Solicitud de información sobre obligaciones de restauración de la pedrera de Can Gallemí y desestimación de la reclamación por falta de objeto

Resolució 1067/2022, de 30 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 966/2022 Administració reclamada: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Informació reclamada: Obligacions de restauració de l’espai objecte de l’explotació de la pedrera de Can Gallemí a Santa Maria de Martorelles. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: El fet que l’escrit de reclamació es faci constar que no ha rebut cap resposta de l’administració, i no pas que la justificació de què consideri la resposta parcial o insatisfactòria, porta a concloure que la persona reclamant no ha tingut en compte aquesta resposta i que la reclamació s’ha presentat, segon indica la seva literalitat, sota la premissa falsa de manca de resposta, la qual cosa ha quedat desacreditada per l’administració amb l’aportació de l’evidència de notificació de la informació anterior. Paraules clau: Generalitat. Activitats extractives. Medi Natural. Restauració de l’espai. Reclamació contra comunicació substitutiva. Manca d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 23 d’octubre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 966/20222, presentada contra el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACAAR), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 de setembre té entrada al registre electrònic de la Generalitat la sol·licitud de la persona reclamant demanant “Tota la informació disponible relativa a la pedrera de Can Gallemí a Santa Maria de Martorelles.” 3. El 20 de setembre de 2022 el DACAAR comunica a la persona reclamant una petició de concreció de la sol·licitud d’informació. 4. El 21 de setembre de 2022 la persona reclamant atén el requeriment de concreció de la informació sol·licitada, indicant que és “la corresponent a les obligacions del titular de l’explotació de la pedrera, i més concretament l'obligació de restauració de l'espai objecte de l'explotació”. 5. La Reclamació presentada el 23 d’octubre indica que no hauria rebut cap resposta a la seva sol·licitud, i exposa que “En data de 16 de setembre de 2022 vaig demanar informació relativa a la "pedrera de Can Gallemí" a Santa Maria de Martorelles. En data de 20 de setembre d'enguany l’Administració em demana que especifiqui la informació que necessito. El dia 21 del mateix mes responc al requeriment indicant que la informació a la que necessito tenir accés és la relativa a les obligacions del titular de l'explotació de la pedrera i, més concretament, l'obligació de restauració de l'espai objecte de l'explotació” i fa constar que depassat un mes, no ha obtingut resposta. 6. El 14 de novembre de 2022, la GAIP requereix a la persona reclamant perquè en el termini de 10 dies concreti contra quina Administració presenta la Reclamació i aporti la petició de concreció notificada per aquesta Administració, d’acord amb l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. 7. El 15 de novembre de 2022, la persona reclamant aporta la petició de concreció de l’objecte que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural l’hauria notificat. 8. El 17 de novembre de 2022. la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 9. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació al DACAAR i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. 10. El 7 de desembre de 2022, el DACAAR trasllada a la GAIP l’expedient requerit, on hi consta l’evidència d’acceptació de la notificació vàlidament practicada a la persona reclamant, amb data 13 d’octubre de 2022, de la comunicació substitutiva de resolució estimatòria de la sol·licitud d’informació, en aquests termes: “La resolució estimatòria és substituïda per aquesta comunicació, tal com preveu l’article 34.8 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre i l’article 73.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer. D’acord amb l’article 73.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, es facilita l’accés a continuació: “D’acord amb la informació facilitada pel Servei d’Informació, Inspecció i Control Ambiental d’Activitats de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic No ens consta que l’antiga pedrera abandonada ubicada a la zona de Can Gallemí (Santa Maria de Martorelles) disposés mai d’autorització minera, que atorga el Departament d’Empresa i Treball, ni del corresponent programa de restauració incorporat a la mateixa. Per tant, no hi ha cap titular a qui exigir l’obligació de rehabilitar els terrenys, d’acord amb la normativa de restauració d’activitats extractives, la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives i disposicions que la despleguen. L’emplaçament sí que està identificat a l’Inventari d’Activitats Extractives Abandonades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca d’objecte de la reclamació Dels antecedents es desprèn que la informació objecte de la reclamació presentada el 23 d’octubre de 2022, concretada per la mateixa persona reclamant com “la relativa a les obligacions del titular de l'explotació de la pedrera i, més concretament, l'obligació de restauració de l'espai objecte de l'explotació”, ja va ser lliurada per l’Administració prèviament a la interposició d’aquest procediment. Així consta a l’expedient tramès pel DACAAR, on s’acredita l’evidència de notificació de la comunicació substitutiva de resolució estimatòria en la què es fa constar que “No ens consta que l’antiga pedrera abandonada ubicada a la zona de Can Gallemí (Santa Maria de Martorelles) disposés mai d’autorització minera, que atorga el Departament d’Empresa i Treball, ni del corresponent programa de restauració incorporat a la mateixa. Per tant, no hi ha cap titular a qui exigir l’obligació de rehabilitar els terrenys, d’acord amb la normativa de restauració d’activitats extractives, la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives i disposicions que la despleguen”. El fet que l’escrit de reclamació es faci constar que no ha rebut cap resposta de l’administració, i no pas que la justificació de què consideri la resposta parcial o insatisfactòria, porta a concloure que la persona reclamant no ha tingut en compte aquesta resposta i que la reclamació s’ha presentat, segon indica la seva literalitat, sota la premissa falsa de manca de resposta, la qual cosa ha quedat desacreditada per l’administració amb l’aportació de l’evidència de notificació de la informació anterior. D’acord amb l’exposat, escau desestimar la reclamació, per manca d’objecte, perquè s’ha interposat després d’haver rebut per la persona reclamant la comunicació substitutòria de resolució estimatòria en la que se li indica l’absència de persona obligada a la restauració de l'espai objecte de l'explotació objecte de la seva sol·licitud. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de desembre de 2022, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 966/2022, per manca d’objecte, en haver-se notificat la resposta a la sol·licitud d’informació a la persona reclamant amb caràcter previ a la seva interposició. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 966/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.