Solicitud de acceso al expediente y lista de destinatarios de comunicaciones sobre pobreza energética con estimación parcial

Resolució 1144/2021, de 29 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 965/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles Informació reclamada: Carta tramesa als veïns. Sentit de la Resolució: Estimació parcial Resum: D’acord amb l’anterior, es desestima la reclamació en relació amb la llista de persones destinatàries de la carta, perquè és informació que les identifica associant-les a una situació de vulnerabilitat social, que s’han d’excloure de l’accés per afectar el dret a la intimitat personal i familiar, d’acord amb l’article 164.3 TRLMRLC. Quant a l’accés a l’expedient que motiva les cartes, es desestima l’accés a tota la informació que hi consti que, de manera directa o indirecta, permeti identificar o fer identificable les persones destinatàries, pel mateix fonament jurídic anterior, i s’estima l’accés parcial a la resta dels expedients, un cop eliminada aquella informació personal. Paraules clau: Ajuntaments. Electes locals. Registre. Cartes. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Límits. Intimitat. Anonimització de dades personals. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 30 d’octubre de 2021 té entrada a la Comissió de Garantia del Dret d’A ccés a la Informació Pública (GAIP) la Reclamació 965/2021, presentada per un electe local en representació del grup municipal Esquerra – Junts per Sant Fost contra l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) ) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 de setembre de 2021 la persona reclamant va presentar al registre de l’Ajuntament un escrit en el qual exposava que al Registre de sortides hi constava, amb el número 3016, una tramesa destinada a “veïns poble Sant Fost” amb la descripció “tramesa informació acord compliment llei 24/20015 Aqualia”, i sol·licita accés a l’expedient que motiva aquesta sortida i detall dels destinataris. 3. L’escrit de reclamació, de 30 d’octubre de 2021, fa constar que no ha rebut resposta de l’Administració. 4. El 4 de novembre de 2021 la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la seva reclamació i que s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. En aquest escrit, la GAIP adverteix expressament a la persona reclamant de la seva obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en la reclamació, i en especial, de traslladar a la GAIP immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de la vostra reclamació que pugui rebre mentre duri la seva tramitació. 5. El mateix 4 de novembre de 2021, la GAIP notifica a l’Administració reclamada de la presentació d’aquesta reclamació i li demana que, en el termini de quinze dies, li trameti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació, i que li en remeti l’expedient. 6. El 30 de novembre de 2021, la persona reclamant informa a la GAIP que “Amb data 24 de Novembre de 2021 i mitjançant Registre de Sortida número 4077 que els adjunto, l’Ajuntament de Sant Fost ens facilita còpia de la carta enviada al destinatari “Veïns Sant Fost”, però ni ens dona accés a l’expedient com sol·licitàvem ni ens detalla els destinataris que l’han rebuda i com també sol·licitàvem, excusant-se amb que es tracta d’un expedient on consten dades que posen de manifest la situació de vulnerabilitat de determinades persones. La sol·licitud del nostre Grup Municipal tenia data del 24 de Setembre… no és fins 2 mesos després i arran de la reclamació al GAIP que donen resposta i ho fan de manera incomplerta. Creiem que, si creien que les dades dels destinataris de la carta estaven protegides, ens ho podrien haver dit en temps i forma. Els adjuntem també un nou Registre d’Entrada que vam presentar el mateix 24 de Novembre de 2021, demanant el mateix llistat però sense dades personals. Els adjuntem còpia del Registre d’Entrada número 9600 que l’únic que pretén és que no s’allargui més l’entrega d’aquesta documentació al nostre Grup Municipal. Els ho fem a mans per evitar que es doni per tancat un expedient per “pèrdua sobrevinguda de l’objecte”, doncs imaginem que l’Ajuntament els notificarà que ha satisfet la nostra sol·licitud, quan no és així, doncs ni hem tingut accés a l’expedient ni se’ns ha facilitat el que demanàvem.” 7. El 3 de desembre de 2021, la GAIP trasllada aquestes al·legacions a l’Ajuntament, i li demana que es pronunciï sobre l’accés a la informació anonimitzada dins del termini de cinc dies. 8. El 17 de desembre de 2021, la GAIP reitera a l’Ajuntament el requeriment d’informe i de posicionament respecte de l’accés anonimitzat de la informació. A data d’aquesta Resolució, no consta cap resposta de l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP, contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública i admissibilitat de la reclamació. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la Disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1ª: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La Disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la Disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar -ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només podrà es desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’article 42.7 LTAIPBG disposa que la Comissió pot demanar els informes i dades que consideri necessaris per a fonamentar les seves Resolucions, i l’article 33.4 RGAIP fixa en quinze dies el termini de què disposa l’Administració per a l’emissió de l’informe requerit per al GAIP. La manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Manca de col·laboració amb la GAIP L'Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles no ha facilitat a la GAIP ni l'expedient relatiu a la sol·licitud d'accés, ni tampoc ha aportat l’informe que reculli el seu posicionament jurídic en relació amb ella que li va ser requerit per dues vegades per aquesta Comissió, incomplint així les obligacions que li imposa l'article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les adminis tracions han d'aportar a la GAIP, dins el termini de quinze dies, còpia de l'expedient de la sol·licitud d’informació, un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. Si bé la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió per aportar-li l’expedient, els antecedents i la justificació jurídica de la seva posició en aquest procediment, ha de ser qualificada com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, tenint en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. En conseqüència, s'ha continuat amb el procediment sense comptar amb l'aportació de l'Ajuntament, que quedarà igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d'aquesta Resolució. 3. Sobre l’objecte de la reclamació D’acord amb els antecedents, la reclamació demana conèixer l’expedient que motiva una tramesa postal registrada genèricament al Registre municipal com “tramesa informació acord compliment Llei 24/21015 Aqualia”. L’Administració, en el marc d’aquest procediment, ha lliurat còpia de la carta tramesa a la persona reclamant, i ha informat que es va enviar a totes les persones que disposen d’un informe de pobresa energètica emès pels Serveis Socials municipals, negant l’accés a l’expedient perquè hi constarien dades que posen de manifest situació de vulnerabilitat de les persones afectades. La carta anonimitzada lliurada per l’Ajuntament, que la persona reclamant aporta, informa a les persones destinatàries de què l’Ajuntament ha arribat a un acord amb l’empresa concessionària del servei d’abastament d’aigua, Aqualia, i que en compliment de la Llei 24/2015, que regula les mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobr esa energètica, l’Ajuntament passarà a assumir el seu deute de les persones usuàries que tenen acreditada la situació de vulnerabilitat. La persona reclamant ha fet manifestació expressa de no donar-se per satisfeta amb aquesta informació i de la voluntat de mantenir la reclamació, per bé que acceptant l’anonimització de la informació, que acredita haver sol·licitat de nou, generant un altre procediment d’accés a la informació. Aquesta duplicitat d’accions fa difícil qualificar quin és l’objecte d’aquest procediment: si és la informació originàriament sol·licitada i no lliurada (llista de destinataris i expedient) o si és la informació anonimitzada, en quin cas aquestes reclamació i la nova sol·licitud presentada el 24 de novembre per la persona reclamant seri en repetitives. Quant a la pretensió original d’aquest procediment, cal descartar l’accés a la llista de persones destinatàries de l’escrit, perquè vist el contingut de la carta, suposa identificar les persones amb vulnerabilitat acreditada, estant aquesta informació protegida pel límit de l’article 164.3 TRLMRLC relatiu al dret a la intimitat personal i familiar de les persones afectades. Pel que fa a l’expedient que l’origina, es tractarà d’un expedient de reconeixement de la situació de vulnerabilitat per pobresa, precarietat familiar o altres situacions, que rauen igualment dins de l’àmbit persona de protecció de la intimitat personal i familiar i, per tant, afectat igualment pel límit abans esmentat. Pel que fa a l’accés anonimitzat que la persona reclamant proposa en el marc d’aquest procediment, cal tenir en compte, en aquest sentit, que la sola eliminació de les dades identificatives de la persona destinatària no és una mesura suficient per garantir que queda protegida la informació personal sensible que hi consta, de manera que caldrà eliminar qualsevol altra dada que permeti, de manera indirecta o amb informació de context, associar una persona física a la situació de vulnerabilitat que s’hi descriu o reconeix. Per tant, és incompatible amb l’accés a la llista de persones destinatàries, i ho seria també a la part dels expedients reclamats que continguin dades personals relatives a la seva situació personal o familiar. En canvi, l’accés a la resta d’informació que pugui constar a l’expedient i que, sense identificar les persones beneficiàries, permeti el control de l’actuació de l’Ajuntament i la concessionària de l’aigua (procediment seguit, import del deute que s’assumeix l’Ajuntament), estaria justificat amb les funcions de la persona reclamant un accés parcial a l’expedient. D’acord amb l’anterior, es desestima la reclamació en relació amb la llista de persones destinatàries de la carta, perquè és informació que les identific a associant-les a una situació de vulnerabilitat social, que s’han d’excloure de l’accés per afectar el dret a la intimitat personal i familiar, d’acord amb l’article 164.3 TRLMRLC. Quant a l’accés a l’expedient que motiva les cartes, es desestima l’accés a tota la informació que hi consti que, de manera directa o indirecta, permeti identificar o fer identificable les persones destinatàries, pel mateix fonament jurídic anterior, i s’estima l’accés parcial a la resta dels expedients, un cop eliminada aquella informació personal. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos en què els seus requeriments han estat desatesos pel subjectes obligats, i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29 de desembre de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a accedir parcialment als expedients que van originar la tramesa postal objecte de la reclamació, prèvia eliminació de tota la informació personal que faci identificables les persones destinatàries. 2. Desestimar la reclamació en relació amb la pretensió d’obtenir la llista de persones destinatàries de la carta i l’accés a la informació personal que conti als expedients que les van originar. 3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, i a què, en aquets mateix termini, informi a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 965/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.