Solicitud de información sobre la gestión municipal de una colonia de gatos ferales y resultado de estimación parcial

Resolució 98/2023, de 9 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 978/2022 Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell Informació reclamada: Relativa a una colònia de gats ferals. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial, estimació parcial i desestimació parcial Resum: L’Ajuntament invoca, per denegar la informació sol·licitada, el fet que els procediments administratius que l’Ajuntament tingui contra una tercera persona no són d’interès públic. Feta en aquests termes generals, l’afirmació municipal és incerta, perquè l’eventual interès públic dels procediments administratius contra una tercera persona rau en si allò que els motiva és o no és d’interès públic. I l’existència d’una colònia de gats abandonats, amb infracció de la normativa de protecció dels animals, sens dubte és d’interès públic. Per tant, s’ha de descartar la causa invocada per l’Ajuntament per denegar l’accés a la informació sol·licitada. Paraules clau: Ajuntaments. Animals domèstics. Gats ferals. Reclamació contra silenci. Sancions. Actuacions municipals. Informació pública. Informació futura. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 d’octubre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 978/2022, presentada contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de setembre de 2022 la persona reclamant indica que és una veïna d’un indret del qual adjunta fotografies, que alimenta un centenar de gats que hi ha a una finca privada i que fa un any que l’Ajuntament va iniciar tràmits per gestionar aquests gats i demana a l’Ajuntament del Vendrell: Quins tràmits s’han fet per gestionar els gats que hi ha en aquest terreny? Si els gats entren i surten lliurement, i són de la competència municipal, com és que han deixat la responsabilitat a mans del propietari? Mentrestant, qui els alimenta? Requerirà l’Ajuntament a la propietat del terreny el compliment de la normativa (xip, cria il·legal, manca d’atenció veterinària, alimentació)?. Si la propietat no actua, com actuarà l’Ajuntament i on aniran aquests animals? 3. La Reclamació presentada el 26 d’octubre de 2022 es fonamenta en les consideracions següents: “Esta es una colonia que lleva desde el 2014 creciendo, gatos nacen y van muriendo. En el 2021 el ayuntamiento nos comunicó a FAADA y a mí que iban a realizar los trámites para que un juez autorice la entrada ya que el dueño del terreno, que vive en Francia, no quiere ayudar a la colonia. El ayuntamiento me iba dando alimento, pero en marzo 2022 dejo de darme alimento para los gatos ya que me he puesto a enviar instancias. En julio recurrí al GAIP por unas instancias que envié en marzo al ayuntamiento, los cuales no contestó. En agosto el ayuntamiento contestó y se sacó de la manga que el Seprona y Mossos dijeron: que el ayuntamiento no es responsable de estos gatos. En el momento que un particular hace caso omiso a un problema en su propiedad privada, es cuando alguna entidad pública (policía, ayuntamiento, etc.) debería de hacerse cargo y además de aplicar las sanciones al particular. Y más teniendo en cuenta la importancia del caso, sobre todo al tratarse de un caso de abandono ”. 4. El 10 de novembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 16 de desembre de 2022 la GAIP rep una comunicació de l’Ajuntament del Vendrell, que acredita haver notificat, el 5 de desembre de 2022, a la persona reclamant el que l’Ajuntament considera la informació sol·licitada. 6. El 3 de gener de 2023 la persona reclamant renuncia al procediment de mediació i considera que l’Ajuntament no li ha facilitat la informació sol·licitada. 7. L’11 de gener de 2023 la GAIP fa el següent requeriment a l’Ajuntament: “Als efectes de poder valorar l'exercici del dret d'accés a la informació objecte d'aquest procediment amb ple coneixement de causa i vist que la comunicació de l'Ajuntament del Vendrell, tramesa el passat 16 de desembre de 2022 no incorpora més documentació que l'evidència de notificació, us demanem que en un termini de 5 dies aporteu la documentació requerida juntament amb el trasllat de la Reclamació el dia 11 de novembre de 2022, especialment l'acte administratiu notificat a la persona reclamant el dia 7 de desembre de 2022 (posada a disposició el dia 5 de desembre de 2022)”. 8. El 3 de febrer de 2023 la GAIP rep la documentació addicional requerida a l’Ajuntament segons l’antecedent anterior, que va ser notificada a la persona reclamant el 7 de desembre de 2022 i que es reprodueix tot seguit: “En relación a sus instancias E2022030814 i E2022030817, de fecha 21 de Septiembre de 2022, le informamos de las acciones que se han llevado a término. Ya se dio respuesta a la GAIP tal y como usted misma indica en las instancias presentadas. Los procedimientos administrativos que este ayuntamiento tenga contra un tercero no son de interés público”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La pretensió de la persona reclamant és obtenir la informació següent: 1. Quins tràmits s’han fet per gestionar els gats que hi ha en el terreny indicat a la sol·licitud? 2. Si els gats entren i surten lliurement, i són de la competència municipal, com és que han deixat la responsabilitat a mans del propietari? 3. Mentrestant, qui els alimenta? 4. Requerirà l’Ajuntament a la propietat del terreny el compliment de la normativa (xip, cria il·legal, manca d’atenció veterinària, alimentació)?. 5. Si la propietat no actua, com actuarà l’Ajuntament i on aniran aquests animals?. Tenint en compte que la informació pública es caracteritza per estar en poder de l’Administració (article 2.b LTAIPBG), amb caràcter preexistent a la presentació de la sol·licitud (article 53.2 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública), no pot tenir aquesta condició allò demanat pels apartats 2, 4 i 5. L’apartat 2 demana explicacions sobre el motiu pel qual l’Ajuntament ha deixat la responsabilitat dels gats als quals es refereix la sol·licitud al propietari del terreny on es troben, i no és plausible que es trobi en poder municipal una resposta escrita a aquesta pregunta; per tant, la resposta a aquest interrogant no es pot qualificar d’informació pública. Per la seva part, els apartats 4 i 5 de la sol·licitud demanen informació sobre intencions i eventuals actuacions futures de l’Ajuntament. Sent així, la resposta municipal a les qüestions plantejades per aquests dos apartats no és preexistent a la presentació de la sol·licitud, motiu pel qual no pot ser qualificada d’informació pública. Ateses les consideracions que s’acaben de fer, els apartats 2, 4 i 5 de la sol·licitud han de ser inadmesos, perquè no demanen informació pública, és a dir, perquè no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, circumstància que és tipificada com a causa d’inadmissibilitat de les reclamacions per l’article 33.2 RGAIP. En conseqüència, l’objecte de la Reclamació es limita a allò demanat pels apartats 1 (quins tràmits s’han fet per gestionar els gats que hi ha en el terreny indicat a la sol·licitud? i 3 (mentrestant, qui els alimenta?). La resposta a aquestes preguntes és informació pública sempre que es trobi en poder de l’Ajuntament, que és competent en matèria de protecció dels animals. Al ser informació pública, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorri alguna causa legal que determini la seva denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG). L’Ajuntament invoca, per denegar la informació sol·licitada, el fet que els procediments administratius que tingui contra una tercera persona no són d’interès públic. Feta en aquests termes generals, l’afirmació municipal és incerta, perquè l’eventual interès públic dels procediments administratius contra una tercera persona rau en si allò que els motiva és o no és d’interès públic. I l’existència d’una colònia de gats abandonats, amb infracció de la normativa de protecció dels animals, sens dubte és d’interès públic. Per tant, s’ha de descartar la causa invocada per l’Ajuntament per denegar l’accés a la informació sol·licitada. Tanmateix, no es pot descartar que concorri a la informació sol·licitada algun límit al dret d’accés a la informació pública que pugui prevaldre damunt del dret d’accés de la persona reclamant; seria el cas que una de les actuacions municipals sobre les quals es demana informació fos un procediment sancionador contra el propietari del terreny, ja que llavors no es podria divulgar aquesta informació en aplicació de l’article 23 LTAIPBG, que estableix que no es poden divulgar les dades personals especialment protegides, unes de les quals són les relatives a la comissió d’infraccions. Tret del que s’acaba de dir, no sembla que hi hagi cap causa legal que justifiqui la denegació de la informació sol·licitada sobre els tràmits que s’han fet per gestionar els gats que hi ha en el terreny indicat a la sol·licitud i sobre qui alimenta els gats abandonats als quals es refereix la Reclamació. En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a aquesta informació. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de febrer de 2023, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 978/2022, en relació amb les parts de la sol·licitud que demanen els motius pels quals l’Ajuntament ha deixat la responsabilitat dels gats a mans del propietari i si l’Ajuntament requerirà a la propietat del terreny el compliment de la normativa i sobre les actuacions municipals pel cas que el propietari no actua. 2. Estimar parcialment la Reclamació 978/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada sobre els tràmits que s’han fet per gestionar els gats que hi ha en el terreny indicat a la sol·licitud i sobre qui alimenta els gats abandonats als quals es refereix la Reclamació, sens perjudici de l’apartat següent. 3. Desestimar parcialment la Reclamació 978/2022, en relació amb la informació relativa a algun procediment sancionador contra la propietat del terreny on es troben els gats abandonats, si s’escau. 4. Requerir a l’Ajuntament del Vendrell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de deu dies. 5. Requerir a l’Ajuntament del Vendrell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 978/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.