Reclamación de un concejal por falta de entrega de contratos y operaciones presupuestarias del servicio del agua en Sant Fost de Campsentelles, resuelta con estimación

Resolució 1117/2021, de 22 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 964/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles Informació reclamada: Diversa informació en relació amb la concessió del servei de l’aigua. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació que es reclama, la consulta del contracte subscrit per l’Ajuntament amb l’empresa concessionària del servei d’aigua i les seves pròrrogues, és informació a la què, sens dubte, té dret a accedir-hi la persona reclamant, sense que estigui afectada per cap límit a l’accés ni requereixi d’una elaboració o còpia que suposi una càrrega de feina que justifiqui, ni tan sols mínimament, el retard en atendre la petició formulada el 9 de setembre, que es manté encara en aquest procediment i que l’Ajuntament ni tan sols es compromet formalment a reparar, més enllà del vague compromís de fer-ho dins del primer trimestre del proper any. En tot cas, l’informe municipal a la GAIP, emès també amb un retard considerable, res al·lega en concret per justificar la complexitat o quantificar la tasca d’elaboració de la informació reclamada que justifiqui acceptar un retard en el seu lliurament tan desproporcionat com el què planteja l’Ajuntament. Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Aigua. Contractes. Pressupost. Reclamació contra manca de lliurament. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 30 d’octubre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 964/2021, presentada per un electe local contra l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 9 de setembre de 2021 la persona reclamant presenta una instància on sol·licita: “El contracte amb l’empresa FCC Aqualia S.A., anteriorment anomenada Aqualia Gestión Integral del Agua S.A., que es va signar en la concessió del servei, tal com tots els possibles contractes de pròrroga posteriors que hi hagi pogut haver. Totes les operacions, tant pressupostàries com no pressupostàries, que ha tingut l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles amb l’empresa FCC Aqualia S.A. des de l’inici de la concessió.”. 3. El 27 de setembre de 2021 l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles notifica a la persona reclamant un escrit signat per l’Alcaldessa en el que informen que “En relació a la vostra sol·licitud amb RE 7188 presentada en data 9 de setembre d’enguany, mitjançant la qual sol·liciteu el contracte amb l’empresa Aqualia, S.A, com tots els contractes de pròrroga posteriors i totes les operacions, tant pressupostàries com no pressupostàries que ha tingut l’Ajuntament de Sant Fost amb l’esmentada empresa des de l’inici de la concessió, l’informem que, tal i com sap, actualment no disposem de personal suficient per cobrir totes les seves peticions. Tan bon punt el personal d’aquesta administració pugui atendre les seves demandes, li farem arribar “. 4. La Reclamació presentada el 30 d’octubre de 2021 indica que el regidor reclamant no hauria rebut la informació sol·licitada. 5. El 4 de novembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 4 de novembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 15 de desembre de 2021 la GAIP rep l’informe municipal que exposa: “Que hem rebut en data 4 de novembre de 2021 la reclamació 964/2021 posada davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) per part del regidor del Grup Municipal Esquerra- Junts per Sant Fost, XXX, on demana resposta a la seva sol·licitud. Que en data 9 de setembre d’enguany, el Sr. XXX va sol·licitar mitjançant escrit amb número de Registre d’Entrada 7188, consulta del contracte amb l’empresa FCC Aqualia SA que es va signar en la concessió del servei, tal i com tots els possibles contractes de pròrroga posteriors i totes les operacions, tant pressupostàries com no pressupostàries que ha tingut l’Ajuntament amb l’empresa FCC Aqualia SA des de l’inici de la concessió. Que en data 27 de setembre amb número de Registre de Sortida 3140 es va informar al regidor que, tal i com sap, actualment no disposem de personal suficient per cobrir totes les seves peticions. I que tant bon punt el personal d’aquest ajuntament pugui atendre les seves demandes, li faríem arribar. Tal i com ja hem manifestat al vostre ens, no és voluntat d’aquest consistori negar-nos a facilitar tota la informació que ens reclama el regidor, però actualment amb els recursos que disposem i les obligacions amb la ciutadania i les diferents administracions només ens podem comprometre a que intentarem fer arribar la informació demanada durant el primer trimestre de l’exercici 2022. Restem a la seva disposició per a resoldre qualsevol altre dubte.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar- los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Accés a la informació i termini La informació que es reclama, la consulta del contracte subscrit per l’Ajuntament amb l’empresa concessionària del servei d’aigua i les seves pròrrogues, és informació a la què, sens dubte, té dret a accedir-hi la persona reclamant, sense que estigui afectada per cap límit a l’accés ni requereixi d’una elaboració o còpia que suposi una càrrega de feina que justifiqui, ni tan sols mínimament, el retard en atendre la petició formulada el 9 de setembre, que es manté encara en aquest procediment i que l’Ajuntament ni tan sols es compromet formalment a reparar, més enllà del vague compromís de fer- ho dins del primer trimestre del proper any. Quant a les operacions pressupostàries i no pressupostàries de l’Ajuntament amb aquesta empresa des que n’és la concessionària del servei d’abastament d’aigua (tant sota la denominació social actual FCC Aqualia S.A., com amb la denominació social anterior Aqualia Gestión Integral del Agua S.A.), és de suposar que seran també fàcilment localitzables, considerant que l’Ajuntament deu tenir algun sistema o eina de gestió comptable que ho faciliti. En tot cas, l’informe municipal a la GAIP, emès també amb un retard considerable, res al·lega en concret per justificar la complexitat o quantificar la tasca d’elaboració de la informació reclamada que justifiqui acceptar un retard en el seu lliurament tan desproporcionat com el què planteja l’Ajuntament. Per tant, s’estima la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a accedir materialment i sense més dilacions al contracte per a la concessió del servei d’aigua amb l’empresa FCC Aqualia S.A., anteriorment anomenada Aqualia Gestión Integral del Agua S.A, les seves pròrrogues, així com les operacions, tant pressupostàries com no pressupostàries, que ha tingut l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles amb l’empresa des de l’inici de la concessió. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de desembre de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 964/2021 i declarar el dret de la persona a accedir sense dilacions al contracte per a la concessió del servei d’aigua amb l’empresa FCC Aqualia S.A, anteriorment anomenada Aqualia Gestión Integral del Agua S.A, les seves pròrrogues, així com les operacions, tant pressupostàries com no pressupostàries, que ha tingut l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles amb l’empresa des de l’inici de la concessió. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles que faciliti a la persona reclamant la consulta de la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 964/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.