Solicitud de criterios de adjudicación de plazas para auxiliares administrativos y desestimación por inexistencia de la información

Resolució 1220/2023 , de 21 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 981/2023 Administració reclamada: Institut Català de la Salut (ICS) Informació reclamada: Criteris per oferir la tria de plaça als que van superar procés d’estabilització, els criteris d’adjudicació de les places a les persones que ja han formulat la seva petició de tria, i criteris de cada SAP que s’han seguit per atorgar el lloc de treball definitiu després de la tria de la plaça, dels auxiliars administratius. Sentit de la Resolució : Desestimació Resum: Els antecedents posen de manifest que l'Administració ha informat que d’acord amb les seves normes reguladores, l’adjudicació de les places es fonamenta en la capacitat organitzativa que li atorga la Llei 55/2003 EMPE i el Decret 13/2009 EICS i en l’aplicació dels criteris previstos a l’article 39 de la seva norma reguladora, com serien la puntuació obtinguda, la petició de la persona interessada, les necessitats del servei, i la cont inuïtat assistencial i sosté que no disposa de la informació sol·licitada sobre els criteris específics que per a cada SAP s’han seguit per atorgar el lloc de treball definitiu després de la tria de la plaça. Atè s que l’ICS invoca de forma clara i contundent la inexistència d’informació pública preexistent, als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, cal concloure en conseqüència que “no té la consideració d’informació pública”, i d ’acord amb això, tal i com es va palesar a la Resolució 1046/2023, de 9 de novembre, aquesta Comissió conclou que cal desestimar la reclamació. Paraules clau: Institut Català de la salut (ICS). Processos de selecció. Criteris de tria i adjudicació de plaça. Inexistència d’informació. Desestimació . Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents 1. El 10 d’octubre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 981/2023, presentada pel reclamant que demana quins criteris per oferir la tria de plaça als que van superar procés d’estabilització, els criteris d’adjudicació de les places a les persones que ja han formulat la seva petició de tria, i criteris de cada SAP s’han seguit per atorgar el lloc de treball definitiu després de la tria de la plaça, dels auxiliars administratius. La reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP , aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’1 d’agost de 2023 la reclamant presenta a l’Institut Català de la Salut (ICS) una petició d’informació, concretament demana: “Que havent superat el procés selectiu derivat de la convocatòria d’estabilització per a auxiliars administratius, li interessa que se li lliuri informació relativa a: 1) Els criteris seguits per oferir la tria de plaça a les persones que van superar el procés d’estabilització. 2) Els criteris d’adjudicació de les places a les persones que ja han formulat la seva petició de tria. 3) Els criteris que dins de cada SAP s’han seguit per atorgar el lloc de treball definitiu després de la tria de la plaça. 4) Quantes places s’han cobert a la Metropolitana Sud després de finalitzar el procés de selecció derivat de la convocatòria que s’ha descrit. 5) Quants i quins llocs de treball dins de la mateixa Gerència Metropolitana Sud estan ocupats actualment amb nomenaments d’interinitat, des de quan i sota quines modalitats. 6) Quants i quins llocs de treball dins de la mateixa Gerència Metropolitana Sud estan ocupats actualment amb nomenaments eventuals, des de quan i amb quina durada prevista. 7) Quants i quins llocs de treball dins de la mateixa Gerència Metropolitana Sud estan coberts mitjançant contractes laborals, des de quan i sota quina modalitat contractual. Totes i cadascuna de les peticions formulades ho són únicament i exclusiva en relació al personal auxiliar administratiu, no a la resta de categories ni llocs de treball.” 3. El 7 de setembre de 2023 l’Institut Català de la Salut respon a la reclamant i considera que sobre la informació demanada als apartats primer, segon i tercer, es tracta d’ informació merament organitzativa que d’acord amb l’article 65.1 del Decret 8/2021, es refereix a criteris de caràcter intern que tenen un caràcter de suport o auxiliar en el procés selectiu, que ni tan sols són textos preliminars o esborranys, i per això, inadmet la petició d’informació. Pel que fa referencia a la resta d’apartats, del quatre al set, l’ICS estima la petició d’informació d’acord amb la informació lliurada per la Direcció de Persones de la Gerència Territorial Metropolitana Sud de l’ICS, i ordena a les direccions de personal d’aquesta gerència (Atenció Primària, de l’Hospital de Bellvitge i de l’Hospital de Viladecans) que en el termini assenyalat posin a disposició de la reclamant la informació publica objecte d’estimació. 4. El 19 d’octubre de 2023 la GAIP comunica la reclamació a l’ICS i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 19 d’octubre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 30 d’octubre de 2023 la GAIP rep nou escrit de la reclamant on exposa el següent: “Que havent superat el procés selectiu derivat de la convocatòria va interessar, als efectes de la present reclamació, que se li lliurés informació relativa a: 1) Els criteris seguits per oferir la tria de plaça a les persones que van superar el procés d’estabilització. 2) Els criteris d’adjudicació de les places a les persones que ja han formulat la seva petició de tria. 3) Els criteris que dins de cada SAP s’han seguit per atorgar el lloc de treball definitiu després de la tria de la plaça. L’ICS va estimar en part la meva petició, que contenia més apartats a banda del que s’ha descrit en l’apartat anterior, i aquests en concret, els que fan referència als criteris que s’han descrit, l’han inadmès.” Afegeix que “En qualsevol cas, entenc que l’ICS confon la informació pública amb allò que conforma un expedient administratiu. Les disposicions que si són d’aplicació a la meva petició regulen la inadmissió com a continuació descric: L'article 29 de la LTC estableix la inadmissió de la sol·licitud d'accés en els casos següents, si es demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic, és a dir (art. 65 RLTC): a) Que continguin opinions o valoracions personals que hagin estat emeses al marge de l'àmbit de responsabilitat i funcions professionals pròpies del servidor públic que les subscriu i manquin de rellevància per a la transparència del procés de presa de decisions públiques. b) Que siguin esborranys de documents inconclusos sense entitat pròpia. c) Que consisteixin en comunicacions informals, o que es refereixin a aspectes organitzatius, o que no constitueixin tràmits del procediment. Els criteris que he sol·licitat no son notes, esborranys, resums, opinions o documents de treball intern sense rellevància ni interès públic si no que son els criteris que faran que, finalment, les persones que com jo han aprovat una oposició, ocupin un lloc de treball determinat. Fins i tot, les bases específiques de la convocatòria a la que em vaig presentar fan palès que els criteris que es tenen en compte mai poden ser valoracions de caire organitzatiu sense rellevància, si no precisament allò que condicionarà la selecció del lloc de treball que finalment s’ocupa, element central de tot procés de selecció.” 7. El 8 de novembre la GAIP rep l’informe de l’ICS on en síntesi es considera que les pretensions sobre els criteris no tenen la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i no existeixen uns criteris establerts per cada SAP per atorgar el lloc de treball desprès de la tria de la SAP per cada aspirant. Es tracta segons l’ICS d’un supòsit d’inexistència d’informació pública preexistent. Aclareix que “La pretensió de la persona reclamant d’accedir als criteris que s’han seguit per oferir la tria de plaça a les persones que van superar el procés d’estabilització, per adjudicar les places a les persones que ja han formulat la seva petició de tria i dels criteris que dins de cada SAP s’han seguit per atorgar el lloc de treball definitiu després de la tria de la plaça, ha estat inadmesa en tant que no existeix cap document que reculli la fixació de cap criteri en l’assignació de les places vacants afectades en aquest procediment selectiu.” I s’insisteix en que “ No hi cap document intern anterior o posterior a la resolució del procés selectiu que estableixi quins criteris s’han de seguir per assignar les places vacants als nous adjudicataris dins de l’àmbit del seu nomenament, ni tampoc les bases de la convocatòria estableixen cap mena de criteri al respecte fora de la prelació obtinguda en el procés selectiu, que permet optar la destinació de SAP amb preferència a altres candidats amb menys puntuació. És l’administració qui gaudeix de plena llibertat per decidir, atenent a les necessitats del servei, la destinació concreta del candidat a un o altra centre de treball dins la SAP, sense que calgui ni fixar ni exterioritzar cap mena de criteri al respecte, essent l’únic criteri establert, el, relatiu a respectar la prelació resultant del procés selectiu, prelació que en el cas que ens ocupa comporta prioritat en la tria de SAP envers la resta de candidats amb menor puntuació.” Així, l’article 13.2 de la Llei 55/2003 de l’Estatut Marc, estableix que “ En tot cas, el personal pot estar adscrit als centres o les unitats ubicats dins de l’àmbit que es precisi en el seu nomenament”, mentre que l’article 39.1 del Decret 13/2009, de 3 de febrer, pel qual s’aproven els Estatuts de l’Institut Català de la Salut, estableix que “els processos de selecció i promoció interna que es convoquin abastaran l’àmbit territorial d’una gerència territorial, llevat que la convocatòria determini un altre abast. Els i les professionals així seleccionats seran nomenats en aquest àmbit o en l’àmbit que la convocatòria determini, sens perjudici de la seva incorporació a un centre, servei o establiment sanitari concret, escollit en funció de la prelació resultant del procés selectiu.” I afegeix “ En conseqüència, és lliure potestat d’autoorganització de l’ICS destinar als adjudicataris de plaça en un procediment selectiu, a un o altra dispositiu assistencial dins de l’àmbit del seu nomenament (en aquests cas, la SAP), atenent a les necessitats del servei existents en cada moment i circumstància, necessitats del servei que òbviament no son ni capritxoses ni arbitràries, sinó que poden respondre a una multiplicitat de circumstàncies de racionalitat organitzativa, individuals o globals, que poden ser diferents en cada supòsit i circumstància, com ara la necessitat de mantenir la continuïtat assistencial, el redimensionament de determinades unitats, l’especialització tècnica o l’expertesa dels candidats, etc., circumstàncies que fins i tot poden ser compatibles amb determinades preferències personals que la persona candidata hagi pogut manifestar i que l’administració hagi pogut també considerar, sempre i quan siguin compatibles amb aquelles necessitats del servei.” També aclareix que “En aquest sentit, les valoracions internes que puguin existir, o les anotacions manuscrites o esborranys efectuats pels gestors de personal en el procés d’assignació de les places, no passen de ser això, valoracions merament internes i casuístiques que no estableixen cap criteri general susceptibles d’una aplicació ni uniforme, ni general ni vinculant. No tindria cap sentit que això no fos així quan el marc normatiu regulador faculta àmpliament a l’ICS per a decidir la destinació final dels adjudicataris de plaça dins la SAP, de forma que no seria comprensible que l’ICS s’autoimposés límits en l’exercici d’aquelles amplies potestats fixant unilateralment determinats criteris d’adjudicació, quan no en té cap necessitat. En relació amb el procés selectiu en què va participar la persona reclamant, la Resolució SLT/1987/2018, de 20 d’agost, de convocatòria específica del procés selectiu per proveir places bàsiques de la categoria d’auxiliar administratiu/va (AUX. ADM. LLIURE-2018), en el punt 10 Elecció de destinació, estableix el procediment d’elecc ió de destinació en aquests termes: “En un termini no superior a 30 dies des de la publicació de la llista definitiva de puntuació final, s'obrirà un termini de 10 dies en el Sistema de Gestió de Recursos Humans (SGRH), per tal que la totalitat de les per sones que constin en la llista esmentada facin elecció de la gerència territorial que desitgen. Es podrà sol·licitar totes les destinacions que es consideri oportú per ordre de preferència, i com a mínim caldrà sol·licitar una gerència territorial. Les persones aspirants que no sol·licitin cap gerència territorial quedaran excloses del procés selectiu. (...) Posteriorment, en el termini de 10 dies des de la publicació de l'adjudicació de destinació, només pels professionals que hagin obtingut destinació en una gerència territorial, es farà un segon acte d'elecció presencial en la gerència territorial corresponent, en el qual escolliran destinació definitiva pel mateix ordre establert en el primer acte d'elecció i d'acord amb allò que preveu l'article 39 del Decret 13/2009, de 3 de febrer, pel qual s'aproven els Estatuts de l'Institut Català de la Salut. Aquest segon acte d'elecció es desenvoluparà en cadascuna de les gerències territorials.” Es fa avinent que la persona reclamant va ser destinada atenent a l’ordre de preferència manifestat per ella mateixa, i seguint l’ordre de prelació establert en base a puntuació final assolida en aquest procés selectiu. I també s’afegeix que “ l’assignació de places en aquesta convocatòria es va efectuar seguint les bases generals que es troben regulades en la Resolució SLT/2411/2015, de 21 d’octubre, per la qual es disposa la publicació de les bases generals que regulen els processos selectius per a l’accés a la condició de personal estatutari de l’Institut Català de la Salut, en la qual, en el punt 10 Nomenament i presa de possessió diu textualment: “La persona aspirant que hagi obtingut destinació i hagi formalitzat els tràmits previstos a la convocatòria tindrà un nomenament com a personal estatutari fix en la categoria corresponent en l’àmbit de la gerència territorial a la qual hagi optat, sense perjudici de la seva adscripció a un determinat servei d’atenció primària o centre hospitalari.” “Per tant, l’adscripció definitiva en aquesta convocatòria de selecció de places es va produir en un hospital o en un servei d’atenció primària (SAP), en base a la puntuació final obtinguda en aquest procés de selecció, no en un centre o servei en concret. Per aquesta raó no hi ha cap tipus de document amb criteris d’adscripció final a un centre o servei determinat, ja que aquesta competència forma part de les potestats autoorganitzatives que té l’Institut Català de la Salut per adscriure el seu personal en una determinada plaça vacant, atenent a les necessitats de cobertura, a l’experiència dels professionals adjudicataris o a qualsevol altra causa. No és infreqüent, altrament, que l’adscripció definitiva a la plaça amb motiu de la resolució dels processos selectius, pel que fa al personal que ja venia prestant serveis prèviament, coincideixi amb un criteri de contínuum assistencial, de forma que si el nou adjudicatari ja es troba treballant com a personal temporal interí en un determinat centre, l’hospital o SAP corresponent acostuma a adscriure definitivament a la persona adjudicatària en el mateix centre on consti la vacant ocupada com a personal interí, ja que si més no, aquesta mesura facilita el coneixement de l’organització i la continuïtat assistencial a la població atesa. Però deduir d’aquesta circumstància, o de qualsevol altra, l’existència d’un criteri preestablert d’aplicació generalitzada, no es correspon amb la realitat. Per tot això, d’acord amb la fonamentació exposada en la resolució objecte d’aquesta reclamació i amb aquestes al·legacions, l’ICS sol·licita de la GAIP la desestimació de la reclamació formulada.” 8. El 13 de novembre de 2023 la GAIP trasllada a la r eclamant l’informe de l’ICS per tal que manifesti el que consideri oportú en el termini de cinc dies ja que del contrari s’entendrà que dona conformitat i es donaria per finalitzada la reclamació per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. Aquest trasllat s’accepta en la mateixa data de 13 de novembre de 2023 per la reclamant. 9. El 22 de novembre de 2023 la GAIP rep al·legacions d e la reclamant a l’informe de l’ICS on exposa que “ Entén aquesta part que l’informe que ara aporta l’ICS és en realitat una oportunitat que aprofita per a modificar la seva resolució inicial, en la que va inadmetre la petició de la compareixent (estimant altres que també formulava) al·legant que és d’aplicació allò que va determinar el Consejo de transparència y buen Gobierno en el seu criteri interpretatiu CI/006/2015, òrgan que no té competència a Catalunya. El que si és d’aplicació és l’article 29 de la LTC que estableix la inadmissió de la sol·licitud d'accés en els casos següents, si es demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic, és a dir (art. 65 RLTC): a) Que continguin opinions o valoracions personals que hagin estat emeses al marge de l'àmbit de responsabilitat i funcions professionals pròpies del servidor públic que les subscriu i manquin de rellevància per a la transparència del procés de presa de decisions públiques. b) Que siguin esborranys de documents inconclusos sense entitat pròpia. c) Que consisteixin en comunicacions informals, o que es refereixin a aspectes organitzatius, o que no constitueixin tràmits del procediment. I en comptes d’això, que és el que s’al·legava a la resolució inicial, ara aprofita l’ICS el tràmit d’emissió de l’informe per a dir que no es dona trasllat de la informació sol·licitada perquè no existeix, essent això una causa de desestimació per no permet denegar l’admissió de la sol·licitud. De fet, el propi ICS en el seu “informe” diu que procediria per això la desestimació. SEGONA.- En qualsevol cas, entén aquesta part que no és cert que la informació sol·licitada no existeixi, l’ICS mateix exposa una sèrie de criteris possibles: la petició de la persona interessada, les necessitats del servei, la puntuació obtinguda, la continuïtat assistencial ... criteris tots ells que fins i tot podríem estar d’acord en que haurien de ser establerts per pròpia decisió de l’administració, però el que no pot ser és que no existeixin perquè això seria legitimar l’arbitrarietat expressament prohibida per l’ordenament jurídic vigent, ja des del propi text constitucional (art. 9.3). En aquest sentit, no formava part de la sol·licitud la determinació dels criteris generals de cada procés selectiu, moment en el que si que es podria respondre per part de l’ICS que no es tenen perquè no cal disposar-ne. El que va demanar la signant feia referència als criteris concrets que en un procediment determinat es van utilitzar per atorgar les places sol·licitades per cadascuna de les persones participants, amb independència de quina va demanar la sol·licitant i per quines raons va fer-ho. Reitero doncs les al·legacions que ja vaig formular en la meva petició inicial així com la necessitat d’estimar-les. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la invocació de la inexistència de la informació reclamada L’objecte de la reclamació consisteix en l’accés als criteris per la tria de plaça als que van superar el procés d’estabilització, i els criteris d’adjudicació de les places a les persones que ja han formulat la seva petició de tria que per a cada SAP s’han seguit per atorgar el lloc de treball definitiu referit al cos d’auxiliars administratius. Efectivament tota aquesta informació tindria el caràcter d’informació pública, si es disposés de la mateixa, d’acord amb la definició prevista a l’article 2. b) LTAIPBG, ja que és informació pública, en ser informació elaborada per l’Administració, o be la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions. Dels antecedents es constata que l’ICS considera que la informació sobre els criteris sol·licitats és informació merament organitzativa d’acord amb l’article 65.1 del Decret 8/2021, de caràcter intern i de suport o auxiliar en el procés selectiu, i no són ni tan sols textos preliminars o esborranys. També assegura que es tracta d’informació inexistent i que no es disposa per aquestes convocatòries, dels criteris demanats per la reclamant, sinó que el procés selectiu es basa en la prelació resultant de la puntuació obtinguda pels participants, donant lloc a la corresponent prioritat en la tria de SAP envers la resta de candidats amb menor puntuació, també es basa en les necessitats del servei, i en la deguda continuïtat assistencial. En la resposta donada per l’Administració, es manifesta que d’acord amb l’article 39.1 del Decret 13/2009, de 3 de febrer, pel qual s’aproven els Estatuts de l’Institut Català de la Salut , els criteris seguits per oferir la tria d’una plaça als que havien superat el procés d’estabilització són, la puntuació obtinguda, la petició de la persona interessada, les necessitats del servei, i la continuïtat assistencial. En “els processos de selecció i promoció interna que es convoquin abastaran l’àmbit territorial d’una gerència territorial, llevat que la convocatòria determini un altre abast. Els i les professionals així seleccionats seran nomenats en aquest àmbit o en l’àmbit que la convocatòria determini, sens perjudici de la seva incorporació a un centre, servei o establiment sanitari concret, escollit en funció de la prelació resultant del procés selectiu.” Pel que respecta als criteris específics que per a cada SAP ( servei d’atenció sanitària) s’han utilitzat per atorgar el lloc de treball definitiu després de la tria de la plaça, l’Administració ha informat que no disposa de la informació com a tal, i que per tant, aquesta és inexistent. Així, l’ICS afirma que no hi ha cap tipus de document amb criteris d’adscripció final a un centre o servei determinat i reitera que “aquesta competència forma part de les potestats autoorganitzatives que té l’Institut Català de la Salut per adscriure el seu personal en una determinada plaça vacant, atenent a les necessitats de cobertura, a l’experiència dels professionals adjudicataris o a qualsevol altra causa”. Afirma que “l’adscripció definitiva a la plaça amb motiu de la resolució dels processos selectius, pel que fa al personal que ja venia prestant serveis prèviament, coincideixi amb un criteri de contínuum assistencial, de forma que si el nou adjudicatari ja es troba treballant com a personal temporal interí en un determinat centre, l’hospital o SAP corresponent acostuma a adscriure definitivament a la persona adjudicatària en el mateix centre on consti la vacant ocupada com a personal interí, ja que si més no, aquesta mesura facilita el coneixement de l’organització i la continuïtat assistencial a la població atesa.” Però conclou que d’això no es pot deduir l’existència d’un criteri preestablert d’aplicació generalitzada, que afirma no disposar. Per tant, l’adscripció definitiva en aquesta convocatòria de selecció de places que es va produir en un hospital o en un servei d’atenció primària (SAP), en base a la puntuació final obtinguda en aquest procés de selecció, no en un centre o servei en concret, es considera que no es pot facilitar atès que no hi ha cap tipus de document amb criteris d’adscripció final a un centre o servei determinat. Per molt que a aquesta Comissió li resulti sorprenent que l’Administració reclamada manifesti que no disposa d’aquesta informació i afirmi la no existència d’un document que incorpori e ls criteris demanats, de caràcter específic per a cada SAP per atorgar el lloc de treball definitiu després de la tria de la plaça, atès que ho afirma de forma clara i contundent, cal apreciar als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, que “no té la consideració d’informació pública”, que a més l’ICS fonamenta en bona part, en la capacitat organitzativa que li atorga la Llei 55/2003 EMPE i el Decret 13/2009 EICS. D’acord amb això, tal i com es va palesar a la Resolució 1046/2023, de 9 de novembre aquesta Comissió conclou que cal desestimar aquesta petició d’informació referida a aquests criteris per no disposar d’ella segons informa l’Administració reclamada. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de desembre de 2023, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 981/2023 perquè no existeix la informació pública reclamada sobre els criteris que per a cada SAP s’han seguit per atorgar el lloc de treball definitiu després de la tria de la plaça d’acord amb les consideracions del fonament jurídic 2. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 981/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.