Solicitud de información sobre la acreditación de titularidad de cuentas en pagos de subvenciones PAC y resultado de estimación parcial

Resolució 1070/2022 , de 30 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 981/2022 Administració reclamada: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Informació reclamada: Sobre pagaments de subvencions de la PAC. Sentit de la r esolució: Estimació parcial i desestimació parcial Resum: La regla general és que l’Administració responsable de facilitar la informació sol·licitada és aquella a la qual s’ha adreçat la sol·licitud que, si no en disposa, ha de derivar la sol·licitud a l’òrgan o Administració que tingui la informació sol·licitada en el seu poder. Es tracta d’un mecanisme que respon a un criteri de simplicitat administrativa: si qui rep la sol·licitud disposa de la informació demanada, és l’Administració competent per tramitar-la i, només si no en disposa, s’ha de complicar el procediment amb la derivació a un òrgan o a una Administració diferents. S’ha de tenir en compte que el dret d’accés a la informació pública té per objecte obtenir informació de l’Administració que la té en el seu poder, no a què la informació sol·licitada sigui facilitada per un òrgan determinat, al qual no se li ha demanat directament. El DACAAR disposa de la informació sol·licitada i actua correctament al facilitar -la a la persona que li ha sol·licitat, en comptes de complicar la tramitació fent una derivació a un òrgan que depèn d’un altre Departament, com és el cas de la Intervenció. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Subvencions. Acreditació de la persona titular. Reclamació contra lliurament parcial. Subjecte obligat a lliurar la informació. Derivació. Intervenció. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 27 d’octubre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 981/2022, presentada contra el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACAAR), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 de setembre de 2022 la persona reclamant demana al DACAAR “que per part del Sr. Interventor del Departament, informi si els pagaments de les subvencions de la PAC de 2019, 2020 i 2021 s'han efectuat directament als beneficiaris, als seus dipòsits bancaris prèvia acreditació de la seva titularitat o s'han realitzat a les empreses o gestories que han presentat les peticions per tal del seu pagament posterior als seus interessats”. 3. El 27 de setembre de 2022 el Departament contesta a la persona reclamant que els pagaments de les subvencions de la PAC van destinats als beneficiaris i es fan al compte corrent indicat a la DUN. 4. La Reclamació presentada el 27 d’octubre de 2022 indica que no ha contestat l’Interventor ni s’ha contestat a la petició de si s’exigeix acreditar la titularitat del compte corrent de destinació. 5. L’11 de novembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. L’11 de novembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al DACAAR i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. L’11 de novembre de 2022 la GAIP rep la comunicació següent de la persona reclamant: “El dia abans de poder formular la queixa inicial d'aquest procediment, en vaig presentar una idèntica però va anar al propi departament de la Generalitat, atès que no vaig poder descarregar el formulari, lo qual si que finalment va ser possible. Aquesta primera reclamació vaig rebre la contestació que adjunto signada pel Subdirector general d'ajuts i no pel senyor interventor com es demanava. Tampoc es contesta si es fa acreditar la titularitat dels comptes dels beneficiaris que consten en les peticions inicials, i, per tant, les subvencions poden ser percebudes per persona diferents al beneficiari. Com es pot veure aquest extrem no ha estat contestat ni tan sols la persona que ha formulat l'escrit era la destinatària de la petició. Finalment, constato que tot i rebre la queixa adreçada a la GAIP per part del Departament no ha estat cursada” . 8. El 7 de desembre de 2022 la GAIP rep el següent informe del Departament: “En relació amb la reclamació GAIP 981/2022, entenem que amb la resposta facilitada a la qüestió plantejada per part del subdirector general de Gestió i Control d’Ajuts Directes, s'ha proporcionat resposta a la petició formulada. Per altra part, respecte de la petició referent a l'interventor, cal tenir en compte que la Intervenció és un òrgan que depèn del Departament d’Economia i Hisenda i no del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació reclamada Segons l’antecedent 2, la informació sol·licitada en aquest procediment és la de si els pagaments de les subvencions de la PAC de 2019, 2020 i 2021 s'han efectuat directament als comptes de les persones beneficiàri es, prèvia acreditació de la seva titularitat, o s'han realitzat a les empreses o gestories que han presentat les peticions, per tal del seu pagament posterior als seus interessats. La resposta del Departament és que els pagaments de les subvencions de la PAC són adreçats als seus beneficiaris i es fan al compte corrent indicat a la DUN (antecedent 3). Davant d’aquesta resposta, la persona reclamant considera (antecedent 7) que el Departament no li ha facilitat informació sobre si es fa acreditar la titular itat dels comptes dels beneficiaris que consten en les peticions inicials i, per tant, si les subvencions poden ser percebudes per persona diferents al beneficiari. Per tant, la informació sol·licitada que no ha estat lliurada a la persona reclamant és la de si s’ha acreditat, o no, que els comptes als quals es fan els pagaments de les subvencions són efectivament de la titularitat de les persones beneficiàries. De fet, aquesta informació reclamada es pot facilitar amb un “s’ha acreditat” o amb un “no s’ha acreditat ”, i és de suposar que el protocol o procediment intern utilitzat per efectuar els pagaments en qüestió faci alguna previsió sobre si cal o no cal aquesta acreditació. Es tracta, per tant, d’informació pública, a la qual, segons els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, té dret qualsevol persona, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació. Al tractar-se d’informació abstracta de caràcter procedimental, no és plausible que hi puguin concórrer causes legals que en justifiquin la denegació; per tant, cal entendre que la persona reclamant té dret a la informació reclamada indicada sobre l’acreditació. Per una altra banda, la persona reclamant demana que la resposta a la seva sol·licitud li sigui donada per la Intervenció del Departament. Segons l’article 27.3 LTAIPBG, “les sol·licituds s’han d’adreçar a l’entitat o l’òrgan administratiu que disposi de la informació. Si la sol·licitud d’informació s’adreça a un òrgan que no la té a la seva disposició o s’adreça genèricament a una administració, és aplicable el que estableix l’article 30”. I l’article 30 LTAIPBG estableix que “en el supòsit que la sol·licitud d’accés a la informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha de derivar-la a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi”. Així mateix, segons l’article 54.4 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, “en cas que l'òrgan competent apreciï en la sol·licitud d'accés l'absència o l'error en la identificació de l'òrgan o unitat administrativa o de l'administració pública a què s'adreça la sol·licitud, i sempre que no tingui en el seu poder la informació sol·licitada, ha de tramitar la derivació corresponent, d'acord amb l'establert a l'article 30 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i els articles 57 i 58 d'aquest decret”. D’acord amb aquestes disposicions, la regla general és que l’Administració responsable de facilitar la informació sol·licitada és aquella a la qual s’ha adreçat la sol·licitud i, si no en disposa, ha de derivar la sol·licitud a l’òrgan o Administració que tingui la informació sol·licitada en el seu poder. Es tracta d’un mecanisme que respon a un criteri de simplicitat administrativa: si qui rep la sol·licitud disposa de la informació demanada, és l’Administració competent per tramitar-la i, només si no en disposa, s’ha de complicar el procediment amb la derivació a un òrgan o a una Administració diferents. En aquest cas, la persona reclamant presenta la sol·licitud adreçada al DACAAR, Departament que disposa de la informació sol·licitada, ja que és el que fa els pagaments de les subvencions, de manera que la proporciona directament a la persona reclamant. Si la persona sol·licitant volia demanar la informació a la Intervenció, calia adreçar-li directament la sol·licitud, en comptes de pretendre la intervenció de diversos departaments per obtenir una informació que ja estava a disposició del receptor de la sol·licitud. S’ha de tenir en compte que el dret d’accés a la informació pública té per objecte obtenir informació de l’Administració que la té en el seu poder, no que la informació sol·licitada sigui facilitada per un òrgan determinat, al qual no se li ha demanat directament. El DACAAR disposa de la informació sol·licitada i actua correctament al facilitar-la a la persona que li ha sol·licitat, en comptes de complicar la tramitació fent una derivació a un òrgan que depèn d’un altre Departament, com és el cas de la Intervenció. En conseqüència, s’ha de desestimar la part de la sol·licitud que demana que la informació sol·licitada sigui facilitada per la Intervenció del DACAAR. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 30 de desembre de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 981/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a què el DACAAR l’informi sobre si ha acreditat o no que el compte bancari al qual s’ingressen els abonaments de la PAC dels anys 2019, 2020 i 2021 és titularitat precisament de la persona beneficiària de les subvencions. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 981/2022, en relació amb la part de la sol·licitud que demana que la informació sigui facilitada per la Intervenció del DACAAR. 3. Requerir al DACAAR que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 4. Requerir al DACAAR a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució . 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 981/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de f onamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.