Solicitud de titulaciones profesionales y contrato laboral de empleados de una concesión municipal con resultado de estimación parcial

Resolució 97/2023, de 9 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 971/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Lloret de Mar Informació reclamada: Titulacions i contracte d’uns empleats. Sentit de la resolució: Inadmissió, estimació i desestimació parcials Resum: Per documentar que una de les terceres persones afectades es trobaria en una situació irregular, la persona reclamant demana que “es verifiqui i se’m faci arribar” el contracte laboral del Sr. xxxx conforme el dia indicat estava donat d’alta amb les seves obligacions amb la Seguretat Social i Hisenda. El contracte laboral, o la seva manca, no és determinant per acreditar una situació eventualment irregular; la cosa demanada que és determinant a aquests efectes és que l’Ajuntament verifiqui si està d’alta fiscal i de la seguretat social, i aquestes pretensions excedeixen del dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual és procedent inadmetre la Reclamació en relació amb elles. En quant al contracte, o la seva manca, sense aquesta verificació, no és un document rellevant per poder demostrar una eventual situació irregular, i davant d’aquesta manca de rellevància o d’idoneïtat de la informació demanada per obtenir la finalitat de l’accés sol·licitat fa que en la ponderació dels interessos en joc hagi de prevaldre la protecció dels drets i interessos de la persona afectada, i evitar- li el sacrifici que li produiria la divulgació del seu contracte de treball. Paraules clau: Ajuntaments. Persona interessada. Concessionària de servei públic. Contracte de personal. Reclamació contra silenci. Informació pública. Manca de col·laboració de l’administració. Dades personals. Audiència de terceres persones afectades. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 24 d’octubre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 971/2022, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Lloret de Mar, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 de juliol de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Lloret de Mar: “com a part litigant en tot el que afecta a la concessió “escola de caiac de Fenals EN-05 i que he rebut resolució desestimada del recurs de reposició presentat. Per tal de justificar el recurs contenciós-administratiu que presentaré properament davant dels jutjats de Girona per les presumptes irregularitats comeses per l’actual titular de la EN-05. Com a prova de càrrec, vull documentar els següents fets: Diumenge 24 de juliol a les 11:30h els suposats “guies” xxxx i xxxx van conduir en caiac un grup de 20 persones holandeses (disposo de proves de vídeo). Cap d’aquestes persones esta habilitada per dur a terme aquesta feina per la seva inexistència de titulació. A mes el Sr. xxxx, va estar desenvolupant aquesta feina també de manera irregular al no disposar de cap contracte de treball que el vincules laboralment amb la titular de la EN-05. Demano es sol·licitin, verifiquin i em facin arribar les titulacions oficials en Piragüisme de xxxx i xxxx, tal i com indica de la Llei 3/2008 del 23 d’abril de l’exercici de les professions de l’esport. Vull recordar que en data del 4 de juny vaig presentar l’instancia num. E2022017326 on ja reclamava la titulació del Sr. xxxx i a dia d’avui segueixo sense tenir cap resposta. També sol·licito que es verifiqui i se’m faci arribar el contracte laboral del Sr. xxxx conforme el dia indicat estava donat d’alta amb les seves obligacions amb la Seguretat Social i Hisenda”. 3. La Reclamació presentada el 24 d’octubre de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud i que la persona reclamant vol la informació sol·licitada per poder presentar-la com a prova en un judici. 4. El 4 de novembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. El 4 de novembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Lloret de Mar i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Malgrat haver transcorregut a bastament el termini indicat, no consta resposta de l’Ajuntament a aquest requeriment. 6. El 10 de gener de 2023 la GAIP torna a requerir a l’Ajuntament les dades de contacte de les terceres persones afectades per la Reclamació, a fi de poder dar-les audiència en el procediment. Vençut el termini donat, no consta resposta a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració Els antecedents 5 i 6 posen de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada Les pretensions de la persona reclamant en aquesta Reclamació són que “es sol·licitin, verifiquin i em facin arribar” les titulacions oficials en Piragüisme de xxxx i xxxx, i que “es verifiqui i se’m faci arribar” el contracte laboral del Sr. xxxx conforme el dia indicat estava donat d’alta amb les seves obligacions amb la Seguretat Social i Hisenda”. Si està en poder de l’Ajuntament i es pot qualificar d’informació pública, la informació sol·licitada s’ha de considerar com a informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, motiu pel qual qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que n’impedeixin l’accés (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG. La causa legal que pot impedir l’accés a la informació sol·licitada és la presència de dades personals, concretament dades de titulació professional de dues persones i del contracte laboral d’una d’elles. No són dades personals especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG, ni dades merament identificatives relacionades amb l’organització i el funcionament de l’Administració, l’accés a les quals és regulat per l’article 24.1 LTAIPBG. En conseqüència, el precepte que regula l’accés a aquestes dades personals és l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”. La persona reclamant ha indicat que la finalitat de la sol·licitud és justificar el recurs contenciós - administratiu que té previst de presentar per les presumptes irregularitats comeses per l’actual titular de la EN-05 i, a aquests efectes, vol documentar que dues persones que no estarien habilitades per fer-ho van conduir en caiac un grup de 20 persones i que, a més a més, una d’elles estaria en una situació irregular per manca de contracte de treball. Tal com està plantejada la sol·licitud, a la ponderació requerida per l’article 24.2 LTAIPBG hi juga un paper determinant la idoneïtat de la informació demanada en relació amb la finalitat per a la qual es demana. Per documentar la manca d’habilitació per exercir de guies de les dues persones afectades, la persona reclamant demana que “es sol·licitin, verifiquin i se’m facin arribar” les seves titulacions oficials en piragüisme. Dues pretensions d’aquesta part de la sol·licitud han de ser inadmeses, perquè demanar a l’Ajuntament que sol·liciti i verifiqui els documents sol·licitats suposa excedir-se del dret d’accés a la informació pública, que només empara el dret a accedir a informació que es trobi en poder de l’administració, no a què l’administració la sol·liciti, ni, molt menys, que la verifiqui, i vist que l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les Reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, és procedent inadmetre la Reclamació en relació amb aquestes dues pretensions. Per tant, aquesta part de la sol·licitud s’ha d’entendre limitada a obtenir una còpia de les titulacions de guia de piragüisme demanades. Juga a favor de l’accés a aquesta informació el fet que, a més a més del dret d’accés a la informació pública, la pretensió de la persona reclamant també és emparada pel dret de defensa de la persona reclamant, en la mida que la informació sobre les titulacions demanades és idònia per promoure els seus drets i interessos en via judicial. Per contra, si bé és cert que la divulgació d’aquesta informació suposa un perjudici per a les dues persones afectades, es tracta d’un perjudici de menor rellevància, ja que es tracta d’informació del seu àmbit professional. Per documentar que una de les terceres persones afectades es trobaria en una situació irregular, la persona reclamant demana que “es verifiqui i se’m faci arribar” el contracte laboral del Sr. xxxx conforme el dia indicat estava donat d’alta amb les seves obligacions amb la Seguretat Social i Hisenda. El contracte laboral, o la seva manca, no és determinant per acreditar una situació eventualment irregular; la cosa demanada que és determinant a aquests efectes és que l’Ajuntament verifiqui si està d’alta fiscal i de la seguretat social, i aquestes pretensions excedeixen del dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual és procedent inadmetre la Reclamació en relació amb elles. En quant al contracte, o la seva manca, sense aquesta verificació, no és un document rellevant per poder demostrar una eventual situació irregular, i davant d’aquesta manca de rellevància o d’idoneïtat de la informació demanada per obtenir la finalitat de l’accés sol·licitat, en la ponderació dels interessos en joc ha de prevaldre la protecció dels drets i interessos de la persona afectada, i evitar-li el sacrifici que li produiria la divulgació del seu contracte de treball. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent inadmetre la Reclamació en relació amb les pretensions de què l’Ajuntament sol·liciti i verifiqui, desestimar-la en relació amb la pretensió d’obtenir còpia del contracte de la persona reclamant i estimar -la en relació amb la pretensió d’obtenir còpia de les titulacions professionals de piragüisme de les dues persones afectades per la Reclamació. No està clar que aquesta informació es trobi a mans de l’Ajuntament, però no es pot descartar que la tingui l’escola concessionada, cas en el qual, vist que té relació directa amb la prestació del servei concedit, l’Ajuntament pot requerir-la a l’escola de caiac sobre la base de l’article 3.2 LTAIPBG, segons el qual “en els casos de l’apartat 1.d i e, el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei l’ha de fer efectiu l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal”. 4. Audiència a les terceres persones afectades Segons l’article 31.1 LTAIPBG, “si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers, d’acord amb el que estableix aquesta llei, en el cas que els possibles afectats estiguin identificats o siguin fàcilment identificables se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud, i tenen un termini de deu dies per a presentar al·legacions si aquestes poden resultar determinants del sentit de la resolució”. Així mateix, l’article 34 RGAIP preveu que “1. Quan, a la vista de l'expedient, la Comissió consideri que la reclamació pot afectar els drets de terceres persones, hagin estat part o no del procediment d'accés, la Comissió els ha de traslladar la reclamació perquè en el termini màxim de deu dies puguin manifestar el seu acord a seguir el procediment amb mediació o, si escau, presentar, si ho consideren oportú, les al·legacions o els documents que estimin oportuns en defensa dels seus drets o interessos. 1 bis. Les administracions han de col·laborar amb la Comissió en la identificació i el trasllat a les persones els drets de les quals es puguin veure afectats per l'accés objecte de reclamació, en els termes, les condicions i els terminis fixats per la Comissió. Si l'Administració no ha efectuat el trasllat dins del termini, o si el trasllat comporta una complexitat especial, la Comissió pot ampliar a quinze dies el termini per a resoldre la reclamació, fixat per l'article 42.9 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern”. Està clar que en aquest cas els dos empleats dels quals es demana una titulació professional, són persones afectades a les que s’hauria de donar audiència tant en el procediment de la sol·licitud d’accés a la informació pública, com en el de Reclamació. I no s’ha fet. L’Ajuntament de Lloret de Mar no les va donar audiència perquè no va tramitar la sol·licitud d’informació pública, i la GAIP no les ha pogut donar perquè l’Ajuntament no ha facilitat les seves dades de contacte, malgrat haver-les requerit repetidament. En conseqüència, és procedent requerir l’Ajuntament de Lloret de Mar perquè, prèviament al lliurament de la informació sol·licitada, i en la fase de compliment de la Resolució, doni audiència a les persones afectades per la Reclamació i les atorgui 10 dies per formular al·legacions en defensa dels seus drets i interessos. En cas de recepció d’al·legacions de les terceres persones afectades, l’Ajuntament les ha de comunicar immediatament a la GAIP, que es pronunciarà sobre elles i determinarà si comporten la necessitat de revisar la Resolució. En tot cas, si les terceres persones afectades posen de manifest la seva oposició al lliurament de la informació que les afecta, el lliurament no es podrà fer fins que no hagi transcorregut el termini de dos mesos per poder impugnar la Resolució en via contenciosa administrativa, d’acord amb el previst per l’article 34.3 LTAIPBG. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de febrer de 2023, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 971/2022, en relació amb les pretensions de què l’Ajuntament sol·liciti i verifiqui titulacions professionals i alta laboral, perquè es tracta d’actuacions diferents d’accedir a informació pública i l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Estimar parcialment la Reclamació 971/2022, en relació amb la pretensió d’obtenir accés a les titulacions de piragüisme de les dues persones afectades per la Reclamació. 3. Desestimar parcialment la Reclamació 971/2022 en relació amb la pretensió d’accedir al contracte de treball d’una de les terceres persones afectades per la Reclamació, perquè no és rellevant per a la finalitat de la sol·licitud i, per tant, ha de prevaldre la protecció dels drets i interessos de la tercera persona afectada. 4. Requerir a l’Ajuntament de Lloret de Mar que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies (sens perjudici de la suspensió causada pel tràmit d’audiència previst en l’apartat següent, si s’escau), amb el ben entès que si l’Ajuntament no disposa d’aquesta informació ha de requerir-la a la concessionària, sobre la base de l’article 3.2 LTAIPBG, i si la informació demanada no existeix ni en poder de l’Ajuntament, ni de la concessionària, cal indicar-ho així a la persona reclamant. 5. Requerir a l’Ajuntament de Lloret de Mar perquè en el termini de 10 dies de notificació de la Resolució, i prèviament al lliurament de la informació sol·licitada, doni audiència a les persones afectades per la Reclamació i les atorgui 10 dies per formular al·legacions en defensa dels seus drets i interessos. En cas de recepció d’al·legacions de les terceres persones afectades, l’Ajuntament les ha de comunicar immediatament a la GAIP, que es pronunciarà sobre elles i determinarà si comporten la necessitat de revisar la Resolució. En tot cas, si les terceres persones afectades posen de manifest la seva oposició al lliurament de la informació que les afecta, el lliurament no es podrà fer fins que no hagi transcorregut el termini de dos mesos per poder impugnar la Resolució en via contenciosa administrativa, d’acord amb el previst per l’article 34.3 LTAIPBG. 6. Requerir a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 7. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 971/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.