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació podria
estar classificada dins el nivell Llicències i comunicacions urbanístiques (codi 0139), i en la
sèrie Llicències urbanístiques (2436).
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 18 de gener de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 987/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.
2. Requerir a l’Ajuntament de Roses que lliuri a la societat reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Roses a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la societat reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 987/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.